Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Pau Inza
Miércoles, 20 de junio de 2018

Voro Femenia: 'A l'hora de treballar per la Safor estem tots units'

Guardar en Mis Noticias.
Noticia clasificada en: Alqueria Comtessa Entrevistas

Considera que els càrrecs que ha anat ocupant al llarg del temps, com poden ser alcalde o diputat provincial, demostren la seua vocació pública, que creu, falla molt en els polítics de hui en dia. Va voler participar del seu poble a través de la política, perquè és una posició que permet gestionar els diners que donen viabilitat als projectes de les associacions. Després de 4 anys de regidor, en 1999 arriba a l'alcaldia. Després de prop de 20 anys com a alcalde, considera que ja no pot enganyar a ningú i si ha seguit essent votat, és que no ho ha fet mal.

[Img #20148]

 

¿Com és la relació amb els veïns després de tants anys a l'alcaldia?
–Ha canviat poc, si bé quan vaig entrar d'alcalde hi havia qui em deia senyor alcalde, jo ja els responia que seguia essent el fill d'Amalia. Ara em criden pel meu nom, amb una relació directa i col·loquial on intentes ajudar a tots els veïns del poble. L'administració pública més propera és l'Ajuntament i si l'Ajuntament és d'un poblet menut, pràcticament és l'alcalde. Si estàs al bar fent-te una cervesa o un café et poden fer preguntes: és ja una relació d'amistat.


Pràcticament s'és alcalde les 24 hores del dia
–És una tasca que fas a gust. Agrair també als treballadors de l'Ajuntament que faciliten en tot el possible les gestions. D'altra banda, ara els veïns poden emprar les noves tecnologies. Si troben qualsevol problema o desperfecte al poble, li fan una foto i poden enviar-la mitjançant Watsapp a l'Ajuntament. Els treballadors reben la informació i poden actuar de manera més ràpida i eficient.


¿En quin estat es troben les obres del col·legi de l'Alqueria?
–Ens hem adherit al Pla Edificant, que és una bona iniciativa de la Generalitat per accelerar una situació que anava alentida els últims 20 anys: la construcció i reforma de centres escolars. La solució que proposen és delegar competències en els pobles, que presenten les seues necessitats. L'Ajuntament de l'Alqueria, a través del seu tècnic, es va posar en contacte amb els responsables de l'escola i van presentar un projecte amb les deficiències del centre. La Generalitat ha delegat en nosaltres fer l'obra i tot el que resta és burocràcia per començar la licitació. L'escola de l'Alqueria no està en mal estat i des de l'Ajuntament hem fet recentment obres de reforma, però és un edifici molt gran i el pressupost de 190.000 euros va aparéixer de seguida amb quatre reformes a realitzar.


En certa manera, la Generalitat està adoptant en este sentit la metodologia de la Diputació.
–És un sistema similar al del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles, on la diputació té romanents de tresoreria que trasllada als pobles per fer inversions. Al cap i a la fi, cada Ajuntament té els seus tècnics, que es mantenen en el temps i donen continuïtat als projectes de poble. En estos anys de canvi a la Diputació s'ha notat que el repartiment és molt més equitatiu.


[Img #20149]L'Alqueria de la Comtessa és un dels pobles més directament afectats per trànsit de la carretera N-332.
–És un problema que abasta a tota la Safor, però com l'autopista AP-7 és la gallina dels ous d'or, no la volen deixar lliure. A veure si en el 2019-2020 per fi s'allibera d'una vegada.


Malgrat que el govern central es va comprometre a realitzar la variant, pareix que hi ha problemes per aportar els fons necessaris per a realitzar-la.
–La N-332 és insuficient per a vertebrar una població afectada d'uns 180.000 habitants. La Safor és una confluència de tota esta gent i s'ha d'aportar una resposta que l'estat espanyol no està donant. És més, no la donada mai; ni el PP ni el PSOE, per molt mal que em sàpiga.


A més a més manquen altres infraestructures. 
–Fa uns dies estava als premis Levante-EMV Prensa Ibérica. L'últim li'l van donar a la plataforma Corredor Mediterrani. I van pujar a arreplegar-lo els empresaris Adolfo Utor, de la naviliera Balearia a Dénia, que està a la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials; l'històric empresari Federico Felix i Diego Lorente, de l'Associació Valenciana d'Empresaris. No són els polítics ni la gent del carrer, són els empresaris els que diuen que s'ha de fer el Corredor Mediterrani per l'economia del nostre país i per vertebrar l'eix de tot el Mediterrani.

 

Són moltes promeses a les quals falta concreció, com el tren de la costa.
–Es tracta d'infraestructures necessàries que cal desenvolupar. Que Alacant i València no estiguen encara connectades per tren és de jutjat de guàrdia.


¿Què em pot comentar del Rabat, el projecte del paratge natural municipal?
–Ara que ha eixit una normativa que regula estos paratges hem buscat presentar un projecte que tracte la riquesa natural del Rabat, però també la seua importància històrica i cultural. Engloba la zona de l'Ermita de Sant Miquel en la Font, on hi ha restes romanes; també la Fonteta de Quaresma a l'Alqueria, que és on bevien aigua els ibers; i el poblat iber, que està en el terme de Rafelcofer. Els tres pobles hem aprovat declarar esta zona paratge natural municipal. La denominació ens permetrà sostindre l'espai i, si apareixen inversions de la Generalitat, intentarem recuperar el poblat iber, que per a mi és essencial. Cuidem el nostre patrimoni, la nostra història i, a més a més, és un reclam turístic.


A finals de juny celebreu a l'Alqueria les festes patronals.
–Per sort, estan encara molt arrelades a la festivitat del Sant i els patrons. Tenim a Sant Pere i Sant Pau, al Cristo, l'Aurora i els Lluïsos. Cadascuna té els seus devots, però la de Sant Pere és la de tots, la del patró del poble i de l'Ajuntament. El programa està molt equilibrat. A l'Aurora es fa una cavalcada a la vesprada on participa molta gent del poble, i els Lluïsos fan l'últim dia a la nit el carnestoltes de l'estiu. És un dia on ve gent de tota la Safor, entre 3.000 i 3.500 persones, que acaba un gran ball i revetla. Disposem de 5 orquestres per als 4 dies més la vespra. Tot el que fem a les festes és per a tot el poble, com el vi d'honor. També els actes que no són pròpiament de l'Ajuntament, perquè és condició sine qua non que posem des del consistori per a subvencionar els actes. Tampoc hem canviat mai els dies de festes ni els hem traslladat al cap de setmana. Per això hi ha anys que ve més gent i d'altres que estem més tranquils: són festes del poble per al poble.


Recentment ha sigut elegit secretari general del PSPV a la Safor, un canvi produït per la desgraciada mort de l'anterior secretària, Tere Reig.
–He estat a l'executiva del partit per vocació socialista i per vocació pública, de la que forme part des del moment que vaig ser alcalde. Sempre he estat al costat de Tere i he tingut molta relació amb ella. Recorde que jo eixia bé de l'hospital i ella entrava a fer-se les proves... És molt dur que una persona de 48 anys entre en aquell moment contenta i que, al cap d'un mes i 6 dies haja faltat. Una companya amb qui pràcticament parlava cada dia, incansable, sempre donant el tot pel tot pensant en el partit. Tenia una gran fortalesa, claredat d'idees i determinació. Ara he agafat el seu testimoni per tornar-lo a alçar i el partit socialista m'ha donat suport amb la unanimitat de tots els pobles.


¿Com valora eixa unanimitat en l'adhesió?
–A la comarca de la Safor pot haver-hi disparitat d'opinions i a l'hora de votar cadascú vota a qui creu, però a l'hora de treballar per la Safor crec que estem tots units. Busquem un consens i la voluntat de sumar. Al final tots hem de cedir per a arribar a un acord.


Eixa voluntat d'arribar a acords sembla similar al funcionament que ha seguit la Mancomunitat de Municipis de la Safor.
–Precisament, la Mancomunitat de la Safor és l'única que, des de 2003, funciona per tripartit i no hi ha hagut mai brega interna. El seu nucli està format per 3 persones, cada un d'un color polític. Hem arribat sempre a acords i hi ha una uniformitat bestial en el seu funcionament amb el pas del temps. Si ens barallem entre nosaltres, els que perden són els nostres veïns.


¿Com es viu des de la Mancomunitat l'eixida de Gandia el 2011?
–Va ser molt dura. Torró se'n va i ens deixa al descobert econòmic, amb un préstec de 300.000 euros on anàvem pagant els interessos. El president aleshores era del PP, Gaspar Pérez. El seu bon treball amb els números i els treballadors, que acceptaren mesures d'ajust de nòmines, van fer que anàrem funcionant. Tot això mentre la Generalitat ens devia prop de 1.800.000 euros. Vàrem passar anys amb moltes dificultats i els treballadors s'han comportat magníficament. Es va haver de reajustar el seu número i no hem pogut desenvolupar els projectes que voldríem, però hem pogut continuar i anar creixent un poquet.


¿Està pròxima la data del seu retorn?
–Tenim la paraula que tornaran, però tots sabem que ara els temes econòmics i administratius els regula Madrid amb el Pla d'Ajust. Ja han pagat pràcticament el seu deute i quan ells puguen entrar estan ja acceptats. Gandia és pràcticament el 50% de la comarca i de la Mancomunitat reben encara serveis nostres com el Centre d'Estimulació Precoç. I és que són els nostres veïns, igual com els veïns del meu poble treballen a Gandia o qui viu allí pot vindre a la resta de la Safor: en realitat som una gran urbanització. 

2018© Media Serviocio Safor S.L - Calle Mayor 20 - 2, pta. 4 - 46701 Gandia (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress