Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Pau Inza
Jueves, 7 de junio de 2018

Toni Fornet / Natzari Lorente: 'Ser comunitat d'aprenentatge és un projecte transformador per a l'IES Veles e Vents'

Guardar en Mis Noticias.
Noticia clasificada en: Entrevistas

Director i professor de l 'IES Veles e Vents al Grau de Gandia.

TONI FORNET 

Mestre d'Educació Infantil, va aprovar les oposicions a secundària on va ser docent dels cicles de Serveis Socioculturals i a la Comunitat a Xàtiva. Porta a l'IES Veles e Vents des del seu primer any de funcionament, on va demanar la seua plaça definitiva. A partir del segon any, fou cap d'estudis de Formació Professional i ara dirigeix el centre, un projecte d'equip que fou elegit després de la jubilació de l'anterior director. Segueix, de manera ininterrompuda, donant classe tant al cicle d'Animació Sociocultural i Turística com el d'Educació Infantil.

 

[Img #19805]El Veles e Vents és un institut amb molta presència de Formació Professional, que supera en alumnes a l'educació obligatòria.
–Per a nosaltres és un avantatge. Som un centre de nova creació en el que els cicles formatius estan ací des d'un bon començament i on, bàsicament al 50%, es reparteixen els alumnes amb ESO i Batxillerat. Tindre dues famílies professionals a més de l'educació obligatòria ens permet establir una relació amb el que nosaltres denominem aprenentatge-servei. És a dir, la combinació de processos d'aprenentatge amb propostes de servei a la comunitat. Les estem aplicant directament a l'ESO a la vegada que treballem continguts de la Formació Professional. A més a més, realitzem col·laboracions puntuals en este sentit amb diferents projectes comunitaris, com el Preventori o el CEEM de Xeraco. Des de l'equip directiu sempre hem tingut molt clar que la formació professional compta molt, és fonamental per al centre. El nostre gran problema és que el centre començà amb 400 persones i ara en som 1000: estem limitats en espai i per això demanem al Pla Edificant l'ampliació de l'aulari.

 

Detenint-nos en l'ESO, el Veles ha destacat per apostar per la innovació educativa i actualment porteu en marxa un sistema de Comunitats d'Aprenentatge.
–Considerem que és una experiència altament positiva. Integrem al Veles tot el barri del Grau, un conjunt de famílies en una dinàmica complexa, on està present la immigració i també amb situacions de nens en situació marginal. Ser Comunitat d'Aprenentatge és un projecte transformador per al centre, però que implica també a tota la comunitat educativa. Per a nosaltres, haver plantejat el projecte i que les famílies acceptaren la proposta, suposa haver implementat una sèrie d'actuacions per a l'augment del rendiment acadèmic i la millora de la convivència. Si analitzem estos quatre anys, els resultats dels nostres alumnes han millorat, especialment en l'ESO. A més a més, treballem des d'un model inclusiu on tots els recursos entren a l'aula afavorint interacciones entre iguals riques i positives. No agrupem l'alumnat per rendiment, fem sempre grups heterogenis. També milloren els resultats perquè estem aplicant Actuacions Educatives d'Èxit com els grups interactius quinzenals, les tertúlies dialògiques literàries de clàssics en l'assignatura de valencià o la biblioteca tutoritzada. Esta última es realitza a la vesprada i és per a nosaltres molt important: els professors i els voluntaris poden atendre a l'alumnat que té dificultats, a qui vol aprofundir en algun aspecte, preparar-se un examen o realitzar un treball en grup. Estem també endinsant-nos en el model dialògic de prevenció i resolució de conflictes com una eina per a millorar qualsevol aspecte relacionat amb la convivència. Com pots veure, són múltiples actuacions que duem a terme en este procés transformador.


¿La resta d'instituts de la comarca treballen en esta línia?
–No, però és una cosa que han de plantejar internament com a projecte de direcció. Sí que hi ha molts centres de primària que, encara que no són Comunitats d'Aprenentatge, sí que s'han llançat a fer Actuacions Educatives d'Èxit. Nosaltres enguany tenim un projecte d'innovació educativa en el que han participat tant el professorat de Les Foies com el del Joan XXIII, que són els dos centres de primària que tenim adscrits a l'institut. El que es busca no és una metodologia concreta, sinó que les Actuacions Educatives d'Èxit vagen implementant-se i tinguen un recorregut. Respecte a altres instituts, alguns ho tenen relativament fàcil per a aplicar este tipus de metodologia perquè els centres dels quals es nodreixen ja les realitzen. D'altres que ho tindran més complicat o hauran de fer com nosaltres: llançar-se i desenvolupar-les directament a l'ESO.


Recentment heu realitzat les XIII Jornades de Serveis Socioculturals i a la Comunitat, que posen l'èmfasi en els cicles d'Educació Infantil, Animació Sociocultural i Turística, i Atenció a Persones en Situació de Dependència, que es poden realitzar al centre.
–Al Veles tenim dues famílies professionals de cicles formatius: la de Serveis Socioculturals i a la Comunitat i la d'Imatge i So. Cadascuna té la seua activitat de referència. En el cas d'Imatge i So és la Mostra d'Audiovisuals, mentre que per a Serveis Socioculturals i a la Comunitat organitzem estes jornades, que s'iniciaren el segon any de començar l'IES. La idea és crear un lloc de trobada entre alumnes i experiències professionals relacionades amb estos camps, donant entrada a empreses, associacions i altres institucions que les apliquen. A les jornades, els alumnes poden formar-se en pràctiques innovadores, que també serveixen al professorat per a trobar noves perspectives. Els tres cicles d'esta família estan molt interrelacionats i a les jornades procurem tocar temàtiques rellevants a tots ells.


¿Quina ha sigut la temàtica d'esta edició?

 Hem buscat propostes innovadores, nous reptes i oportunitats al món dels Serveis Socioculturals i a la Comunitat. En Educació Infantil ens hem endinsat en el funcionament de les ludoteques, hem volgut tractar el corrent actual de les mares de criança i la pedagogia Montessori, així com l'oportunitat de treballar a un centre de menors. L'Animació turística és un camp nou i potent que hem volgut desenvolupar, més estant pròxims als hotels que es nodreixen dels nostres animadors. En el camp d'Atenció a Persones en Situació de Dependència volíem compartir nous plantejaments en el treball en residències i centres de dia de majors dependents, així com tractar la figura dels assistents personals.

 


Des del centre aposteu per la formació en els llocs de treball, però també per col·laboracions i projectes conjunts amb entitats o associacions.
–L'experiència és molt positiva i la dinàmica de l'aprenentatge-servei ens pareix fabulosa. No podem oblidar que treballem amb alumnes de Formació Professional, és a dir, el nostre objectiu és la seua inserció laboral. A les aules només es pot aprendre una part dels continguts i manca moltes vegades l'aplicació pràctica en el món real. Tenim la formació en centres de treball però també realitzem projectes d'aprenentatge-servei on apliquem directament els conceptes apresos. Passa igual amb els alumnes d'imatge i so: quan han de preparar la Mostra estan fent aprenentatge-servei perquè apliquen en la realització de la gala els continguts que han aprés durant el desenvolupament de les classes.


Durant les jornades doneu també el premi a l'excel·lència a la formació professional, que este any compleix la vuitena edició.
–Es tracta del premi Pere Inza a l'Excel·lència en la Formació Professional. Les jornades són el marc ideal perquè busquem reconéixer a una empresa que ha treballat amb nosaltres i que ha repercutit directament en la formació del nostre professorat, dels nostres alumnes, col·laborant amb les pràctiques o inclòs donant-nos la possibilitat de poder aplicar amb ells la metodologia d'aprenentatge-servei. El premi serveix també per a recordar la figura de Pere Inza, un professor que fou un dels promotors de les jornades i rememorar l'impacte que va deixar al centre. Procurem que l'empresa premiada estiga relacionada amb un dels cicles de la família de Serveis Socioculturals i a la Comunitat o que siga comuna a tots ells, com el cas del Preventori el curs passat. Enguany l'entitat premiada ha sigut el CEE Enric Valor, que va ser un dels primers convenis que realitzarem, on han passat més de 70 alumnes de pràctiques durant estos anys i que ha tingut un pes formatiu formidable.

 

[Img #19804]

 

NATZARI LORENTE 

Amb una completa i important experiència en el camp del so, problemes físics acaben obligant a Natzari Lorente a buscar una feina més tranquil·la i localitzada. El camp de l'educació era una de les possibilitats a l'abast i es va deixar guiar pels esdeveniments que el van portar a tenir una plaça definitiva com a professor de l'IES Veles e Vents del Grau de Gandia. Ara acumula molts anys d'experiència docent al cicle formatiu de grau superior de So per a Audiovisuals i Espectacles, on recentment ha sigut considerat com un dels professors valencians més influents perquè els alumnes de l'UPV prosseguiren allí els seus estudis.

 

¿Com acaba treballant en educació, com a professor de l'IES Veles e Vents?
–Diuen que treballar en educació és vocacional. Jo no ho sé, perquè no pensava acabar en la docència. A la meua família hi ha persones dedicades a l'educació, així que en el seu moment es va imposar la rebel·lia. Treballava com a responsable de so en companyies que en aquell moment tenien recursos econòmics per fer produccions ambicioses, com a l'Espai Moma de València o Albena Teatre. Supervisava les funcions que podien donar-se en diferents ciutats, on tenia avorrit els trens d'anada i tornada. Al final era molt de viatge, molt de trajecte, molt de cotxe i la companyia estava fent-se molt gran. No recorde el moment precís on començaren els problemes físics d'esquena, però al final vaig haver de veure bé que em passava. Les anàlisis trobaren dues hèrnies discals, amb el diagnòstic de veure altres opcions laborals més quietes. No tinc massa clar què em va portar ací, en certa manera em vaig deixar guiar pel destí. No tenia un objectiu definit, més aviat diverses opcions obertes i la que més va tirar endavant, eixa vaig fer. Quasi per sorpresa, vaig aprovar les oposicions la primera vegada que em presentava, un any on només oferien 2 places.


¿Quina és el que considera essencial de la seua tasca docent?
–Transmetre una base de coneixements que permeta a l'alumne adaptar-se a les situacions que vagen presentant-se. I és que encara que la tecnologia canvia moltíssim, la capacitat per a aprendre, per a poder interpretar com funciona un determinat aparell o el mateix manual d'instruccions, és una de les coses que més insistisc. Que cada paràmetre es puga entendre i que els alumnes puguen treballar amb qualsevol tecnologia a la qual s'enfronten. Els portarà un temps d'adaptació, com totes les coses noves, però no arrancaran de zero, sinó d'un 60 o 70% perquè tenen la base de coneixements que els permet comprendre-ho.


Ha sigut considerat com un dels professors valencians més influents de cara al fet que alumnes de la Universitat Politècnica de València (UPV) continuaren allí els seus estudis. Una sort de llista de millors docents on curiosament apareixen dos de l'IES Veles e Vents, del cicle de So per a Audiovisuals i Espectacle: Vicente Vicente i vosté.
–Podem dir que és una llista de professors que motiven a seguir estudiant. Crec que el sistema educatiu actual ens força a prendre decisions molt prompte i per això es poden produir equivocacions. Hi ha camins de recuperació i si s'està a l'aguait d'estes persones que tenen un gran potencial, que els agrada el que fan però que saps que poden més, els pots animar a anar a més. No sé si és això el que ha fet que estiguem a la llista. A l'acte de la UPV, els alumnes havien deixat missatges i un em va fer gràcia. Deia així com «estic ací per culpa del meu professor de química». Era un comentari d'humor però resumeix la situació. De tota manera, me n'alegre tant del que segueix estudiant i encerta, com dels que acaben el cicle i troben una feina satisfactòria. Tornant a l'inici de l'entrevista, crec que ara sí que tinc vocació docent però no vaig nàixer amb ella. És una cosa que es va aprenent.

 

¿Quins altres factors influeixen en el fet que els alumnes continuen els seus estudis?
–Cada any presenta una situació diferent, però usualment un nombre significatiu d'alumnes busquen continuar els seus estudis bé a una enginyeria o a Comunicació Audiovisual. Ací tenim el gran avantatge que el campus de Gandia de la UPV el tenim just al costat; els nostres alumnes d'imatge i so tenen convalidades assignatures en graus relacionats, amb el que també els anima a seguir estudiant.


A més a més, els cicles d'esta família professional tenen una satisfactòria inserció laboral.
–Malgrat és cert que estos anys hi ha hagut una carència de treball en este camp, jo encara estic perplex del fet que les empreses no paren de demanar gent dels nostres cicles: més pagat no puc estar. Ara, que puc anar a gaudir de les festes sense estar darrere dels escenaris, puc trobar-me de tècnic de so a un exalumne.


És molt important també l'aplicació dels coneixements que s'aprenen durant el cicle. Tot es tradueix de manera pràctica en la Mostra d'Audiovisuals, una gala que serveix d'aparador i reconeixement de la feina dels alumnes.
–Pot ser que el primer any de formació puga resultar frustrant per als alumnes. S'ha d'aconseguir un mínim de coneixements per a poder treballar el llenguatge, tant del so com de la imatge. El segon curs et posa una tasca amb un objectiu i una sèrie de passos que van incloent diferents tècniques, noves capes de complexitat sobre el treball que s'està realitzant. Al final, es realitzen uns treballs amb uns mínims de qualitat que sempre s'aconsegueixen. La gala serveix per a mostrar estos treballs i també per a posar en pràctica tot el que han aprés per posar en marxa un esdeveniment d'estes característiques. Emprem una setmana de preparació i treballem conjuntament els alumnes d'imatge, so i ara animació 3D i Vídeo DJ. És un poc màgic que, amb els pocs recursos que hi ha i a l'auditori del Grau, quan apaguem les llums i encenem els focus, quan ja no es veu la càmera negra i la llum no taca, veiem un fons infinit i una producció molt decent. La gala està amenitzada; es cuida tota la presentació i posada en escena perquè tinga un bon ritme i no es produïsquen silencis. Els alumnes de Vídeo DJ posen el colofó amb una animació bastant espectacular per als mitjans que tenim.


Inclòs participen grups de música a la gala.
–La majoria d'anys al cicle de so sempre hi ha alumnes que tenen el seu grup de música; alguns d'ells inclòs compten amb una bona base teòrica. S'ajunten al cicle i moltes vegades toquen covers, però altres vegades han arribat a gravar composicions pròpies. Realitzen ací tot el procés creatiu, des de l'enregistrament fins a la postproducció i acaba quedant molt bé.


Recentment al centre heu incorporat un nou cicle de la família d'imatge i so, el d'animació 3D.
–És un cicle nou que va assentant-se a poc a poc. Nou no només pel que fa a este centre sinó a tot el País Valencià, i la formació en empresa encara és complicada. Este any acaba la primera promoció i quan ha arribat a les empreses, estes s'han mostrat en general molt contentes. S'obri a camps molt interessants, no només la idea que podem tenir de vídeo 3D o videojocs. Per exemple, gabinets d'arquitectura necessiten gent perquè treballe en les representacions tridimensionals que poden mostrar a inversors o promotors dels seus projectes.


Tots els nous cicles tenen una introducció complicada.
–Són continguts nous, plantejaments nous, també per al professorat i això costa de portar endavant. Ens hem desviscut des de direcció fins als professors, moltes vegades en un treball que és invisible. Conselleria ens va donar l'autorització per començar en juny de 2016 i no teníem ni espai, ni material ni ordinadors. Fins a setembre els professors hagueren d'anar a cursos per actualitzar coneixements, ja que és un camp amb molta novetat, com de programari. Estem molt orgullosos del que hem aconseguit amb el cicle d'Animació 3D: hem ficat el que feia falta per dur-lo endavant. S'han produït problemes però segons van eixint anem solucionant-los. Considere que en este moment el cicle de 3D té uns espais molt dignes, i els alumnes que han començat este curs s'han trobat ja uns espais preparats per a la tasca.


Heu parlat del treball per condicionar l'espai d'Animació 3D, però també hi ha hagut un treball per mantenir i millorar, cada any, els diferents estudis tècnics.
–És una cura dels espais que serveix per als diferents cicles de la família professional. Compartim els espais i la cura de cadascun és important perquè treballem en tots ells. Exigeix una coordinació, però tot el que hi ha estem emprant-ho al màxim de les seues possibilitats. Malgrat tot, este centre no està preparat per als alumnes que té i a l'institut falta espai. Amb el pla Edificant esperem tindre 6 aules més que ens permeten desenvolupar adequadament tots els estudis del centre. 

2018© Media Serviocio Safor S.L - Calle Mayor 20 - 2, pta. 4 - 46701 Gandia (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress