Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Pau Inza
Miércoles, 21 de marzo de 2018

Tomàs Ferrandis: 'Quan Gandia vulga tornar a la Mancomunitat tindrà les portes obertes'

Guardar en Mis Noticias.
Noticia clasificada en: Entrevista Entrevistas Mancomunitat Safor Xeresa

Tècnic informàtic de professió, es dedica a la docència de Formació Professional com a interí. Casat amb dues filles, entra com a regidor pel Bloc a l'Ajuntament de Xeresa el 1999. Accedeix a l'alcaldia el 2007 amb majoria absoluta, resultat que ha repetit en dues ocasions. En 2017 es converteix en president de la Mancomunitat de municipis de la Safor, per un acord amb el socialista Voro Femenia, de repartir-se la presidència.

[Img #17711]¿Com valora la tasca de la Mancomunitat durant els últims anys? ¿I la seua com actual president?
–La Mancomunitat ha passat, en els darrers anys, el que podria ser el seu pitjor moment. A la crisi general, les retallades del Ministeri d'Hisenda i les prohibicions i imposicions, se sumava l'eixida de Gandia de l'entitat. Considere que hem gestionat i superat estos problemes de manera molt satisfactòria. Ara ens trobem en l'inici d'un nou marc legal amb la Llei de Mancomunitats: una llei que davant la disparitat de mancomunitats que hi ha, cataloga i diferència les que són estructurals, d'un abast comarcal com la nostra. Moltes competències de la Generalitat i les diputacions passaran per mancomunitats com la de la Safor. Estar dins o no d'esta oportunitat que se'ns brinda és una qüestió d'intel·ligència.

 

 

¿Com ha resultat la convivència entre vosté i el seu antecessor en el càrrec, Voro Femenia?
–Un dels pilars forts de la Mancomunitat de la Safor-Valldigna és l'alt nivell de consens. Hi ha tres òrgans de decisió: la Presidència on estem representades les 3 principals forces de l'entitat, de Compromís, PSOE i PP; la junta de govern on se sumen els altres grups, i els plenaris amb representació de tots els Ajuntaments. També solen convocar-se reunions d'alcaldies per tractar temes puntuals fora d'ordre.

 

 

¿Què ens pot parlar del nou projecte Safor Turisme? ¿Quins objectius busca?
–El Pla de Dinamització i Governança Turística és una aposta forta del Consell de la Generalitat i la Diputació de València per desenvolupar polítiques turístiques des de les comarques. És un exemple clar del que deia adés sobre el nou paper de les mancomunitats: contempla la definició de nous productes turístics, la catalogació de recursos, la recerca d'una imatge corporativa o la creació de recursos telemàtics de promoció.

 

 

Des de la Mancomunitat heu potenciat recentment l'esport relacionat amb les curses populars al Circuit de Curses Populars de la Safor-Valldigna. ¿Com valora esta iniciativa que ha complit en 2017 dues edicions?
–Té una gran repercussió social. Destacaria com a efectes positius el reforçament del sentiment de pertinença a la comarca i la dinàmica de treballar des de clubs esportius superant l'àmbit local.

 

 

A més a més, recentment a Xeresa ha tingut lloc la V Trail Xeresa-Mondúber, del circuit Trail Valencia-Cajamar.
–Bé, ahí ja parlem de Xeresa. Sí, efectivament al Racó de la Ferradura hem fet un treball per posicionar el poble i el Mondúber com un referent en l'esport de muntanya. Fa uns dies vaig veure un grup de senderistes i un de ciclistes pel poble, un fet que fa 5 anys que no es veia. Per al mes d'abril tenim ja overbooking en l'alberg... Són processos lents de promoció del poble, però veus que van funcionant. A més a més, preparem alguna iniciativa relacionada amb les cases rurals en l'àmbit turístic.

 

[Img #17710]
[Img #17709]

 

 

¿Considera estes iniciatives beneficioses com a reclam turístic?
–Ho són. Xeresa, per exemple, té un nivell d'ocupació relativament alt respecte a altres pobles de la comarca gràcies als magatzems de taronja. De cara al futur, volem treballar per seure les bases d'una nova economia basada en el turisme actiu. La ubicació del poble a la comarca va fer decidir-nos per esta aposta. Una decisió empresarial d'este tipus, un canvi generacional d'estes característiques pot canviar la situació laboral i econòmica, tal com ha passat en altres municipis. En economia i ocupació no devem apostar tot a una única carta.

 

 

La ciutat de Gandia ha manifestat la seua intenció de retornar a la Mancomunitat en 2018. ¿Què va suposar aleshores la seua eixida?
–Va suposar crear el debat més patètic que hem viscut a la comarca: pretendre relacionar les despeses de la Mancomunitat amb la situació econòmica de l'Ajuntament de Gandia. De totes les gestions que va realitzar aquell govern de la ciutat ducal, van voler assenyalar l'única despesa en la qual un gestor municipal no pot excedir-se'n. Cal recordar que, a la Mancomunitat, cada municipi paga proporcionalment al seu nombre d'habitants una quota general i, a banda, els serveis que necessita. Per la mateixa regla de tres, la resta de municipis tindríem el mateix problema de deute que Gandia.

 

 

Aleshores, ¿Per què es va produir eixa denúncia?
–Considere que vam ser el cap de turc, una manera de desviar l'atenció. Això permetia a l'anterior govern de Gandia ocultar alguns projectes en fallida que havien realitzat. D'altra banda, seguien gastant absurdament amb l'excusa que havien retallat. I tot això mentre seguien negant-se a pagar!

 

 

¿Veu important el seu retorn a la Mancomunitat? 
–Amb el nou marc legal seria molt poc intel·ligent per part de Gandia no tindre-ho a l'agenda. Em consta que l'actual executiu de Gandia té esta intenció, i la seua alcaldessa sap molt bé els canvis positius que comportarà la nova Llei de Mancomunitats. S'ha de tenir paciència i entendre que el govern local de Gandia travessa una complicada situació econòmica. Quan tornen a la Mancomunitat de la Safor tindran les portes obertes.

 

 

Entre els projectes per a 2018 de la Mancomunitat es troba la capacitat de tramitar la valoració de les ajudes de dependència. ¿Com d'important és esta competència?
–És un dels èxits més importants d'esta legislatura. És impresentable que les ajudes a la dependència arriben amb tant de retard. Amb esta iniciativa de la Vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, i la Diputació de València, hem pogut contractar personal per tramitar més acceleradament les ajudes. Malauradament, a causa de les restriccions imposades pel Ministeri d'Hisenda, estes contractacions han sigut temporals.

 

 

Per a 2018, l'ens també treballa en un programa de reinserció laboral per a majors de 30 anys que corren el risc d'exclusió social. ¿Per què és necessari este projecte?
–Les administracions, per la seua naturalesa, no poden arribar a tot ni a tots. Hi ha persones a les quals i l'obtenció d'ajudes només serveix per a aparcar-les definitivament en l'àmbit laboral i els plans ocupacionals només resolen temporalment el problema... El projecte consisteix en un acompanyament personalitzat per reincorporar al mercat laboral a persones que tenen molt limitades les seues possibilitats de tornar a aconseguir una feina.

 

 

¿Com valora la situació de Xeresa des d'abans de la seua arribada a l'alcaldia i la seua gestió com primer edil municipal des de 2007?
–Comparant pressupostos es pot veure el canvi de forma objectiva. Ara trobem més capacitat per a inversions, ja que abans sense subvencions no podíem ni canviar dos taulells. Hem aclarit el deute comercial i ara tot el que resta és financer. A més, oferim més claredat i detall en les partides de despeses, abandonant una situació on hi havia molt calaix de  sastre. També oferim més ajudes a les associacions locals, treballem més política social i hem realitzat una gestió sobre el sòl on s'ha comprat més que s'ha venut.

 

 

En els últims pressupostos municipals s'ha anunciat que Xeresa recupera l'autonomia financera local.
–La tinent alcalde Anabel Peiró ha fet una feina molt bona tècnicament i políticament. Ara pocs recorden en quina situació estàvem fa 10 anys. Seguirem millorant: el proper objectiu serà reduir el Període Mitjà de Pagament.

 

 

¿Què ha succeït amb la paralització del pas elevat sobre la via del tren al terme?
–L'obra estava adjudicada a una empresa i quan anaven a començar-la ha aparegut un informe de la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment, que l'ha paralitzat al·legant que s'estava envaint una zona d'afecció de carreteres. Es tracta d'un assumpte molt estrany, però seguirem lluitant perquè l'obra torne a posar-se en marxa al més aviat possible. No descartem, d'ací a poc temps, anar per la via judicial contra el Ministeri. En novembre el Delegat de Govern em va dir que estava damunt del tema però, tal com suposava, no ha fet res. Hi ha dos tipus de polítics: els que donem el condol als familiars dels accidentats i els que es queden als despatxos condemnant els pobles des de la ideologia. 

2018© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress