Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Raül Navarro
Miércoles, 7 de marzo de 2018

8 de Març, ara és el moment

Guardar en Mis Noticias.

Opinió, per Raül Navarro.

[Img #17392]Quina nit que ha passat la Marta! Què haurà dormit, gairebé dues hores? Tres, amb un poc de sort. El Marc, el seu fill gran té calentura i vòmits, grip segur, i ha hagut d’estar-ne pendent. El Joan, el marit, havia de matinar per anar a treballar i no era qüestió d’alterar-li els ronquits... Ah, i que no es despertés la Irene!. Té la son lleugera i  en 2 anys i escaig només l’ha desvetllada dia sí, a l’altre també. Així que la Marta es posa d’hora l’uniforme de mare i esposa i també va aprofitar per avançar alguna feina, sobretot la planxa. Ho odia, però entre l’obrer, l’adolescent i el nadó, la bugada esdevé quotidianament imprescindible...

  
La Marta, per sort, hui no haurà de treballar i podrà avançar-hi bona cosa. Aquesta és la setmana de l’ERO, la primera de cada mes, i a la fàbrica funcionen amb mig planter, només els operaris i l’encarregat. Les oficines romanen tancades i les dones ‘voluntàriament’ marxen a casa. Això sí, després vindran les presses amb tota la paperassa amuntegada, les factures per passar, encomandes, trucades i e-mails per contestar, les nòmines... Sindicats i empresa però, van acordar que les administratives no eren ‘imprescindibles’.    


Així, com cada matí, la Marta portaria la Irene a l’escoleta. Tan atrafegada ella (pendent dels missatges del fill, trucada de la seua mare, de Joan confirmant que anirà a dinar...), que no hi caurà al compte que la mestra no eixirà a la porta a recollir els nanos. En el seu lloc, ho farà el gerent. Li ho delata la corbata que penja sota eixa cara d’angoixa, a punt d’entrar en pànic en mig d’un embús de plors, crits, preguntes, exclamacions i altres insults a l’autoritat... Ella ni se n’adona. Ordenant mentalment el menú del dia: alguna cosa lleugera per al Marc, una altra del gust del Joan (que per a una vegada que ve menja a casa!), el sopar de la nit (la Irene darrerament li menja molt poc...), la Marta marxà a corre-cuita cap al mercat. Abans passaria per casa la mare per si necessitava alguna cosa. Li havia comptat no sé quin problema de la xica que té cura d’ella, la Luisa, i que no hi treballaria eixe dia. 


En arribar al mercat s’hi trobaria amb la sorpresa que més de la meitat de les parades hi eren tancades. Un grup de dones, en assemblea, blasfemaven d’algú. Però no hi tenia temps –ni ganes– d’apropar-se, tampoc d’aturar-s’hi a llegir els cartells informatius. Passaria pel supermercat de davant la plaça Major i en faria la compra. En el cap de la Marta: el Marc gripós, el dinar del Joan, la Irene queferosa, la mare tota sola, l’oficina (els telèfons sonant, els clients sense atendre).   


La plaça Major estava més plena d’allò habitual. Per la quantitat de persones, les pancartes i el soroll dels xiulets semblava una manifestació. S’hi va aturar cinc segons per tal de buscar el lloc segur i discret pel qual creuar-la. Al seu costat, un home gran contemplava l’escena i va escridassar alguna cosa sobre ‘feminazis’ que volen més drets i treballar menys. La Marta no ho entenia, perquè allò de la política era cosa del Joan, i perquè anava amb preses.


La compra, el Marc, la feina de casa, preparar el dinar del Marc i del Joan, portar el menjar a la mare, recollida de la Irene a l’escoleta, recollir l’estesa, la planxa, berenar del Marc i la Irene, visita a la mare, sopar de la mare, sopar del Marc, de la Irene i del Joan. El 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, hi ha convocada una Vaga Feminista Internacional. A les 12 hores, una concentració a la plaça Major de Gandia. I si les dones paren, s’atura el món. Demostrem-ho! 

2018© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress