Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Pau Inza
Miércoles, 7 de marzo de 2018

Joan Francesc Peris: 'Els Verds som una força real a Gandia amb voluntat de millorar la ciutat'

Guardar en Mis Noticias.

Professor de Geografia i Història, treballa des de fa molts anys a l'IES Tirant lo Blanc de Gandia i és cap d'estudis des de fa quatre. Molt bolcat en l'ensenyament, que considera la seua passió i llibertat, continua també amb la seua responsabilitat de portaveu dels Verds. Recentment ha encetat el seu vessant líric amb el llibre Poemes de tardor, ja en tercera edició, amb què recorre diferents municipis en recitals poètics i musicals.

[Img #17378]

 

¿Com germina l'aventura editorial del seu primer llibre de poesia?
–La poesia ha sigut sempre un refugi. Escric poesia des de fa molts anys i n'he llegit molta. Es tractava d'una faceta més personal, separada del meu vessant públic. Recentment, en compartir alguns poemes amb els amics a les xarxes socials, una persona del món de la poesia i l'edició els va llegir i li agradaren. Em va demanar que li enviara un poemari i, en poc de temps, Onada edicions va contestar que anaven a publicar-lo.

 

Eixa faceta personal deriva en poemes de caràcter més personal i íntim.
–Així és. Encara que també hi ha poemes de temàtica social o que paren de la natura, gran part són poemes íntims. Parlen de sentiments, d'amors i desamors, de felicitat i de decepcions... D'allò que sé. Als recitals ho dic, és una manera de despullar-se. Però a la gent que els llegeix li agraden, i estic molt content d'esta nova aventura que probablement no hagués encetat quan estava a la voràgine del Parlament i l'Ajuntament.

 

Ha estat presentant el llibre per diferents indrets.
–Municipis, ciutats, llibreries... El llibre està viu i continue presentant-lo, fent recitals amb textos del poemari i d'altres que tinc als arxius.

 

¿I pensa seguir amb l'aventura?
Es pot dir que li agafes gust; continue escrivint. Al final la poesia són vòmits: necessites contar, dir i expressar. Ara em dedique a depurar els textos perquè expressen la musicalitat que ha de tenir la poesia. El pròxim llibre es titularà «Sempre és temps d'estimar». Ja està al forn de l'editorial i m'han confirmat que es publicarà, encara que no sé quant.

 

Passant a temes relatius a la comarca, recentment ha tornat a l'actualitat informativa el projecte del camp de golf a la marjal de Gandia, projecte que ha retornat a la fase d'al·legacions però que no s'ha tombat.
–No hi ha hagut la suficient valentia política per part dels sectors conservacionistes, que diuen que estan a favor de la protecció de la marjal. L'Ajuntament actual, del PSPV i Més Gandia, presentaren a començament de legislatura un recurs contra el projecte a la marjal. Aquell recurs el van retirar, sembla que per un acord amb Ciudadanos. Hagué de ser el fiscal mediambiental el que reclamara a Conselleria que el camp de golf no tenia viabilitat jurídica. Estic personat al procés, perquè el fiscal em va demanar assessorament per recollir les al·legacions que havia realitzat com a portaveu dels Verds de Gandia, que eren contundents i fonamentades.

 

¿I què ha ocorregut?
–Esperàvem que es fera cas al fiscal i es retirara totalment la possibilitat d'ús esportiu i sobre l'aigua de la marjal. El que ha succeït és que retrotrauen el pla al moment de les al·legacions, quan el PP el va aprovar. Espere que s'acabe eliminant la possibilitat de tot ús esportiu dins de la marjal i que hi haja la voluntat política de convertir tot l'espai més l'Ahuir en un gran paratge natural protegit.

 

¿Quins usos podria tenir?
–La marjal pot tindre evidents usos científics, didàctics, eco-turístics i fins i tot agraris dins d'una agricultura realment viable: la tradicional de productes d'horta a l'estiu. S'ha d'impulsar la seua protecció, la seua regeneració i fer propostes en l'àmbit europeu per recollir finançament amb l'objectiu d'una reconversió agro-turística i ecològica de la marjal. A Gandia, ara paralitzada pel Pla d'Ajust, falta la visió de futur de concretar un gran projecte i buscar els diners necessaris per a fer-lo possible.

 

¿Quin tipus de política planteja este pla especial de la marjal?
–Era intentar continuar un model que ja havia entrat en crisi: el de la rajola, la construcció, i el «tot és possible». El pla ha resultat ser inviable i Gandia no pot continuar oferint el mateix. Els Verds pensem que la nostra platja ja està suficientment construïda i el que hem d'oferir són alternatives perquè s'òmpliga. Es tracta de cultura, gastronomia, natura... que resulten diferents del que poden trobar els visitants en altres llocs. Ho haurem de pensar tot sense perdre les virtuts que tenim, però atenent a les famílies de hui dia i la idea d'un turisme desestacionalitzat.

 

Amb el context de les passades eleccions, que es van dirimir amb uns resultats molt ajustats. ¿Com és que els Verds es presentaren de manera independent?
–Els Verds ens quedarem esperant una resposta que no va arribar. Al partit hi havia dues ànimes a finals del 2014: un sector de l'assemblea apostava per sumar forces amb Més Gandia i un altre sector, més majoritari, creien a repetir coalició amb el PSPV, que podria mitigar l'esperada baixada de vots dels socialistes. En este sentit es va fer una única reunió on nosaltres férem la proposta clara de tornar a repetir coalició i ens quedàrem esperant resposta. Passat el temps se'ns tancaren altres opcions i quedava la possibilitat, com a partit real i històric, de presentar-nos a les eleccions.

 

Malgrat altres coalicions, en certa manera es va tornar a demostrar la falta d'unió de l'esquerra.
–Nosaltres tenim la nostra part de responsabilitat, evidentment. Però també va mancar interés d'altres partits com el PSPV o Més Gandia per arribar a un acord i no perdre els vots dels Verds. Som una força real a Gandia, algunes vegades amb més vots i d'altres amb menys, però sempre amb la voluntat de millorar la ciutat. Hem aportat i volem seguir aportant.

 

Amb una legislatura marcada pels pactes i els consensos, sembla estrany que abans de les eleccions mancara diàleg.
–Sí que hi ha voluntat per arribar a acords, però amb la sensació de voler que passe el baló però no el futbolista. Malgrat tot, sóc conscient que nosaltres tal vegada no hem sigut suficientment flexibles i no hem trobat mecanismes d'enteniment. Per la meua banda, sempre he tingut voluntat política de sumar perquè crec que governant és quan es poden canviar les coses. És el que vaig intentar fer als anys que vaig estar a l'Ajuntament: encetàrem projectes com llevar els nitrats a l'aigua, els paratges naturals protegits, l'anella verda de Gandia... En definitiva, en 2015 no vam trobar el mecanisme de suma; espere que en el futur el trobem i que continuen governs de progrés en la ciutat.

 

[Img #17379]

 

¿Com valora la tasca que ha realitzat l'actual regidor de Gestió Responsable del Territori, Xavier Ródenas?
–Crec que hi ha una continuïtat de projectes i s'estan fent gestions que valore de manera positiva. Malgrat tot, considere que en el tema de la recollida d'animals ha faltat diàleg. Pense que hauria estat possible continuar el conveni amb la protectora i crec que la legislació ho permet. Han de ser els polítics els que han de flexibilitzar els assumptes administratius i malgrat el canvi de llei, segueix essent possible afavorir en els plecs molt més a les protectores.

 

Ródenas considera que es va produir una desavinença entre Ajuntament i SPAMA, però que si s'haguera presentat a la licitació, la protectora hauria guanyat sense problema.
–He llegit els plecs i eren un «retalla i pega» horrible. De vegades hi ha problemes que s'enquisten per falta d'empatia. Jo no he entés com este govern, que en campanya electoral va estar amb la protectora, no ha estat capaç de buscar interlocutors que resolgueren les diferències. Parlem d'una protectora que va ser duríssima contra el Partit Popular en temes com la plaça de bous, i que probablement va ser castigada per les seues crítiques.

 

L'Ajuntament ha anunciat que no estendrà la concessió a l'empresa actual i s'ha anunciat un nou conveni més proper amb les protectores. ¿És una via per solucionar el conflicte?
–Espere que la raó siga que ha tornat el diàleg. Com a observador des del consell animalista he pogut veure el nou plec, molt millor que l'anterior i que valora molt més les protectores. Facilita que siga SPAMA la que torne a gestionar un servei en el qual, històricament, ha realitzat una tasca magnífica.

 

Respecte a les infraestructures de la comarca, pareix que comencen a engegar-se a la Safor alguns projectes com el Tren de la Costa, la liberalització de l'AP-7...
–No hi ha hagut voluntat de vertebrar el territori. El tema de l'AP-7 fa molts anys que és una barbaritat i no sé si veurem que li lleven el peatge. D'altra banda, el Tren de la Costa hauria de tindre en compte tots els municipis pels quals passa i el corredor Mediterrani hauria de ser ja una realitat. Sembla que no importem: estem poc finançats, paguem peatges i no pareix que hi haja massa voluntat d'unir València i Alacant. Este país no té polítics, ho va dir Fuster. Tant al país com al conjunt de l'estat falta gent amb projectes a 40, 50 o 60 anys vista, en lloc d'anar als negociets i a guanyar les eleccions.

 

¿Considera que en certa manera el Govern valencià es conforma amb esta situació i des de Madrid res interessa si no passa per la capital?
–El govern valencià hauria de fer més, mobilitzar a la població. La manifestació per un millor finançament va estar bé, però s'ha de continuar reclamant. En Sagunt aconseguiren modificar el peatge de l'AP-7 per alleujar el pas de tràfic per la N-340 entre Sagunt i el Port. ¿Per què? Perquè tots els dimecres a les 6 tallaven la carretera amb l'alcalde davant. Quan van passar dos mesos amb retencions de 7 km de camions als dos costats es va haver d'arribar a un acord. I ho va fer un alcalde del PP, però clar, a base de pressió. Ací es va a una manifestació i si després canvia el govern, els polítics d'altres partits ja no acudeixen.

 

¿Creu que falta implicació ciutadana en qüestions com forçar un nou sistema de finançament?
–Són els polítics els que han de fer pedagogia. Els ciutadans, al final, segueixen als seus polítics. Tenim una democràcia representativa i crec que moltes vegades ha faltat voluntat i valentia política en este país i en la comarca. S'ha d'actuar democràticament, pacíficament, però hem de ser constants, coherents i exigents.

 

Les Falles recuperen per a este any el premi a l'escena ecològica. Com valores l'evolució dels materials de les Falles i el reencontre amb esta iniciativa.
–Des dels Verds sempre hem defensat que s'empren els materials tradicionals, que feien que la Nit de la Cremà fora molt més màgica i bonica. Ara és un fumer negre del qual no queda res. Fa anys en les Corts es va treballar en un reglament sobre l'ús dels materials tradicionals de les Falles, que s'acordaria amb el gremi d'artistes fallers. Es va acabar aquella legislatura i el projecte es va abandonar. És una iniciativa que s'hauria de reprendre, però ha d'haver-hi voluntat política i, per tant, pressupostària, ja que els costos augmenten. S'han fet ninots magnífics amb els materials tradicionals. Evidentment es perdrà altura i espectacularitat perquè tenen més risc en augmentar el pes, però crec que no perdrien crítica ni sabor valencià, que és el que s'espera de les Falles. Dit això, m'encanta que reprenguen el meu projecte de les escenes ecològiques.

2018© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress