Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Pau Inza / Fotos. Àlex Oltra
Jueves, 18 de enero de 2018

Diana Morant: 'La bona situació de Gandia no és qüestió de sort, la sort es treballa'

Guardar en Mis Noticias.

Dos anys i mig de legislatura han sigut una prova de foc per a l'alcaldessa de Gandia. En una situació delicada en matèria política i econòmica, ha hagut de fer front a una gestió municipal que requeria habilitat, mà esquerra i consens. Començant a albirar l'horitzó de 2019 i les futures eleccions municipals, és temps també de forjar una veu pròpia que deixe per fi enrere l'herència del passat.

[Img #16026]

 

¿En quin moment decideix dedicar-se a la política?
–Polític és tot aquell que decideix implicar-se en la seua polis: es comprometen en la millora del seu entorn, de la societat en què viuen. Sóc una enamorada de Gandia, vaig nàixer ací, ací vaig créixer i he tingut sempre la meua família. Inclòs després d'estudiar a València vaig voler tornar a esta ciutat a desenvolupar la meua professió. Tot conflueix: vaig créixer a una ciutat governada per socialistes i ideològicament sempre m'he sentit molt reflectida amb els seus valors. Els que ens dediquem a la política és perquè tenim passió per contribuir o deixar una petjada en la nostra ciutat, que faça que la qualitat de vida dels ciutadans millore.

 

¿I com a professió?
–Vaig entrar en política en una etapa complicada, de repte social i en l'oposició. En vaig aprendre molt de la gestió de l'alcalde Arturo Torró, segurament tot allò que no es deu fer en política. Hem aprés que a la societat no li agraden les majories absolutes que es comporten com aplanadores. En l'Ajuntament de Gandia, en una situació en la que mai s'imposa una decisió d'un sol partit o una sola persona sinó que s'ha de dialogar i consensuar, fa que encertes més. Vivim un moment d'higiene democràtica i estic molt satisfeta de ser una de les protagonistes d'este canvi d'època a Espanya.

 

¿Valora positivament aleshores la coalició de govern amb Més Gandia i els pactes puntuals que s'han arribat amb Ciutadans?
–Molt positivament. Si hui m'hagués de tornar a 'casar' ho faria amb les mateixes persones. Crec que adquirírem un compromís per la ciutat, de deixar enrere una època de crisi econòmica, però també moral i ètica. Això va fer que confluïren els interessos de tres formacions polítiques molt distintes: Més Gandia i PSPV, que hem sigut socis naturals en esta ciutat, però també Ciutadans, perquè els tres coincidíem en el fet que calia deixar al Partit Popular en la banqueta. Hem conformat un equip de govern multigeneracional i multidisciplinari, que ha donat solució als problemes d'esta ciutat. I C's ha demostrat que des de l'oposició també es pot fer molt per resoldre els problemes dels ciutadans.


¿Quina seria l'oposició destructiva?
–La del Partit Popular. Un exemple: el PP deixa un deute a proveïdors de més de 55 milions d'euros sols a l'Ajuntament, als que caldria sumar altres 17 milions a proveïdors de l'empresa pública. Es tracta de feina que el govern popular va encarregar a empresaris, autònoms, gent de la comarca. No només no pagaren eixos deutes, sinó que quan el nostre govern ha proposat als plenaris el seu pagament, sempre ha tingut el vot en contra del Partit Popular. Hi ha una gran diferència entre l'oposició constructiva de Ciudadanos, que negocia, dialoga, consensua pressupostos, projectes i iniciatives... I qui simplement diu no, sense més desig que a Gandia li vaja mal perquè a ells els beneficie.

 

¿Quina és la seua relació amb el partit taronja?
–C's no ha entrat en l'equip de govern per decisió pròpia, però sempre tindrà les portes obertes. En aquella investidura vam canviar la història de Gandia de manera positiva i considere que havien de formar part d'eixa nova etapa per a la ciutat. Van decidir treballar des de l'oposició, però la seua aportació a esta ciutat ha significat la solució: sense ells, els altres dotze regidors que conformem el govern no haguérem pogut governar ni aplicar la solució al problema. C's i el regidor Ciro Palmer saben que tenen la meua consideració i el meu respecte, perquè han estat a l'altura política del problema que tenia Gandia.

 

[Img #16027]

 


¿Quina valoració fa del treball que s'ha fet quant a la gestió econòmica del seu govern?
–Hui dia ningú posa en dubte el rigor i la serietat amb què hem gestionat l'economia d'este Ajuntament. Nosaltres sabíem que el gran objectiu que teníem encomanat era arreglar la situació econòmica, perquè no afectava solament a l'Ajuntament de Gandia, sinó que estava perjudicant a tots aquells a qui l'Ajuntament devia diners. Als nostres pressupostos realistes i legals, hem anat pagant pràcticament al dia als proveïdors, a més d'anar assumint els deutes que vam heretar amb els superàvits que anem produint. Que en dos anys i mig poguérem pagar tot el deute a proveïdors de Gandia i gran part del d'IPG és un motiu de satisfacció, de compromís complit. Li hem tornat la reputació a l'Ajuntament de Gandia, una reputació que no la hauria haver perdut mai. Estem contents de contribuir a fer que Gandia torne a estar ajudant a la gent.

 

¿Quina relació teniu amb el Ministeri d'Hisenda? Des del Partit Popular asseguren que la seua ajuda ha sigut decisiva per a pagar als proveïdors.
–La primera reunió que vaig tenir com a alcaldessa va ser amb el Ministeri d'Hisenda, on asseguràrem al secretari d'estat que teníem voluntat per arreglar la situació econòmica. Gandia feia una legislatura tard. Totes les administracions públiques en la legislatura passada es van acollir a plans d'ajust i control de la despesa, però a Gandia se li va permetre passar quatre anys continuant gastant a mans plenes mentre a Madrid i a València es mirava cap a un altre costat. Entràrem en un pla d'ajust duríssim, amb condicions imposades pel ministeri perquè Gandia eixira de la fallida econòmica. Es tracta d'una planificació pressupostària fins a 2032 que contemplava com a obligatori una pujada d'impostos i una rebaixa del nivell de despesa. A canvi de complir les condicions hi ha una sèrie d'instruments, com el fons d'ordenació del ministeri, per poder pagar deutes municipals com els produïts pel PP durant la passada legislatura. No se'ns està regalant res: l'Ajuntament de Gandia compleix amb l'acordat i el ministeri també.

 


La promesa de reducció d'impostos per a 2018 ha recorregut un camí ple d'imprevistos.
–Haguérem d'apujar els impostos per una imposició del pla d'ajust, però la nostra intenció era rebaixar-los quan la situació de l'Ajuntament de Gandia millorés. D'això volíem convéncer el ministeri, ja que necessitem el seu permís per a abaixar-los. La mala notícia que ha succeït fa poc és que el govern té preparada una revisió del cadastre per a Gandia i per a moltes altres ciutats. No entrava en els nostres plans que ens obligàren a tornar a apujar els impostos, així que demanàrem al ministeri que no aplicara esta mesura a la nostra ciutat. En el cas que finalment el ministeri aplique la mesura, el nostre treball passa perquè ens permeten la rebaixa d'impostos per cobrir la revisió del cadastre i que no afecte als ciutadans.

 


Ha estat a la Diputació provincial encarregada dels organismes mancomunats. ¿Com veu estos organismes supramunicipals?
–Són absolutament necessaris. Des de Gandia potser no es veu eixa necessitat, ja que és una ciutat que, per les seues dimensions, té pràcticament coberts tots els seus serveis. En canvi, a qualsevol poblet de la contornada es pot veure que no existeix eixa capacitat. Nosaltres creiem totalment en les comarques, potser més que en l'organització provincial, perquè és una organització més propera, on és més senzill compartir serveis i donar-los amb la qualitat necessària. A Gandia, com moltes coses que es van destruir la passada legislatura, s'ha de reparar l'eixida de manera abrupta i traumàtica de la Mancomunitat de la Safor. Ja hem pagat tot el deute que va deixar l'anterior govern i ara el nostre desig és tornar a ser membres de ple dret de l'entitat. Si el ministeri ens ho permet, ho farem este mateix any.

 


¿Per què va decidir deixar el seu lloc a la Diputació de València?
–Tinc la tranquil·litat que des de la Diputació vaig treballar per Gandia. Vaig fer que allí s'escoltara la veu de les ciutats que, com esta, estaven absolutament en fallida. La culpa no és dels seus ciutadans i són els que deuen ser rescatats per les administracions. Vaig intentar que tot allò es reconeguera en inversions que al final van arribar també a la ciutat de Gandia. Feta la feina, creia que era el moment d'abandonar la Diputació per a centrar-me al 200% en la meua responsabilitat d'alcaldessa. Va ser un honor ser diputada, una etapa molt fructífera, però considerava un deure estar més a la meua ciutat.

 


¿En què ha canviat Gandia durant el seu govern?
–El nostre govern té com a objectiu llegar en 2019 una ciutat en una situació millor que ens la vam trobar. Este equip s'ha pres la seua tasca molt seriosament i així es reflecteix en tots els paràmetres socioeconòmics: 1700 persones menys aturades en termes desestacionalitzats, una gran baixada de deute o dades d'ocupació turística en l'àmbit d'abans de la crisi, mentre donem més ajudes socials. Tenim el pols de la ciutat i estem en la solució dels problemes. La situació de Gandia no és qüestió de sort, la sort es treballa.

 

Després d'esforços i reivindicacions, s'ha confirmat que arrbiarà el tren a Oliva, però es demanava la connexió també amb Dénia. ¿Queda un regust amarg?
–Ens sentim satisfets perquè ens agrada ser positius. És un primer pas, però no anem de deixar de reivindicar que el final d'estació que nosaltres desitgem és el de Dénia. Es tracta d'una qüestió de justícia social i econòmica. Les infraestructures creen hàbits i els hàbits creen oportunitats econòmiques; si una comarca o ciutat queda aïllada, queda mancada d'oportunitats. Fa un segle Gandia estava en una situació privilegiada, connectada pràcticament per totes les vies possibles. Malgrat tot, ha quedat oblidada per les administracions superiors i ha tingut una carència d'inversions en infraestructures que per fi comença a reparar-se. Podem estar vivint una legislatura històrica si atenem a compromisos com el desdoblament de la via ferroviària entre Cullera i Gandia o la finalització de l'autovia del Morquí. A més hem aconseguit la connexió marítima amb les Illes Balears, que també suposa oportunitats econòmiques, socials i culturals. Ara, el paper de Gandia serà exigir que es complisquen els compromisos.

 

[Img #16025]


 

Precissament la línia marítima en Eivissa és una fita que portarà este any a la fira de turisme FITUR.
–Anem a contar què representa Gandia veritablement, suficient per a distingir-nos de la resta de destins que es promocionen. Este any anem amb el vaixell, que no teníem l'any passat perquè va arribar en estiu. Gandia anirà a la Fira de Turisme repetint el relat d'esta legislatura: una ciutat consumible 365 dies a l'any. Enguany ho podem dir encara amb més força perquè som la Capital Cultural Valenciana. Amb la capital cultural valenciana ens convertim en una ciutat de turisme urbà, un turisme que es consumeix al llarg de tot l'any i que té en la cultura un valor molt important. Amb això, anem a FITUR per contar a tothom que poden vindre a Gandia quan vulguen, ja que és una ciutat perfecta per a acollir-los.

 

També s'estan treballant iniciatives com el turisme de congressos, malgrat que, per exemple, el Palau de Congressos no està finalitzat encara.
–El turisme de Congressos és una aposta a llarg termini, amb un públic diferent del de sol i platja, que és molt exigent. És important que finalitzem l'auditori, però ja treballem este tipus de turisme amb la Universitat o l'Hospital, dos grans receptors de congressos. Perquè esta aposta funcione, hi ha certs aspectes que han de posar-se a l'altura, com per exemple que els hotels puguen oferir una bona qualitat de comunicacions. En este sentit, s'està desplegant fibra òptica a la Platja i al Grau, com ja s'ha produït a la ciutat o recentment als polígons d'Alcodar o Benieto. Crec que quan s'aposta per Gandia i hi ha una bona acollida, altres inversions també arriben a la ciutat. La fibra òptica, Trasmediterrànea, Decathlon, o empreses que amplien la seua activitat com Leroy Merlin, Lidl o Dulcesol no són casualitats, són un símptoma que Gandia està viva i s'ha recuperat la confiança en esta ciutat.

 

Fa poc els tribunals van desestimar la «causa dels despatxos» on se l'acusava d'haver impedit l'entrada als seus llocs de treball a diversos empleats públics així com a ex edils del Partit Popular.
–Vaig estar sempre molt tranquil·la. Els delictes de què se m'acusava eren molt durs però no tenien cap solvència. L'auto de sobreseïment de la jutgessa indica que no aconseguiren demostrar cap acusació. D'altra banda, assenyala que si haguera passat del que m'acusaven, no hagueren constituït delictes tan greus com els que apuntaven. Esta querella es va produir per a portar-me als jutjats, generar portades de periòdics i que pagara la pena de banqueta. Vaig anar tranquil·la quan la justícia em va cridar i tranquil·la he quedat quan el cas s'ha arxivat. Jo li diria al Partit Popular que no tots els polítics som iguals com pretenen fer veure. En el seu cas tenen moltes causes obertes: el cas de la televisió, les subvencions a les televisions privades, la compra per part de l'Ajuntament de les boleres de la platja, el cas Púnica i altres irregularitats que han comés en la gestió municipal per les que hauran de rendir comptes. 

2018© Media Serviocio Safor S.L - Calle Mayor 20 - 2, pta. 4 - 46701 Gandia (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress