Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Text i fotos: Josep Camacho
Miércoles, 20 de diciembre de 2017

Balbina Sendra: 'Hem aconseguit que el Palau Ducal s'integre en l'oferta turística i cultural de Gandia'

Guardar en Mis Noticias.
Noticia clasificada en: Entrevistas

La coordinadora del Palau Ducal de Gandia va començar fa 15 anys com a guia d'este mas senyorial, tasca que va deixar de costat fa cinc anys per a dedicar-se a la gestió turística i cultural del mateix. Balbina Sendra coneix al detall totes les estances de la casa natalícia de Sant Francesc de Borja, i la història i les llegendes que en destil·len. És la cara visible d'un equip de sis guies que cada dia posen els seus sentits per a traslladar al visitant a l'època borgiana, i els expliquen tant la seua esplendor com la seua decadència. Sendra repassa ací la tasca que s'ha fet en la fundació per a posar al Palau com un recurs turístic de primer nivell.

[Img #15394]

 

¿En quina mesura li ha beneficiat al Palau Ducal la declaració de la Generalitat com a Capital Cultural Valenciana?
–La veritat és que beneficia a tota la ciutat com a destinació turística, no sols al Palau. Totes les activitats al seu voltant també ens han beneficiat, perquè és un públic interessat en la cultura. A més, en el Palau hem fet més activitats, hem rebut més actes organitzats en torn a esta declaració, per via de l’Ajuntament o per via nostra, i tot això s’agraeix.

 


El passat estiu hi hagué una aposta molt forta entre el Palau Ducal i l’Ajuntament per a dinamitzar l’edifici com a contenidor cultural. ¿Quin balanç en fa d’estes activitats?
–Vam apostar per productes consolidats, com les visites guiades nocturnes que fa porten tres anys, o el Cine Pot que era el segon any, i vam incorporar altres de nous, com les retransmissions d’òpera o sarsueles en diferit. Estes últimes, dins del cicle Palaudiovisual, la veritat és que per a ser el primer any ha funcionat molt bé, no podem queixar-nos. Era un programa paral·lel que no interferia amb les visites. La nostra intenció també és programar perquè el centre històric estiga viu. Durant el passat estiu per estes activitats passaren més de mil persones.  

 


Les visites nocturnes s’ampliaren a dimarts i dijous, davant l’èxit que tingueren.
–Sí, en un principi les féiem sols els dimarts. Este estiu passaren 1.500 persones. Volem que siga un producte limitat, no tan massiu, per a continuar donant la qualitat que estem oferint.

 


Amb el temps, les visites teatralitzades s’han professionalitzat més.
–Sí, són unes visites que fem a l’hivern, i començaran segurament a principis de gener. Estes són de dia, i l’objectiu és dinamitzar els diumenges al matí, oferir una activitat al públic familiar que busca activitats de cap de setmana. Al principi eren els guies els que es disfressaven dels personatges històrics, sobretot perquè alguns d’ells es dedicaven al teatre, però l’any passat comptaren amb un grup, Teatre de la Il·lusió. Estem fent un balanç perquè també ens agradaría obrir-les a altres companyies, que no semble un monopoli.

 


Una tasca important perquè les visites tinguen èxit és que els guies siguen capaços de connectar amb el públic a l’hora d’explicar les dependències i la història. ¿Com fan eixa tria o eixa formació? ¿Quants guies hi solen treballar al cap de l’any? 
–La figura del guia del Palau per a nosaltres es clau. És un plus que una persona et faça viure el Palau, no tans sols que t’ho conte, sinó que entres dins de l’època, més si cap quan allò que queda són parets. És molt difícil fer que una persona entre en la historia dels Borja si no eres capaç de comunicar-li-ho tal i com tu ho sents. No tot el món pot ser guia del Palau, per això cal eixa empatia, a banda de la formació, que és important. Tenim gent experta en Història, Història de l’Art i Turisme. I a partir d’ahí tenim una plantilla fixa de sis persones i reforços d’estiu, una persona, i a més entre un tres alumnes en pràctiques. Ens agrada formar als guies, no els donem un munt de papers perquè s’ho lligen, sinó que els fem vore algunes visites perquè vagen aprenent.

 


També s’han fomentat les visites en altres idiomes. ¿Quins són els estrangers que més visiten el Palau?
–Els idiomes que més treballem són l’anglés i el francés en visites guiades. Ara bé, com no és el públic més nombrós, perquè l’estrella és el nacional. El turista rus ha entrat amb força en els darrers anys, i s’ha col·locat com el tercer, per davant de l’alemany. No solen vindre en grup, tot i que també treballem amb un turoperador.

 


¿Fan visites concertades per a grups o turoperadors?
–Sí, el Palau Ducal el que té és d’una banda una programació de quatre visites diaries, i altres són d’agenda de turoperadors o programes con el Imserso. Estes últimes reserves concertades, en hivern representa el 70% del públic que vé a visitar-nos, en estiu no, canvien les xifres, perquè hi ha molta gent que s’acosta per lliure al Palau durant les seues vacances.

 


[Img #15393]¿En quines fires de turisme estan presents?
–Nosaltres sempre anem amb la destinació Gandia. Solem estar en la Fira de Tots Sants de Cocentaina, Fitur a Madrid, i s’estan estudiant per a 2018 algunes fires en l’estranger. D’altra banda, fa quatre anys vam començar muntant un expositor en la platja, per a acostar als estiuejants al centre, i enguany ha deixat de ser solament del Palau per a oferir informació sobre la xarxa d’espais culturals i naturals, com pot ser el Teatre del Raval, el Museu Faller, el Museu Arqueològic, la Cova del Parpalló o el Centre d’Interpretació de la Marjal. Pensem que este treball conjunt ens enriqueix a tot, de fet també els tenim enllaçats en la nostra pàgina «web». Per a nosaltres és clau eixe turisme que es mou el cap de setmana, o el que vé un dia, i vé de València o les comarques de l’interior. Cada dimecres la furgoneta del Palau Ducal ix en ruta a llocs d’interés que podem arribar per a deixar futllets, com les Tourist Info o les urbanitzacions on viuen residents estrangers. Crec que el Palau està situant-se en el panorama turístic, i en esta legislatura hem tingut un recolzament més explícit de l’Ajuntament de Gandia, que per fi ha considerat la cultura com un element turístic. Integrar la cultura en el turisme ens fa una destinació molt completa.

 


En general i per la seua experiència, ¿per quins aspectes solen tindre més curiositat els visitants? 
–Indubtablement, als visitants els impacta la Galeria Daurada, els agrade o no el barroc, però els impacta. Quan s’obrin les portes tot el món diu el famós “ooh”, que ens encanta. El Saló de Corones és molt majestuós, també agrada, però la persona es veu com xicoteta. I la sala que darrerament està triomfant és la capella neogòtica, amb la seua bolta estrelada. La gràcia del Palau és que la gent no espera el que s’hi troba dins. Entren per un Pati d’Armes amb una restauració prou agressiva, però és realment dins, i amb una explicació, quan entren en la història dels Borja, tant les glòries com la seua època de decadència, perquè al cap i a la fi eren humans, amb les seues virtud i defectes.

 


¿Continua viva la llegenda negra dels Borja?
–Sí, encara hi ha gent que vé amb eixos estereotips, amb una història distorsionada. Es pensen que va viure Lucrècia.... Vénen buscant una versió, però se n’ixen sabent-ne una altra, i malgrat això, se’n van contents, no perquè siguen uns Borja més bons o més roïns, sinó perquè l’altra part ja l’hem vista en pel·lícules o llegida en novel·les. La vida de Francesc de Borja és molt interessant.

 


Són moltes les estadístiques, però de totes elles, i des de que vosté està al front del Palau, ¿quina és la que més li sorprén? 
–Doncs a mi m’ha sorprès l’evolució del turista rus. A més, el públic rus és molt agraït, sobretot quan tenen un plànol en el seu idioma.

 


Un dels actes amb més “glamour” va ser la presentació de «Coratge», la col·lecció del dissenyador Miquel Suay, el passat 29 d’octubre. En la seua opinió, ¿com va quedar la passarel·la, en concret, i l’esdeveniment en general?  
–La passarel·la va ser tot un èxit. Havíem fet algunes desfilades, però no a un nivell tan professional. Treballar amb Miquel Suay va ser tot un plaer, perquè també ens va demanar consells. La sonoritat, la il·luminació, l’aforament, la mateixa passarel·la... Tot va eixir molt bé.

 


Una altra vessant del Palau Ducal és el lloguer de les instal·lacions per a esdeveniments socials, com per exemple rodatges de videoclips, cinema o bodes. ¿Han augmentat estes peticions?  
–Continuem treballant amb això. La Diputació de València té una Film Office, que ens posa en contacte amb alguns localitzadors. A més cada vegada hi ha més empreses que volen treballar amb el Palau per a qüestions de marketing. Respecte a les bodes, no és un servici que oferim habitualment ni el nostre mercat, perquè calen uns requisits, estem en un edifici compartit amb la comunitat dels jesuïtes i un col·legi. Aleshores, ha de ser un tipus de bodes on la música no siga estrident, el càtering estiga cuidat, sense que campen les barres lliures... Però jo crec que els mateixos nóvios que ho demanen coincideixen amb nosaltres sobre este format de celebració, així és que no hi ha problemes.

 


¿Continua tenint HBO interés per a rodar «Juego de tronos» en el Palau Ducal? 
–Doncs no tenim cap notícia. Van vindre, van mirar... però no ens han dit res.

 


Enguany també s’ha col·laborat amb municipis com Potries, per a difondre el llegat Borja.  
–Sí, i ja estem preparant el proper Porrat de Sant Blai. A més, volem ampliar el conveni amb el monestir de Sant Jeroni, on ja teníem entrades combinades.

 


El Palau també té una sala d’exposicions d’accés lliure. ¿Quins criteris es fan servir per tal de programar-les? 
–Es pot ocupar tant l’escala com la sala Carròs i Centelles. Tot l’art que exposem ho fem de manera gratuïta, tant per a l’artista com per al públic, i sense que les peces es puguen vendre. Som una fundació sense ànim de lucre, i tots els beneficis són per al funcionament i per al manteniment de l’edifici. En principi no hi ha problemes per exposar, però sí que passen per uns filtres, per a assegurar-nos una determinada qualitat. Tenim igual que siguen obres clàssiques o modernes, però sí vetlem perquè encaixen en l’espai, que siguen elegants i vagen alternant-se les diferents disciplines.   

 


José Luis Ferrer va deixar a mitjans d’octubre la direcció de la fundació per a dedicar-se a un projecte educatiu a l’Àfrica. ¿Ja es coneix al sustitut? ¿Com van eixos tràmits?    
–José Luis està a Guinea, i de moment continuarem funcionant com ara. Supose que més avant es buscarà un substitut, però fins ara no hi ha problemes per a dur el dia a dia.

 


¿A què li agradaria que es dedicara la tercera planta, quan se solucionen els problemes d’accessibilitat?   
–No deixem de costat la tercera planta, però tenim altres projectes de restauració que són importants, com per exemple la façana del Pati de Canyes, millorar la senyalètica, la il·luminació de la part del zaguan que es va restaurar... Personalment, m’agradaria que es dedicara a estudis borgians, o alguna iniciativa que ajuda a explicar al visitant perquè Alexandre VI tria Gandia per al ducat, i perquè es troba en un espai tan important. 

2018© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress