Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Pau Inza
Miércoles, 20 de diciembre de 2017

Jesús Mollá: 'Canviem la nostra mirada cap a les persones en situació de vulnerabilitat'

Guardar en Mis Noticias.
Noticia clasificada en: Entrevistas

Psicòleg, especialista en 'coaching', terapeuta de família. Fa 15 anys que treballa en el camp de les addiccions, la rehabilitació, centres de dia o en prevenció. Amb experiència en diferents entitats i col·lectius, ara compagina l'activitat que presta al Centre d'Atenció Integral de Caritas a Gandia amb la consulta privada.

[Img #15387]¿Com funciona el Centre d'Atenció Integral de Gandia?
–Es tracta d'un edifici on conviuen dos projectes. D'una banda opera com un centre de dia on s'atén a qualsevol persona que es troba al carrer. Persones sense llar que, per circumstàncies concretes han quedat al marge de la visibilitat. El nostre treball al Centre de Dia és el d'acollir a les persones, prestar una sèrie de serveis amb l'ajuda de voluntaris com desdejuni, dinar, berenar, bugaderia, rober o neteja; i oferir un espai físic on poden estar per descansar o conversar amb altres persones.

 


¿I l'altra part del projecte?
–Es tracta de la residència, pròpiament el CAI, on operem des d'una altra perspectiva. Es treballa amb persones des d'una exigència que té a veure amb un canvi real de la persona i el que esta pretén aconseguir. El centre compta actualment amb 14 places, 12 de residència més 2 llits per a persones que estan de passada però que poden decidir quedar-se. Oferim una sèrie de tallers als usuaris i a banda realitzem un itinerari d'objectius per a cada persona, tant de la seua valoració personal com de la seua ocupabilitat.

 


¿En què consisteix?
–És una valoració integral en la qual veiem en quin punt està cada persona, tant en l'àmbit social com a psicològic. Avaluem la seua trajectòria per treballar conjuntament en aconseguir una millora en estes àrees. L'objectiu és la inserció de la persona socialment, havent assolit una sèrie de condicions perquè no tornen a excloure'l. Es tracta d'uns hàbits i capacitats perquè es desenvolupe satisfactòriament en l'àmbit personal, social o d'higiene, amb la finalitat que es reincorporen al món laboral.

 


¿Quin tipus de tallers oferiu al CAI?
–En estos moments tenim un taller de cuina on, amb el cuiner del centre, elaboren els menús i fan d'ajudant de cuina, netejant, rentant, parant taula o atenent al menjador. Tenim també un taller d'horticultura, on treballen un petit hort ecològic annex al centre, amb un horari establert i unes tasques marcades. És un treball que no només els manté ocupats, sinó on se senten útils. Es treballa la cohesió del grup i valors. Amb l'hort hi ha una petita granja amb gallines, oques, ànecs, conills i perdius. Les gallines produeixen ous, la venda dels quals serveix per a sostenir la granja. A més a més, disposem d'un taller de jardineria, on s'encarreguen de les tasques de manteniment de l'exterior del centre i un taller de manteniment del propi l'edifici, on pinten, revisen la serralleria...

 

[Img #15385]

 


¿Quan es decideix que la persona ha assolit els objectius marcats i deu abandonar el centre?
–Quan la persona ve al centre i et demana un lloc on poder habitar, el seu principal objectiu sol ser el de buscar feina. Trobar treball pot tindre part d'atzar però és més important l'actitud que demostren. En molts d'ells veus que amb una mica d'orientació podran trobar una feina. Quan aconsegueixen treball, hem de seguir donant-los suport perquè puguen tindre uns estalvis i continuar treballant els factors que els fan vulnerables a tornar a una situació d'exclusió, com pot ser la impulsivitat, el consum de substàncies o no organitzar bé les finances. El termini que ens fixem és d'entre 3 i 6 mesos quan estan treballant, el que no vol dir que no puga ampliar-se. Ara estem intentant consolidar un projecte d'habitatges satèl·lit, que ajudaria a descongestionar la situació de la residència. Podríem portar allí a la gent que està treballant i que té un acompanyament del CAI perquè la seua inserció tinga garanties d'èxit.

 


Perquè és important no deixar d'acompanyar-los abans d'hora.
–Moltes persones quan ja han trobat una feina abandonen el nostre acompanyament. El problema és que tornen molt prompte, en alguns casos perquè la feina que havien trobat no era el que havien promés. Així, volem que mentre treballen estiguen acompanyats per saber quant cobraran, com viuran de manera independent, si necessiten llogar una habitació, comprar aliments... Busquem educar també en organització, perquè entenguen els reptes als quals s'hauran d'enfrontar en el dia a dia; una visió que pot estar en estos moments una mica distorsionada.

 


[Img #15386]¿Quins creu que són els trets més definitoris de la tasca del psicòleg?
–Conéixer a cada persona és el més important i per a poder conéixer a la persona s'ha d'eixir al seu encontre. A través de les entrevistes inicials i de seguiment o quan participes amb ells en els tallers i les reunions. M'ha ajudat molt no posar-me enfront de la persona sinó al seu costat. Aleshores ja no et diuen el que vols sentir, perquè saben que el nostre objectiu és que isquen amb garanties del centre. És també molt important una bona valoració, per saber quines persones són les més idònies per a cada recurs, així com marcar objectius realistes en la intervenció.

 


Fa poc heu fet la jornada de portes obertes anual.
–Diverses entitats com Càritas col·laborem a la setmana de persones sense llar, l'última setmana de novembre. Es tracta d'una campanya de sensibilització amb diferents vessants on busquem implicar escoles, instituts o col·lectius socials perquè realitzen alguna activitat amb nosaltres. A la jornada de portes obertes busquem mostrar el treball que realitzem durant tot l'any, una tasca en la qual sempre necessitem voluntaris. També solem fer una activitat pública per donar una major visibilització al problema. Busquem reivindicar conceptes com els drets d'estes persones, la seua dignitat. Cada persona, encara que no tinga habitatge, té drets, mereix ser visible i ser escoltada.

 


Heu encetat este any una sèrie d'encontres amb diverses personalitats.
–Es tracta d'un canvi de perspectiva on en lloc de nosaltres explicar què fem al centre, busquem diverses persones que ens conten què és el que fan en el seu dia a dia. Des de l'equip del CAI acceptarem la invitació que ens va fer l'alcaldessa de Gandia per acudir a l'Ajuntament i fer-nos un café. Així hem iniciat «Café con éxito». El seu objectiu no és que les persones ens parlen del seu èxit, sinó del treball que realitzen dia a dia per gestionar la seua vida. L'encontre amb l'alcaldessa fou molt positiu, on compartirem experiències ben interessants. Cada dos mesos volem propiciar encontres d'altres personalitats amb persones que estan en un procés de canvi. Els pot venir molt bé conéixer històries quotidianes que han de veure amb una narrativa d'esforç, una sèrie de valors que incorporar al seu estil de vida.

 


Hem parlat del procés de canvi. ¿Creu que ha d'avançar en més direccions?
–La societat és conscient quan una persona viu al carrer, però són situacions que moltes vegades acaben normalitzant-se. El nostre objectiu és que cada persona al carrer conega els nostres recursos i abandonen eixa situació. Al mateix temps, creiem que no dignifiquem la persona donant una almoina, la dignifiquem tornant-la al lloc on deu estar: a la societat on poder relacionar-se amb altres persones, tenir autonomia personal i treball. És important el canvi d'estes persones, però també el canvi de la nostra mirada. Canviem la nostra mirada cap a les persones en situació de vulnerabilitat. Moltes vegades es confon una mirada de caritat amb una mirada d'altura, de qui està millor que tu.

 


La caritat sempre ha tingut un component ambivalent.
–Com a Càritas, defenem al CAI un model d'acció social. El procés de canvi és també nostre, de l'equip de treball. Al cap i a la fi, el canvi positiu l'hem de fer tots: els professionals, les persones que atenem però també pel que fa a polítiques; dels ajuntaments, dels serveis públics, associacions, col·lectius i premsa. Premsa perquè es parle d'estos assumptes sense estereotips, sense caure en clixés. Es tracta de situacions que et podrien passar a tu. Si les coses no van bé, si no tens un reforç familiar o social que et puga sostenir, pots acabar en una situació d'exclusió. Per desgràcia al segle XXI esta situació és més que una realitat. El mateix model econòmic fa que molta gent no arribe.  

2018© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress