Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Nahuel González
Miércoles, 20 de diciembre de 2017

Gent sense cases, i cases sense gent

Guardar en Mis Noticias.

Opinió, per Nahuel González

E l tres de novembre de 2017 serà recordat com un dia fosc, l’enèsim, després d’un Consell de Ministres del Govern de M. Rajoy per als drets socials dels ciutadans espanyols. De nou el Govern de l’Estat va donar l’esquena als interessos de la ciutadania per defensar els de les entitats bancàries i les grans empreses energètiques, els seus amics i socis, davant la majoria social.

 

Amb arguments peregrins i burocràtics, el Govern ha interposat un recurs d’inconstitucionalitat davant la Llei de Funció Social de la Vivenda, una norma emanada de la Generalitat Valenciana que tenia com a finalitat abordar la problemàtica de la vivenda i els subministraments al nostre territori. Aquesta llei que ha comptat amb la participació d’ajuntaments i entitats socials, entre ells l’Ajuntament de Gandia, i també la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, era un primer pas valent per protegir a la gent vulnerable i garantir els seus drets a una vida digna. Dret emanat de la pròpia constitució. Però, el Partit Popular ha seguit la seua línia d’oposar-se a l’autogovern de la generalitat d’una banda, i als interessos socials d’altra, important-li poc a qui afecte.

 

Des de Més Gandia i també compartit amb els companys de Govern, denunciem la hipocresia del Partit Popular. Mentre s’arroguen el lideratge del «front constitucionalista» i l’europeïsme continuen trepitjant els drets constitucionals i desobeint les ordres que emanen des de la Unió Europea. S’omplen la boca diàriament de la «indivisibilitat d’Espanya» però s’obliden del dret a l’habitatge i no atenen el dret al treball mentre. És a dir: fan un ús polític i interessat com a Govern d’un pacte social que és dels ciutadans.

 

No ens val la barata excusa d’un conflicte de competències, en primer lloc perquè l’habitatge és una competència autonòmica, i en segon lloc perquè l’absoluta falta de mesures i legislació dirigides a pal·liar la situació crítica de desnonaments i subministraments, és la prova irrefutable de què és la falta d’interès i no l’estructura competencial la que els molesta. Ens ha deixat als ajuntaments que seguim treballant la problemàtica d’empobriment de la gent, l’augment de l’exclusió social i la necessitat d’habitatge digne que amb els nostres recursos fem més del que podem. El Govern d’Espanya ha pres partit i ha decidit ficar-se del costat dels poderosos, obviant les demandes i necessitats de la gent. Al nostre territori són 35 els desnonaments diaris segons el consell general del poder judicial. 35 famílies que perden la seua casa i es veuen arrossegades a una situació d’inestabilitat i precarietat. Situacions que suposen greus alteracions en el desenvolupament físic i humà de xiquets i xiquetes; que generen estrès i problemes de conducta, problemes emocionals i depressions. I d’altra banda, talls de subministraments que impedixen una vida normal, i que ara amb la impugnació de la llei pagarem des dels nostres departaments municipals sense reconeixement legal.   

 

A més de la vessant personal que suposa aquesta situació, el problema de la vivenda és un «lastre» general com a societat. El nostre país no pot suportar una escletxa social generada pels 600.000 desnonaments anuals. El drama traspassa més enllà de la vida de les persones afectades i ens afecta com a societat en el seu conjunt.

 

Tampoc podem oblidar el gran volum de recursos humans i econòmics que l’administració pública destina a atendre i pal·liar aquesta emergència. La llei de funció social de la vivenda establia per fi automatismes i ferramentes que simplificaven i agilitzaven la resolució dels procediments. Açò garantia una certa estabilitat a les famílies, però també descarregava d’una part important de la gestió municipal en matèria de vivenda.

 

Les vivendes buides dels bancs estan generalment desateses, amb deutes a la comunitat, sense fer front a les inversions necessàries, facilitant l’entrada de persones conflictives... i tot açò amb la nul·la voluntat per part d’algunes entitats rescatades amb diners públics de fer front a les responsabilitats derivades de les seues propietats. I que amb aquesta llei preteníem regular. És irracional que un país amb el ritme de construcció dels darrers anys ens trobem amb milers de vivendes buides mentre les famílies necessiten una vivenda digna.

 

Càrrecs del PP fiqueu-vos del costat de la gent normal, la que lluita tots els dies per eixir de la crisi i la precarietat, i que no han especulat ni han furtat i no ens han clavat en aquesta crisi. La que necessita un estat, comunitat i ajuntament que garantisca el dret a un habitatge i no ho perseguisca. Hui tornem a fer nostre el lema: ¡No hi ha dret, gent sense cases, i cases sense gent! 

2018© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress