Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Pau Inza
Martes, 5 de diciembre de 2017

Telmo Gadea: 'Ens trobem en un dels periodes més difícils de la història de les Falles'

Guardar en Mis Noticias.
Noticia clasificada en: Falles Federació Falles Gandia

Després d'una vida lligada al món de les Falles, és des de fa 2 anys i mig el President de la Junta Local Fallera. Este pare de família nombrosa, de 40 anys, és professor al conservatori de música d'Oliva. Intenta compaginar la tasca i les seues passions amb la dificultat límit de les 24 hores del dia.

[Img #15110]

 

¿Quina és la seua relació amb les falles?
– Sóc faller de naixement. Els meus pares eren fallers i els meus fills ja ho són. Les falles estan amb mi des del bressol. Tota la meua joventut vaig pertànyer a la falla Vilanova, però en casar-me ens vam mudar al barri de Corea, la falla de la meua dona i també la meua des de fa més de 10 anys. Som una família del barri, coreans.

 

¿I què li resulta més atractiu del món faller?
– Les falles tenen moments molt explosius, però al final és un centre de convivència important. A la meua dona la vaig conéixer dins del món de les Falles, així com Òscar Morant, secretari de la Junta, o inclòs el meu cunyat. És a dir, es tracta d'una font de convivència i la riquesa que aporta és la relació amb amics i coneguts.

 

¿Com és que decideixes fer el pas i presentar-te com a president de la Junta Local Fallera?
– Existeix una situació absolutament anòmala i trista: la mort de Pep Lloret, anterior president en exercici. Era una persona molt jove, plenament activa en la seua vida fallera però també en la seua vida social, acadèmica i inclòs política. La seua mort es produeix un mes abans de Falles i la situació desemboca en unes eleccions. Em vaig presentar com a candidat perquè humilment considerava que reunia l'experiència necessària a la Junta i que tenia una edat adient (37 anys) per representar el càrrec; una edat similar a la de les persones que ara ocupen la presidència de falles. Considere un privilegi i un honor ocupar el càrrec, que intente gestionar de la millor manera possible.

 

¿Quines considera que han sigut les fites importants de la seua presidència?
– Em vaig marcar una sèrie d'objectius. En alguns hem anat veient una millora progressiva, en altres hem aconseguit millores més notòries i exitoses. Respecte al programa de festes, hem intentat donar més rellevància a cadascun dels actes. De fet, hem potenciat el sopar de germanor i el concurs de paelles, que són els dos actes més multitudinaris, amb una revetlla. La segona línia d'actuació ha sigut expandir el vessant social i d'acció social de les falles. Les Falles històricament col·laboren amb diferents projectes socials, però creguem que cal insistir i potenciar este especte. En l'àmbit cultural hem buscat recuperar un projecte que duia 20 anys abandonat, el Concert de Falles, i hem introduït una novetat: l'estrena anual de dos pasdobles amb el nom de cada Fallera Major. A més a més, hem tornat a editar el Pepito, la revista fallera editada per la Junta Local i s'ha impulsat el llibret Foc i Flama millorant la qualitat gràfica i d'impressió.

 

Un dels punts més decisius ha estat l'economia.
– Es tracta del tema més important. Amb la situació econòmica que han viscut les falles i les famílies falleres, paral·lela a la societat, calia fer un esforç per abaixar la pressió econòmica que tenien respecte al Museu. Crec que ho hem aconseguit de manera notable. En estos moments, la pressió és de manera efectiva al 50% sobre les falles i hem dut a terme altres projectes que permeten a cada falla destinar més dels seus ingressos a la festa. Per exemple, hem condicionat el Museu Faller per fer les presentacions falleres, el que ha propiciat que cada falla s'estalvie una despesa important el dia de la seua presentació.

 

[Img #15109]¿Com s'ha viscut la crisi econòmica al món faller?
– Ens trobem en un dels períodes més difícils de la història de les Falles. Els fallers, com la resta, s'han vist envoltats d'una crisi econòmica que ha fet que no tot el món puga continuar essent faller. També que s'ha notat en les empreses. Les que abans patrocinaven i esponsoritzaven actes ja no ho poden fer, altres ni tan sols existeixen, i aquelles que encara s'atreveixen no poden aportar com fa 10 anys. Sumem la situació més compromesa: el nostre principal patrocinador, l'Ajuntament de Gandia passa per una situació econòmica dificultosa que ha fet que la subvenció en Falles s'haja vist molt afectada, especialment en els últims 3 anys. Això ha fet que algunes coses s'hagen de repensar, com les mascletades que ara costen el 50% respecte a 10 anys enrere. Ens hem hagut d'apretar el cinturó, però hi ha una cosa sobre la qual no podem fer-ho: l'edifici del Museu Faller, que té unes despeses i un préstec hipotecari que devem complir.

 

¿Es veu la llum al final del túnel?
– De moment, estem a un túnel molt llarg del que no veig la llum. El fet que a partir d'ara se'ns cobre l'impost de béns immobles, l'IBI, i se'ns reclame una quantitat retroactiva de 50.000 euros fa que el projecte del Museu Faller entre en una nova dimensió, de negativa a nefasta. A partir d'ara les Falles, a banda de la despesa de personal, llum, aigua, neteja, del manteniment de tot l'edifici i del préstec de la construcció del museu, haurem de pagar uns 1.000 euros mensuals d'impost.

 

¿La declaració com a bé immaterial de la UNESCO pot permetre una revitalització econòmica, social i turística de les Falles?
– El dia 1 de desembre marca un any des de la proclamació de bé immaterial de la humanitat. Voldria que els polítics entengueren que no és un reconeixement menor, sinó internacional. No crec que a curt o a mitjà termini tinga molta influència en el dia a dia dels fallers i falleres, ni que arribe cap tipus de subvenció. Vull ser optimista i pensar que amb el past del temps, el Museu Faller podrà optar a certes ajudes o reconeixements, ja que és únic en el seu gènere.Es tracta d'un museu que ni tan sols té València capital i que és un referent a l'hora de representar la festa fallera, reconegut explícitament a l'expedient de la UNESCO. La gent segurament no ho recorda, però al museu es va obrir la candidatura, el 3 d'abril de 2015, on es va citar a tots els pobles de la Comunitat per a parlar de la candidatura.

 

¿Què ofereix el Museu Faller?
– El museu té tres línies d'actuació. La primera és donar el millor servei a les falles de la millor manera possible. La segona és la part museística, el centre d'interpretació de la festa fallera, molt important. Per últim, estem oberts a empreses i administracions per a llogar les nostres sales i els nostres espais. Hi ha empreses d'espectacles que s'han fixat en les bones condicions del Museu Faller per a fer actuacions de tipus artístic. Permeten ingressos per al museu i dinamitzar la vida cultural de Gandia. Volem demostrar que és un complement cultural important per a la ciutat.

 

¿Què destacaria recentment?
– Hem treballat en dos projectes molt importants. Un d'ells és la rehabilitació de l'edifici, una sèrie d'elements que necessitaven la seua renovació després de 10 anys, com la reestructuració dels sanitaris per a adequar-los a les falleres o actuacions per millorar l'eficiència energètica. L'altre projecte, molt il·lusionant, és l'aula taller, que pretén acollir a visites escolars, a xiquets i xiquetes, perquè puguen conéixer els materials amb què es fa una falla i el treball que cal fer per a elaborar-la. Els nens acaben pintant un ninotet bàsic.

 

Es pensaria que amb el projecte didàctic i dinamitzador del Museu, a més de la declaració de la UNESCO, hauria d'haver-hi més suport per part de les institucions.
– No sé si al futur hi haurà alguna solució més esperançadora, però en estos 2 anys i mig, cada cert temps hem trobat una pedra en el camí. La llosa de l'IBI és importantíssima. Nosaltres treballem per fer projectes i dur a terme actuacions que facen créixer la festa, el Museu, o posicionar les Falles més enllà de menjar, beure i posar discomòbils. Pareix que en certs sectors de la política no es valoren estes accions. Quan ens trobem amb festes de ciutat, l'Ajuntament hauria de participar més d'una festa que és per al poble.

 

La inversió en Falles és també una inversió en la ciutat.
– Les Falles són un sector econòmic en elles mateixes. La festa arrossega uns negocis que són propis com l'artista faller, la indumentària, les teles... Però més enllà orbiten d'altres importants com la pirotècnia o les bandes de música, que reben gran part dels ingressos per actes fallers. Inclòs l'administració de loteria té com a client molt important les Falles, que venen bitlletes durant tot l'any. Floristes, perruqueries, hostaleria, compra de material per als casals, per fer carrosses, comparses... No és només el treball directe de les Falles, sinó tot aquell negoci o treball indirecte que es beneficia d'elles.

 

Des del món faller, ¿Com es viu la convivència de la festa amb la ciutat i amb aquells que no són fallers? ¿Com s'intenta gestionar?
– Les Falles són una festa de carrer, sorollosa i invasiva. Quan un poble està en Falles és més sorollós i està més incomunicat. Crea una sèrie de problemes per al veïnat que no comparteix la nostra tradició de manera en què nosaltres la vivim. Uns diuen que és només una setmana a l'any i al que no és faller, de la setmana li sobra cada dia. Al final és un exercici d'equilibri en què la falla ha de tindre sempre l'actitud més respectuosa possible cap als veïns, per intentar integrar-los dins la festa. També demanem als veïns que tinguen comprensió i complicitat, per l'alegria que suposa i el gran motor econòmic que resulta. Una ciutat sense festa és una ciutat morta en la qual pràcticament no hi ha vida. A la nostra, afortunadament, tenim la Setmana Santa, les Falles, les festes del barri, del port... Tenim una ciutat que està bollint de vida. 

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress