La Casa de la Cultura de Gandia va acollir el passat divendres, 24 de novembre, l’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Gandia 2017. La gala va comptar també amb la representació de La Pell Possible, espectacle de lectura dramatitzada, a càrrec del Colectivo Mortero.

El LV Premi Ausiàs March de Poesia va ser per a Jaume Coll Mariné, amb “Un arbre molt alt”, el XXXIX Premi Joanot Martorell de Narrativa fou per a Joan Jordi Miralles, amb “Aglutinació”, i , com a novetat, el primer Premi Joan Roís de Corella, que reconeix tota una trajectòria, va recaure en el poeta de València Marc Granell.   

Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989) es va donar a conèixer amb el llibre “Quanta aigua clara als ulls de la veïna” (2014), i ha publicat també la plaquette “La gata groga” (2015). És baixista i contrabaixista del grup Obeses. És llicenciat en Filosofia i prepara un treball de doctorat sobre Segimon Serrallonga. “Un arbre molt alt”, format per una quarantena de poemes, va convèncer el jurat del cinquanta-cinquè Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia (format per Maria Josep Escrivà, Rubén Luzón, Jaume Pont i Jordi Cornudella) per la potència amb què evoca el món natural i domèstic d'un racó d'Osona, per l'embranzida lírica amb què s'enfila cap a les fonts del pensament poètic, per la varietat i el rigor de la construcció formal de cadascun dels poemes i per la naturalitat convincent amb què la veu poètica assumeix els tons i les estructures de la llengua viva. El llibre guardonat el publicarà Edicions 62 el gener del 2018.

Joan Jordi Miralles (Osca, 1977) ha publicat les novel·les “L’Altíssim” (premi Andròmina, Tres i Quatre, 2005), “L’úter de la balena” (premi Vila de Lloseta, Moll, 2010) i “Una dona meravellosa” (LaBreu, 2014), a més del volum de relats llargs “La intimitat de les bèsties” (premi Marian Vayreda, Empúries, 2017). Les seues narracions han participat en diverses antologies, entre elles “Punts de Fuga” (Males Herbes, 2015) i “Sangassa” (AdiA, 2017). En teatre, ha publicat les obres “Això és Àustria” (premi de Teatre Mediterrani Pare Colom, Lleonard Muntaner, 2012) i “Els nens feliços” (Males Herbes, 2016).

A “Aglutinació”, un home arriba a Londres carregant un misteri i un immens sentiment de culpa del qual només pot desempallegar-se gràcies a les accions quotidianes de subsistència i adaptació. Però en una ciutat desmesurada i frenètica, on tothom fuig d’alguna cosa, la seva caiguda lliure horitzontal esdevé irremeiable. Ens trobem davant una novel·la extrema, escrita en segona persona, que ens guia per les aventures i desventures d’un home perdut que necessita urgentment redimir-se: buscant-se la vida, imposant-se feines miserables, refugiant-se en l’alcohol, la violència i el sexe, tot plegat mentre arrossega un enigma que el lector només podrà desxifrar a les darreres pàgines. “Aglutinació” dibuixa un seguit de situacions iniciàtiques i hilarants en què les esferes diürna i nocturna, l’humor negre, els personatges estrambòtics i els diàlegs picats es mesclen per oferir un viatge pels marges de la societat actual, on no hi ha espai per al dolor ni la compassió i on la solitud en col·lectivitat predomina per damunt de tot. El llibre també el publicarà Edicions 62 el gener del 2018.

Finalment, els membres de l'Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques, l’IMAB, reunits el passat dimecres 25 d'octubre, van decidir, per unanimitat, concedir el I Premi “Joan Roís de Corella” a la trajectòria global d’un escriptor a Marc Granell. Amb 23 anys Granell guanyava el premi “Vicent A. Estellés” amb el seu primer llibre de poemes l'any 76. També ha estat traductor i editor de poesia. A més, just fa unes setmanes va publicar la seua Poesia Completa a les edicions “Alfons el Magnànim”. L'any 1979, just encetat el primer ajuntament democràtic després del franquisme, Granell obtenia el premi de poesia “Ausiàs March” amb “Materials per a una mort meditada”, un recull de poemes reflexius i commovedors que afermava la seua veu personalíssima dins de la generació poètica dels 70.

Per estes dates ell era, a més de poeta, un dels components de la redacció de la revista “Cairell”, la publicació que, dirigida per Eduard J. Verger, serví per conformar el nucli creatiu d’esta generació valenciana.Granell uneix la reflexió íntima amb la crítica social, com en “Fira desolada” (1991) i no descura els poemes amorosos, com en “Versos per a Anna” (2003) o la poesia infantil, en llibres com ara “L'illa amb llunes” (1993) o “L'oda als peus i altres poemes” (2008).