Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Pau Inza / Foto: Àlex Oltra
Miércoles, 8 de noviembre de 2017

José Manuel Prieto: 'En política detenir-nos en la complaença no és adequat'

Guardar en Mis Noticias.
Noticia clasificada en: Entrevistas

Amb no molts anys a les espatlles, s'observa en José Manuel Prieto una vida on la política ha tingut un pes important des de ben prompte. Periodista d'elecció i escriptor de vocació, són les altres professions que han marcat la seua vida. Actualment, el coportaveu del govern de l'Ajuntament de Gandia és també el delegat de les àrees d'Administració, Modernització i Govern Obert i el President de la Junta de Districte del barri de Corea.

[Img #14539]

 

¿Ha decidit fer de la política la seua professió definitiva?
–Havia fet pràctiques de periodisme en vàries empreses, així com en alguns gabinets de comunicació, però vaig acabar fent política quan el grup municipal socialista estava en l'oposició. L'anterior alcalde havia eliminat la dedicació exclusiva dels regidors fora del govern, així que necessitaven gent que donaren tot el que tenien quant a temps i recursos. Aquella fase de política de trinxera va fer que triara: entre haver desenvolupat la meua professió fora de la ciutat o quedar-me a Gandia. La decisió ha fet que de manera circumstancial dedique una temporada de la meua vida a la tasca política. Si hagués fet una altra elecció, hui no estaria ací, però la vida et va portant i no dic que no a un compromís polític directe i quasi d'activista.

 


¿Com es viuen les eleccions que acaben portant al PSPV i a Més Gandia a l'alcaldia de la ciutat?
–Foren molt atípiques. El Partit Popular només havia governat 4 anys la ciutat i no havia patit encara el desgast d'estar més legislatures en el govern. A més a més, van concórrer dos partits montats per a dividir el vot de l'esquerra, auspiciats pel PP. L'anterior alcalde feia política d'aparador però es va presentar a les eleccions fent matemàtiques: va dividir als rivals perquè creia que era l'única forma de poder guanyar en circumstàncies complicades per al Partit Popular en context nacional. També comptava amb vot clientelar, un gran nombre d'endollats a l'Ajuntament i una tropa «de polo blau» encarregada de captar vots per la ciutat. Les circumstàncies atípiques van condicionar els resultats electorals: no hi ha dubte en que no van ser els millors resultats per al partit socialista, tot i que després ens van dur al govern municipal.

 


¿Com és gesta la coalició de govern de l'alcaldia?
–Gandia en aquell moment vivia una situació d'emergència. No oblidem que passem de 170 milions d'euros de deute a més de 300 pràcticament en una legislatura, amb 200 persones sense funció concreta endollats en l'Ajuntament o en l'empresa pública, que s'havia convertit en el gran forat de l'Ajuntament de Gandia. Per a donar una eixida, es requeria un govern de concentració: la situació no venia a ser altra cosa que la plasmació de la pluralitat política dels nous temps. La pluralitat es gestiona d'una altra manera i hi ha una corresponsabilitat en la presa de les decisions que va més enllà de la ideologia, amb l'interés de la ciutat per damunt de tot. Cadascun dels grups tenim una visió, una manera de fer les coses, però calia remar tots en una mateixa direcció per a superar la situació d'emergència. Hem estabilitzat la situació de l'Ajuntament i busquem ara donar-li viabilitat econòmica perquè les famílies puguen tindre un projecte de futur en Gandia.

 


Una de les responsabilitats que té atorgades és la de modernització de l'Ajuntament. ¿Com s'enfoca esta tasca i quins beneficis pot aportar?
–Tenim clar que la modernització de l'administració és un estalvi de costos per a nosaltres i un estalvi de temps per al ciutadà. A més a més, hi ha noves lleis que han creat un marc de treball on ja de manera efectiva les tecnologies de la informació i la comunicació regeixen la vida de les administracions. Així, tenim una seu electrònica nova on es poden realitzar 25 tràmits diferents. De l'any passat a enguany tenim un 700% més de sol·licituds realitzades a través de la seu electrònica. De 200 tràmits durant tot l'any passat a 1.400 en el que portem de 2017.

 


Una altra de les seues competències és la de Govern Obert. ¿Quines mesures s'han dut a terme esta legislatura?
–Des de l'Ajuntament calia posar-se al dia en l'aplicació de les noves lleis, però nosaltres hem buscat anar un poc més enllà. Tenim una ordenança de transparència més ambiciosa que la llei, on han treballat més de 20 tècnics municipals i la pràctica totalitat dels departaments, perquè la transparència ha de ser transversal. Hi ha indicadors que ens converteixen en l'Ajuntament més transparent de la província de València i hem pujat en els índexs de transparència internacional fins a un 98 sobre 100, una nota molt bona. De tota manera, no ens conformem. El treball és permanent, l'actualització dels reptes és continua i detenir-nos en la complaença, com a tot en política, no és adequat.

 


Gandia espera formalitzar pròximament un comité de transparència que vetlle per la bona praxi a l'Ajuntament. ¿Com proposeu que fiscalitze la vostra tasca al govern?
–No volem una fiscalització coercitiva, però tampoc volíem que els polítics fiscalitzarem els polítics. Aleshores vam pensar en un comité tècnic, amb presència de la societat civil. Ara encetarem el procés on s'elegirà a 6 persones representatives del món associatiu gandià i on podrà votar tot el món. La resta d'integrants del comité seran per a les càtedres universitàries o institucions que ja estan treballant en matèria de transparència, així com per 3 tècnics de l'Ajuntament que donaran la visió del treball que s'ha fet a l'ordenança. No volem la transparència com un esquer per a l'opacitat o com l'exhibició d'una informació que després el ciutadà no pot processar. Per això volem que tota la informació que aportem el ciutadà la puga entendre i així s'ens reclame als polítics la contínua fiscalització de tot el que fem.

 


Una de les seues competències més controvertides és la de contractació. Voldria saber quins criteris esteu emprant a l'hora de redactar i adjudicar els nous contractes.
–Tots els concursos que realitza este Ajuntament són oberts, de licitació pública i pública concurrència. A més a més, estem introduint clàusules socials que li donen una matèria aparentment tan àrida com la contractació un barem més social, impregnant de valors els criteris de contractació pública. Hem sigut dels primers ajuntaments valencians en aplicar estes clàusules socials on es prima la responsabilitat ètica de les empreses: el pla d'igualtat, els criteris socials, ambientals, de consum responsable, comerç just, etcètera. Més enllà, existeix la prohibició de contractar empreses que no complisquen amb clàusules com el bon tractament dels treballadors o no hagen complit els convenis col·lectius. Per exemple en el cas de les escoletes municipals era més important el projecte pedagògic que l'oferta econòmica. I és que al final del que parlem és de la qualitat del servei públic que es presta al ciutadà.

 


Sobre les escoletes, des de l'oposició s'insisteix que el relleu s'ha fet molt tard i que ha creat inseguretat en pares i mares.
–L'encomana del PP començava i finalitzava un 15 d'octubre. Nosaltres no podem acabar els contractes i les concessions abans del que està establert. Totes les actuacions que hem anat adoptant en el servei de les escoletes han estat destinades a garantir la prestació del servei sense que incidisca en la seua qualitat. Ara funcionem amb un contracte menor perquè estem acabant la formalització de la contracta futura que requereix d'una solvència econòmica molt elevada. A més a més, hem de fer front a un recurs ja anunciat sobre eixa adjudicació i que paralitzarà el procés, així que requeríem d'este contracte menor per garantir la prestació del servei. Considere que les nostres accions han portat a la tranquil·litat de pares i mares, que estos dies han pogut veure com les escoletes funcionaven amb tota normalitat.

 


Pròximament traureu a concurs la gestió en matèria de socorrisme, una tasca que des de fa molts anys porta la Creu Roja.
–Nosaltres no podem prestar un servei a través d'un conveni com venia fent-se, sinó que per imperatiu legal, els convenis els hem de passar a una licitació pública. Una manera que les licitacions no estiguen només impregnades d'una qüestió econòmica és a través de les clàusules socials on primarem els projectes presentats. Evidentment, empreses que ja han prestat el servei de manera òptima i que estan socialment prestigiades tenen molt a dir. La contractació és un intangible que només es fa visible quan un contracte no funciona correctament. Afortunadament, això no està passant perquè l'Ajuntament està posant molta obstinació en la vigilància dels contractes, des dels més grans als més menuts: el nostre major èxit és que no passe res.

 


Respecte a la tasca com a portaveu del govern de Gandia ¿Com és la seua relació amb l'actual oposició donades les friccions de l'anterior legislatura?
–Hi ha poca legitimitat per donar lliçons quan s'és autor de pressupostos il·legals, de deslegitimar la política quan anul·laven els drets de l'oposició o quan imposaven el corró de la majoria absoluta per a governar. Per sort eixa etapa està superada. El record d'allò que ha passat roman, però intentes que la relació amb l'oposició siga cordial i correcta, ja que són els representants d'una part important de la ciutadania i això mereix un respecte. A partir d'ací, qualsevol aportació en positiu la considerem. Hem intentat que algunes de les qüestions més complicades, transversals per a la ciutat, comptarem amb el consens de tots els grups polítics. 

 


Recentment, l'oposició ha sigut molt vocal sobre la situació del barri de Corea arran d'un conflicte entre diferents clans familiars. Asseguren que el districte és insegur.
–El Partit Popular no coneix Corea si creu que és un barri insegur. El que hi ha és un problema de convivència en un bloc d'habitatges actualment ocupats. Però jo separaria un fet puntual que correspon a una baralla entre clans familiars respecte al problema de l'edifici, que és un problema de deixadesa de la mercantil i del seu deteriorament progressiu, perquè allí no s'ha fet absolutament res per mantenir l'edifici en condicions. El camí que ha iniciat l'Ajuntament és la resolució del contracte. Quedar-se l'edifici, el que li donarà l'autoritat per a poder actuar amb les ocupacions il·legals. És este govern el que està intentant que este problema acabe d'una manera positiva per la barriada de Corea.

 


¿I com definiria la situació de la barriada?
–Corea és un districte segur, confortable, molt allunyat d'eixa realitat que alguns volen fer veure de manera miserable. Es tracta del barri on es fan més actuacions policials i on s'han reduït els delictes. Tots els esforços mai seran suficients i amb això mai tampoc estarem conformes. El nostre treball serà incansable per aconseguir que el districte de Corea siga, com és, un dels millors de Gandia.

 


Al respecte de la situació que es viu a Catalunya, al seu bloc es pot llegir una intervenció al plenari que porta per títol: «Véncer o arreglar el problema».
–Quan parle de «véncer o arreglar el problema», faig referència a una posició que ha adoptat Madrid des de fa molt de temps. S'ha allunyat de la resta, i nosaltres, com els catalans o gallecs, som una espècie de perifèria que quan reclamem el que ens pertoca, sembla que som un soroll molest. Una part importantíssima de la societat catalana ha desconnectat perquè Espanya no té un projecte entusiasmador: ser la goma d'enganxar de realitats molt diverses però que tenen molts motius per estar juntes. Hi ha un fracàs de les dues bandes però sobretot un fracàs de Madrid d'intentar véncer abans que optar per arreglar el problema. La sol·lució ha d'anar més per la via d'extenuar el diàleg i portar-lo fins a les últimes conseqüències. 

 


Pareix un camí al precipici on no s'ha volgut parar a temps.
–Si este problema s'haguera abordat molt abans, si el PP no haguera recorregut l'estatut de Catalunya, si s'haguera evitat l'humiliació cap a una part important de la societat catalana, hui no estaríem en esta situació. Alguna cosa ha de passar quan hi ha tanta gent reclamant una cosa malgrat que no estiguem d'acord. Quan la teua posició ha sigut no fer res, t'has convertit en algú que subcontracta el problema als jutges o als policies, i això el que fa és incrementar el nombre d'independentistes. Crec que si Rajoy segueix essent president, qualsevol altra província o comunitat autònoma pot ser la següent en demanar la independència.

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress