Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Pau Inza Pla
Jueves, 19 de octubre de 2017

Vicent Mascarell: 'Gandia ha sigut capdavantera en guanyar espais urbans per al vianant'

Guardar en Mis Noticias.
Noticia clasificada en: Entrevistas Gandia

Advocat, 44 anys. Vinculat des de fa molt de temps al partit socialista, ha format part dels governs de Pepa Frau, de José Manuel Orengo i va ser el portaveu socialista en l’etapa en que Arturo Torró era alcalde de Gandia, liderant l’oposició. Actualment forma part del govern de Diana Morant a Gandia. S’encarrega de definir la geografia de la ciutat i gestionar l’àrea d’activitats. Va ser president d’IPG durant l’etapa socialista i ara és el liquidador de l’empresa pública.

[Img #14197]

 

¿Quin és el projecte urbanístic de Gandia de cara al futur? ¿Quins projectes hi han per a desenvolupar la geografia de la ciutat?
–Gandia es troba en un punt d’inflexió. La crisi econòmica no ha deixat indiferent a ningú, tampoc al territori. Des de fa molt de temps, els projectes urbanístics s’han plantejat des d’una perspectiva expansionista, però en estos moments, la ciutat necessita repensar-se, mirar cap endins i buscar un urbanisme més enfocat a la rehabilitació, a la generació de noves oportunitats en els seus propis espais urbans i de posar en valor el territori i el patrimoni, amb la vista fixa en la sostenibilitat.  Hem de gestionar allò que tenim, revitalitzar la idea d’urbanisme com a focus de generació econòmica i que al final siga un instrument al servei dels ciutadans. Que siga útil.
 

 

Ha parlat de sostenibilitat i Gandia compta amb projectes com l’anell verd que rodejarà la ciutat. ¿És una idea de futur per a Gandia una ciutat més respectuosa amb el medi ambient i més orientada per al vianant?
–Gandia ha sigut capdavantera en guanyar els espais urbans per al vianant. Tenim probablement el centre històric per a vianants més important de les ciutats amb similars característiques a Espanya. És un model de ciutat del que estem orgullosos, però hem de seguir avançant cap a un futur on els vianants i el transport sostenible siguen els protagonistes dels nostres carrers. És una tasca que s’ha de fer d’una forma prudent, sostinguda però també imparable. Volem també generar espais que possibiliten que Gandia, el Grau i la Platja estiguen més units que mai. Pense que eixos seran els projectes del futur, que òbviament no impliquen urbanitzar i generar nous corredors d’adossats. 
 

 

¿Quin paper té en la connexió entre Gandia, Grau i platja la urbanització de la zona de les Foies que s’està executant?
–El PAI de les Foies és una de les obres valentes i emblemàtiques de la nostra ciutat. Remarca l’espai del riu i aproxima el Grau amb la Platja, a més de generar espais d’oportunitat. Estem satisfets per la seua finalització, que esperem per a finals d’any. Ha costat molt de dur endavant, ja que es tracta d’un dels pocs projectes d’este tipus que ha sobreviscut a la crisi econòmica. Ens aporta un volum important de sòl per a generar habitatges o que es rehabiliten alqueries, a més d’aportar espais públics com la possibilitat que s’incorpore un col·legi o un gran parc.
 

 

[Img #14196]Per part de l’Estat també s’escometen obres com l’accés sud al port de Gandia, que ajuden a vertebrar el mateix municipi i la comarca.
–Una ciutat que no estiga ben connectada no té oportunitats, queda endarrerida. Estem satisfets del compromís del govern pel projecte, però pensem que no és suficient. Diana Morant (alcaldessa de Gandia) té com a principal repte reivindicar les necessitats d’infraestructures de la ciutat i, per extensió, de la comarca. Necessitem aconseguir l’alliberament de l'autopista AP-7, una doble via per al tren Gandia-València, el tren de la costa que connecte  Gandia i Dénia o que l'autovia del Morquí es complete. El segle XXI ha de ser el temps que vertebre adequadament la connexió de Gandia i la comarca amb l'exterior. No podem perdre el tren, mai millor dit. 

 

¿Com afecta la gestió de l'àrea d'Activitats al desenvolupament de Gandia?
–El departament ha estat un dels grans oblidats a l’ajuntament, però quan estàs dins te n'adones de la seua importància. Ser àgil a l’hora de tramitar les llicències, en les inspeccions, o en donar resposta als problemes és essencial. Quan Decathlon confia en la ciutat i inverteix, és perquè des del departament d’Activitats se li han posat les coses fàcils. Al mateix temps, és essencial donar la mateixa importància a aquell que vol muntar un negoci a petita escala que aquells que decideixen obrir un gran negoci o una gran infraestructura industrial a la ciutat. Totes són importants, totes generen ocupació i economia.
 

 

Al departament d’Activitats també teniu una tasca de control. Voldria detenir-me en un aspecte recurrent cada estiu, el tema del soroll a la platja de Gandia.
–Patim molt quan devem tancar una activitat. No és plat de bon gust tancar una discoteca, un pub, una fruiteria o un bar. No només pels propietaris, sinó pels seus treballadors o els seus clients. Però l’administració no pot tancar els ulls davant una il·legalitat flagrant, una denúncia de part o una sentència. Nosaltres com a administració tenim l'obligació d’intervenir. Ha estat un estiu dramàtic perquè s'ha fet front a moltes denúncies. Probablement la borratxera de l’anterior legislatura ens ha dut a una ressaca on la gent ja no aguanta més i hem hagut de pagar els plats trencats. Ho fem amb disciplina; amb dolor, però no en tenim altra.
 

 

També heu estat treballant en un pla de soroll de la ciutat, per a identificar aquells punts més afectats per la contaminació acústica.
–Volem saber on estan els principals focus de soroll en la ciutat, en la platja i també en les zones industrials. Tenim l’obligació de saber com canvia l’activitat a la ciutat en estos 15 anys que hem passat sense mapa de soroll. Estem aconseguint dades realment curioses que obligará a posar en marxa mesures concretes. Algunes d’elles, apunte, seran contundents, sobretot aquelles que han de veure amb zones al límit de ser acústicament saturades. Cal replantejar-se el model d’oci de Gandia: és un debat que haurem d'encetar en este tram final de la legislatura i buscar un consens polític. 
 

 

¿Hi ha voluntat de demanar un canvi de la llei de soroll autonòmica? Les exigències són més estrictes que les estatals...
–Este estiu hem treballat conjuntament amb el hostelers per plantejar a la Generalitat uns canvis a la llei de soroll. Si pensem que la indústria hostelera i turística és essencial, hem de ser una miqueta més laxos. Paral·lelament modificarem el pla general d’ordenació urbana per a permetre que aquelles activitats que generen soroll puguen realitzar obres urbanístiques per a minimitzar el dany acústic a tercers. És un tema innovador que estem estudiant; probablement ajudarà al fet que es puguen desenvolupar activitats dins de les limitacions sonores.
 

 

¿Es pareix esta mesura a l’asfalt acústic-absorbent que s’ha instal·lat junt a l’IES Ausias March?
–Efectivament. Hui en dia hi ha solucions urbanístiques o solucions arquitectòniques que poden minimitzar el soroll a tercers. Apliquem-les, i si la llei no ens ho permet, canviem la norma perquè puguen ser aplicades. En este camí, els empresaris del sector estan disposats a fer les inversions pertinents, però hem de donar garanties.

 

La norma és autonòmica i este govern s’ha posat al servei dels empresaris del sector per anar a parlar amb la Generalitat per canviar-la.
Seguim a la platja. Recentment heu impedit durant un any la possibilitat de reconvertir comerços en vivendes...
–L’objectiu de la suspensió és que ens assentem i pensem entre tots cap on avança el nucli urbà de la platja. La crisi econòmica canvia de manera silenciosa la mateixa ciutat i hem detectat que molts baixos que estaven previstos per a activitats comercials, de serveis, anaven convertint-se en residències. Això a curt termini no té rellevància si són pocs casos, però si es produeixen uns 15 cada any, podem acabar veient un despoblament de comerços a la platja. Això canvia el model urbà, que passaria a ser purament una platja residencial, despoblada de serveis. Volem analitzar la situació per veure què fem. Tècnics, polítics i veïns analitzarem la situació abans de traure conclusions definitives.
 

 

Passem als polígons industrials, s’està treballant en l'àmbit autonòmic per millorar les infraestructures, els accessos o la connexió a la xarxa.
–En els últims 20 anys, mai s’havia invertit tant en els polígons industrials com en estos dos anys de legislatura. Este govern acabarà provocant que hi haja una inversió público-privada que superarà probablement els 6 milions d’euros en els distints polígons de la ciutat. Això és gràcies al fet que els empresaris continuen confiant en Gandia, però també per l’aposta sense precedents de la Generalitat, a través de l’IVACE. Ja està bé de mirar el taulell, de confiar-ho tot al turisme: hem de cuidar també de la indústria que ha sigut la gran oblidada en els últims 30 anys de governs del Partit Popular. Dels polígons, anem també a millorar l’entorn, la imatge, i facilitarem l’accés de vianants i bicicletes. A més, tota inversió pública motiva una inversió privada per a estar a l’altura de les circumstàncies.
 

 

Va presidir IPG i ara és el liquidador de l’empresa pública. ¿Com ha sigut el procés de tancament?
–Ha estat un camí complicat on definia estar al capdavant d’IPG com estar assegut damunt d’una bomba de rellotgeria. Es tracta d'una broma, però per volum econòmic, la perversió de l’empresa pública o els milions d’euros que s’hi han despilfarrat, fa que IPG realment siga una caixa de sorpreses. Afortunadament estem en la fase final i la cessió per part de l’ajuntament dels actius i passius és imminent. Guanyarem tots: els que estem allí perquè descansarem i els treballadors perquè hem donat una eixida a curt terme a l’altura de les seues expectatives. A més, queden garantits els serveis. Tot açò possibilita que, una vegada IPG estiga en l’òrbita municipal, puguem fer front als deutes. Ha quedat palés que durant l’anterior govern l'empresa pública era un instrument en mans de Torró i del PP per a evitar el control públic i continuar contractant als amics. Això ho hem evitat, però tenim l'obligació de pagar els deutes pendents. 

 


¿Com s’arriba al fet que IPG es convertira en el problema que ha esdevingut?
–Per la impossibilitat de fiscalitzar el que s’estava fent a l'empresa pública. Durant la passada legislatura Torró va crear la Cova d’Alí Babá, fora del control dels funcionaris municipals i dels polítics que tenen l'obligació de vetlar pel bon funcionament. El que passava a IPG no ho sabien ni els regidors del PP, que de broma m'asseguraven que jo en sabia més del tema que ells. Va ser un gran focus d’oposició on hi va haver molt de desgast personal i polític. IPG era una empresa pensada per a fomentar el sòl públic i la transacció d’habitatges, un bon instrument que en mans d’un malvat es va convertir en un gran generador de deutes i en una cova d’endollats. Les empreses públiques, o estan ben gestionades i ben justificades o són ben perilloses, ja que no tenen control per part dels funcionaris municipals. És per això que devem tancar-les. 

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress