Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Text i foto: Josep Camacho
Jueves, 19 de octubre de 2017

Rosana Miñana: 'Este 2017 hem contractat a Oliva a 161 persones amb 660.000 euros'

Guardar en Mis Noticias.
Noticia clasificada en: Entrevista Oliva

Regidora des d'esta legislatura, Rosana Miñana, de Compromís, s'encarrega de gestionar l'àrea d'Ocupació, Empresa i Recursos Humans a l'Ajuntament d'Oliva. Un servici fonamental per a portar a terme estes polítiques és l'Agència de Desenvolupament Local, situada a l'edifici Almàssera. Miñana, de professió educadora infantil, descriu en esta entrevista els principals tallers d'ocupació que s'estan realitzant a Oliva, així com les subvencions rebudes que permeten, en la mesura de les escasses competències municipals, paliar les xifres de l'atur.

[Img #14194]

 

¿En quina mesura va castigar la crisi econòmica dels darrers anys als treballadors d’Oliva? 
–Els anys més durs de la crisi ecònomica foren 2011, 2012 i 2013, on hi hagué la major quantitat de demandants d’ocupació, amb vora 3.000 aturats de mitjana. Els sectors servicis i construcció foren els més afectats, perquè tancaren moltes empreses, de fet l’any passat es va liquidar Cerámica Decorativa, una llàstima perquè donava molt de treball a gent del poble. En 2015 les xifres de l’atur començaren a remetre. El mes de setembre de 2017 el vam tancar a Oliva amb 2.080 inscrits al Servef.


L’atur registrat entre els menors de 25 anys a Oliva també és considerable. ¿A quines raons pot obeir?
–Bé, a banda de la crisi, també hem de tindre en compte que la gent jove cada vegada confia més en el Servef i s’inscriu no sols perquè necessita rebre una prestació, tot i que això realment ho fa l’Inem, sinó també per a buscar treball o millorar el seu lloc. Per tant, l’augment pot obeir també a eixe factor. Hem fet campanyes, tant l’Ajuntament com la Generalitat, perquè la gent jove s’inscriga en el Servef i actualitze el seu currículum. També es pot fer a través de l’Agència de Desenvolupament Local d’Oliva, i estem fent un seguiment d’este col·lectiu.

A banda del turisme o el sector agroalimentari, ¿quines són les empreses o els sectors que més treball donen actualment a Oliva? 
–Tenim empreses punteres; per exemple Llácer y Navarro, en logística i transport; Frumesa, que és una firma de fruits secs que exporta molt, Plasfesa, d’embalatge; La Bolata...


Tenint tan prop a Gandia, ¿com es pot «lluitar» per a atraure inversió privada a la ciutat? 
–Pense que el principal atractiu d’Oliva és el turístic, i en este sentit fa uns anys es va obrir a l’entrada de la platja un aparthotel que està anant bé. D’altra banda, pense que un segment de mercat en auge és el de l’alimentació, salut i hàbits de vida saludable, en un entorn mediterrani com el nostre.


Tindre uns bons polígons industrials (accesos, neteja, seguretat, llum, fibra…) també es essencial per a millorar la competitivitat de les empreses. ¿Què està fent l’Ajuntament en este aspecte?
–Sí, tot i que és un àrea que no gestione em consta que s’està treballant en millorar els polígons gràcies a les subvencions de la Generalitat, arreplegant els suggeriments de les associacions empresarials. És fonamental per a millorar la competitivitat que s’elimine ja la travessia de la carretera N-332 i es construisca l’enllaç sud de l’autopista AP-7.  


¿Quins són els principals servicis de l'Agència de Desenvolupament Local? ¿Publiquen ofertes de treball? 
–Sí, en la pàgina «web» municipal d’Oliva (oliva.es)  tenim un apartat per a l’ADL on publiquem les ofertes de diverses professions i empreses. Tenim un formulari reglat amb qüestions com perfil, salari, horari... i treballem en xarxa amb el Servef. Quan hi havia poca faena els contactes eren més personals, del boca a boca, però la veritat és que ara que l’economia està animant-se sí que notem que entren més ofertes de treball, per això recomanaria als qui estan buscant treball que visiten la pàgina web de l’Ajuntament i estiguen pendents d’este recurs. D’altra banda, a l’ADL, situat a l’edifici Almàssera, informem i atenem als usuaris del Servef, i també es pot traure o renovar el DARDE. Tenim dos orientadores laborals. A més, oferim assessorament tècnics a nous emprenedors.

 

[Img #14195]

 

Tot i que no és una competència directa, ¿quin pressupost de recursos propis dedica l’Ajuntament d’Oliva a polítiques d’ocupació? 
-En este any 2017 porten més de 660.000 euros, entre recursos propis i ajudes d’altres administracions públiques, que han permés la contractació de 161 persones a través de diferents programes. En els pressupostos municipals tenim una partida anual assignada de 140.000 euros. Nopodem fer cap Pla d’Ocupació, ni tampoc en estiu, perquè ho impedeix el Pla d’Ajust. La veritat és que l’ocupació hauria de ser una competència directa dels ajuntaments, ja que és el principal problema dels ciutadans per tant com administració hem d’estar al seu costat. D’altra banda, som conscients que la millor ajuda social és tindre un bon lloc de treball, tot i que també treballem amb el departament de Serveis Socials que dirigeix el regidor Àlex Salort.


¿Quins tallers d’ocupació manté en estos moments l’Ajuntament d’Oliva amb la col·laboració de la Generalitat? 
–Els tallers d’ocupació, per llei, han de tindre aportacions municipals. En estos moments en tenim dos en marxa amb la col·laboració de la Generalitat, amb una duració d’un any, acabaran a finals de juny. Un és «T’avalem», per a joves de 16 a 30 anys. Està dedicat a confecció i publicació de pàgines web, i ocupem a 10 alumnes i 3 monitors. El segon és el taller «Centelles III», que consta de dos cursos; jardineria i forestal, amb 10 alumnes cadascú i 4 professors. El de jardineria està restaurant l’Hort de la Bosca, un jardí urbà anant cap a la platja, i el forestal la Muntanyeta de Santa Anna. D’altra banda, ja hem demanat a la Conselleria un taller «Centelles IV», per a continuar amb les mateixes tasques, augmentat el perímetre d’actuació, i sumaríem la Vall de les Fonts. Són tallers homologats, per això els repetim, que permeten als participants aprendre una professió de forma remunerada i que donen prioritat als desocupats del mateix poble o de la comarca, de forma rotatòria. De fet, la jardineria és una professió que més demanda d’ocupació està tenint.


¿Coopera Oliva amb altres instàncies que també promouen polítiques en este sentit?
–Sí, hem participat en l’Acord Territorial per l’Ocupació, que ha promogut la Mancomunitat de Municipis de la Safor. També hem rebut ajudes del Ministeri per a paliar l’atur agrícola, per valor de 152.000 euros que han permés contractar a 74 persones fins a setembre. D’altra banda les ajudes de l’ARRU aprovades per al casc antic, on participen l’Ajuntament, la Conselleria de Vivenda i el Ministeri de Foment, també activaran l’economia local, perquè els beneficiaris, per a reformar les seues vivendes, començaran a contractar pintors, fontaners, electricistes, o operaris de la construcció, i acabarà notant-se.

 

No sé si em deixe algun programa més...
–¡Molts! La veritat és que la Conselleria no para de traure línies de subvencions, cadascuna enfocada a diferents col·lectius; joves, majors de 40 anys, aturats de llarga durada, amb dificultat de reinserció laboral, per a orientadors laborals, treballs qualificats i no qualificats... I de totes estem pendents.

 

¿Hi haurà alguna oferta pública pròximament?
–Sí, estem treballant  enuna oferta pública d’ocupació per a 2017 sobretot per a Policia Local i sectors prioritaris que permet la llei estatal.


¿Com està la situació en l'Almàssera, el conegut com «edifici malalt»? 
–S’han fet moltes actuacions i per a mi és una responsabilitat que la gent que està allà treballant allí ho faça en les condicions adequades. L’edifici té una malaltia que es diu «lipoatrofia semicircular» i que pot causar determinats problemes de salut en les persones per no evacuar bé les càrregues electromagnètiques, com per exemple seqüeles en les cames. L’any 2016 va vindre un expert expert de Radiansa Consulting de Girona, va fer unes medicions i un estudi i ens va recomanar una série de mesures que ja s’han executat, com posar més preses de terra, desconectar cablejat elètric per damunt d’un cert nivell o sustituir taules. La veritat és que les treballadores han millorat i estem pendents d’una segona valoració per part de l’expert per comprovar que les mesures que hem pres han donat resultat. Com que volem dedicar l’antic col·legi Hort de Palau a usos administratius, després d’una reforma, allà es podrien traslladar els departaments de l’edifici Almàssera i del mateix ajuntament. D’altra banda, ens diuen que hi ha hagut edificis amb la mateixa malaltia que s’han curat.

 

¿Ha afectat el Pla d’Ajust a noves contractacions o a polítiques d'ocupació?
–Respecte a l’Administració pública ens han lligat de mans i peus. L’Ajuntament d’Oliva ja és sostenible i solvent i podríem fer coses pels veïns que ara per ara l’Estat ens prohibeix, com per exemple un Pla d’Ocupació Local. En gener de 2018 hauran vençut els préstecs, i tindrem els diners, però no la competència.

 

¿Quina es la plantilla de l’Ajuntament i quants diners es destinen per al pagament de les nòmines? 
–Tenim 289 treballadors, entre funcionaris i personal laboral, i destinem al pagament de nòmines el 52% dels ingressos corrents.  El ciutadà ha d’estar ben atés pel funcionari, i comprovar així que eixos diners estan ben invertits.


¿Com es gestiona una «empresa» tan gran?  
–La veritat és que és no és fàcil perquè oferim serveis molt diversos, des d'un gabinet psicopedagògic fins a brigades de manteniment urbà, i cadascú té les seues particularitats. Estem implantant un sistema d’empremta digital perquè els treballadors fitxen en tots els llocs municipals, no sols l’ajuntament, i  també hi ha un «Portal del Funcionari», on tot es gestiona i es demana de manera transparent. També estem avançant en administració electrònica, amb menys documents en paper.


Cinc anys després de la reforma laboral de Rajoy, ¿quin balanç en fa? ¿Ha beneficiat o perjudicat als treballadors?  
–Hi ha hagut una congelació de sous i precarització de contractes, amb molta temporalitat. En este sentit, la Conselleria d’Ocupació, amb les nombroses subvencions que dóna està intentant  paliar els efectes negatius de la reforma laboral.


Fa poc els sindicats UGT i CCOO alertaren sobre la necessitat d’unes pensions i prestacions socials dignes. ¿Creu que acabarem veient la implantació d’un impost per a garantir el futur de les pensions? 
–Si fem els deures bé, el sistema de pensions sí es viable. Però s’ha de respectar el fons de contingència, no llevar eixos diners, i prioritzar les inversions.


Parlant de política local, ¿defensa l’assignació de dos sous a PP i PSOE? ¿Han de cobrar el mateix els regidors Blai Peiró, Mireia Morera i Yolanda Pastor malgrat haver renunciat a àrees de gestió?
–En estos moments, per part de l'Alcadia s'està duent a terme una ronda de converses amb tots els grups polítics de la Corporació municipal, per tant, considere prudent no fer declaracions fins que no hagen finalitzat. 

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress