Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Pau Inza
Jueves, 5 de octubre de 2017

Àlex Ruiz: 'No sóc partidari de grans inversions sinó de millorar el dia a dia de la gent'

Guardar en Mis Noticias.

Fotoperiodista, fou un dels treballadors de Gandia TV afectats pel seu tancament. Ha sigut portaveu dels seus companys i companyes en la lluita pel reconeixement dels seus drets que els ha valgut el Premi Llibertat d’Expressió 2012 de la Unió del Periodistes Valencians. Militant del Bloc des de fa 14 anys, actualment és membre del consell nacional tant del partit com de la coalició Compromís on s’integra. A Bellreguard, va acceptar amb orgull l’oferiment que li va fer el grup municipal de presentar-se com a cap de llista. Considera tot un honor ser alcalde del seu poble.

[Img #13964]

 

¿Com es cimenta l’acord de govern entre el PSPV i Compromís que acaba amb vostè com a alcalde estos dos darrers anys de legislatura?
–Es va tractar d ’unes converses complexes, molts dies negociant amb el PSPV. Al municipi, les relacions entre els dos partits no havien sigut massa bones i hi havia qüestions personals que dificultaven la relació. Van ser unes converses llargues i intenses que finalment i afortunadament van desembocar en un acord que,, pensem, ha estat molt positiu per a Bellreguard.


¿Ha resultat una relació productiva?
–Hem tingut una relació cordial on els dos partits hem estat lleials amb l’acord de govern. Òbviament, es tracta de dos partits diferents i hem tingut les nostres diferències, però són d’obstacles que hem pogut salvar en favor de l’acord de govern. Vull agrair a Joan Marco la tasca que ha dut com a alcalde de Bellreguard durant estos dos anys i tres mesos, perquè em consta la seua dedicació i la seua implicació en la millora de Bellreguard, i per extensió també a la resta de companys i companyes que formem el govern del municipi: Alicia, Jaume, Dora i Marcos.

 

¿I què és el que espera per a la seva etapa d’alcalde esta legislatura?
–Esperem continuar millorant Bellreguard des de totes les vessants: des d'inversions a millores urbanes, passant per la millora de la vessant social. No ens interessen només les inversions i les infraestructures, ja que hem de pensar en allò que volem fer i però també en com ho hem de mantenir. Els ajuntaments tenim recursos limitats i a Bellreguard, que té el seu nucli urbà i el de la platja, tenim un cost elevat de manteniment. No sóc partidari de grans inversions sinó de millorar el dia a dia de la gent.

 

Fa uns dies l’anterior alcalde, Joan Marco, va ser rebut pel president de la Generalitat, Ximo Puig. ¿Quines necessitats del poble li van traslladar?
–Una de les coses que es plantejaren va ser la situació de la carretera nacional 332 que travessa el nucli urbà. És urgent poder-la traure de Bellreguard, perquè les carreteres estan per unir, no per dividir, i en este cas la N-332 divideix el nostre poble. Encara que hem apostat en els últims anys per augmentar la seguretat viària en el tram que correspon al nostre municipi, no podem continuar permetent que una via de comunicació separe el poble, i tot el que suposa per a la seguretat dels veïns: els múltiples accidents i especialment les morts que ha causat.

 

Detenint-nos una mica en la N-332, existeix la demanda de Compromís al Senat per construir una rotonda al nord del municipi...
–Malgrat tot, no existeix ningun compromís per part de cap govern espanyol per a millorar esta situació. Se’ns ha dit que la rotonda no es construirà fins que s’establisca una variant a la N-332. És absurd, perquè es tracta d’una infraestructura que ens resulta útil ara mateix, quan no hi ha variant. Així, tot el trànsit que ara travessa el casc urbà per anar als pobles costaners es desviaria abans d’entrar en el municipi i evitaríem part de les retencions que es produeixen. L'estatal 332 és un dels grans problemes que patim a Bellreguard i des del meu partit continuarem insistint en solucionar-ho, com hem fet amb l’esmena al Senat dels pressupostos de 2017. Malauradament eixa esmena, com la resta que demanaven inversions al País Valencià, va ser votada en contra tant pel Partit Popular com per Ciudadanos.

 

[Img #13965]
[Img #13966]


 

Heu realitzat informes acústics sobre el soroll de la N-332 al seu pas pel casc urbà dels municipis afectats: asseguren que el nivel de soroll és intolerable.
–Absolutament intolerable, es tracta d'un nivell 32 vegades superior del que està permès.

 

¿Si és il·legal, per què no s’actua?
- El problema resulta quan les il·legalitats les omet i permet el propi l’estat. ¿Què passa aleshores? Que els ciutadans estem completament indefensos.

 

No podem parlar de la N-332 i no tractar el tema del Tren de la Costa i la demanda d’una parada a Bellreguard.
–Es tracta d’una necessitat. Bellreguard, per la seua situació geogràfica, té un àrea d’influència important on estan concentrats molts pobles. Resultaria absurd que Bellreguard no tinga una parada de tren per donar servei a totes les persones que vivim en esta àrea. És una reivindicació històrica que té més de 100 anys.

 

¿Com pot ser que una infraestructura que sembla necessària per a vertebrar les comarques de la Safor i la Marina Alta tinga tants obstacles per posar-se en marxa?
–És una gran vergonya que hauria de fer reflexionar tant al Partit Popular com al Partit Socialista, que són els responsables de que el tren de la costa no siga una realitat hui en dia. Ho han promès en cadascuna de les conteses electorals però no l’han fet efectiva. Com a nacionalista valencià entenc que no els interessa que tinguem un País Valencià vertebrat i cohesionat.

 

Si parlem de punts claus d’esta legislatura a Bellreguard, és inevitable tractar el tema de la Participació Ciutadana.
–Un dels punts que ens marcàrem en l’acord de govern i que concretament exigíem des de Compromís, era la implementació de la participació ciutadana. No hi havia cap òrgan ni política d’este tipus, malgrat que Bellreguard sempre ha sigut un poble molt participatiu, però fins ara en aspectes bàsicament festius. Nosaltres volíem estendre la participació a qüestions socials i polítiques: que la ciutadania s’implicara en les decisions del govern. Llavors ens vam marcar com a full de ruta el tindre un reglament de participació ciutadana i articular-lo per fer-ho una realitat.

S’ha aprovat per unanimitat, pel que espere que tinga una continuïtat governe qui governe el poble. A partir d’ahí hem creat el Consell de Xiquetes i Xiquets, la Mesa d’Entitats, que recull a totes les associacions que estan inscrites en el registre municipal, i el Consell de Participació Ciutadana. A través d’estos organismes hem posat en marxa assumptes com la Comissió Sectorial de Benestar Animal, una demanda ciutadana per trobar solucions a problemes que generalment patim tots els pobles i ciutats, com que puga haver una bona convivència entre persones i animals al casc urbà. En eixa comissió on inicialment s’havien inscrit 7 persones, es van presentar 19 el dia del seu inici: la gent vol participar També hem apostat per la formació. Cal fomentar la cultura de la participació i en eixa línia han estat organitzades les Jornades Participa Bellreguard 16/17, dirigides tant a les associacions com a la ciutadania en general.

 

Este any també heu posat en marxa els pressupostos participatius.
–Havíem reservat una partida de 20.000 euros, una partida simbòlica encara que important, per veure quina acceptació tindria per part de la gent.  Jo com a responsable de Participació Ciutadana vaig ser el primer sorprès, perquè vam rebre 84 propostes que recullen moltes demandes sobre el que la gent veu que necessita el municipi. Hem de desterrar el mantra de que els governants estem per a fer el que volem; un govern ha d’obeir i qui mana és el poble. Estes inversions han sorgit de la gent perquè la gent les necessita. És acció popular des del principi fins el final.


¿A què aspira Bellreguard en quant a la participació ciutadana?
–Sóc una persona prudent, d’eufòria continguda, però estic molt orgullós de la resposta de la gent. Notem també que estos mecanismes van acceptant-se amb naturalitat dins del poble. Aquesta legislatura hem posat en marxa la participació ciutadana no per complir una quota, sinó per construir una nova i necessària realitat política, social i democràtica de veritat: una societat madura que s’implique en el dia a dia del funcionament del poble, del nostre país o de l'estat. Cal una societat desperta i combativa.

 

Per a aconseguir-ho, no hi ha etapa més bàsica que a la infància. ¿Com ha resultat l’experiència del Consell de Xiquetes i Xiquets?
–Han respost d’una manera increïble, amb ganes de menjar-se el món però també de descobrir-lo. S’ha de fomentar que les xiquetes i xiquets expressen les seues opinions des de ben prompte. Este any han treballat els valors democràtics a través de temes com la igualtat o el medi ambient, i han participat al fòrum per debatre la futura Llei valenciana d’Infància i Adolescència. Han estat molt involucrats i estan desvanits. És realment sorprenent tot allò que veuen els xiquets i xiquetes que els adults no veiem. Tenen una claredat d’idees i una visió del que és i necessita el poble que ens ha sorprès al govern.


Bellreguard compta amb un projecte pioner a nivell social, el Pla d’Igualtat, Inclusió y Cohesió Social.
–Abarca moltes vessants, des de l’educació a la participació ciutadana, passant per la igualtat o la joventut: tot allò que contribuisca a una societat més igualitària i cohesionada socialment, que elimine les diferències socials al poble. És una gran tasca que està duent endavant la regidora Dora Salavert i que esperem que permeta canvis significatius en el teixit social del poble. Durant l'elaboració, ens donàrem compte que no existien projectes similars al País Valencià.


Són ja molts anys on Bellreguard té un problema de perduda d’arena a la platja. ¿Hi ha visos de solucions permanents?
–La competència sobre el litoral és de Demarcació de Costes però la gestió és dels ajuntaments. Nosaltres no podem fer res sense demanar autorització, però és nostra la tasca de mantindré en condicions la platja per a la gent que ve a estiuar. Hi ha un projecte de regeneració de la costa que té uns 15 anys o més i que no ha posat en pràctica ningun govern. Més enllà, quan la nostra regidora Alicia Boigues junt a la l’alcaldessa de Guardamar de la Safor anaren al Ministeri de Medi Ambient, la resposta del responsable al respecte de les nostres demandes va ser: “l’arena està ahí, ja eixirà”. 


¿Com poden donar eixa solució quan és evident que l’arena de Bellreguard i els pobles veïns no es regenera any rere any i requereix d'aportacions?
–No tinc una resposta. Nosaltres des de l’ajuntament dediquem tots els esforços que podem i tenim al nostre abast per mantenir en condicions el litoral i per donar solucions als ciutadans i ciutadanes que venen a estiuar al municipi, així com als usuaris de la platja. Però hi han assumptes que no estan al nostre abast.

 

Bellreguard acaba de passar les seues festes...
–Increïbles, com és sempre la festa i les ganes de festa de la gent de Bellreguard i de la comarca de la Safor. Només cal veure com estaven els carrers durant la desfilada de Moros i Cristians, on poder aparcar era tota una odissea. Tenim uns Moros i Cristans increïbles, declarats bé inmaterial de rellevança local, però ens cal buscar algun tipus de declaració turística que travesse els límits de la comarca. La festa s’ho mereix. Aprofite per agrair la gran tasca del regidor de Festes, Marcos Haro. Més tenint en compte que eren les seues primeres festes com a regidor. Arribats a este punt i amb el debat al carrer, també hi ha que plantejar-se quines festes volem. És obvi que els Moros i Cristians tenen l’entitat suficient per a ser una festa independent, amb entitat fora de les festes del poble. D’altra banda, aconseguir que les festes localssiguen realment del poble permetría recuperar la festivitat per a aquells bellreguardins que no participen dels Moros i Cristians. 

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress