Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Saray Fajardo
Miércoles, 6 de septiembre de 2017

'Vacances en pau' després de 40 anys de guerra al Sàhara

Guardar en Mis Noticias.

L'Associació Comarcal d'Ajuda al Poble Sahrauí La Safor realitza durant els mesos d'estiu el programa «Vacances en pau», on diverses famílies de la comarca acullen alguns xiquets sahrauís. Estos provenen dels camps de refugiats de l'Algèria, després d'una guerra amb el Marroc. Genoveva Tripiana, que ja porta diversos anys allotjant a xiquets a sa casa, ha rebut este estiu a dos d'ells.

[Img #13398]

 

El Sàhara Occidental va ser una colònia espanyola durant molts anys, però a principis dels 70 va iniciar un procés de descolonització, en què els sahrauís es van rebel·lar contra l'ocupació espanyola. Davant d'esta situació, Espanya els va prometre un referèndum d'autodeterminació, però el Marroc ja havia ocupat el territori a través de la «Marcha Verde», en un moment en què els espanyols estaven arribant a la fi del franquisme. Així, en 1974 el rei Joan Carles va signar un acord amb el Marroc i Mauritània per dividir el territori entre ambdós països.

 

D'esta manera, les tropes espanyoles es van retirar i el Marroc va bombardejar el poble sahrauí, que va quedar separat per una barrera de més de 2.200 quilòmetres; un 80% del territori controlat per este país i la resta baix el front Polisario. En 1991, les dos parts van firmar un pacte de pau i l'ONU va acordar celebrar el referèndum per a que el poble decidira, però este mai va arribar a realitzar-se.

 

[Img #13392]

 

En l'actualitat, fruit d'este conflicte, més de 120.000 persones viuen als camps de refugiats construïts a Tinduf (Argèlia), que depenen de l'ajuda humanitària internacional, ja que continuen baix el poder del Marroc. Durant estos anys, els distints governs espanyols han intentat resoldre el conflicte amb l'ajuda de l'ONU, però la seua actitud d'acostament al Marroc ha comportat diverses crítiques per part de l'opinió pública. Després d'esta guerra, l'Associació Comarcal d'Ajuda al Poble Sahrauí La Safor va iniciar en 1996 la campanya «Vacances en pau», on diverses famílies de la comarca acullen a xiquets sahrauís provinents dels camps de refugiats durant els mesos d'estiu per proporcionar-los una llar, ajudes mèdiques, alimentació... La selecció d'estos xiquets, que tenen entre huit i dotze anys, gira entorn al seu expedient acadèmic.

 

[Img #13393]Tot i això, durant estos dos mesos tenen contacte amb la seua família biològica en tot moment. Dins d'este programa es troba Genoveva Tripiana, que com porta fent alguns anys, ha acollit a Hamada Ahmed Salama Hamdi i a Matu Nazith Lahsen a Tavernes de la Valldigna. Genoveva va participar en este programa per primera vegada l'any 2000 gràcies a un anunci que va trobar la seua filla en una revista comarcal, on l'associació ACAPS buscava famílies d'acollida per als mesos d'estiu, ja que el poble sahrauí feia 30 anys que es trobava vivint als camps de refugiats. Genoveva no va dubtar a sumar-se a esta iniciativa i, a principis de juliol, la família Tripiana esperava l'arribada de Larabas Mohamed Hamma Lamin, un xiquet de huit anys i que tan sols pesava 19 quilograms. Ell era el més menut de l'expedició i, per tant, es trobava asustat.

 

[Img #13391] [Img #13389]

 

El seu avi havia format part de l'exèrcit espanyol, però, després de la guerra ho havien perdut tot. Durant aquell estiu, gràcies a les preguntes que feia el menut, la família va conèixer les diferències entre els dos països com el fet que al Sàhara els xiquets dormiren sobre estoretes junt als seus familiars en la mateixa habitació o l'escassetat d'aigua i electricitat. D'esta manera, Genoveva va començar a implicar-se amb els problemes del Sàhara participant en diverses manifestacions al llarg del territori al temps que esperava l'arribada del pròxim estiu per tornar a rebre Larabas.

 

[Img #13394]
[Img #13395]
[Img #13390]

 

El menut va estar a Tavernes durant tres anys, però durant l'últim estiu li van detectar una discapacitat a les orelles, que va comportar que Larabas es quedara a Tavernes tot l'hivern per poder realitzar-li les revisions necessàries. Així, el xiquet va poder acudir per primera vegada a l'escola i va anar creixent fins que als 19 anys, després d'haver obtés una formació acadèmica, va decidir tornar als campaments amb la seua família. Amb l'ajuda de Genoveva, el menut va rebre la nacionalitat espanyola, fet que ha suposat que amb 24 anys Larabas haja treballat a Noruega, Anglaterra i Mallorca.

 

Després d'esta experiència, l'any passat Genoveva va decidir tornar a acollir un xiquet sahrauí, Hamada. Amb la mateixa il·lusió que aquell dia de juliol de l'any 2000, el va esperar a l'aeroport per poder passar els tres mesos d'estiu amb ell i, enguany, ha decidit augmentar la família amb la companyia de Matu, una xiqueta de cabells arrissats i amb un somriure permanent al seu rostre. Els dos van arribar cansats a Tavernes després d'un llarg viatge en camió fins l'aeroport, que els va conduir a Alacant per retrobar-se amb la seua família.

 

Durant l'estiu, els tres han visitat els diferents pobles de la comarca que han acollit xiquets per realitzar diferents activitats amb els seus companys. Però, les seues vacances van finalitzar el dilluns 4 de setembre quan els dos menuts van tornar als seus campaments carregats d'aventures i regals per als seus amics i familiars, entre els quals es trobava una bossa de caramels per als seus companys. Tot i això, Genoveva espera impacient el pròxim any per tornar a retrobar-se amb Matu i Hamada, encara que durant tot l'any continua en contacte amb ells i la seua família, ja que com ella mateixa afirma estos xiquets li «han aportat més que el que ella els podria donar».

 

No obstant, els dos menuts saben que el pròxim estiu serà l'últim que passen amb la família de Genoveva, però durant estos dos anys han aprés que, darrere de tanta barbàrie, encara existeix la paraula solidaritat al món i Genoveva és un clar reflex.

 

LA VIDA A TINDUF DURANT ESTOS TRENTA ANYS

 

Tinduf està composta per cinc campaments que mantenen el nom de les seues ciutats al Sàhara Occidental; El Aaiun, Capital del Sàhara, Dajla, Auserd, Smara i 27 de Febrero. En estos dos últims es troben Hamada i Matu amb les seues famílies. En estos llocs les temperatures poden arribar als 50º i els seus habitants viuen en unes cases construïdes amb teles i anomenades «jaima».  

 

Algunes vivendes també estan fabricades amb maons de tova, és a dir, una barreja de sorra i argila. Estos campaments van ser creats per les dones durant els temps de guerra i la població s'organitza entorn a cinc comités; el comité de salut, el comité d'educació, el comité de subministraments, el comité de desenvolupament econòmic i el comité de justícia i afers socials. L'alimentació que reben prové d'un programa dirigit per la Mitja Lluna Roja Sharauí, encara que sols arriba a un 80% de la població, ja que el treball en estos llocs és precari com també ho és la salut i l'educació.

 

[Img #13388]

 

Per la seua part, la població es dedica al comerç, tot i que es realitza d'una manera informal i no obté grans beneficis.  S'estima que un 60% dels habitants d'estos camps són menors de 30 anys. La majoria d'estos joves cursen estudis superiors a altres ciutats, però la falta de recursos als campaments comporta que no puguen exercir la seua professió.   

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress