Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Saray Fajardo
Miércoles, 19 de julio de 2017

Tavernes de la Valldigna, cent anys de ciutat

Guardar en Mis Noticias.

Tavernes de la Valldigna va celebrar el passat 21 de desembre el seu centenari com a ciutat. Al llarg d'este temps, el municipi havia experimentat grans transformacions econòmiques i socials que la definien com una societat moderna, però alhora tradicional. Així, un dels aspectes més destacats va ser la força amb què van irrompre les associacions obreres tant d'homes com de dones. No obstant això, les condicions en què vivia la ciutadania van ser precàries per l'absència de serveis bàsics com l'aigua potable o l'enllumenat públic.

[Img #12598]

 

La ciutat de Tavernes de la Valldigna va complir cent anys el passat 21 de desembre de 2016. Tot i que els seus orígens es reprenen a la Cova del Bolomor, que va acollir les primeres poblacions humanes del municipi i de tota la Comunitat Valenciana fa més de 350.000 anys, no va ser fins 1916 quan el rei Alfons XIII va firmar la declaració de Tavernes com a ciutat. 


El motiu radicava en què este municipi havia arribat als 10.000 habitants, és a dir, el nombre suficient per a deixar de ser una vila. A més, Tavernes estava experimentant un creixement agrícola, industrial i comercial, fet que va comportar que la ciutat comptara amb 37 carrers i vora 2.258 cases. Per altra banda, els canvis durant esta època es van accelerar, ja que s'havien començat a introduir les transformacions que culminarien amb la segona Revolució Industrial. Tot i això, encara es tractava d'una societat tradicional, fet que es podia comprovar en les seues festes, com ara carreres de joies o solta de vaquetes. 


Així, el 31 de desembre de 1916, l'Ajuntament del municipi celebrava un ple en què es declarava Tavernes com a ciutat. Però el seu alcalde, Pascual Magraner Bosch, acordà celebrar la concessió del títol l'1 de gener de 1917. Per commemorar-ho, es van col·locar tapissos i cobertors en les balconades i finestres de totes les cases i es va realitzar una processó cívica pels principals carrers de la ciutat, on participaren les autoritats civils, eclesiàstiques i militars acompanyades d'una banda de música. En estos anys la població es dedicava a l'agricultura, com la majoria dels municipis de la comarca, ja que esta activitat havia experimentat un creixement molt important després de la Primera Guerra Mundial. D'esta manera, Tavernes començà a ser un centre exportador d'arròs, maduixes i taronges. 

 

[Img #12604]
[Img #12599]
[Img #12600]


D'altra banda, el municipi també va destacar per ser un nucli industrial de la fusta amb la fabricació d'envasos i basquets per als productes i per la construcció de mobles amb l'aparició de la fàbrica de Federico Giner. A més, la incorporació del tren en 1884 a través de la línia Carcaixent-Dénia va ser fonamental per al transport d'estes mercaderies, ja que, després de la desamortització, molts burgesos havien obtés terres de les quals pretenien obtindre beneficis. Estos productes es venien a la Plaça Major de Tavernes, encara que les parades de venda no eren fixes.

 

Així, els veïns demanaren que es construira un edifici dedicat a la compravenda d'aliments, però el projecte, iniciat en 1918, no es va realitzar fins 1941. Però, tot i el creixement econòmic que s'estava experimentant, la situació era precària per als habitants del municipi, ja que moltes cases mancaven de serveis bàsics com l'aigua corrent, fet pel qual la majoria de persones havia d'anar a les fonts a omplir els cànters. Per abastir els veïns d'aigua la primera font pública que es va realitzar va ser la del Canut en 1912. D'esta manera, les condicions van anar millorant i en 1916 es va construir un dipòsit d'aigües potables al carrer Cervantes per a subministrar particularment a la població i, poc a poc, van anar desenvolupant-se les canonades, fins que en 1929 va tenir lloc l'obertura de les aigües potables.


[Img #12603]La població també gaudia d'enllumenat públic durant estos anys a través de fanals de petroli, ja que es tractava d'una reial ordre per part del Govern estatal, la qual va ser signada el 31 d'octubre de 1862. Tot i això, el municipi sovint quedava a fosques degut a les avaries en la línia i la ineficiència de l'enllumenat. Per tant, en 1895, alguns veïns demanaren a la corporació que este enllumenat fóra elèctric. La proposta va ser aprovada per unanimitat el 17 de febrer de 1895. A partir d'este moment va augmentar la duració i el nombre de fanals a Tavernes. 


Les dependències de l'Ajuntament i l'hospital van ser els primers edificis públics que van tindre llum. Però, amb l'arribada de la Guerra Civil va tornar a arribar la foscor per motius estratègics, fins que, en 1957, es realitzaren millores en l'enllumenat, les quals van servir per catalogar els carrers del municipi en primera i segona classe, segons la potència de la llum.


Pel que fa a l'educació dels xiquets, sols hi havia una Escola Nacional en la planta baixa de l'Ajuntament, mentre que les xiquetes estudiaven al primer pis. La mancança de centres educatius va comportar que els mateixos sindicats i associacions culturals crearen centres per als seus associats. Per tant, en 1916, s'aprovà la construcció d'un grup escolar municipal com a conseqüència de l'augment de la població, però l'obra va ser molt costosa i l'Ajuntament va haver de llogar un local. 

 

[Img #12612]
[Img #12601]


Al llarg d'estos anys el temps lliure passà a convertir-se en una necessitat, de manera que es van construir cinc casinos de caràcter cultural i polític i tres teatres, encara que sols podia accedir la classe benestant. Tot i això, hi havia una inquietud cultural que demostrava l'efervescència que estava vivint el municipi. Esta preocupació també es va poder observar en la publicació d'«El Escultista» (1917-1918), la primera premsa editada coneguda que es va realitzar a la Valldigna. 


L'any de la declaració com a ciutat, Tavernes també va decidir adherir-se al Pla Forestal, a través del qual es va determinar que les muntanyes de Les Creus i l'Ombria foren destinades a l'agricultura.
Per tant, tots estos canvis que estava experimentant Tavernes quan va ser declarada ciutat es van vore reflectits en el creixement demogràfic de la ciutadania, ja que es va passar d'un cens de 7.990 persones en 1900 a 9.061 ciutadans en l'any 1910. 

 

L'ASSOCIACIONISME A TAVERNES 

[Img #12607]Durant estos anys la gent va començar a prendre consciència del concepte de ciutadania. La revolució de 1868 va comportar que la població se sentira posseïdora d'uns drets, sobretot el d'associació. 
Cap a 1900-1916, este dret es va exercir amb molta força a Tavernes, ja que les associacions cobrien diversos aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels agricultors es van unir en societats com la Protectora Unión Agrícola (1902) amb el desig de protegir-se entre ells i afrontar les dificultats econòmiques. Per altra banda, el socialisme també havia començat a penetrar en el municipi amb el Centro Obrero Socialista (1919). Però una de les associacions més destacades va ser la Sociedad de Obreras La Emancipación (1919), ja que estava formada per un conjunt de dones que pretenien actuar de manera paral·lela a l'associació d'obrers. Esta societat comptava amb la seua presidenta, vocals i sòcies. 

 

[Img #12602]

 

ENCARNA SANSALONI I JOSEP  CISCAR: ELS CRONISTES DE  TAVERNES DE LA VALLDIGNA

 

Encarna Sansaloni Martí (professora a l'institut Jaume II El Just i a l'UNED) i Josep Ciscar  Vercher (doctor en Història) van ser anomenats cronistes de Tavernes de la Valldigna per unanimitat el passat 12 de gener de 2015 en el ple municipal de l'Ajuntament. Sansaloni rebia el títol de cronista oficial, mentre que Josep Ciscar era destacat com a cronista adjunt. Este nomenament es va realitzar seguint un reglament que havia aprovat l'Ajuntament, on no sols hi intervenia l'alcalde sinó que es tractava d'un procés on participava tota la ciutadania. 

 

[Img #12605] [Img #12606]

 

D'esta manera, qualsevol ciutadà pot proposar la seua candidatura i és un jurat el que valora els mèrits i els currículums de tots els candidats. El jurat està format per l'alcalde, sis vocals, dos designats per la Junta de govern de l'Associació de Cronistes Oficials del Regne de València, dos membres de reconegut prestigi professional de l'àmbit cultural designats per la Junta de Govern Local, el delegat de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament i el secretari general de la Corporació. 

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress