Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Joan R. Morell
Martes, 27 de junio de 2017

Temps de Foc i Mar

Guardar en Mis Noticias.

25 anys de les fogueres de Sant Joan a Oliva.

[Img #11789]

 

La propera Nit de Sant Joan farà 25 anys que a la platja d’Oliva s’encenen fogueres. En 1992 un grup d’amics i amigues ens retrobàrem a Oliva després d’haver viscut a València molt temps emprat en estudis, amors, amistats i vida urbana. Com a estudiants a la capital del País, la nit del 23 de juny tenia un sentit de celebració de final d’etapa. Més o menys, tothom havia acabat els exàmens, s’albiraven les festes de Moros i Cristians i els fabulosos estius d’Oliva de xiringuitos insomnes.

 

La nit del solstici d’estiu la festejàvem anant a la platja de la Patacona, allà on Alboraia li discuteix el litoral a l’afamada Malva-rosa. Arribar era una odissea però quan hi eres la recompensa era fantàstica, i sense hora de retorn. La platja lluïa plena de gent al voltant de les fogueres i d’uns espectaculars xiringuitos acabats de muntar. Era de les millors nits a la ciutat, i durant el curs, en vivíem unes quantes.

 

A Oliva a 1992 passar la Nit de Sant Joan, com ho fèiem a la Patacona, no era possible a no ser que ens ho muntàrem nosaltres. L’inconformisme autogestionari fou l’espurna que ens va motivar a fer fogueres a la mar. Que no s’encengueren a les platges d’Oliva no implicava que no es poguera. Què ho impedia?

 

Som persones responsables i no volíem transgredir intencionadament les normes. Per fer fogueres vam preguntar les autoritats locals quin tipus de permís calia sol·licitar. Ningú ens va donar raó. Tots ens van dir que no se n’havien fet mai. Res de nou, ho sabíem. La indiferència administrativa ens servia per pensar en fer foc i no fugir. 

 

Si la decisió de fer una foguera ja estava presa, ara calia decidir la festa. Vam descartar l’opció d’un sopar d’amics tancat. Volíem una festa oberta, augmentar els grups d’amics, convidar els que havíem deixat de veure amb assiduïtat però estimàvem de sempre. Que vingueren els i les amigues que havíem fet durant els anys a València, els col·legues de la universitat, els amics que fem al treball, els que coneixem per mil motius i als quals volem fer alguna cosa per demostrar-los el nostre afecter. Podia venir tothom i tots s’havien de sentir benvinguts. Vam obrir la casa i la terrassa vora mar amb l’esperit del vers de Jaume Sisa....si és que hi ha cases d’algú?. Solament calia portar alguna cosa per compartir... la resta corria a càrrec dels convidats.

 

El primer any, el 23 de juny de 1992 vam encendre una foguera a la platja d’Oliva. És possible que algú en fera alguna més. No ho sabem. Però des de la terrassa on hi érem, no en vam veure més que la que havíem encès amb paper, branca de parra i de taronger.

 

Qui va vindre, i va voler, va acomplir amb la cerimònia del solstici d’estiu amb els rituals més estàndards, els exclusius o els improvisats. No ens importava massa el protocol, no era una exigència. Ara tampoc ho és. El fem perquè és divertit banyar-se els peus i botar la foguera.

 

Durant aquests anys hem volgut mantenir el sentit de la festa tal i com la vam pensar. Continuem convidant els amics de sempre i els nous i, sorprenentment, hem vist com, per totes les platges d’Oliva des de Terranova a l’Aigua Morta i les Deveses any rere any l’aigua i el foc, dos elements contraposats, ens proporcionen nits de joia i felicitat.

 

Ara ja no estranyem les nits a la Patacona. Hui per hui sentiríem no passar la Nit de Sant Joan amb els i les amigues i a la vora del mar d’Oliva on una nit vam creure que sortia el sol.

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress