Viernes, 20 de Noviembre de 2026

Juan Martos
Viernes, 20 de Noviembre de 2026

La UNED explora a Gandia com la tecnologia pot impulsar l'envelliment actiu sense substituir el contacte humà

Les tecnologies interactives poden oferir noves oportunitats per a promoure l'activitat física i la participació social de les persones majors, però la seua incorporació als servicis socials ha de tindre en compte un aspecte fonamental: la necessitat de relacionar-se amb altres persones i comptar amb acompanyament humà.

És una de les principals conclusions de la segona anualitat del projecte TIIA-CoSAM (Tecnologia Interactiva amb Intel·ligència Artificial per a Combatre la Soledat no Desitjada de manera Activa en Persones Majors), desenvolupat per un equip investigador del Centre d'Investigació PhyUM de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), en col·laboració amb el seu Centre Associat a València, en el marc d'un conveni finançat per la Generalitat Valenciana.

 

 El treball, dirigit per la catedràtica d'Intel·ligència Artificial de la UNED Olga C. Santos, ha centrat enguany les seues actuacions a Gandia (València), amb la col·laboració de l'Ajuntament i del programa Radars, que ha facilitat la participació de persones majors en situació de soledat no desitjada.

 

 "L'equip ha ampliat l'enfocament de la investigació respecte a la primera anualitat, passant de partir d'una tecnologia predeterminada a estudiar quines activitats poden resultar més adequades per a les persones majors en situació de soledat no desitjada i quines tecnologies podrien facilitar la seua pràctica i la seua participació social", explica Santos.

 

 Les experiències pilot han comptat amb sis dones majors que han experimentat "diferents maneres de realitzar activitat física amb suport tecnològic: sessions de taitxí i ball amb professorat a través de plataformes en línia, així com aplicacions de realitat virtual per a practicar les dos activitats".

 

 Dividides entre el centre de Radars i la seu de la UNED a Gandia, les usuàries han practicat taitxí amb el mestre Félix Castellanos (4t Donen i director de l'Escola Tantien) i ball amb la referent de la gimnàstica valenciana Gema Terrades, alternant classes en línia amb aplicacions immersives d'ulleres de realitat virtual sota l'assistència tècnica de Rafael Tarazona i María García-Pozuelo.

 

 Els investigadors ha optat per un entorn grupal i guiat després de constatar les barreres de maneig autònom i la necessitat de teixir primer un vincle de confiança. Des del consistori, la regidora de Polítiques Saludables, Liduvina Gil, subratlla que el valor de la iniciativa resideix precisament en tot el que envolta a la pantalla: “Compartir una sessió, aprendre una cosa nova, riure's o descobrir que encara podem fer coses diferents enforteix l'autoestima i genera noves relacions; la tecnologia ha d'estar al servici de les persones, però mai substituir l'escolta”.

 

 "Volem continuar avançant cap a un model de ciutat cuidadora, participativa i inclusiva, en el qual envellir signifique continuar tenint projectes, relacions i espais on sentir-se reconegut. Una ciutat en la qual totes les generacions tinguen el seu lloc i ningú quede al marge per raó d'edat o circumstàncies personals", afig l la regidora.

 

 En la mateixa línia es pronuncia Amparo Peyó Gregori, tècnica del projecte Radars del Departament de Sanitat, Polítiques Saludables i Qualitat de Vida de Gandia, qui recorda que arribar als qui pateixen major aïllament exigeix “temps, escolta i molta confiança”. Peyó destaca que les sessions han permés a les dones sentir-se participants i protagonistes d'una investigació real, demostrant que la innovació només és útil en la comunitat si va acompanyada de suport humà adaptat als temps de cada persona.

 

  L'evolució metodològica defineix el propi recorregut del projecte. Nascut en 2025 amb el prototip de realitat virtual MITAICHI, les troballes de la qual es van presentar en el congrés internacional ACM UMAP 2026. El consorci va decidir enguany ampliar la seua mirada i substituir en el seu acrònim el terme 'Immersiva' per 'nteractiva'. En lloc d'imposar una ferramenta concreta, els investigadors van analitzar quines dinàmiques resulten més atractives per als majors abans de seleccionar el suport tecnològic més adequat.

 

 Les dades arreplegades mitjançant enquestes i entrevistes, analitzades per la investigadora Maribel Abril, mostren una bretxa de percepció: mentres que el 53,8% dels majors creu que aprendria ràpid a usar estes ferramentes després de rebre formació, només el 22,2% dels seus cuidadors i convivents compartix eixe optimisme. A més, quasi la meitat dels usuaris (46,2%) i fins a dos terços dels professionals i familiars (entre el 55,6% i el 66,7%) coincideixen que seria indispensable comptar amb assistència tècnica freqüent.

 

 En les avaluacions qualitatives, les sis participants celebren l'ús de les ulleres de realitat virtual, que desperten curiositat fins i tot entre les més reticents, encara que deixen clar que prefereixen les activitats presencials perquè els donen un motiu per a eixir de casa i socialitzar. “Estos resultats procedeixen d'un estudi exploratori reduït i no permeten generalitzar, però ens donen claus valuoses per a dissenyar futures intervencions que responguen a les seues circumstàncies”, puntualitza Abril.

 

Major confiança

 Per a salvar la distància entre la llar i el carrer, Olga C. Santos planteja utilitzar la intel·ligència artificial com un pont d'entrenament previ. “Volem explorar si practicar una activitat a casa amb suport tecnològic pot donar a una persona major la confiança necessària per a incorporar-se després a un grup sense por a no conéixer els moviments. La tecnologia podria ajudar-lo a preparar-se, no per a quedar-se aïllada, sinó per a eixir i relacionar-se”, augura.

 

 El disseny de les solucions ha comptat amb la participació activa de les usuàries en un taller de codisseny dirigit per la investigadora Alejandra Barbarelli, qui al costat d'Ángeles Manjarrés i Raúl Cabestrero ha elaborat també una guia de bones pràctiques per a servicis socials. Barbarelli constata que, encara que les participants van demanar continuar usant la realitat virtual, la seua prioritat continuava sent acudir al centre en companyia: “Les solucions han de dissenyar-se atenent no sols les capacitats físiques, sinó a les motivacions i necessitats de relació social”.

 

 La investigació incorpora a més un vessant jurídic i ètica a càrrec de l'advocada Mar Hermosilla, qui ha analitzat els riscos dels robots de companyia i els assistents conversacionals basats en intel·ligència artificial.

 

 L'equip investigador preveu aprofundir en l'anàlisi dels resultats obtinguts durant 2026 i preparar una publicació per a una revista científica internacional. Les conclusions serviran també per a orientar futures actuacions, amb especial atenció a l'adaptació de les activitats a diferents nivells de mobilitat i aïllament, la participació de les persones majors en el disseny de les solucions i la integració de les tecnologies en els recursos comunitaris i els servicis socials.

 

 Com resumeix el director del Centre Associat de la UNED Alzira-València, Alejandro Cerdà, l'aliança entre universitat, Generalitat i Ajuntament de Gandia "demostra com la investigació acadèmica pot aterrar en els servicis socials locals per a preparar futures actuacions domiciliàries i noves publicacions científiques internacionals amb un mateix principi rector: posar a les persones per davant de la màquina".

Comentarios
Comentar esta noticia

Normas de participación

Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.

La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad

Normas de Participación

Política de privacidad

Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.158

Todavía no hay comentarios

Con tu cuenta registrada

Escribe tu correo y te enviaremos un enlace para que escribas una nueva contraseña.