El programa Parlem per a previndre el malestar emocional juvenil registra prop de 1.500 atencions des de setembre de 2024

Gandia commemora el Dia de la Salut Mental amb la lectura d’un manifest per a combatre els prejudicis i reforçar les xarxes de suport a les persones afectades

Més de 200 persones majors amb soledat no desitjada ja participen en el programa Radars.

El Servei d’Atenció i Seguiment per a Persones amb Problemes de Salut Mental (SASEM) ha atés 170 persones mitjançant més de 600 actuacions i atencions.

Gandia ha commemorat el Dia de la Salut Mental amb la lectura d’un manifest que ha posat el focus en la importància de combatre els prejudicis, afavorir la detecció precoç del malestar emocional i garantir que les persones que necessiten ajuda disposen de recursos accessibles i d’una xarxa de suport.
Prèviament, l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, ha destacat la importància de la col·laboració entre l’Ajuntament, els professionals de la psicologia i les entitats que treballen en l’àmbit de la salut mental. En aquest sentit, ha informat sobre tres iniciatives municipals: el programa Parlem, adreçat a l’atenció del malestar emocional de les persones joves; el programa Radars, centrat en la soledat no desitjada de les persones majors, i la Taula de Salut Mental, un espai de coordinació entre les entitats i els col·lectius implicats.
Prieto ha assenyalat que la salut mental és una qüestió que requereix una resposta transversal i coordinada, especialment davant dels reptes d’una societat cada vegada més exigent, individualista i accelerada. En aquest sentit, ha destacat la importància de disposar de recursos que permeten detectar el malestar psicològic, oferir orientació i acompanyament i, quan siga necessari, facilitar la derivació als serveis especialitzats.
L’alcalde també ha agraït la implicació dels professionals de la psicologia i de les entitats que treballen en aquest àmbit, així com la tasca compartida amb els col·lectius d’atenció a les persones. Segons ha assenyalat, l’objectiu és acompanyar i assessorar les persones que travessen dificultats emocionals i contribuir a evitar que aquestes situacions tinguen conseqüències greus en la seua vida personal, social i professional.
D’altra banda, la regidora de Sanitat i Polítiques Saludables, Liduvina Gil, ha oferit dades sobre el funcionament d’aquests recursos. Des de la seua posada en marxa, el 16 de setembre de 2024, el programa Parlem ha registrat al voltant de 1.500 atencions, de les quals 237 corresponen a familiars i professionals dels centres educatius. El servei està adreçat a persones d’entre 12 i 35 anys, és gratuït i permet accedir a orientació i assessorament sense necessitat de cita prèvia.
El programa treballa en la detecció precoç i l’acompanyament davant de situacions de malestar emocional relacionades amb l’autoestima, el dol, les relacions socials i familiars, les dificultats acadèmiques o la soledat, entre altres qüestions. Quan es detecten situacions que requereixen una atenció especialitzada, es coordina la derivació als serveis sanitaris corresponents.
A més, el Servei d’Atenció i Seguiment per a Persones amb Problemes de Salut Mental (SASEM) ha atés 170 persones mitjançant més de 600 actuacions i atencions, amb l’objectiu d’afavorir-ne la recuperació i la vinculació amb l’entorn familiar, social i laboral.
Pel que fa al programa Radars, actualment acompanya més de 200 persones majors amb la participació de més de 60 persones voluntàries, amb l’objectiu de combatre la soledat no desitjada, reforçar les relacions socials i afavorir el benestar emocional.
Per la seua banda, la vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana, Andrea Ollero, ha subratllat la importància de la intervenció psicològica primerenca i de la coordinació entre els serveis municipals, els professionals i els centres educatius. Així mateix, ha assenyalat que disposar de recursos pròxims i accessibles facilita que les persones joves puguen expressar els seus dubtes i dificultats i rebre acompanyament abans que el malestar s’agreuge.
El manifest llegit durant la commemoració ha reivindicat que cap persona ha de sentir-se definida per un diagnòstic ni tindre por de demanar ajuda. També ha recordat que la salut mental és una responsabilitat compartida i que la prevenció implica escoltar, cuidar les relacions personals, reconéixer els senyals de malestar i construir xarxes de suport en els àmbits familiar, educatiu, laboral i comunitari.
El text ha conclòs amb una crida a continuar avançant cap a una societat amb menys prejudicis, més comprensió i més oportunitats de participació, en què totes les persones puguen ser escoltades, respectades i acompanyades.

Per concloure, s’ha desplegat una pancarta commemorativa al balcó de l’ajuntament.