Justícia i reparació per a les quatre primeres víctimes del franquisme identificades a les fosses comunes de Gandia

Aquest dissbte, 13 de juny, Gandia ha viscut una de les jornades més emotives i transcendents de la seua història democràtica amb la celebració de l’acte cívic de lliurament als familiars de les restes de les quatre primeres víctimes del franquisme identificades entre les persones exhumades de les fosses comunes del cementeri municipal.
      

El claustre de l’Escola Pia, antiga presó franquista, ha acollit aquest dissabte al migdia una cerimònia marcada per l’emoció, el record i la reparació, en la qual les famílies de Manuel Martín Collado, José Giner Gasent, Antonio Orengo Damià i Manuel Castillo García han rebut les restes dels seus éssers estimats després de quasi 87 anys d’espera.
      

L’acte ha comptat amb la presència de familiars de les víctimes, representants d’entitats memorialistes i l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, qui ha reivindicat la necessitat de continuar avançant en les polítiques de memòria democràtica i reparació. I ha recordat que l’Escola Pia, fundada per Francesc de Borja i convertida posteriorment en presó, simbolitza hui el pas “del final d’un anhel al principi de la recuperació de l’esperança... Les famílies tenen dret a recuperar les restes dels seus éssers estimats i a acomiadar-los amb dignitat. Per això aquest és un acte d’extrema justícia”.

També han participat altres membres de la corporació municipal, alcaldes i regidors de la comarca, representants institucionals de diferents administracions i nombrosos ciutadans i ciutadanes que han volgut acompanyar les famílies en un moment històric per a la ciutat.

La primera tinenta d’alcaldia i regidora de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, ha sigut l’encarregada de conduir la cerimònia: “Hui ens reunim ací per a un acte profundament humà. Un acte que parla del dolor, sí, però sobretot de l’amor. De la fidelitat d’unes famílies que, durant vuitanta-set anys, han sostingut l’absència i han mantingut viva la presència d’aquells que els van ser arrabassats”, ha afirmat.
      

Izquierdo ha volgut agrair especialment a les famílies haver convertit el que podia haver sigut un moment estrictament íntim en un acte públic de dignitat col·lectiva: “Gràcies per haver decidit compartir amb tot un poble aquest retorn. Per entendre que la memòria dels vostres és també patrimoni moral de la nostra societat”.
      

La primera tinenta d’alcaldia ha destacat també la força simbòlica de celebrar l’acte a l’Escola Pia, l’espai on molts dels represaliats van passar les seues últimes hores de vida i on tres de les quatre víctimes identificades van ser afusellades.
      

“Aquest espai va ser testimoni de la barbàrie. Va veure com la repressió franquista intentava imposar no només la mort, sinó també l’oblit. Però hui tornen. No tornen custodiats per la por, sinó abraçats per l’afecte dels seus. No tornen desposseïts del seu nom, sinó cridats un a un amb orgull i tendresa”.
      

La regidora ha insistit que la recuperació de la memòria democràtica és una qüestió de drets humans i de qualitat democràtica. “Hui no reobrim ferides. Les ferides han existit sempre. El que fem és dignificar-les. Posar llum allà on es va voler imposar la foscor. Restituir, encara que siga tard, una part de la justícia que els va ser negada”.
      

En el tram final de la seua intervenció, Izquierdo ha resumit el sentit de la jornada amb una frase que ha emocionat els assistents: “Heu tornat a casa”.

Dignitat col·lectiva i deure moral

L’alcalde ha assenyalat que la reparació de les víctimes és una obligació moral i democràtica i, per tant, “era imprescindible recordar, reconéixer i honorar aquestes quatre persones i totes aquelles que, com elles, van patir la repressió”.

En aquest sentit, ha destacat la determinació de les famílies durant dècades de lluita i ha reafirmat el compromís municipal de continuar treballant en les exhumacions i identificacions pendents: “Hem sigut el primer govern democràtic de la nostra ciutat que ha obert la fossa comuna del cementeri. Hui reafirmem el nostre compromís amb les polítiques públiques de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició. Queda molt per fer i no deixarem de seguir avant”.

 

Un acte carregat de simbolisme

La cerimònia ha començat amb l’entrada de les urnes amb les restes de les víctimes, acompanyades per les seues famílies i per la interpretació musical del Cant dels ocells a càrrec d’un duet de corda.
      

Posteriorment han intervingut el director dels treballs d’exhumació i identificació, Miquel Mezquida; la directora general de Memòria Democràtica del Govern d’Espanya, Zoraida Hijosa; la vicepresidenta primera de la Diputació de València i diputada de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix.

Les actuacions musicals molt aplaudides de Borja Penalba i del duet de corda han servit d’acompanyament a una cerimònia que ha tingut el seu moment més emotiu amb les intervencions dels familiars de Manuel Castillo García, José Giner Gasent, Manuel Martín Collado i Antoni Orengo Damià, que han compartit els seus records, la història de les seues famílies i el significat que té poder recuperar, finalment, els seus éssers estimats.
      

L’acte ha conclòs amb la interpretació de la Muixeranga, que ha posat fi a una jornada que quedarà per sempre en la memòria col·lectiva de Gandia.