Gandia lliurará als familiars les restes de les quatre primeres víctimes del franquisme identificades

La regidora de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, acompanyada de la presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de les Fosses de Gandia, Núria Martín, ha presentat aquest matí l’acte cívic de lliurament als seus familiars de les restes de les quatre primeres persones identificades entre les víctimes del franquisme exhumades a les fosses comunes del cementeri municipal.

 L’acte tindrà lloc aquest dissabte, 13 de juny, a les 12 hores, al claustre de l’Escola Pia, en un espai carregat de simbolisme històric, ja que l’edifici va ser utilitzat pel règim franquista com a presó comarcal durant els primers anys de la dictadura. En “temps de pau”.

 Les restes que seran lliurades corresponen a Manuel Martín Collado, José Giner Gasent, Antoni Orengo Damià i Manuel Castillo García, quatre persones afusellades pel franquisme les identitats de les quals han pogut ser confirmades després d’anys d’investigació històrica, treball arqueològic, estudis antropològics i anàlisis genètiques.

Durant la compareixença, Izquierdo ha destacat que el lliurament de les restes constitueix la culminació de tot el procés de recuperació de la memòria democràtica desenvolupat durant els darrers anys: “És un acte de reparació, de justícia i de dignitat. L’acte que tindrem dissabte és justament pel qual hem fet tot el que hem fet anteriorment. Si no, no tindria cap sentit investigar, buscar, excavar, exhumar o identificar. Res té sentit si no podem arribar a un moment com aquest”, ha afirmat.
       

La responsable municipal ha remarcat que es tracta d’un moment especialment significatiu per a les quatre famílies directament afectades, però també per a moltes altres que encara esperen poder identificar els seus familiars: “És la culminació per a aquestes quatre famílies, però també per a moltes altres. Hem parlat aquests dies amb familiars que encara no han pogut identificar els seus éssers estimats, però que senten com a pròpies aquestes quatre persones. D’alguna manera, tots compartim l’alegria de poder tancar aquest cicle”, ha assenyalat.
       

La primera tinenta d’alcaldia ha recordat que les famílies han hagut d’esperar prop de noranta anys per arribar a aquest moment: “Intentem trencar dècades de silenci. Després de quasi noranta anys d’espera, aquestes famílies podran donar una sepultura digna als seus éssers estimats. I és això, precisament, el que commemorem dissabte”.

 

L’Escola Pia, un espai de memòria i reparació
Una de les característiques més destacades de l’acte és la seua celebració al claustre de l’Escola Pia, antiga seu de la Universitat de Gandia i convertida en presó franquista després de la Guerra Civil.
       

Izquierdo ha explicat que l’elecció del lloc respon a la voluntat de resignificar un espai profundament vinculat a la repressió franquista: “Moltes persones van estar tancades allí. Segons consta en la documentació de l’època, després d’un suposat intent de fugida es va produir una represàlia i van ser seleccionades vint persones que van ser afusellades al mateix pati de l’Escola Pia el 31 d’octubre de 1940”.
       

D’entre aquelles vint víctimes, tres de les quatre persones que dissabte seran retornades a les seues famílies formaven part d’aquella saca. “Pensàvem que era un lloc amb una càrrega emotiva molt important. Tres d’ells van passar allí la seua última nit amb vida i dissabte tornaran a l’Escola Pia per a poder tornar definitivament amb les seues famílies”.
       

La regidora també ha volgut agrair especialment la col·laboració de la comunitat escolàpia i del centre educatiu, que “des del primer moment van entendre la importància de resignificar aquests espais. Hui és un lloc ple de vida, amb una escola, la UNED, l’EPA, una sala d’exposicions i moltes activitats. Però encara hi ha persones que quan passen per allí recorden la presó. Per això era tan important poder celebrar aquest acte en aquest espai”.

 

Un acte públic i institucional
L’acte serà públic, una decisió adoptada a petició de les pròpies famílies.
“Podria haver sigut un acte privat, restringit als familiars, però elles han volgut compartir aquest moment amb la societat. Crec que això és molt important”, ha explicat Izquierdo.
       

L’esdeveniment comptarà amb la participació de representants institucionals de diferents administracions, entre elles la directora general de Memòria Democràtica del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, Zoraida Hijosa; la vicepresidenta de la Diputació de València i diputada de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix; l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto; així com alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores de la comarca.
       

També hi participaran representants del moviment memorialista, membres de l’equip científic responsable dels treballs d’exhumació i identificació i familiars de les víctimes.

       

La cerimònia inclourà, a més, diverses col·laboracions musicals, entre les quals destaca la participació de Borja Penalba i d’un duet de corda.
       

Finalment, Izquierdo ha reivindicat la memòria democràtica com una eina per construir una societat més justa. “El que busquem és que la societat entenga el que va passar, que es puguen tancar ferides i que el diàleg, la concòrdia i la recerca de la pau continuen marcant el nostre present i el nostre futur”.

 

“Podrem portar a casa els nostres avis”
Per la seua banda, Martín ha expressat l’emoció amb què les famílies esperen la celebració de dissabte: “Les famílies estem desitjant que arribe el dissabte. Serà un dia ple d’emocions i de records. Podrem portar a casa els nostres avis”.

La presidenta de l’associació i neta d’una de les víctimes identificades, ha destacat la importància que la ciutadania participe en aquest acte: “Per a nosaltres la participació ciutadana és molt important perquè contribueix a la nostra reparació”.
       

Martín ha volgut també desmentir alguns dels arguments que habitualment envolten els processos de recuperació de la memòria democràtica: “No busquem venjança ni obrir ferides. Tot el contrari. Busquem tancar-les. Sols busquem justícia i memòria. De dignitat ja en teníem molta”.
       

Finalment, ha subratllat el valor històric, ja que “és un moment molt important per als familiars, però també per a Gandia. Aquest acte formarà part de la història de la nostra ciutat”.
       

Ha conclòs convidant tota la ciutadania i els mitjans de comunicació a assistir a una cerimònia que ha definit com “un acte molt emotiu per a les famílies, però també per a la memòria de totes i tots”.