Gabilondo inaugura a Gandia la 43ª edició de la UEG amb els reptes de la intel·ligència artificial i el pensament crític com a temàtica

El Jardí de la Casa de Cultura Marqués González de Quirós de Gandia ha acollit aquest dimecres, 3 de juny, la inauguració de la 43 Universitat d'Estiu de Gandia (UEG), una edició dedicada a reflexionar sobre els reptes que planteja la intel·ligència artificial en àmbits com l'educació, la investigació, la comunicació i la construcció del coneixement, amb una conferència inaugural a càrrec del periodista Iñaki Gabilondo.

Sota el lema ‘Coneixement fake. Educació i investigació en l'era de la Intel·ligència Artificial’, l'acte ha estat presidit pel rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, i l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, acompanyats pel vicerector d’Esports i Vincle Social, Albert Moncusí. També hi assistiren membres de l'equip rectoral, representants del Consell Social de la UV, de la Generalitat Valenciana, de l'Ajuntament de Gandia i de diverses institucions acadèmiques, culturals i socials.


Tant el rector com l'alcalde han coincidit amb Gabilondo a assenyalar la necessitat d'abordar els profunds canvis derivats de la irrupció de la intel·ligència artificial des d'una perspectiva crítica i humanista.

Al seu discurs el rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandia, va destacar que el lema de la 43 Universitat d’Estiu de Gandia respon a un context marcat per l’acceleració dels desenvolupaments en intel·ligència artificial i per les incerteses que aquests generen.


Segons va remarcar, la democratització de les eines de generació de continguts ha multiplicat “la nostra capacitat de crear, però també de falsificar, de distorsionar i de confondre”, una realitat que planteja un repte que “no és només tecnològic, sinó epistemològic i polític”. Davant aquest escenari, va reivindicar el paper de la universitat com a espai de coneixement crític i reflexió, i va afirmar que “la sobreabundància de dades no produeix coneixement, sinó soroll, fragmentació i pèrdua de la capacitat de judici”. Per això, va defensar que les institucions d’educació superior han de contribuir a formar una ciutadania capaç de “pensar críticament, deliberar públicament i actuar responsablement” davant els reptes del present.


Per la seua banda, l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, va assenyalar que la intel·ligència artificial constitueix ja “la nova realitat tecnològica” i va destacar que, malgrat les oportunitats que ofereix per a millorar l’eficiència i la precisió, “en cap cas reemplaça la consciència, la sensibilitat o la mirada humana”. En aquest sentit, va subratllar que la UEG convida a reflexionar sobre els desafiaments que planteja la IA “en temps d’incertesa universal” i va reivindicar la necessitat de construir “un espai humanista des de les emocions”, així com el paper de les ciutats, les institucions democràtiques i un periodisme capaç d’ajudar-nos a entendre i a compartir amb optimisme i entusiasme” els reptes del present.

Durant la conferència inaugural, Gabilondo va situar la irrupció de la intel·ligència artificial en el marc d’un profund procés de transformació social que va definir com un autèntic “canvi d’era”. En aquest sentit, va advertir que les tecnologies emergents plantegen interrogants que encara no tenen una resposta definitiva i va recordar que “estem en el primer minut del partit”, en referència a la necessitat d’abordar aquests canvis amb prudència, esperit crític i capacitat d’anàlisi.


El periodista va assenyalar que la intel·ligència artificial genera alhora expectatives i inquietuds, però va insistir que el principal repte no és tant predir el futur com comprendre el moment històric actual. Segons va explicar, la societat viu una etapa marcada per la incertesa, en què “un món s’està acabant i un altre està naixent”, una circumstància que obliga a repensar els mecanismes de producció i transmissió del coneixement.

Gabilondo va reivindicar la necessitat de reforçar les institucions democràtiques, l’educació i el pensament crític davant els riscos derivats de la concentració del poder tecnològic i econòmic. Així mateix, va destacar el paper d’Europa com a espai de defensa dels drets, les llibertats i els valors democràtics en un context global cada vegada més complex.


Una part destacada de la seua intervenció va estar dedicada al fenomen de la desinformació i a la proliferació de les anomenades fake news. Gabilondo va defensar que el repte actual va més enllà de la verificació dels continguts i exigeix aprendre a conviure en un ecosistema comunicatiu radicalment diferent, marcat per la sobreabundància informativa i per la presència permanent de continguts de tota mena en l’entorn digital.


En aquest escenari, va reivindicar el valor social del periodisme rigorós i independent, al qual va atribuir la responsabilitat d’oferir referències fiables i eines de comprensió davant la complexitat del present. Segons va afirmar, la resposta als desafiaments tecnològics no passa únicament per denunciar les amenaces, sinó també per construir espais de confiança, coneixement i responsabilitat col·lectiva.


Les reflexions compartides durant l'acte inaugural marcaran bona part de l'esperit d'una edició que, al llarg de les pròximes setmanes, reunirà professorat, investigadors, professionals i estudiantat al voltant de 16 seminaris distribuïts en quatre modalitats formatives. La programació es completarà amb activitats culturals i divulgatives obertes a la ciutadania, convertint una vegada més la Universitat d'Estiu de Gandia en un espai de trobada, debat i pensament crític sobre els grans desafiaments contemporanis.