PATRIMONI CULTURAL
El MAGa acull divendres una xarrada sobre el jaciment singular de Sanxo Llop
L'activitat és gratuïta i està oberta a tota la ciutadania fins a completar l'aforament
El Museu Arqueològic de Gandia (MAGa) continua apropant a la ciutadania el patrimoni històric i arqueològic del territori amb una nova activitat dedicada a un dels jaciments prehistòrics més rellevants de la comarca. Així, el pròxim divendres 29 de maig, a les 18.30 hores, el MAGa acollirà la xarrada “Sanxo Llop: Un jaciment arqueològic decisiu per al coneixement del calcolític (3.200-2.100 aC) a les nostres terres”, a càrrec dels arqueòlegs Josep Pascual i Esteve Ribera, que han participat en les excavacions desenvolupades en els últims anys.
La xarrada permetrà conéixer en profunditat un espai arqueològic que s'ha convertit en una peça fonamental per entendre la prehistòria recent de la Safor i l'evolució de les primeres comunitats humanes que habitaren aquestes terres.
La regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo, ha destacat la importància d'aquesta iniciativa divulgativa i el treball desenvolupat des del museu municipal: "Des de l'Ajuntament de Gandia continuem apostant per apropar el nostre patrimoni a la ciutadania i presentant investigacions que ens ajuden a entendre millor qui som i d'on venim. Sanxo Llop és un jaciment excepcional que ens ofereix informació extraordinària sobre les primeres comunitats que habitaren el nostre territori i sobre les relacions comercials i culturals que mantenien amb altres zones de la Mediterrània", ha assenyalat.
El jaciment de Sanxo Llop pren el nom d'un antic coló aragonés del segle XIII que dona nom a una extensa partida situada a la riba dreta del riu Serpis, des de l'avinguda d'Alacant fins a Rafalcaid. Un espai que també ha estat conegut històricament amb altres denominacions com la Vital o l'Alqueria de Sant Andreu.
Les excavacions arqueològiques fetes durant els últims anys han revelat un conjunt d'estructures excavades en el subsòl —majoritàriament sitges i altres espais reutilitzats— que han proporcionat abundant material arqueològic i dades de gran transcendència científica.
El director del Museu Arqueològic de Gandia i arqueòleg municipal, Carles Miret, ha explicat que Sanxo Llop presenta característiques úniques: "Ens trobem davant d'un dels jaciments més singulars i importants de la nostra comarca. Probablement és un dels primers llocs del territori on apareix metall durant el calcolític, és a dir, durant l'edat del coure. Aquest fet ens parla de contactes i d'intercanvis amb zones productores com la costa d'Almeria i evidencia l'existència de xarxes comercials marítimes fa més de 5.000 anys".
Entre les troballes més sorprenents destaquen restes vinculades al medi marí, com vèrtebres i costelles de balena o restes de dofí, incloent-hi un enterrament associat a aquest mamífer, una circumstància especialment singular.
A més, el jaciment mostra una ocupació humana prolongada al llarg del temps, ja que, més enllà del període calcolític, també es documenten restes ibèriques, romanes i tardoromanes. Entre aquestes últimes destaca un enterrament doble localitzat en una mateixa estructura que, gràcies a estudis genètics, ha permés identificar una relació familiar directa entre les dues persones inhumades: un pare i una filla.
"Sanxo Llop ens ajuda a reconstruir milers d'anys d'història i ens permet entendre com evolucionaren les comunitats humanes, els seus costums, els seus intercanvis i les seues formes de vida. És un jaciment que continua oferint informació de gran valor científic i que encara té molt a contar", ha afegit Miret.
La xarrada se centrarà especialment en el període comprés entre el III mil·lenni aC, fa entre 4.000 i 5.000 anys, una etapa considerada decisiva en la transformació de les societats prehistòriques i en l'aparició de noves formes d'organització i tecnologia.

El Museu Arqueològic de Gandia (MAGa) continua apropant a la ciutadania el patrimoni històric i arqueològic del territori amb una nova activitat dedicada a un dels jaciments prehistòrics més rellevants de la comarca. Així, el pròxim divendres 29 de maig, a les 18.30 hores, el MAGa acollirà la xarrada “Sanxo Llop: Un jaciment arqueològic decisiu per al coneixement del calcolític (3.200-2.100 aC) a les nostres terres”, a càrrec dels arqueòlegs Josep Pascual i Esteve Ribera, que han participat en les excavacions desenvolupades en els últims anys.
La xarrada permetrà conéixer en profunditat un espai arqueològic que s'ha convertit en una peça fonamental per entendre la prehistòria recent de la Safor i l'evolució de les primeres comunitats humanes que habitaren aquestes terres.
La regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo, ha destacat la importància d'aquesta iniciativa divulgativa i el treball desenvolupat des del museu municipal: "Des de l'Ajuntament de Gandia continuem apostant per apropar el nostre patrimoni a la ciutadania i presentant investigacions que ens ajuden a entendre millor qui som i d'on venim. Sanxo Llop és un jaciment excepcional que ens ofereix informació extraordinària sobre les primeres comunitats que habitaren el nostre territori i sobre les relacions comercials i culturals que mantenien amb altres zones de la Mediterrània", ha assenyalat.
El jaciment de Sanxo Llop pren el nom d'un antic coló aragonés del segle XIII que dona nom a una extensa partida situada a la riba dreta del riu Serpis, des de l'avinguda d'Alacant fins a Rafalcaid. Un espai que també ha estat conegut històricament amb altres denominacions com la Vital o l'Alqueria de Sant Andreu.
Les excavacions arqueològiques fetes durant els últims anys han revelat un conjunt d'estructures excavades en el subsòl —majoritàriament sitges i altres espais reutilitzats— que han proporcionat abundant material arqueològic i dades de gran transcendència científica.
El director del Museu Arqueològic de Gandia i arqueòleg municipal, Carles Miret, ha explicat que Sanxo Llop presenta característiques úniques: "Ens trobem davant d'un dels jaciments més singulars i importants de la nostra comarca. Probablement és un dels primers llocs del territori on apareix metall durant el calcolític, és a dir, durant l'edat del coure. Aquest fet ens parla de contactes i d'intercanvis amb zones productores com la costa d'Almeria i evidencia l'existència de xarxes comercials marítimes fa més de 5.000 anys".
Entre les troballes més sorprenents destaquen restes vinculades al medi marí, com vèrtebres i costelles de balena o restes de dofí, incloent-hi un enterrament associat a aquest mamífer, una circumstància especialment singular.
A més, el jaciment mostra una ocupació humana prolongada al llarg del temps, ja que, més enllà del període calcolític, també es documenten restes ibèriques, romanes i tardoromanes. Entre aquestes últimes destaca un enterrament doble localitzat en una mateixa estructura que, gràcies a estudis genètics, ha permés identificar una relació familiar directa entre les dues persones inhumades: un pare i una filla.
"Sanxo Llop ens ajuda a reconstruir milers d'anys d'història i ens permet entendre com evolucionaren les comunitats humanes, els seus costums, els seus intercanvis i les seues formes de vida. És un jaciment que continua oferint informació de gran valor científic i que encara té molt a contar", ha afegit Miret.
La xarrada se centrarà especialment en el període comprés entre el III mil·lenni aC, fa entre 4.000 i 5.000 anys, una etapa considerada decisiva en la transformació de les societats prehistòriques i en l'aparició de noves formes d'organització i tecnologia.









Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.249