Moltes gràcies, senyor Almenar, per la seua atenció i per aquesta entrevista a Saforguia.

Fa quinze mesos va ser elegit com a director del Campus de Gandia de la UPV i en aquell moment va manifestar que un dels objectius per als pròxims anys era “aconseguir un creixement intel·ligent i sostenible en estudiants, titulacions i activitat investigadora, per a arribar a ser un campus de 3.000 persones en 2035”.

En quina mesura s’ha pogut anar aconseguint aquest objectiu en aquest primer any com a director?

Eixe objectiu que vam plantejar a la campanya és també un repte. Som conscients que és ambiciós i que dependrà de molts factors, però estem convençuts que, si ens alineem i el treballem dia a dia, serà possible.

El primer pas important ja està donat: aquest setembre començarà el nou grau en Empresa i Tecnologia Digital. És un grau pensat per al futur, que combinarà coneixements de gestió empresarial amb coneixements de tecnologia informàtica i de gestió de dades amb intel·ligència artificial.

Els titulats tindran un perfil molt sol·licitat, capaç d’entendre tant la part de negoci com la part tecnològica de les organitzacions. Precisament eixa connexió entre coneixement, innovació i necessitats reals de les empreses és el tipus de campus que volem continuar construint.

Com és el dia a dia d’un director de Campus Universitari com el de Gandia de la UPV?

Jo el descriuria com un dia a dia difícil de planificar. Per molt que intentes organitzar-te, és estrany el dia que no aparega alguna sorpresa, no em queixe, ja que he de dir que, afortunadament, la majoria no solen ser negatives.

Una bona part del temps consisteix a parlar amb les persones que necessiten el director, bé per prendre decisions, bé per compartir situacions, iniciatives, activitats o problemes que van apareixent al llarg de la setmana. I això és normal en un campus com el nostre, on convivim professorat, personal d’administració i serveis, estudiants i molts projectes diferents al mateix temps.

També he de dir que tinc la sort de disposar d'un equip extraordinari, persones que treballen cada dia amb molta dedicació perquè el campus funcione. Sense eixe treball col·lectiu seria impossible tirar endavant tot el que fem.

Què és el més important per a vosté com a director d’aquest campus en aquests moments? Han canviat les prioritats des que és el màxim responsable d’aquest campus o manté la seua idea de gestió prèvia a l’acceptació del càrrec?

Tenia clar des del començament que el més important són les persones, tots els que formem part d’aquest campus, i el meu paper és aconseguir que tinguen el millor entorn possible per desenvolupar la tasca que dona sentit al qual som: formar les generacions de joves que passen per les nostres aules.

El nostre lema de campanya era “Fem Campus”, i pensem que eixa és la clau, aconseguir que la major part dels que treballem ací sentim que açò és més que una feina, és un projecte col·lectiu en el qual la societat de Gandia i la Safor ha dipositat la seua confiança perquè els seus fills puguen desenvolupar el seu projecte de vida.

Els quatre anys que passen al campus no són només una etapa acadèmica. Són anys en què es formen com a professionals, però també com a persones; anys de vivències, amistats, descobriments i decisions que els marcaran per sempre. Nosaltres estem ahí per a acompanyar-los en eixe camí, per crear un entorn pròxim, humà i estimulant, on se senten valorats i amb oportunitats per créixer.

Pel que fa a les prioritats, la idea de gestió que tenia abans d’assumir el càrrec continua sent la mateixa, encara que ara tinc una visió més completa dels reptes i de les oportunitats. Continue pensant que aquest campus només avança de veritat si tenim un projecte compartit, quan les persones treballem amb il·lusió i quan el campus està connectat amb el seu entorn social, cultural i empresarial. Eixa és i serà la nostra línia de treball.

Com afecta la vaga indefinida d’Educació a l’estament universitari? En quines condicions es troben els i les docents d’aquesta etapa formativa?

La vaga no afecta de manera directa a la universitat, però evidentment som conscients del moment que viu el professorat de les etapes educatives prèvies. És una situació que preocupa, perquè al final tot forma part del mateix sistema educatiu, i és lògic entendre moltes de les seues reivindicacions. Esperem que el conflicte es puga resoldre prompte i de la millor manera possible, amb acords que milloren la situació.

Pel que fa a la universitat, les condicions del professorat són diferents, encara que això no vol dir que no hi haja coses a millorar. Com en qualsevol àmbit, hi ha reptes, especialment pel que fa a estabilitat i reconeixement de la tasca docent i investigadora.

Pense que el més important és continuar cuidant les persones i el sistema en conjunt, perquè la qualitat de l’educació depén en gran part de les condicions en què treballem tant el professorat com els estudiants.

Si li poguera demanar una sola cosa als polítics de les diferents administracions, quina seria?

Si poguera demanar una sola cosa als polítics de les diferents administracions, seria que situaren l’educació i la formació dels joves com una autèntica prioritat de país, haurien d’entendre que l’educació no és una despesa, sinó una inversió estratègica. El futur d’una societat depén de la capacitat que tinga per formar bé els seus joves i oferir-los oportunitats reals per construir el seu projecte de vida.

Per això, el que demanaria és una aposta decidida i sostinguda per l’educació, amb recursos, estabilitat i confiança en les institucions d’educació pública que treballem cada dia per formar les persones que hauran de liderar la societat del futur. Pense que la universitat és molt més que un lloc on obtenir un títol: és un espai d’igualtat d’oportunitats, d’integració, de pensament crític i d’ascensor social. Molts estudiants són la primera generació de la seua família que arriba a la universitat, i això transforma no només la seua vida, sinó també la del seu entorn.

La IA és una amenaça, un repte o un camí de progrés? I per què?

La IA és un repte i una gran oportunitat. La intel·ligència artificial ja forma part del nostre dia a dia i és evident que pot ajudar molt en molts àmbits, també en l’educació i en la gestió del coneixement.

Però el repte real és com l’utilitzem. Hem d’evitar que es convertisca en una eina que substituïsca processos bàsics d’aprenentatge, com escriure, raonar o analitzar, especialment en les etapes formatives. Hi ha el risc que els estudiants, també els majors, acabem subcontractant massa el pensament.

Per això és tan important ensenyar a fer-ne un ús responsable, que ajude a pensar millor i no a pensar menys. La clau no és competir amb la IA, sinó formar persones amb criteri propi, capaces d’entendre-la, utilitzar-la bé per traure-li profit i, sobretot, qüestionar-la quan calga.

Com ha evolucionat el campus de Gandia de la UPV en els darrers anys? I quin futur li preveu a curt i llarg termini?

El Campus de Gandia ha evolucionat molt en els darrers anys. Més enllà del creixement en titulacions o infraestructures, crec que ha consolidat una identitat pròpia dins de la UPV i a la Safor: un campus pròxim, molt connectat amb el territori i amb una relació molt directa entre estudiants, professorat, personal i entorn social i empresarial.

També hem sabut evolucionar amb el pas del temps. A partir de titulacions més tradicionals vinculades a les telecomunicacions o la comunicació audiovisual, el campus ha anat adaptant-se als nous perfils professionals i tecnològics. Hem passat de formar en àmbits més clàssics a incorporar camps com les tecnologies interactives i multimèdia, la comunicació digital, les dades o la intel·ligència artificial.

El nou grau en Empresa i Tecnologia Digital és un pas més en aquesta evolució, perquè combina coneixements de gestió empresarial amb tecnologia i anàlisi de dades per formar perfils cada vegada més transversals i alineats amb el que demana la societat i el mercat laboral.

Al mateix temps, el campus manté una aposta molt vinculada al nostre entorn natural i marítim. El doble grau en Ciències i Tecnologies del Mar i Ciències Ambientals reforça aquesta connexió amb el mar, que és una de les singularitats del Campus de Gandia dins de la UPV. A més, disposem dels tinglados del port, un espai amb molt de potencial per a activitats docents, de recerca i de connexió amb la societat.

Evidentment, també tenim reptes importants. Un és el relleu generacional, perquè la mitjana d’edat del personal del campus és elevada i en els pròxims anys necessitarem incorporar noves generacions de professionals que aporten energia, noves idees i continuïtat al projecte.

A curt termini, el futur implica continuar reforçant l’oferta acadèmica i la connexió amb el nostre entorn. I a llarg termini, m’agradaria veure un campus encara més innovador, amb capacitat d’atraure talent i de generar oportunitats per als joves de Gandia i la Safor, però mantenint sempre eixe caràcter pròxim i humà que ens defineix.

Moltes gràcies pel seu temps i dedicació en aquesta entrevista.

Gràcies a vosaltres. Una cordial salutació.