La joventut actual viu atrapada en una paradoxa constant: mai havíem tingut tanta formació acadèmica, tanta informació al nostre abast ni tants recursos per a construir un projecte de futur però, al mateix temps, mai havia sigut tan difícil imaginar-lo amb certesa. En estos moments, el major enemic dels joves no és només l’accés a la vivenda o la precarietat laboral, sinó la por a la incertesa.

Una incertesa que comença quan una persona jove treballa i, malgrat això, no pot emancipar-se i es fa la pregunta més habitual: independitzar-se sense capacitat d’estalvi o continuar vivint a casa dels pares mentre el preu de la vivenda continua pujant i cada vegada resulta més difícil accedir-hi? Resulta sorprenent que determinades administracions miren cap a un altre costat mentre el preu de la vivenda puja sense control.

A Gandia, el govern socialista continua negant-se a sumar-se al Plan Vive impulsat pel govern del Partit Popular de la Generalitat Valenciana, que busca la cessió i liberalització de sòl públic a promotors per a la construcció de vivenda que permetrà augmentar l'oferta d’habitatge i facilitar l’accés dels joves a l’adquisició de la primera vivenda. Mentrestant, l’única “gran mesura” anunciada recentment pel govern local en matèria d’habitatge ha sigut oferir cinc lloguers assequibles. Cinc! Pareix que, per la importància que li donen, la crisi de l’habitatge és anecdòtica.

La incertesa, malauradament, també es viu cada matí a les estacions de rodalia. Retards, cancel·lacions i falta d’inversions. Una situació que, sumada a la doble via entre Gandia i Cullera que continua acumulant promeses incomplides del govern local, deriva en un servei cada vegada més deteriorat i en un caos ferroviari que afecta, especialment, als joves que estudien o treballen fora de la nostra ciutat. La falta de gestió del govern socialista té com a conseqüència  un servei ferroviari cada vegada més deteriorat i abandonat, que no garantix un transport públic digne i fiable.

I després està el futur del mercat laboral. Els joves afronten un mercat canviant, marcat per la temporalitat, els baixos salaris i l’impacte creixent de la intel·ligència artificial. Una realitat que dificulta cada vegada més parlar d’estabilitat i que obliga a molts joves a afrontar el seu futur amb més dubtes que certeses.

Tampoc ajuda la falta de suport real a l’estudi i a la formació per part del govern socialista. Gandia continua sense recuperar les biblioteques municipals 24 hores en èpoques d’exàmens que eren una realitat gràcies al govern del Partit Popular. No beneficia tampoc la falta d’oportunitats reals per als joves que volen començar el seu camí laboral, com ara la desaparició des de l’any 2020 de les beques d’estiu a l’Ajuntament de Gandia dirigides a estudiants i que permetien a molts joves tindre la seua primera experiència professional. Les polítiques juvenils no poden limitar-se a titulars o campanyes institucionals, sinó que són necessàries mesures útils, valentes i realistes.

Quan els joves senten que el futur és cada vegada més incert, apareixen el desencant i la frustració. Una situació que, malauradament, alimenta la polarització i els discursos populistes que prometen solucions fàcils a problemes complexos. I quan la confiança en el futur es debilita, també ho fa la confiança en la política, en les institucions i en la capacitat de construir projectes comuns. Per això, apostar per la joventut és també apostar per l’estabilitat i la cohesió social.

Vivim temps convulsos. Guerres sense resoldre’s, tensions comercials, una crisi energètica sense precedents i una inestabilitat global que torna a colpejar Europa. I estes setmanes, amb l’escalada del conflicte amb l’Iran i la incertesa sobre què pot passar a l’estret d’Ormuz en els pròxims mesos, molts joves tornen a fer-se la mateixa pregunta: quin futur ens espera? La política útil hauria de ser capaç d’oferir estabilitat, oportunitats i certeses a tota una generació que viu permanentment condicionada per la incertesa.