Moltes gràcies, Paula Femenia, alcaldessa de Palma de Gandia, per atendre'ns en aquesta entrevista a Safor Guia. Si li sembla bé, comencem. Palma de Gandia ha tingut alguns episodis en els últims temps de preocupació per l'aigua. Com es troba actualment aquesta situació?

Sí, malauradament la situació ha sigut així des de l’inici de la legislatura. Ens vam trobar amb un problema greu, arrossegat durant anys, que exigia una actuació urgent.

Gràcies al treball constant de l’equip de govern i a la implicació del veïnat de Palma, de la comarca i de la Mancomunitat, hem pogut avançar de manera significativa.

Ara mateix continuem connectats d’emergència al pou de Vilallonga, què és el que ens garanteix l’aigua. El que queda per fer són tràmits administratius perquè Palma puga entrar com a membre de ple dret al sistema d’aigua en alta de la Mancomunitat de Municipis de la Safor.

Tot està en marxa, i ara la decisió final depén de la Mancomunitat i de la Confederació. Confiem que es resolga com més prompte millor.

Quina decisió canviaria si poguera tornar enrere respecte a aquest tema i qualsevol altre tema de l'administració, de la gestió municipal?

És una pregunta que convida a reflexionar. No diria que tot s’ha fet perfectament, però no canviaria cap decisió. Cada pas m’ha ajudat a aprendre molt. Igual que el conflicte és necessari per a resoldre situacions, equivocar-se també és necessari per a créixer.

Al final, crec que el més important és estar en allò que realment importa, com ara el tema de l’aigua, que ha sigut un dels grans reptes d’aquesta legislatura.
 

També hem aconseguit desbloquejar el projecte Edificant, que estava completament paralitzat, i ara l’escola ja està finalitzada. A més, vam poder fer la primera fase de l’avinguda de Sant Cristòfol, a l’entrada del poble, una reivindicació històrica de fa molts anys.

Quan mires enrere, penses: quantes coses importants hem pogut fer! Segurament hi ha decisions que no seran les més encertades, però, a grans trets, no canviaria cap. El més important és ser proactiu, estar al costat de la gent i avançar.

Canviant de tema, la política està cada cop més polaritzada. Ha notat que això també ha arribat a Palma de Gandia?

Sí, crec que hi ha situacions on això és evident. No en tots els àmbits ni en totes les esferes, però en qüestions sensibles, com la DANA, es nota. Quan es presenta una moció al ple sobre aquest tema, les discrepàncies entre partits són clares.

És un fenomen que no afecta només Palma, sinó tota la comunitat. I, de fet, també es reflecteix en altres qüestions que hem hagut d’afrontar ací al poble, com el problema de l’aigua. Des de la Diputació de València, ens van dir que no reiteradament a ajudar-nos a costejar la infraestructura, i el poble de Palma haurà de pagar un milió d’euros durant 25 anys per poder tindre aigua de qualitat. No hem rebut cap subvenció ni ajuda per a costejar ni tan sols les garrafes d’aigua.

Mentrestant, des de la Diputació de València, veiem que sí que hi han ajudes nominatives a altres municipis. No es tracta de dir que no les mereixen,això no va d’enfrontar pobles, sinó de buscar equilibris i prioritzar les qüestions més urgents.

Al final, parlem de drets humans. L’aigua és un bé bàsic, al qual tothom ha de poder accedir amb tots els suports possibles. I és evident que, segons el color polític de cada ajuntament o de la Diputació, aquestes decisions poden variar.

És possible governar un poble menut sense que la política nacional contamine el debat?

Sí, jo pense que sí. Al final, hem de remar conjuntament pel nostre poble. Pot haver-hi discrepàncies segons el tema, però hem de creure que sí, perquè des dels pobles el que realment pretenem és millorar el dia a dia de la gent, tot i el poc marge d’actuació que tenim.

Ara bé, hi ha aspectes que poden generar debat, com el que comentàvem: el tema de la DANA, per exemple, pot dividir opinions. També hi ha qüestions globals, com les guerres o l’augment dels preus, que acaben afectant directament la gent dels nostres pobles.

També influeixen decisions com si s’aproven o no les pujades salarials. Són temes de gran rellevància que no es decideixen des dels pobles, però que afecten profundament la vida de la gent. També, per exemple, les retallades en les ajudes a la dependència tenen un impacte directe en les famílies, que sovint han d’assumir més càrrega i menys suport.

Alguna vegada ha pensat que el càrrec d’alcaldessa li ha llevat més del que li ha donat personalment?

En algun moment, no et mentiré, sí que ho he pensat, sobretot quan ens van dir que no teníem aigua. Va ser un moment de molt d’estrés, a l’inici d’una legislatura, però la veritat és que, mirant-ho ara amb perspectiva, ha aportat moltes coses bones.

Veure que el teu poble té aigua pesa molt més positivament que tot aquell mal de cap. I comprovar que l’Ajuntament funcionava, que els treballadors i treballadores estaven amb tu, que la gent del poble i els pobles del voltant també donaven suport, és molt reconfortant. Al final, tot aquell esforç val la pena quan veus que el resultat millora la vida de la teua gent.

Quan es van presentar a les eleccions de 2023 va generar algunes expectatives. Quina promesa important admet que no se n'ha pogut complir encara?

Els projectes més grans, aquells que consideràvem imprescindibles per la situació del poble, havien de tirar endavant i així ho hem fet: l’escola, l’avinguda de Sant Cristòfol, la recuperació de l’aigua o l’Aula Respir per a la gent gran i les seues famílies.

Són obres significatives que milloren la vida de la del poble, perquè doten Palma de infraestructures i espais públics més humans, adequats i accessibles.

Hem complit amb moltes coses i, sobretot, amb aquells projectes més importants, tot i que, de vegades, apareixen realitats inesperades o problemes heretats de decisions preses fa dècades, que generen barreres.

Tot i això, una de les línies importants i en les que haurem de treballar més detingudament és la de les polítiques de sostenibilitat, medi ambient i gestió de residus. Un repte necessari per al futur del poble de Palma.

Una frase que puga resumir en què ha canviat realment el poble en aquests tres anys de legislatura, quina seria?

Jo crec que la vida de la gent. Jo pense que sí, que ha canviat la vida de la gent. Al final, és d’això del que parlem. Només pel fet de poder dir que hi ha aigua bona a les cases, després d’anys amb un problema estancat, és una gran satisfacció. Quan recordes tot el que s’ha hagut de fer per arribar fins ací, penses: ostres, ha valgut la pena. Perquè això és el que realment transforma el dia a dia del poble. És un gran pas endavant, fins i tot històric.

A més, voldria destacar dos projectes molt significatius que també impacten positivament en la vida de la gent.

El primer és el Projecte Corresponsables, que aposta per la corresponsabilitat dins de les famílies i per la conciliació familiar. Disposem d’un pressupost de 20.000 euros destinat a facilitar aquesta conciliació, amb activitats que promouen una educació respectuosa i equilibrada.
 

Les criatures, a través de l’associació local “Niu de Llavors”, aprenen d’una manera molt respectuosa amb l’entorn. Ja no es tracta només de sumar o restar, sinó de observar com funciona la vida, entendre els cicles naturals i créixer en contacte amb la natura.

El segon projecte és l’Aula Respir, un servei per a la gent gran que vam iniciar com a projecte pilot i que hem anat consolidant. Està dirigit principalment a les persones cuidadores, sobretot dones en l’àmbit rural, que necessiten espais per a descansar i cuidar-se.

De dilluns a divendres, les persones majors assisteixen de 9.30 a 13.30 h a l’Aula Respir, on realitzen activitats com psicomotricitat, gerontogimnàstica, musicoteràpia o reminiscència.

Aquest espai s’ha convertit en una comunitat molt bonica, on es cuiden entre ells i elles, combaten la solitud i, mentrestant, les famílies poden dedicar temps a si mateixes.

Com es pot atraure joventut perquè es quede a viure i treballar al poble?

És una bona pregunta. La veritat és que, amb totes les circumstàncies que hem viscut, encara no hem pogut abordar aquest tema com caldria.

Sí que hem fet accions informatives i formatives que ajuden les persones joves a trobar oportunitats, i és cert també que caldria impulsar més iniciatives d’emprenedoria rural per despertar l'interès i generar noves opcions de futur.

Ara com ara, els comerços locals funcionen molt bé i tenim un polígon actiu, que ajuda a mantenir l’activitat econòmica. Tot i això, ser jove en un poble menut no sempre és fàcil: les oportunitats són limitades i caldria canviar moltes coses per evitar que els pobles perden el seu talent jove.

Malgrat això, a Palma hi ha molta gent jove, parelles i criatures, i en només dos anys i mig hem augmentat un 30% la població. Això és una mostra que el poble està viu, creix i que hi ha ganes de fer arrels.

Per acabar. A un any i poc de les eleccions municipals, té decidit si repetirà com a candidata a l’alcaldia?

No et contestaré directament, perquè no és el moment. Sí que et diré que estic il.lusionada i amb moltes ganes de seguir treballant pel meu poble, siga de la manera que siga.

Moltes gràcies alcaldessa, pel seu temps.

Moltes gràcies a vosaltres.