Gràcies, José Manuel Millet, per atendre la telefonada de Safor Guia i concedir-nos aquesta primera entrevista. Comencem, si li pareix bé. Com va la legislatura?

Ens preocupa que, després de quasi tres anys de legislatura, continuem sense solucions en Gandia; continuem tenint els mateixos problemes en vivenda, precarietat laboral i seguretat ciutadana. D’altra banda, cada vegada tenim menys opcions econòmiques, més despesa municipal, més impostos i més càrregues per als ciutadans.


Vostés defenen l’eliminació de la “despesa política supèrflua”. Quines partides exactes del pressupost de Gandia proposarien eliminar demà mateix? Com explicarien que alguns departaments com ara cultura o polítiques d’igualtat ja no existiren?

Eliminaríem el gasto ideològic. Eliminaríem les polítiques de gènere, subvencions a col·lectius, duplicitats i tot allò que supose gasto innecessari. Serem essencialment pragmàtics i mantindrem només allò que redunde en un benefici real per al ciutadà. Volem baixar impostos com més prompte millor.



Vostés critiquen “l’estat de les autonomies” i l’excés de polítics. Per què accepten sous públics i càrrecs en una institució local que forma part d’aquest mateix sistema que volen desmantellar?

És massa evident que només es pot canviar un sistema si s’està dins d’ell. L’altra opció és tirar-se a la muntanya i crec que, gràcies a Déu, estem ja massa civilitzats perquè això puga considerar-se una opció acceptable.

Gandia viu del turisme. Com pensa compatibilitzar el seu negacionisme del canvi climàtic en la necessitat urgent de protegir la platja de Gandia de l’erosió i la pujada del nivell del mar?

Gandia mai ha viscut del turisme a soles. Gandia ha viscut de la seua comarca. I per això era i és la capital de 31 pobles. La diferència és que eixa comarca, que va ser rica, actualment està arruïnada, i tot el pes recau en una activitat turística limitada a un turisme mesetari, sense capacitat adquisitiva, que ve en el just un mes i mig a l’any. Les conegudes tres “pes”. 

Este plantejament econòmic és inviable. El nostre principal problema actual, des d’un punt de vista econòmic, és la infrautilització dels nostres actius: port, platja, comerç, sòl, persones…


Està en contra de les zones de baixes emissions (ZBE) en Gandia. Quina alternativa real oferix per reduir la contaminació al centre de la ciutat sense incomplir les normatives europees que podrien suposar multes milionàries per a l’Ajuntament?

L’accés al centre històric de Gandia està tan restringit que, de fet, es pot dir que ja estem en una ZBE. En alguna ocasió he manifestat que, si alçaren les muralles del segle XIV, no notaríem la diferència. Gandia és una ciutat poc accessible, en un centre que es va aïllant. Pel que sembla, no ens preocupa que això ens perjudique comercialment. D’altra banda, és sabut que les ZBE exclouen a la gent en menor poder adquisitiu i actualment han sigut prohibides en França.


Identitat i cultura. La llengua: En una ciutat on el valencià té una arrel tan profunda, per què la seua formació el percep sovint com una amenaça en lloc d’un patrimoni a protegir? Aquest discurs no els distancia de la realitat social d’una part dels veïns i veïnes de Gandia?

Ens agrada el valencià. Som valencians, però no catalans. Tampoc creem en uns Països Catalans. L’esquerra hauria de ser valenta i sincera i confessar que pel que està lluitant és pel català. D’altra banda, la llengua és un mitjà de comunicació que utilitzen les persones abans que un patrimoni.

 

On acaba la “llibertat dels pares” i on comença la censura cultural en la programació del Teatre Serrano o les biblioteques municipals?

Actualment, l’educació pública continua consistint en un adoctrinament permanent. Els alumnes estan rebutjant aquesta imposició ideològica i s’estan acostant a VOX. Crec que eixe dogmatisme per part del professorat està ja fora d’època. Els diria als professors que s’actualitzaren, que òbriguen les finestres i deixen passar l’aire, que no es queden ancorats en el passat.
 

Vostés solen vincular immigració i inseguretat. Té dades reals de la Policia Local de Gandia que sostinguen que els barris en més població migrant són més perillosos, o és una narrativa purament electoralista?

El mateix Ministeri de l’Interior reconeix una pujada important en les taxes de delinqüència en Gandia. D’altra banda, la població autòctona té una percepció d’increment de la perillositat en el carrer. Recorde un cartell en falles que deia que les dones volien caminar segures pels carrers…
És evident, d’altra banda, que les estadístiques oficials intenten tapar o minimitzar el problema seguint instruccions superiors.


Violència de gènere: Gandia té una xarxa de protecció a les dones víctimes de violència de gènere molt consolidada. Si arribaren a governar, eliminarien els recursos específics per a aquestes dones en favor d’un concepte genèric de “violència intrafamiliar”?

En alguna entrevista m’he mostrat en contra de tota classe de violència. Per suposat, també en contra de qualsevol tipus de violència contra la dona. Cada mes eixim a manifestar-nos a la porta de l’Ajuntament en aquest sentit, i no tenim cap problema en això.

Recorde que VOX és l’únic partit que demana un agreujament de penes contra els violadors. La llei del “només sí és sí” ha deixat a molts en el carrer. Ens sembla un problema greu. Això no obstant, crec sincerament que el problema de la violència ha d’entendre’s en totes les seues formes. Centrar-ho només en els hòmens no deixa de ser discriminatori i injust per a la meitat de la població.

Quina línia roja posaria a un pacte en Víctor Soler (PP) que vosté mai estaria dispost a creuar, ni tan sols per a fer fora a l’esquerra?

Opinem que, després de 40 anys de “progressisme”, una d’eixes paraules meravelloses que encobreixen realitats horribles, hem arribat a una situació en la qual els jóvens no poden ni tan sols comprar-se una casa. Volem tornar a posar en el diccionari dels gandians la paraula prosperitat, solucionar el problema de la vivenda i acabar en la inseguretat ciutadana.


Per a nosaltres, al contrari que per al govern local, sí que hi ha problemes, i greus, i els enfrontarem cridant a les coses pel seu nom. Això és precisament el que els ciutadans de Gandia esperen de nosaltres i no els defraudarem. Per a això, intentarem centrar-nos més en el que ens uneix en el PP que en allò que ens separa. Esperem, en aquesta línia d’actuació, contar en el PP com a soci.