El Pla Vivenda de Gandia ofereix més de 1.100 ajudes després dos anys

El govern de Gandia ha realitzat aquest dilluns a l’Urbalab el balanç dels dos primers anys del Pla Vivenda, una iniciativa estratègica per a fer front a un dels principals reptes socials: l’accés a l’habitatge. El desdejuni informatiu ha comptat amb la participació de l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto; el regidor d’Habitatge, Salvador Gregori; la coordinadora general d’Urbanisme, Maite Alonso; i la regidora Elena Moncho.

L’alcalde ha destacat que “l’habitatge és la prioritat de les prioritats”. De fet, el Pla Vivenda va nàixer amb l’objectiu de donar resposta a problemes com l’encariment del lloguer i la compra, les dificultats d’accés al finançament i la necessitat de mobilitzar habitatge buit. “Es tracta d’un pla pioner, referent a la Comunitat Valenciana, que a més és un pla viu que s’adapta a les necessitats”, ha afirmat.

Resultats tangibles després de dos anys

L’alcalde ha incidit que, encara que des de l’inici es va plantejar com una estratègia de mitjà i llarg termini, el pla ja està oferint resultats. En este sentit, ha destacat la posada en marxa de 20 mesures específiques en matèria d’habitatge i la tramitació de més de 1.100 ajudes a la ciutadania des de 2023.

Estes polítiques han permés mobilitzar habitatge cap al mercat del lloguer, incentivar la construcció i generar confiança tant en propietaris com en inversors. Entre les dades més rellevants, el consistori ha informat de l’existència de 241.000 metres quadrats de sòl disponible per a la construcció de més de 3.000 habitatges en diferents sectors de la ciutat, així com de la tramitació de 457 llicències d’obra per a nous habitatges des de 2024.

Cinc eixos d’actuació amb mesures concretes

Les polítiques del Pla Vivenda s’estructuren en cinc grans blocs:

1. Mesures fiscals i financeres
L’Ajuntament ha desplegat una bateria d’incentius fiscals per a estimular la construcció i rehabilitació d’habitatges. Entre ells destaca la bonificació del 95% de l’ICIO (Impost sobre Construccións, Instal·lacions i Obres) per a habitatges de protecció oficial, mesura que ja ha beneficiat 110 VPO, així com l’ampliació de tres a sis anys de la bonificació del 50% de l’IBI per a este tipus d’immobles.

També s’ha impulsat una bonificació del 95% de l’ICIO per a actuacions dirigides a millorar l’eficiència energètica dels edificis, fomentant així la rehabilitació sostenible del parc immobiliari. Des de 2024 fins a hui, s’han beneficiat 172 vivendes.

Paral·lelament, el consistori ha assumit un paper actiu com a agent informador i facilitador de l’accés al finançament, oferint assessorament sobre les línies de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i de l’Institut Valencià de Finances (IVF). S’ha treballat amb entitats bancàries per a facilitar avals que poden cobrir fins al 20% del preu de l’habitatge, permetent completar el finançament habitual. A més, s’han explicat avantatges fiscals com la reducció de l’IVA per a joves o habitatges de menor preu, la qual cosa suposa un important estalvi per als compradors.

2. Mesures patrimonials
En l’àmbit patrimonial, l’Ajuntament ha mobilitzat recursos propis per a incrementar l’oferta d’habitatge. Així, s’han posat a disposició del sector promotor 20 parcel·les municipals destinades a la construcció de nous habitatges, una de les quals serà licitada pròximament per a un projecte d’al voltant de 30 vivendes.

Així mateix, el consistori ha adquirit 17 habitatges per a destinar-los a vivenda de protecció oficial, als quals se sumaran altres 9 actualment en procés, en col·laboració amb la SAREB.

3. Mesures urbanístiques
L’urbanisme s’ha convertit en una ferramenta clau per a impulsar la creació d’habitatge. En estos dos anys s’han promogut diverses modificacions del planejament general amb l’objectiu de facilitar inversions i fer viables noves promocions residencials.

Estes actuacions permeten adaptar la normativa a la realitat del mercat, afavorir el desenvolupament de sòl disponible i garantir un creixement ordenat de la ciutat. A més, s’emmarquen en una estratègia global que contempla tant l’expansió com la regeneració urbana.

En este apartat, Alonso ha volgut incidir en la importància de la col·laboració publicoprivada i en l’escolta contínua al sector per a millorar i simplificar els processos administratius. També ha volgut posar en valor els plans de regeneració com els que s’estan executant a Safor, Benicanena i Ferroviaris que, sumats als diferents ARURS que s’han posat en marxa, han suposat una inversió de més de 20 milions d’euros que ha beneficiat prop de 1.000 habitatges.

4. Mesures administratives
L’Ajuntament ha treballat en la simplificació i agilització dels procediments administratius vinculats a l’habitatge, amb l’objectiu de reduir terminis i aportar major seguretat jurídica a promotors i particulars.

En este sentit, s’han clarificat criteris normatius i requisits tècnics, al mateix temps que s’han reforçat els recursos municipals destinats a la tramitació de llicències. Com a resultat, Gandia se situa entre els municipis més àgils de la Comunitat Valenciana, amb terminis d’entre tres i quatre mesos per a la concessió de llicències o l’emissió de requeriments.

Esta millora en l’eficiència administrativa resulta clau per a facilitar la inversió i accelerar la posada en marxa de projectes residencials.

5. Ajudes directes i mobilització d’habitatge
El cinqué eix se centra en la gestió i tramitació d’ajudes, així com en la mobilització d’habitatge buit cap al mercat del lloguer. Des de l’Oficina de l’Habitatge s’han tramitat un total de 1.128 ajudes entre 2023 i 2025, incloent programes ordinaris, bo jove i ajudes al lloguer i a col·lectius vulnerables.

A més, l’Ajuntament ha posat en marxa incentius específics per a propietaris d’habitatges buits, oferint cobertura davant possibles impagaments i ajudes per a la rehabilitació d’immobles que no es troben en condicions de ser habitats. En este àmbit, s’han concedit ajudes directes i indirectes que ja estan contribuint a augmentar l’oferta de lloguer a la ciutat.

Sobre les ajudes a la mobilització d’habitatge buit, Gregori ha explicat que directament o indirectament ja han permés la posada en el mercat de 30 pisos i ha afirmat: “No existix ajuntament que haja posat en marxa més mesures que el de Gandia. No hem estat parats ni un moment i continuarem treballant en esta línia que ens ha convertit en una referència per a altres municipis d’Espanya”.

Noves mesures: cooperatives i més habitatge a la ciutat consolidada

Durant l’acte, l’alcalde ha explicat una nova línia estratègica basada en la promoció d’habitatge a través de cooperatives, mitjançant la cessió de sòl municipal. Esta fórmula permetrà reduir els costos entre un 15% i un 20%, eliminant intermediaris i facilitant l’accés a preus més ajustats.

Així mateix, Prieto ha avançat noves propostes que s’abordaran en la Mesa de l’Habitatge, com la conversió de locals comercials en habitatges en plantes baixes i l’ampliació de criteris urbanístics per a afavorir la densificació. En este sentit, l’alcalde ha apel·lat al consens polític en matèria d’habitatge, defensant que les polítiques de ciutat han de situar-se per damunt del debat partidista, i ha anunciat reunions amb els grups municipals per a compartir propostes i continuar ampliant el pla.

“El objectiu és continuar incorporant mesures que milloren l’eficàcia del Pla Vivenda i permeten ampliar els seus resultats”, ha finalitzat.