RÒTOVA DIU SÍ A LA CULTURA AMB LA RECUPERACIÓ DEL SEU CINE COM A ESPAI DE DINAMITZACIÓ SOCIAL

Ròtova recupera el seu antic cine, després d'un procés de rehabilitació integral. El cine de Ròtova acollirà, dissabte 21 de març de 2026, a les 18h, la presentació dels treballs de restauració del bé; anirà a càrrec d'Esther Sánchez i Vicent Calabuig, arquitectes que n'han dirigit l'obra del projecte elaborat per l'arquitecta especialista en patrimoni Inés Esteve. La sessió forma part del cicle d'activitats de l'Aula Municipal d'Història i Patrimoni Cultural de Ròtova.

L'actuació recupera un element patrimonial de la primera meitat del segle XX que havia quedat en desús pel seu estat de conservació. Amb la rehabilitació de l'antic cinema es recupera un dels edificis emblemàtics que roman a la memòria de tot el poble, respectant els seus espais i components originals, com ara: la pantalla, les butaques, les decoracions, però adaptat a les condicions tècniques del segle XXI, per tal d'oferir una experiència única dins d'un edifici històric.

Cal destacar que la rehabilitació del cine s'ha dut a terme amb una doble finalitat: recuperar l'edifici històric i millorar de manera substancial la seua eficiència energètica. En este sentit, el projecte respecta de manera rigorosa l'espai interior amb la seua configuració i decoració original, per ser on es concentra la major part del valor cultural i històric de l'edifici, i utilitza la seua envolupant exterior (façanes, coberta i terra) per implementar tota una sèrie d'aïllaments, que juntament amb la renovació completa del sistema de climatització i il·luminació, fan del cine un espai sostenible.

Es necessari conéixer que l'exterior del cine mancava de qualsevol valor material o ambiental, per la qual cosa, la rehabilitació que s'ha dut a terme ha resignificat la imatge exterior per tal d'esdevindre un referent d'interés per al poble.

A nivell patrimonial, el cine adopta un paper rellevant dins de Ròtova, ja que, a més del seu valor individual, es troba situat a l'entorn de protecció del Bé d'Interés Cultural del palau comtal. A nivell social, la rehabilitació convertix al cine en un equipament cultural contemporani molt necessari per al poble, per poder dur a terme concerts, actes, actuacions teatrals, projeccions, etc., i permetre, al mateix temps, que les noves generacions coneguen de primera mà les experiències que els majors contaven sobre el cine.

Es tracta del final d'un procés després que l'immoble va haver de tancar les portes pel seu deteriorament, fa més de 10 anys. El consistori ha rebut dues subvencions de vora 500.000€ i de 113.073€, mitjançant el pla «Conviure» i el programa PREE 5000 de l'IVACE, respectivament; i n'ha finançat el restant de l'obra, amb un total de 534.268,64€. Contrucciones Bañuls n'ha realitzat l'obra.

"La recuperació del cine com un espai emblemàtic, estimat i amb un valor històric era una actuació molt necessària i esperada per al municipi, ja que ens permetrà potenciar la vida cultural i social de Ròtova", ha explicat l'alcalde, Jordi Puig, qui també ha volgut agrair tota la gent que ho ha fet possible: "a totes les persones que l'han viscut, però també els que l'han reivindicat en èpoques més difícils, i als equips de govern, junt a tècnics i associacions, que n'han impulsat la restauració".

La sessió de dissabte és la segona activitat de l'Aula Municipal d'Història i Patrimoni Cultural de Ròtova, un calendari de sessions en forma de conferències i visites guiades protagonitzades per especialistes en la matèria que tracen un itinerari formatiu de caràcter anual, en el marc del Pla Municipal d'Acció Cultural i Educatiu de Ròtova i assessorades per l'historiador Jesús E. Alonso. La iniciativa planteja, a més, la creació d'un voluntariat cultural, promoure estudis locals i, en definitiva, fomentar un desenvolupament local a través de la cultura, el patrimoni cultural i l'educació.

Història i evolució del cine de Ròtova

El cine és una infraestructura cultural de la primera meitat del segle XX, que comptava originàriament amb una nau coberta i un espai d'estiu, a l'aire lliure; un vestíbul al qual s'accedia pel carrer Major, on se situaven les taquilles; un segon vestíbul, on hi havia l'entrada del cinema cobert actual i una primera planta, a través de la qual s'accedia a la cambra de projecció.

Actualment, solament s'hi conserva el cinema cobert; la resta va ser enderrocat per obrir l'actual carrer del Cine i el passeig 9 d'Octubre, el 2003. El denominat cine Cervantes, amb capacitat per a 220 espectadors, es va edificar en substitució d'un local anterior on es feien les projeccions, fins a l'any 1940 al local del molí de Vicent Fayos (a l'actual Avinguda Jaume I, núm. 10), i era un dels incentius de la joventut i la població en general, ja a finals dels anys 40 del passat segle.

El major interés de l'edifici es troba a l'interior, amb la configuració del pati de butaques de fusta i la pantalla. Més enllà del seu valor material, es tracta d'un edifici emblemàtic i molt significatiu per al veïnat de Ròtova. L'edificació és quasi diàfana, fitada per murs de pedra i calç quasi cecs i coberta per 6 encavallades de ferro reblonat que conformen les vessants inclinades a costat i costat.

En entrar al cine des del carrer, u traspassa el vestíbul previ i s'endinsava directament al pati de butaques, que descendia en pendent fins a l'escenari de fusta, que s'elevava sobre una estructura de cavallets contra la pantalla corba de rajola lluïda on es projectaven les pel·lícules.

El pis és de ciment, i la seua sobrietat contrasta amb les decoracions tèxtils i d'escaiola que revestixen els paraments verticals i emmarquen la pantalla. El sostre és continu d'escaiola, i presenta plafons texturats que milloren la reverberació de la sala. El seu estil sobri oferix unes poques mostres de decoració de caràcter clàssic i dèco, característics dels cinemes de l'època, creant un espai unitari i sofisticat per al moment; uns trets que es conserven ambientalment en la rehabilitació de l'espai.

El cine va tindre una primera remodelació amb la introducció del cinestyl, que va consistir en la instal·lació d'una pantalla més ampla i corba, tal com requeria el nou sistema de projecció. En esta primera remodelació es degué reanivellar el sòl del local, com han mostrat les excavacions, i es va construir l'actual pantalla, quedant fossilitzada darrere l'anterior.

S'hi ha conservat, també, la màquina de projecció. Durant els treballs d'obra, també s'han trobat mostres d'antigues pintures ocultes baix les actuals, les quals evidencien successives renovacions del cromatisme interior del cine. La rehabilitació ha definit la recuperació de la decoració i colors originals, molt més concordants amb l'espai i i el llenguatge arquitectònic del cine.

La rehabilitació del cinema ha adoptat com a criteri fonamental la recuperació i restauració dels elements ornamentals, revestiments i cromatisme original, conservant la pantalla i un pati de butaques amb el mobiliari de fusta originari. L'actuació planteja una proposta cromàtica clara i l'ús de materials propis concordes amb l'immoble original, fruit d'un procés on l'arqueologia i la lectura estratigràfica han sigut rigoroses.goog_381152155