CULTURA
La Capitalitat Europea de la Cultura 2031: des de la internacionalització, la diversitat i la creativitat, als recursos per a aconseguir-la
Granada i Burgos són les candidatures que major repercussió han tingut en mitjans i xarxes
Madrid, 5 de març de 2026. El pròxim dia 13 el Ministeri de Cultura anunciarà quines són les candidatures que finalment optaran a acollir la Capitalitat Europea de la Cultura 2031, títol que serà compartit amb Malta, que ja ha seleccionat a la ciutat de Victoria (Goig).
En la carrera per aconseguir aquesta distinció competeixen un total de nou ciutats: Burgos, Granada, Jerez de la Frontera, Toledo, Càceres, Oviedo, Palma, Las Palmas i Potries (municipi de la Comunitat Valenciana).
La implicació i la participació de la població en les diferents activitats és un dels pilars fonamentals per a l'obtenció d'aquest títol. D'aquesta manera, la visibilitat es torna essencial per a les diferents candidatures, per la qual cosa es recolzen tant en els mitjans com en les xarxes per a projectar-se i donar-se a conéixer.
La consultora de comunicació Simbiu ha realitzat un estudi independent que abasta des del 14 de gener, jornada prèvia a la selecció de candidatures, fins al 2 de març amb la finalitat d'analitzar i comprovar el contingut i l'efectivitat que han tingut les estratègies de cada contendent.
En termes generals, els mitjans de comunicació han tingut major pes en la promoció que les xarxes socials. Entre els diferents suports (premsa, digitals, ràdio i televisió) s'han publicat 2.021 informacions en les quals es fa alguna referència al procés o a les candidatures.
Informacions que van ser distribuïdes en 410 mitjans i que superen els 2,4 milions d'euros en valor publicitari-quantitat que caldria invertir en publicitat per a obtindre la mateixa repercussió-.
Per contra, en les xarxes no s'ha vertebrat una conversa àmplia sobre aquesta competència com demostra el fet que tan sols s'han registrat 2.300 publicacions entre les principals plataformes (X, Instagram, Facebook, Youtube i Bluesky), que han rebut un total de 41.000 interaccions.
Uns resultats discrets per a la quantitat de candidatures en lliça. Instagram és l'única plataforma en les quals totes les aspirants tenen perfil oficial.
Granada i Burgos són les candidatures que major repercussió han tingut en mitjans i xarxes
El repte de traspassar les fronteres amb una temàtica local
La cerca del prestigi i la transcendència porta a les diferents candidatures a traspassar les seues fronteres per a donar-se a conéixer. D'ací ve que s'aprofiten esdeveniments com Fitur, en el qual es van reivindicar Oviedo, Las Palmas i Palma; o Madrid Fusió, en la qual va destacar l'aspirant balear. O la candidatura de Toledo que va protagonitzar diverses presentacions a Madrid.
Però l'afany de traspassar les fronteres no se circumscriu només al territori nacional. Així, Càceres 2031 es va promocionar en la Fira de Turisme de Lisboa, mentre que Las Palmas, Toledo i Jerez busquen suports de ciutats internacionals.
Destaquen en aquest sentit, d'una banda, la presència canària en la inauguració de la capitalitat cultural en Oulu (Finlàndia) i l'obertura de la via maltesa per part de les candidates manxega i andalusa amb la reunió amb l'ambaixador d'aquest país de la primera i l'acte d'agermanament amb Victoria de la segona.
Però en general, la cobertura mediàtica sobre aquest assumpte presenta un marcat caràcter regional i local. La majoria de la informació apareix en mitjans pertanyents a la comunitat d'origen i, per oposició, en les de les seues competidores.
En aquest escenari, la candidatura de Burgos ha sigut una de les que millor ha sabut superar el localisme per a projectar-se en punts variats del país gràcies a la seua estratègia de patrocinis esportius.
Diversos dels clubs de la ciutat incorporen en la seua denominació la marca 'Burgos 2031' el que li permet promocionar-se i donar-se a conéixer en territoris aliens a aquesta competència, apareixent a més en un context informatiu diferent.
Altres candidates que destaquen per tindre rellevància més enllà del local són les de Toledo, Palma, Jerez i Granada, les quals aconsegueixen un percentatge important de mencions fora de les seues comunitats, saltant en la majoria dels casos a mitjans de gran impacte i valor.
Diversitat d'activitats a la recerca de projecció
Totes les aspirants, en major o menor mesura, han impulsat activitats de diversa naturalesa tant per a acostar a la població autòctona a les candidatures com per a significar-se i generar un contingut que puga tindre una translació bidireccional entre mitjans i xarxes.
D'aquesta manera es parteix des del més clàssic com poden ser la 'Trobada Sílex' i el 'Festival Creant' a Burgos, o l'exposició 'Actors sense Ànima' a Toledo, fins a propostes més noves com pot ser el cas del flashmob públic en la Plaça Major de Càceres que, a més d'implicar més de 200 cacereños, va tindre bastant rellevància en mitjans i xarxes.
A Jerez es va fer un ús explícit d’influencers lligat a la celebració de la Passarel·la Flamenca Tio Pepe, però el resultat en xarxes va quedar un poc diluït ja que dites influencers, les quals sumaven més de 2 milions de seguidors, a penes van fer menció en les seues publicacions del compte a l'etiqueta oficial de la candidatura.
No obstant això, l'acció si va tindre èxit en els mitjans de comunicació que es van fer ressò d'aquesta acció i li van donar espai entre els seus continguts. Amb la qual cosa el resultat de l'acció va acabar arribant a un públic distint del que al principi es pretenia.
També es donen casos en què les accions que es plantegen són menys propenses a aconseguir ser virals apostant per ser més constants en el temps, la qual cosa finalment aconsegueix que tinguen el seu buit en mitjans o xarxes.
Tals són els casos de Las Palmas, la programació dels quals va molt orientada als joves, o Oviedo amb campanyes molt vinculades a la creació artística local com pot ser el programa 'Per amor a l'art'.
Creativitat i adhesions per a la promoció
Els actes de promoció també aconsegueixen tindre reflex tant en els mitjans com en les xarxes. En el cas de Granada, la creativitat s'ha posat al servei de la promoció amb l'estrena del curtmetratge d'animació 'Elvira i el tresor', que va generar una conversa en xarxes en positiu i va rebre una bona cobertura mediàtica a escala local.
Per contra, el vídeo promocional de la candidatura de Burgos és font de controvèrsia i rep fortes critiques a través de la xarxes, la qual cosa malgrat la seua negativitat li atorga notorietat. En un pla més tradicional, l'aspirant castellanoleonesa va presentar una campanya publicitària en els autobusos urbans, que si va tindre una àmplia cobertura mediàtica a nivell local que també es va traslladar a les xarxes.
D'altra banda, a Palma es van instal·lar suports promocionals amb missatges multilingües, reforçant el relat de ciutat oberta i internacional amb el qual vol identificar-se la candidatura.
Les aspirants també malden per fer públic i donar una certa lluentor als suports i adhesions de personatges, empreses i institucions. Així destaquen suports de clubs esportius (en la totalitat dels casos es fa públic el suport dels principals clubs de cada ciutat), d'institucions com és el cas de la Universitat d'Alcalá a Toledo, o empresarials com el de Caixa Rural d'Extremadura amb la representant de la regió.
També es destaquen els suports de personatges públics, com és el cas del comunicador Manu Sánchez amb Granada, aprofitant el gran aparador que han suposat els Premis Carmen del Cinema Andalús per a la candidata andalusa.
El xicotet poble que rivalitza amb les grans candidatures
En un procés en el qual rivalitzen importants centres urbans d'Espanya amb un important patrimoni cultural, s’ha colat Potries. Aquesta població de la Comunitat Valenciana de tot just mil habitants representa una excepcionalitat en l'elenc d'aspirants, podent considerar-se com una candidata outsider.
El municipi enclavat a la comarca de la Safor basa la seua projecció en la seua festa central, El Porrat de Sant Blai, que es va celebrar a principis de febrer. Malgrat ser la candidatura que ha obtingut les menors xifres de repercussió en mitjans i xarxes, es pot dir que passe el que passe, ja ha eixit victoriosa.
La projecció i notorietat aconseguida gràcies a la candidatura a la Capitalitat Europea de la Cultura li han permés donar-se a conéixer i que una part important de l'audiència puguen situar-la en el mapa.
Un aspecte destacat és que és l'única aspirant que no presenta continguts associats amb un to negatiu.
Granada i Burgos, les de major impacte
Les candidatures de Granada i Burgos són les que aconsegueixen tindre major visibilitat i repercussió en la carrera mediàtica. L'andalusa és la més destacada a nivell mediàtic, mentre que la castellanoleonesa es consagra com a principal tendència en les xarxes socials.
La candidatura de Granada és esmentada en 518 peces, que aconsegueixen un valor de 796.217 euros i que tenen un abast potencial de més de 278 milions de persones. La rellevància de l'andalusa també es mostra en xarxes, sent la segona tant en nombre de publicacions (444) com a interaccions amb el seu contingut (8.000).
Com a dada curiosa, cal destacar que entre les principals tendències apareix la icona de la clau en clara al·lusió al logotip d'aquesta candidatura.
En les xarxes, la candidatura burgalesa és la que marca tendència amb un contingut que representa el 48% del total de les publicacions (1.000) i acumula el 38,3% de les interaccions (22.000).
Gràcies al patrocini de diversos equips esportius de la ciutat s'aconsegueix una gran visibilitat a través dels etiqueta '#*Burgos2031' i '#*Burgos2031capitalcultura'.
Quant a l'impacte mediàtic, la candidatura presenta unes xifres gens menyspreables (415 informacions, 382.425 euros de valor publicitari i 149 milions d'audiència).
Els resultats es veuen entelats perquè és també l'aspirant que presenta més contingut de to negatiu (crítiques al vídeo promocional, goteres en El El Plantío impagaments als músics de la Simfònica).
L'impacte mediàtic de la resta de candidatures l'encapçala Jerez amb 435 informacions que aconsegueixen un valor de 462.020 euros i una audiència de 177 milions, seguint-li Càceres (408, 367.376 euros i 124 milions de persones).
En el següent escaló apareixen Oviedo (354 informacions, 578.954 euros i 137 milions d'audiència), Palma (275, 376.180 euros i 175 milions)-ambdues són les que millor rendebilitza la seua comunicació- i Las Palmas (241, 262.790 i 112 milions)
Finalment, tanca Potries, amb 182 informacions, un valor publicitari de 224.203 euros i una audiència potencial de 113 milions de persones.
Madrid, 5 de març de 2026. El pròxim dia 13 el Ministeri de Cultura anunciarà quines són les candidatures que finalment optaran a acollir la Capitalitat Europea de la Cultura 2031, títol que serà compartit amb Malta, que ja ha seleccionat a la ciutat de Victoria (Goig).
En la carrera per aconseguir aquesta distinció competeixen un total de nou ciutats: Burgos, Granada, Jerez de la Frontera, Toledo, Càceres, Oviedo, Palma, Las Palmas i Potries (municipi de la Comunitat Valenciana).
La implicació i la participació de la població en les diferents activitats és un dels pilars fonamentals per a l'obtenció d'aquest títol. D'aquesta manera, la visibilitat es torna essencial per a les diferents candidatures, per la qual cosa es recolzen tant en els mitjans com en les xarxes per a projectar-se i donar-se a conéixer.
La consultora de comunicació Simbiu ha realitzat un estudi independent que abasta des del 14 de gener, jornada prèvia a la selecció de candidatures, fins al 2 de març amb la finalitat d'analitzar i comprovar el contingut i l'efectivitat que han tingut les estratègies de cada contendent.
En termes generals, els mitjans de comunicació han tingut major pes en la promoció que les xarxes socials. Entre els diferents suports (premsa, digitals, ràdio i televisió) s'han publicat 2.021 informacions en les quals es fa alguna referència al procés o a les candidatures.
Informacions que van ser distribuïdes en 410 mitjans i que superen els 2,4 milions d'euros en valor publicitari-quantitat que caldria invertir en publicitat per a obtindre la mateixa repercussió-.
Per contra, en les xarxes no s'ha vertebrat una conversa àmplia sobre aquesta competència com demostra el fet que tan sols s'han registrat 2.300 publicacions entre les principals plataformes (X, Instagram, Facebook, Youtube i Bluesky), que han rebut un total de 41.000 interaccions.
Uns resultats discrets per a la quantitat de candidatures en lliça. Instagram és l'única plataforma en les quals totes les aspirants tenen perfil oficial.
Granada i Burgos són les candidatures que major repercussió han tingut en mitjans i xarxes
El repte de traspassar les fronteres amb una temàtica local
La cerca del prestigi i la transcendència porta a les diferents candidatures a traspassar les seues fronteres per a donar-se a conéixer. D'ací ve que s'aprofiten esdeveniments com Fitur, en el qual es van reivindicar Oviedo, Las Palmas i Palma; o Madrid Fusió, en la qual va destacar l'aspirant balear. O la candidatura de Toledo que va protagonitzar diverses presentacions a Madrid.
Però l'afany de traspassar les fronteres no se circumscriu només al territori nacional. Així, Càceres 2031 es va promocionar en la Fira de Turisme de Lisboa, mentre que Las Palmas, Toledo i Jerez busquen suports de ciutats internacionals.
Destaquen en aquest sentit, d'una banda, la presència canària en la inauguració de la capitalitat cultural en Oulu (Finlàndia) i l'obertura de la via maltesa per part de les candidates manxega i andalusa amb la reunió amb l'ambaixador d'aquest país de la primera i l'acte d'agermanament amb Victoria de la segona.
Però en general, la cobertura mediàtica sobre aquest assumpte presenta un marcat caràcter regional i local. La majoria de la informació apareix en mitjans pertanyents a la comunitat d'origen i, per oposició, en les de les seues competidores.
En aquest escenari, la candidatura de Burgos ha sigut una de les que millor ha sabut superar el localisme per a projectar-se en punts variats del país gràcies a la seua estratègia de patrocinis esportius.
Diversos dels clubs de la ciutat incorporen en la seua denominació la marca 'Burgos 2031' el que li permet promocionar-se i donar-se a conéixer en territoris aliens a aquesta competència, apareixent a més en un context informatiu diferent.
Altres candidates que destaquen per tindre rellevància més enllà del local són les de Toledo, Palma, Jerez i Granada, les quals aconsegueixen un percentatge important de mencions fora de les seues comunitats, saltant en la majoria dels casos a mitjans de gran impacte i valor.
Diversitat d'activitats a la recerca de projecció
Totes les aspirants, en major o menor mesura, han impulsat activitats de diversa naturalesa tant per a acostar a la població autòctona a les candidatures com per a significar-se i generar un contingut que puga tindre una translació bidireccional entre mitjans i xarxes.
D'aquesta manera es parteix des del més clàssic com poden ser la 'Trobada Sílex' i el 'Festival Creant' a Burgos, o l'exposició 'Actors sense Ànima' a Toledo, fins a propostes més noves com pot ser el cas del flashmob públic en la Plaça Major de Càceres que, a més d'implicar més de 200 cacereños, va tindre bastant rellevància en mitjans i xarxes.
A Jerez es va fer un ús explícit d’influencers lligat a la celebració de la Passarel·la Flamenca Tio Pepe, però el resultat en xarxes va quedar un poc diluït ja que dites influencers, les quals sumaven més de 2 milions de seguidors, a penes van fer menció en les seues publicacions del compte a l'etiqueta oficial de la candidatura.
No obstant això, l'acció si va tindre èxit en els mitjans de comunicació que es van fer ressò d'aquesta acció i li van donar espai entre els seus continguts. Amb la qual cosa el resultat de l'acció va acabar arribant a un públic distint del que al principi es pretenia.
També es donen casos en què les accions que es plantegen són menys propenses a aconseguir ser virals apostant per ser més constants en el temps, la qual cosa finalment aconsegueix que tinguen el seu buit en mitjans o xarxes.
Tals són els casos de Las Palmas, la programació dels quals va molt orientada als joves, o Oviedo amb campanyes molt vinculades a la creació artística local com pot ser el programa 'Per amor a l'art'.
Creativitat i adhesions per a la promoció
Els actes de promoció també aconsegueixen tindre reflex tant en els mitjans com en les xarxes. En el cas de Granada, la creativitat s'ha posat al servei de la promoció amb l'estrena del curtmetratge d'animació 'Elvira i el tresor', que va generar una conversa en xarxes en positiu i va rebre una bona cobertura mediàtica a escala local.
Per contra, el vídeo promocional de la candidatura de Burgos és font de controvèrsia i rep fortes critiques a través de la xarxes, la qual cosa malgrat la seua negativitat li atorga notorietat. En un pla més tradicional, l'aspirant castellanoleonesa va presentar una campanya publicitària en els autobusos urbans, que si va tindre una àmplia cobertura mediàtica a nivell local que també es va traslladar a les xarxes.
D'altra banda, a Palma es van instal·lar suports promocionals amb missatges multilingües, reforçant el relat de ciutat oberta i internacional amb el qual vol identificar-se la candidatura.
Les aspirants també malden per fer públic i donar una certa lluentor als suports i adhesions de personatges, empreses i institucions. Així destaquen suports de clubs esportius (en la totalitat dels casos es fa públic el suport dels principals clubs de cada ciutat), d'institucions com és el cas de la Universitat d'Alcalá a Toledo, o empresarials com el de Caixa Rural d'Extremadura amb la representant de la regió.
També es destaquen els suports de personatges públics, com és el cas del comunicador Manu Sánchez amb Granada, aprofitant el gran aparador que han suposat els Premis Carmen del Cinema Andalús per a la candidata andalusa.
El xicotet poble que rivalitza amb les grans candidatures
En un procés en el qual rivalitzen importants centres urbans d'Espanya amb un important patrimoni cultural, s’ha colat Potries. Aquesta població de la Comunitat Valenciana de tot just mil habitants representa una excepcionalitat en l'elenc d'aspirants, podent considerar-se com una candidata outsider.
El municipi enclavat a la comarca de la Safor basa la seua projecció en la seua festa central, El Porrat de Sant Blai, que es va celebrar a principis de febrer. Malgrat ser la candidatura que ha obtingut les menors xifres de repercussió en mitjans i xarxes, es pot dir que passe el que passe, ja ha eixit victoriosa.
La projecció i notorietat aconseguida gràcies a la candidatura a la Capitalitat Europea de la Cultura li han permés donar-se a conéixer i que una part important de l'audiència puguen situar-la en el mapa.
Un aspecte destacat és que és l'única aspirant que no presenta continguts associats amb un to negatiu.
Granada i Burgos, les de major impacte
Les candidatures de Granada i Burgos són les que aconsegueixen tindre major visibilitat i repercussió en la carrera mediàtica. L'andalusa és la més destacada a nivell mediàtic, mentre que la castellanoleonesa es consagra com a principal tendència en les xarxes socials.
La candidatura de Granada és esmentada en 518 peces, que aconsegueixen un valor de 796.217 euros i que tenen un abast potencial de més de 278 milions de persones. La rellevància de l'andalusa també es mostra en xarxes, sent la segona tant en nombre de publicacions (444) com a interaccions amb el seu contingut (8.000).
Com a dada curiosa, cal destacar que entre les principals tendències apareix la icona de la clau en clara al·lusió al logotip d'aquesta candidatura.
En les xarxes, la candidatura burgalesa és la que marca tendència amb un contingut que representa el 48% del total de les publicacions (1.000) i acumula el 38,3% de les interaccions (22.000).
Gràcies al patrocini de diversos equips esportius de la ciutat s'aconsegueix una gran visibilitat a través dels etiqueta '#*Burgos2031' i '#*Burgos2031capitalcultura'.
Quant a l'impacte mediàtic, la candidatura presenta unes xifres gens menyspreables (415 informacions, 382.425 euros de valor publicitari i 149 milions d'audiència).
Els resultats es veuen entelats perquè és també l'aspirant que presenta més contingut de to negatiu (crítiques al vídeo promocional, goteres en El El Plantío impagaments als músics de la Simfònica).
L'impacte mediàtic de la resta de candidatures l'encapçala Jerez amb 435 informacions que aconsegueixen un valor de 462.020 euros i una audiència de 177 milions, seguint-li Càceres (408, 367.376 euros i 124 milions de persones).
En el següent escaló apareixen Oviedo (354 informacions, 578.954 euros i 137 milions d'audiència), Palma (275, 376.180 euros i 175 milions)-ambdues són les que millor rendebilitza la seua comunicació- i Las Palmas (241, 262.790 i 112 milions)
Finalment, tanca Potries, amb 182 informacions, un valor publicitari de 224.203 euros i una audiència potencial de 113 milions de persones.
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.249