Està el teu fill enganxat al mòbil? Un de cada cinc adolescents espanyols ho està

Segons dades recents del Pla Nacional sobre Drogues, el 20,5% dels joves d'entre 14 i 18 anys presenten un ús problemàtic del mòbil i les xarxes socials, un fenomen que els situa a la vora de l'addicció.

En l'actualitat, els dispositius mòbils i les xarxes socials formen part de la vida diària dels adolescents. Per a molts, el mòbil s'ha convertit en una presència constant: revisen notificacions diverses vegades per hora, participen de manera compulsiva en xats de grup, consumeixen vídeos sense pausa i senten ansietat si no poden connectar-se.
Encara que puga semblar un comportament “normal” en l'era digital, els estudis mostren que 1 de cada 5 joves espanyols ja presenta símptomes d'addicció tecnològica, i aquest percentatge ha anat en augment en els últims anys.

A pesar que l'OMS encara no reconeix formalment l'addicció a xarxes socials com a malaltia, les dades del Pla Nacional sobre Drogues indiquen que el 3,6% de la població espanyola d'entre 15 i 64 anys presenta un ús problemàtic d'Internet i dispositius electrònics, i que prop del 9,3% de les admissions a tractament psicològic en 2022 es van deure a trastorns relacionats amb l'ús compulsiu de mòbils i xarxes socials.

L'addicció digital en adolescents es desenvolupa de manera silenciosa i progressiva. El que comença com un ús intensiu pot derivar en problemes significatius de salut mental, somni i relacions Interpersonals, afectant també el rendiment acadèmic i el benestar emocional.

Els efectes de la sobreexposició digital

Diversos estudis assenyalen que l'ús excessiu de dispositius electrònics pot afectar la salut física i emocional. La llum blava de les pantalles interfereix amb la producció de melatonina, l'hormona que regula el somni, provocant dificultats per a agafar el son, fatiga crònica i somnolència diürna.

Aquestes alteracions no sols impacten en l'energia i concentració de l'adolescent, sinó que també poden derivar en ansietat, irritabilitat i canvis d'humor, així com en una menor capacitat d'aprenentatge i de resolució de problemes.

La dependència digital també afecta l'autoestima. Molts adolescents comparen constantment la seua vida amb la dels seus contactes en xarxes socials, generant frustració, sensació de fracàs i aïllament. Segons un estudi de l'Observatori Nacional de Tecnologia i Societat de 2023, el 44,6% dels joves afirma que les xarxes socials els lleven temps d'estudi, quasi un 13% redueix la seua participació en activitats culturals i un 9,4% passa menys temps amb amics per a dedicar-ho a les xarxes.

Els pares i tutors sovint subestimen la gravetat del problema, pensant que “tots els adolescents usen el mòbil”. No obstant això, és fonamental diferenciar entre un ús intens i un ús problemàtic, aquell que afecta la salut, la vida social i el rendiment acadèmic.

“El primer pas és que les famílies reconeguen que aquest tipus d'addicció existeix i no la minimitzen. La sobreexposició digital pot afectar el desenvolupament emocional i social de l'adolescent si no s'intervé a temps”, Margarita de la Pau Pascual, psicòloga.

Senyals d'alerta per a pares i tutors

Detectar un problema d'addicció digital a temps pot marcar la diferència.
Alguns indicadors als quals parar atenció inclouen:
• Ansietat o irritabilitat quan no poden usar el mòbil o accedir a Internet.
• Mentides freqüents sobre el temps que passen connectats.
• Descens en el rendiment acadèmic o pèrdua d'interés en activitats prèviament gaudides.
• Canvis d'humor bruscos o aïllament social.
• Dificultat per a complir normes o horaris respecte a l'ús de tecnologia.

Identificar aquests senyals permet actuar abans que l'addicció es consolide, evitant que l'adolescent patisca conseqüències més greus en la seua salut mental i emocional.

Estratègies per a abordar l'addicció digital

Els experts coincideixen que la prevenció i l'educació són fonamentals. No es tracta de prohibir la tecnologia, sinó d'ensenyar hàbits saludables i límits clars. Algunes recomanacions inclouen:

1. Establir horaris i límits d'ús: definir temps concrets per al mòbil i xarxes socials, especialment abans de dormir.

2. Promoure activitats offline: esport, lectura, art, temps en família o amb amics, per a equilibrar el temps enfront de la pantalla.

3. Dialogar sense jutjar: entendre per què l'adolescent pansa tant de temps connectat, com se sent i quines necessitats busca cobrir amb el mòbil.

4. Donar exemple: els pares i adults també han de moderar el seu ús de dispositius, mostrant hàbits saludables.

5. Fomentar la desconnexió gradual: en lloc de prohibir el mòbil, reduir progressivament el seu ús i establir temps d'oci i descans digital.

6. Buscar ajuda professional quan l'adolescent presenta símptomes d'ansietat intensa, depressió o aïllament relacionats amb l'addicció tecnològica.

El paper de les famílies i els centres educatius

La col·laboració entre famílies, escoles i professionals de la salut és essencial. Els col·legis poden implementar programes d'educació digital i tallers sobre ús responsable de tecnologia, mentre que els pares han de supervisar i guiar sense recórrer a la prohibició absoluta.

La clau està en l'acompanyament, la comunicació i la coherència entre els diferents entorns de l'adolescent.

Els experts en addiccions consideren que l'addicció digital no és una fase ni un capritx, sinó un fenomen complex que combina factors emocionals, socials i familiars. La intervenció primerenca i l'educació constant són les eines més eficaces per a previndre problemes de salut mental i emocional, i per a garantir que els adolescents desenvolupen hàbits equilibrats amb la tecnologia.

És vital que els pares estiguen atents i no ignoren els signes d'alerta. La detecció precoç augmenta significativament les possibilitats que els adolescents recuperen hàbits saludables i mantinguen un equilibri entre la vida digital i la vida real, evitant que l'ús problemàtic de mòbils i xarxes socials derive en conseqüències greus per al seu benestar general.