Amb motiu del Porrat de Sant Macià de Ròtova, que es celebra aquest pròxim cap de setmana, entrevistem a l'alcalde del municipi, Jordi Puig que ens parla de moltes qüestions relacionades amb el poble: política local, patrimoni, turisme, tradició, festa i sobre tot, de futur. 

Moltes gràcies senyor Puig per atendre’ns en aquesta entrevista i si li sembla comencem pel que està per vindre en pocs dies. Com es presenta el Porrat de Ròtova enguany? Quina expectativa té com alcalde i com a veí del municipi?

Encarem el Porrat de Sant Macià amb il·lusió. Des que assumírem el govern, hem treballat perquè el porrat de Sant Macià poguera reflectir el projecte de municipi que hem anat treballant amb el veïnat. Tot el poble s’hi bolca perquè siga un èxit i per rebre la gent que ens visita, perquè que tot el món se senta com a casa. Per això, també ho vivim amb orgull: el veïnat, els comerços i indústries i les associacions són els pilars fonamentals del porrat.

Treballem en un porrat que busca les seues arrels, amb una programació diversa i que atén tots els públics i gustos. Ara esperem que l’oratge aguante un poc, i Ròtova torne a ser punt de trobada de la Safor i les comarques veïnes.

Quin marge de creixement social, turístic, econòmic, industrial i esportiu té en aquests moments Ròtova? En quina parcel·la té més potencial?

Ròtova té potencial des de molts punts de vista. Treballem amb una mirada ampla i participativa per fer un projecte de municipi a llarg de termini. Sense anar més lluny, les millores al polígon beneficien les empreses existents i facilitaran l’arribada de noves. Volem que la gent puga viure al poble i planificar la seua vida. Per això intentem potenciar el comerç local; les iniciatives emprenedores, a través del servei d’Agència de Desenvolupament.

Fomentem la participació ciutadana en les diferents franges d’edat, i crear espais on la gent se senta partícip, per millorar la cohesió social; i impulsem un model de turisme basat en els recursos propis del poble: el patrimoni natural i cultural; i millorem les instal·lacions esportives per potenciar un estil de vida més saludable.

En cadascuna de les parcel·les, Ròtova té potencial; és un camí que hem d’anar fent junts. Una de les apostes més engrescadora es basa en el Pla Municipal d’Acció Cultural i Educatiu, per convertir l’educació i la cultura, des de diverses perspectives, en un dels motors del poble.

Quina valoració fa dels resultats de la campanya arqueològica en el jaciment de la Sort de Ròtova que la confirmen com una ‘*mansio’ del segle II?

Des del consistori, considerem que els resultats són extraordinaris, i situen el jaciment de la Sort com un espai interessant d’estudi i divulgació del període romà. En eixe sentit, en primer lloc, el nostre paper és el de donar suport a un treballs científics que ens permetran conéixer millor com era el món romà al nostre territori. I, a partir d’ací, cal planificar i acompanyar en el procés de divulgació, promoció, educació i disseny del turisme que durà aparellat.

En quin punt polític es troba Ròtova dins de la situació general de crispació tant en l'àmbit local, autonòmic i nacional? Es viu la crispació ací com en la resta del País? Quins exemples pot manifestar per corroborar la seua resposta?

Des d’un punt de vista local, crec que el municipi viu una situació tranquil·la. Des de les diferències que puguem tindre les diverses opcions polítiques, vivim la vida municipal amb respecte. Ara bé, Ròtova no viu aïllada, i com a responsable polític i com a ciutadà vivim amb preocupació les maneres i auge d’opcions d’extrema dreta, que qüestionen guanys que hem aconseguit en democràcia.

Aquesta és la seua segona legislatura i estem quasi en el darrer any d’aquest segon manament, té decidit vostè repetir com a candidat a l’alcaldia, per Compromís?

Tant des de Compromís com des del govern, treballem en un projecte de municipi que va més enllà de la legislatura, i més enllà d’estes dos legislatures. I crec que això és positiu. Ara mateix, estem centrats a treballar de valent en tots els reptes que ens hem posat, i no hem obert el procés de cara a les properes eleccions. Tinc ganes, forces i il·lusió, i treballaré des d’on ho decidim a l’assemblea local. No es tracta de dir-ho per dir-ho, així és com treballem des del municipalisme a Compromís, de baix cap a dalt.

Com valora la situació del seu partit en l’àmbit local, comarcal i autonòmic? I la possibilitat d’una candidatura unificada d’esquerres?

Mirem el futur amb esperança, des de la preocupació. Preocupació, per la regressió en totes les àrees possibles des del govern valencià. I amb esperança, perquè crec que estem bastint una resposta contundent, i una proposta alternativa de país, des de cada poble i des de cada comarca. I esperem que tot l’esforç per millorar la vida de la gent vinga acompanyat d’un suport encara major.

Compromís ja és una mostra de suma de sensibilitats amb un mateix objectiu; sabem unir i aglutinar, i eixe crec que és el camí que hem de continuar fent.

En l’anterior entrevista li vam preguntar pel Cine Cervantes, el projecte per a les millores de la xarxa d’aigua potable i del cicle integral de l’aigua, així com la via ciclopeatonal de la Serreta o les obres de millora del poliesportiu. En quin punt es troben tots aquestes iniciatives?

El cine l’obrirem de manera imminent, i guanyarem un espai per a poder dur a terme una programació més estable i còmoda. És un patrimoni molt estimat per la gent. A més, comptem ja amb el projecte de millores escenogràfiques, que posarem en marxa enguany.

La via ciclopetaonal que connecta el nucli del poble amb la Serreta és ja una realitat, i permet, per tant, que la gent es puga desplaçar a peu o en bicicleta sense perill, sense necessitat de dependre del vehicle privat. Hem acabat les millores de la xarxa d’aigua potable: la gent compta amb més punts d’aigua de qualitat (al poliesportiu, l’escola, l’escoleta...) i en breu es posarà en marxa la descalcificadora, que permetrà oferir millor aigua a totes les cases i tindre unes canalitzacions en millors condicions.

Les millores del poliesportiu vindran en diverses fases: continuem recuperant l’espai públic del riu, amb un camí perimetral junt al riu, per legalitzar les instal·lacions; adequarem un gimnàs; i sumarem diverses millores amb la proposta guanyadora dels Pressupostos Participatius.

Ja estem a mitjans de febrer de 2026, però què li demana a aquest any?

A 2026 li demane poder continuar treballant per fer realitat un poble millor, en un projecte de municipi que siga participat i de tot el veïnat. I que això permeta fer més fàcil i feliç la vida a la gent. En definitiva, eixe és l’objectiu últim que hem de tindre.