HISTÒRIA
UNA 'MANSIO' DEL SEGLE II AL JACIMENT DE LA SORT DE RÒTOVA
CONFIRMADA GRÀCIES A LA CAMPANYA ARQUEOLÒGICA DUTA A TERME EN ELS ÚLTIMS MESOS
La presentació és la primera cita de l'Aula Municipal d'Història i Patrimoni Cultural de Ròtova.
El terme "mansio" ve del llatí i significa lloc de pas on els visitants podien refugiar-se de la nit, del mal temps o fins i tot, prendre una dutxa per a continuar el seu viatge. No és una visió semblant a la de "mansió" tal i com la coneixem des de la modernitat, apunten els especialistes.
El dia 24 de gener a les 10:30 h s'han presentat els resultats de la campanya d'excavacions arqueològiques a l'edifici romà de la Sort de Ròtova, a càrrec de l'equip d'arqueologia format per Pere Roselló, Felipe Poquet i Salvador Cloquell, sota la direcció del catedràtic d'Arqueologia de la Universitat d'Alacant, Ignasi Grau Mira, i la col·laboració de l'Ajuntament de Ròtova. Tot seguit, s'ha realitzat una visita guiada al jaciment per conéixer de primera mà les principals novetats.
L'excavació va començar el mes de juliol i, des del primer moment, ha estat oberta a les visites per tal de mostrar l'evolució dels treballs. Ara conclou amb resultats molt positius que han sigut explicats en una conferència per part dels arqueòlegs, seguida d'un recorregut per les restes excavades.
Una de les principals novetats d'aquesta campanya és la reinterpretació de la funcionalitat del complex: allò que inicialment es considerava una vil·la romana es confirma ara com una mansio, una infraestructura pública destinada a l'acollida de viatgers, correus i funcionaris que circulaven per la xarxa viària de l'Imperi. Aquesta mansio formava part de la via de comunicació que connectava Dianium (Dénia) amb Saetabis (Xàtiva), un dels corredors interns més importants de la regió.
Les dades recuperades indiquen que aquesta instal·lació es va fundar al segle II d.n.e. i va ser abandonada al segle III d.n.e., després d'un període de funcionament relativament breu però clau per comprendre la mobilitat i l'organització territorial romana a la Safor. Aquest canvi d'interpretació modifica profundament el coneixement existent sobre la presència i el control romà en aquesta vall.
A més, enguany s'ha delimitat la forma final de l'edifici, i s'ha ampliat prop d'un 25% la superfície coneguda. Durant els treballs també s'han identificat evidències d'ocupacions anteriors i posteriors a la fase principal romana:
– Una fase posterior a l'abandonament de la mansio, amb indicis d'activitat puntual o reutilització parcial de l'espai.
– Restes d'una fase anterior a l'època romana, que apunten a una ocupació d'època ibèrica o preibèrica, encara pendent d'investigació detallada.
D'altra banda, els treballs no han esgotat la potència arqueològica del jaciment, on resten nombroses estances i el pati per excavar. Tot aquest potencial confereix a la Sort —ja situada en una parcel·la museïtzada— un caràcter únic com a espai d'investigació, divulgació i revaloració del patrimoni antic, tant a nivell acadèmic com turístic.
L'Aula Municipal d'Història i Patrimoni Cultural de Ròtova
La sessió de diumenge és la primera activitat de l'Aula Municipal d'Història i Patrimoni Cultural de Ròtova, un calendari de sessions en forma de conferències i visites guiades protagonitzades per especialistes en la matèria que tracen un itinerari formatiu de caràcter annual, en el marc del Pla Municipal d'Acció Cultural i Educatiu de Ròtova i assessorades per l'historiador Jesús E. Alonso. La iniciativa planteja, a més, la creació d'un voluntariat cultural, promoure estudis locals i, en definitiva, fomentar un desenvolupament local a través de la cultura, el patrimoni cultural i l'educació.

El terme "mansio" ve del llatí i significa lloc de pas on els visitants podien refugiar-se de la nit, del mal temps o fins i tot, prendre una dutxa per a continuar el seu viatge. No és una visió semblant a la de "mansió" tal i com la coneixem des de la modernitat, apunten els especialistes.
El dia 24 de gener a les 10:30 h s'han presentat els resultats de la campanya d'excavacions arqueològiques a l'edifici romà de la Sort de Ròtova, a càrrec de l'equip d'arqueologia format per Pere Roselló, Felipe Poquet i Salvador Cloquell, sota la direcció del catedràtic d'Arqueologia de la Universitat d'Alacant, Ignasi Grau Mira, i la col·laboració de l'Ajuntament de Ròtova. Tot seguit, s'ha realitzat una visita guiada al jaciment per conéixer de primera mà les principals novetats.
L'excavació va començar el mes de juliol i, des del primer moment, ha estat oberta a les visites per tal de mostrar l'evolució dels treballs. Ara conclou amb resultats molt positius que han sigut explicats en una conferència per part dels arqueòlegs, seguida d'un recorregut per les restes excavades.
Una de les principals novetats d'aquesta campanya és la reinterpretació de la funcionalitat del complex: allò que inicialment es considerava una vil·la romana es confirma ara com una mansio, una infraestructura pública destinada a l'acollida de viatgers, correus i funcionaris que circulaven per la xarxa viària de l'Imperi. Aquesta mansio formava part de la via de comunicació que connectava Dianium (Dénia) amb Saetabis (Xàtiva), un dels corredors interns més importants de la regió.
Les dades recuperades indiquen que aquesta instal·lació es va fundar al segle II d.n.e. i va ser abandonada al segle III d.n.e., després d'un període de funcionament relativament breu però clau per comprendre la mobilitat i l'organització territorial romana a la Safor. Aquest canvi d'interpretació modifica profundament el coneixement existent sobre la presència i el control romà en aquesta vall.
A més, enguany s'ha delimitat la forma final de l'edifici, i s'ha ampliat prop d'un 25% la superfície coneguda. Durant els treballs també s'han identificat evidències d'ocupacions anteriors i posteriors a la fase principal romana:
– Una fase posterior a l'abandonament de la mansio, amb indicis d'activitat puntual o reutilització parcial de l'espai.
– Restes d'una fase anterior a l'època romana, que apunten a una ocupació d'època ibèrica o preibèrica, encara pendent d'investigació detallada.
D'altra banda, els treballs no han esgotat la potència arqueològica del jaciment, on resten nombroses estances i el pati per excavar. Tot aquest potencial confereix a la Sort —ja situada en una parcel·la museïtzada— un caràcter únic com a espai d'investigació, divulgació i revaloració del patrimoni antic, tant a nivell acadèmic com turístic.
L'Aula Municipal d'Història i Patrimoni Cultural de Ròtova
La sessió de diumenge és la primera activitat de l'Aula Municipal d'Història i Patrimoni Cultural de Ròtova, un calendari de sessions en forma de conferències i visites guiades protagonitzades per especialistes en la matèria que tracen un itinerari formatiu de caràcter annual, en el marc del Pla Municipal d'Acció Cultural i Educatiu de Ròtova i assessorades per l'historiador Jesús E. Alonso. La iniciativa planteja, a més, la creació d'un voluntariat cultural, promoure estudis locals i, en definitiva, fomentar un desenvolupament local a través de la cultura, el patrimoni cultural i l'educació.










Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.249