IMATGE D'ARXIU: ÀLEX RUIZ, ALCALDE DE BELLREGUARD 

Aquest canvi, dins del marc de l’acord de govern que es va signar després de les passades eleccions de 2023, porta adjuntes situacions d’anàlisi que volem abordar amb l’actual primer edil de Bellreguard de Compromís. 
 

Bon dia, alcalde. Comencem, si li sembla, sense més preàmbuls. Quines són les majors dificultats que ha trobat en aquesta legislatura? 

No soc de pensar en dificultats, més bé pense en les solucions. Cal entendre que la realitat política no és mai maniquea, no és tot blanc o negre: es poden cometre errors, però també s’assoleixen encerts. En este sentit, traslladar a l’àmbit local la crispació pròpia d’altres escenaris polítics —valencià, estatal o internacional— només genera polarització social i un deteriorament innecessari de la convivència. 

No podem oblidar que la societat per a la qual gestionem des de l’àmbit municipal, les nostres veïnes i veïns, són al capdavall les nostres famílies i amistats. I esta dinàmica de confrontació, lluny de sumar, ens allunya del progrés col·lectiu i del model de societat avançada que volem construir. 

Quin paper ha jugat l’oposició a Bellreguard fins el moment en la consolidació o no del pacte de govern? 

No considere que l’oposició exercisca un paper determinant perquè Compromís i el PSOE, en el nostre cas, hem establert un acord de govern sòlid. Malgrat això, determinades actituds i intervencions puntuals no fan sinó reforçar la convicció que la decisió adoptada va ser l’adequada.

La política municipal ha de tindre com a eix central la millora dels nostres pobles. Totes les persones que en formem part tenim la responsabilitat d’aportar el millor de nosaltres mateixa perquè les decisions que es prenen puguen repercutir positivament en la qualitat de vida del veïnat.

Quins projectes tenen pendents en aquest 1’5 anys? Per què no s’han dut a terme abans?

Projectes pendents sempre n’hi haurà, però seria desitjable poder culminar i posar en valor algunes de les iniciatives que ja tenim previstes. Entre elles, els actes i activitats programats amb motiu de la commemoració dels 540 anys de l’adquisició del senyoriu de Bellreguard per part dels Borja; que s’iniciaren les obres de la rotonda sobre la N-332, una infraestructura llargament reivindicada i per la qual Compromís Bellreguard ha treballat de manera constant en tots els àmbits i instàncies on hem pogut fer arribar esta reivindicació; o poder veure arrancar d’una vegada les obres de la rehabilitació integral del CEIP Gregori Mayans i Ciscar. 

Repetirien el pacte en cas de no tindre la necessitat? 

Quan se m’ha preguntat sobre esta qüestió, sempre he expressat el mateix: el nostre compromís és, per damunt de tot, amb la ciutadania de Bellreguard. Per exemple, després de les eleccions municipals de 2019, Compromís vam ser la força més votada i, per tant, teníem la responsabilitat d’assumir l’Alcaldia, encara que en minoria.

Amb tot, vam optar per arribar a un acord amb el PSPV, fins i tot compartint l’Alcaldia, perquè enteníem que la cooperació i el diàleg eren la millor via per garantir l’estabilitat institucional i impulsar polítiques beneficioses per al conjunt del poble. 

Creiem fermament que els acords amplis reforcen la governabilitat i permeten una gestió més eficaç, basada en el consens i en l'interès general de Bellreguard.

Quina espineta clavada te d’aquest període de govern compartit? I de quin aspecte es sent vostè més orgullós?

En un govern de coalició, fins i tot les observacions fetes amb bona fe poden ser percebudes de manera diferent de la nostra intenció. Esta experiència et recorda la importància de la paciència, l’empatia i d’acceptar els límits de la nostra influència. No tot depèn de nosaltres, però la bona voluntat sempre deixa empremta.  

Què li demana a 2026?

Quan assumixes la responsabilitat de prendre decisions que afecten el conjunt de la col·lectivitat, una de les qualitats que més valore és l’empatia de les persones: la capacitat d’entendre realitats diverses, d’escoltar abans de jutjar i de posar-se en el lloc de l’altra part.

És des d’esta mirada empàtica des d’on es poden prendre decisions més justes, equilibrades i realment orientades al bé comú, i això és el que hui necessite demanar a 2026.