Quina necessitat o visió la va portar a impulsar aquestes primeres Jornades de Béns Immaterials del País Valencià?

Crec fermament que el patrimoni immaterial —les nostres tradicions, festes, músiques, muixerangues, tocs de campanes, oficis, cultura oral...— és essencial per a entendre qui som com a poble. Vam veure que, tot i la riquesa cultural del País Valencià, faltava un espai per reconéixer i debatre aquest patrimoni viu.

Per això vam decidir organitzar aquestes jornades: per reivindicar aquest llegat, promoure la seua transmissió, fer-lo visible i conscienciar la ciutadania sobre la importància de conservar-lo per al futur. Gandia té la capacitat, l'experiència i l'obligació d'assumir aquest lideratge. Som la primera Capital Cultural Valenciana, comptem amb un teixit associatiu cultural potent i una tradició de gestió patrimonial reconeguda.

A partir d'ací, la visió era clara: crear unes jornades que valoraren el patrimoni immaterial com el que realment és —no un conjunt de costums folklòrics, sinó una estructura simbòlica profunda que ens arrela com a poble.

Com vaig dir en la presentació, el patrimoni immaterial és l'ànima viva del nostre poble, el fil invisible que connecta generacions i que ens recorda d'on venim i per què compartim una manera d'entendre el món. Aquesta idea és la que articula les jornades i el seu caràcter pioner.

Quin balanç fa de la resposta ciutadana i cultural que han tingut les jornades?

El balanç és extraordinari, tant en participació com en qualitat. Des del primer moment sabíem que hi havia interés, però la resposta social ha superat les expectatives; centenars de persones a la Plaça Major per a veure algunes de les més importants muixerangues, sobretot la d'Algemesí: Però també la de Xàtiva, la Marina Alta i, per descomptat, la nostra, la de la Safor. El sarau popular i el concert de Pep Gimeno "Botifarra" van ser autèntiques celebracions col·lectives, amb milers de persones a la plaça del Prado… A més, el nivell de la taula rodona del primer dia fou altíssim: parlar de Falles, del Tribunal de les Aigües, de la pedra seca o de la pansa amb especialistes d'aquest nivell. 

Sens dubte, aquestes jornades han vingut per a quedar-se. L'impacte ha estat tan positiu que ja treballem en futures edicions i en ampliar la col·laboració amb altres col·lectius i entitats.

Hi ha elements del patrimoni immaterial de Gandia o la Safor que considera especialment en risc?

Sí. El risc, en patrimoni immaterial, rarament és immediat: és lent, progressiu, silenciós. Es manifesta en pèrdues xicotetes del relat col·lectiu, en desconnexions generacionals, en la desaparició d'oficis tradicionals o de pràctiques artesanals que abans eren quotidianes. A Gandia i la Safor destacaria alguns elements sensibles, com ara la cultura oral lligada als barris: paraules, llegendes, relats menuts que no sempre s'han documentat. Certs oficis artesans: com els relacionats amb la mar, el camp... La memòria vinculada a espais naturals, com relats associats als barrancs, al riu o als camins històrics.

Cal destacar el treball al respecte que s'està fent des del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals (CEIC) Alfons el Vell o d'investigadors com Emili Selfa o Carlos Fuster. Però n'hi ha molts més, per sort, per a Gandia i la Safor-Valldigna.

Quins reptes principals afronta la ciutat en sostenibilitat i emergència climàtica, i com els està abordant des de l'ajuntament?

Vivim una època d'emergència climàtica i els canvis són ja evidents: pluges torrencials, episodis d'inundacions, sequeres, i una alteració dels cicles naturals. Per això, crec que Gandia ha d'adaptar-se amb contundència. Des de l'Ajuntament apostem per una combinació de solucions: infraestructures adequades —col·lectors, dipòsits de tempesta, drenatge— que ja s'han anat millorant en els últims anys; i al mateix temps, plantegem solucions verdes: la renaturalització de barrancs com el Barranc de Beniopa, la creació d'un espai verd periurbà amb l'Anella Verda de Gandia, que recupere espais naturals o la creació de refugis climàtics als notres parcs i jardins urbans.

A més, estem implementant un sistema pioner d'alerta primerenca contra inundacions: radar meteorològic local, sensors, xarxa de pluviòmetres, models de predicció... Aquesta eina ens permetrà anticipar episodis extrems i activar protocols amb marge de temps per protegir la població. És una aposta clara per la prevenció, no solament per la reacció.

Després de la DANA d'octubre de 2024, heu revisat les mesures de prevenció i gestió d'emergències? Heu fet algun canvi o millora?

Com he dit en l'anterior resposta, els episodis recents de pluges han sigut un avís clar: el canvi climàtic no és una previsió llunyana, és una realitat. Per això hem encarregat informes tècnics per avaluar les infraestructures hidràuliques de la ciutat, per comprovar com han resistit les pluges i identificar punts vulnerables.

Així mateix, insistisc, posarem en marxa el sistema d'alerta primerenca. Volem que Gandia puga reaccionar amb anticipació i també fomentar la cultura de la prevenció i la protecció entre la ciutadania davant de fenòmens que, malauradament, seran cada vegada més habituals.

La renaturalització del Barranc de Beniopa i l'Anella Verda són projectes molt ambiciosos. En quin punt es troben i quins són els següents passos?

Sí, són dos projectes clau per al futur verd i climàtic de Gandia, i cadascun es troba en un moment diferent, però molt positiu. Pel que fa a l'Anella Verda, ara mateix tenim el Pla Especial de l'Anella Verda sotmés a consulta pública en la seua part ambiental. Açò significa que estem en la fase d'avaluació ambiental estratègica, on entitats, experts, ciutadania i administracions poden analitzar i presentar aportacions.

Una vegada superat aquest tràmit, entrarem en el procediment urbanístic pròpiament dit: informes sectorials, adaptacions tècniques i, finalment, el pas pel plenari municipal per a l'aprovació definitiva. És un projecte ambiciós, de ciutat, que requereix rigor i participació, perquè transformarà el perímetre verd de Gandia, protegirà sòl agrícola, connectarà espais naturals i crearà un cinturó ecològic que farà la ciutat més sostenible, més saludable i més habitable.

En canvi, el projecte del Barranc de Beniopa es troba ja en la recta final. Hem iniciat l'execució de les obres d'ampliació de la llera, la creació de basses inundables i la revegetació amb espècies autòctones. Aquestes intervencions són fonamentals per a augmentar la capacitat hidràulica del barranc; reduir el risc d'inundacions, renaturalitzar l'espai i convertir-lo en un corredor ecològic. Si tot avança al ritme previst, les obres estaran finalitzades aquest estiu. Açò ens permetrà disposar d'un barranc molt més segur, funcional i naturalitzat, que formarà una peça essencial de l'Anella Verda en el futur.

Per a mi, tant l'Anella Verda com el Barranc de Beniopa són dos exemples clars del tipus de ciutat que volem: una Gandia que aposta per la natura, que s'adapta al canvi climàtic i que construeix espais que milloren la vida de la gent.

Fa unes setmanes participàreu en les jornades 'Franquisme sense Franco' al Parlament Europeu amb entitats locals. Com aborda Gandia la preservació i transmissió de la memòria democràtica?

Gandia té un compromís ferm amb la memòria democràtica. Hem avançat molt en poc temps: des de 2018 hem consolidat un projecte rigorós d'exhumació de les fosses del cementeri municipal, en col·laboració amb arqueòlegs, antropòlegs forenses i les associacions memorialistes. Fins ara hem exhumat 24 dels 64 cossos documentats, i treballem en la quarta fase, que és la més complexa, perquè una part de la fossa es troba sota nínxols construïts dècades després. Tot es fa amb el màxim respecte, tant per a les víctimes com per a les famílies que hi tenen enterraments més recents. També treballem en la identificació genètica i la creació d'un espai memorial permanent.

D'altra banda, participar en les jornades del Parlament Europeu fou important i mostra que el nostre model de treball —basat en veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició— és reconegut fora del territori. Compartírem experiències amb ciutats d'arreu de l'Estat i d'Europa i denunciàrem l'auge del feixisme i la retirada de suport d'algunes administracions autonòmiques com la nostra. La memòria no és una opció ideològica; és una política pública de drets humans.

A més, treballem activament en la divulgació i conscienciació de la memòria democràtica a través de projectes culturals i educatius. Un exemple són les XI Jornades Republicanes de la Safor: Memòria, Justícia i Reparació 2025, que van incloure taules rodones sobre la recerca i identificació de víctimes, projeccions de documentals sobre l'exili republicà i la resistència de les dones durant la dictadura, i actes commemoratius en homenatge a les víctimes i les famílies represaliades.

I, més recentment, les Jornades de Memòria Democràtica: «50 anys de la mort del dictador. La memòria continua en peu. Per les víctimes del silenci, pels qui encara esperen justícia», amb l'objectiu de reflexionar sobre la repressió, l'exili i la presó, i afavorir la memòria com una eina de futur per garantir la llibertat, la igualtat i la justícia. Les activitats incloïen cursos de didàctica de la història contemporània, projeccions de documentals, exposicions, xerrades sobre famílies d'exiliats i víctimes del franquisme. Totes, en col·laboració amb les universitats i les associacions memorialistes de Gandia i la Safor. Estic molt pagada per la resposta de la ciutadania.

Al final, l'objectiu és apropar el treball històric i científic a la ciutadania, especialment a les noves generacions, i fomentar la reflexió sobre els valors de la democràcia, la justícia i la reparació.

Quin llegat li agradaria deixar com a regidora de Sostenibilitat i Patrimoni en aquesta legislatura?

Voldria que Gandia, ciutat que estima i protegeix el seu patrimoni, tant el natural, com el material i immaterial, continue com a referent en polítiques verdes i en la preservació del seu llegat històric, artístic i cultural.

En consonància amb les polítiques municipals, també voldria haver contribuït a una ciutadania més conscient i orgullosa del seu entorn, que valore la cultura, la natura i les tradicions com a base d'una societat cohesionada, justa i compromesa.

Si aconseguim això, haurem fet molt més que gestionar una legislatura: haurem contribuït a fer de Gandia un lloc millor per a viure, resilient davant els reptes del present i respectuosa amb la seua història i identitat.