¿Com valora la gestió municipal del Govern d’Oliva superat l’equador de la legislatura?
-Des de Compromís fem una valoració crítica però constructiva de la gestió del govern municipal. En la primera etapa vam actuar amb el màxim respecte a la sobirania popular. La ciutadania va decidir que Projecte Oliva, amb la seua portaveu i avui alcaldessa al capdavant, assumira la direcció del consistori. Vam donar un temps prudent per posar en marxa els seus compromisos i vam mantindre una actitud oberta a la col·laboració institucional i al suport en aquelles iniciatives positives per a la ciutat.
Però a mesura que han passat els mesos, s’ha evidenciat una manca de rumb i de capacitat resolutiva en qüestions essencials. No hem vist un model de ciutat clar ni un pla d’acció coherent que done resposta als grans reptes que té Oliva: l’habitatge, la mobilitat, la cura del litoral, infraestructures de connexió entre platges, preocupació per la cultura, el patrimoni o àrees sensibles com serveis socials, igualtat i diversitat o memòria democràtica. Els serveis públics s’han vist afectats amb una mala gestió del contracte de residus i neteja urbana i s’ha desaprofitat l’oportunitat que suposen els fons europeus per a grans projectes perquè o s’han tornat o no s’han demanat.
El Govern ha anat acumulant improvisacions: canvis continus de regidories, decisions sense planificació, falta d’informació o informació tardana als grups de l’oposició i a la ciutadania, i una escassa execució dels projectes anunciats en campanya. I això té conseqüències directes: retards en obres estratègiques, sobrecostos per a les arques municipals, desaprofitament d’oportunitats per a millorar serveis bàsics, protegir el patrimoni o potenciar l’economia i el turisme local, nul·la en polítiques de juventut o gent gran.
La decepció de la ciutadania ha estat igual que per a la resta de grups polítics. Les promeses populistes i els personalismes han estat la base de les polítiques locals als últims dos anys. La mala imatge projectada de la ciutat amb continus escàndols i desavinences al govern ens ha fet perdre valor i qualitat com a ciutat, que duia una projecció excepcional als últims anys. La desídia i la monopolització dels recursos públics estan perjudicant seriosament la vida dels veïns, però sobretot, el més trist és la falta d’altura de mires i l’egocentrisme.
Ni reforma de la llar del jubilats, ni servei de bar a la piscina, un mercat municipal que s’ha quedat en una obra de llavat de cara i ha tingut sobrecostos, la crisi del fem que els ha vingut molt gran en la gestió, la deixadesa en el manteniment en general dels parcs i dels barris, la deficient neteja, cap iniciativa mediambiental, ni polítiques en igualtat, silenci davant la memòria democràtica, cap alternativa per a la joventut, inacció en les promeses electorals, la reforma del Teatre Olímpia bastió de la seua campanya, o descontent entre la gent gran i la joventut que varen creure en la senyora Pastor.

¿Què pensa dels canvis de regidors del Govern?
-Evidentment, darrere de qualsevol càrrec públic hi ha persones, i les circumstàncies personals poden canviar. La salut i les prioritats vitals sempre són motius absolutament respectables. També és legítim que existisquen canvis professionals quan la vocació pel servei públic se situa en un segon pla.
Ara bé, resulta cridanera la quantitat de relleus que ha viscut el Govern municipal en tan pocs mesos (4 regidors). Perquè, més enllà dels motius justificables, hi ha hagut també desacords interns, desavinences i moviments destinats a protegir interessos partidistes i personals, eixides de to, filtracions d’informació confidencial, aprofitament de recursos públics… Tot plegat ha evidenciat una manca de solidesa del projecte polític que governa Oliva i d’una llista improvisada més centrada en la popularitat que en la capacitat de gestió i la responsabilitat. 
Malgrat canvis constants, no hem detectat una reacció a l’alçada de les necessitats de la ciutadania per part de l’alcaldia. Ben al contrari: hem vist altra vegada improvisació, falta de responsabilitat en delegacions clau, paralització de la gestió, acomodament i sobirania, i una preocupant carència de capacitat resolutiva, direcció política i lideratge de Yolanda Pastor.
Això s’ha traduït en delegacions socials i culturals fonamentals que han brillat per la seua absència, en falta de contacte i diàleg amb col·lectius i associacions, i en una deixadesa inacceptable en els barris, esdeveniments i projectes arrelats, que són una enorme riquesa cultural per a Oliva i per a la seua gent, com la pèrdua a Oliva del Certamen internacional Francisco Brines per desídia principalment o entendre la gestió esportiva municipal com un negoci privat. Des de Compromís per Oliva continuarem reclamant rigor, estabilitat i compromís que la nostra ciutat mereix i que requereix el càrrec.

¿Quina valoració fa del conegut com “cas dels cavalls”?
-Indignació és la paraula que millor descriu la situació. La comissió interna està sent molt productiva, però també molt reveladora. Hem pogut parlar i fer preguntes al denunciant, al tècnic, al veterinari, a la regidora Maria Bertomeu i al voluntari, que és també parella de la regidora denunciada.
Hem revisat informes, factures, converses privades i documentació gràfica.S’han produit moltíssimes contradiccions als arguments de la regidora, i una línea de defensa clara motivada en una persecució política. Però  la conclusió, sempre des del punt de vista intern i presuntament, donat que el cas està judicialitzat, és que hi ha hagut una negligència clara en la custòdia dels recursos públics i una gestió deficient en la cura dels animals. La regidora Maria Bertomeu va actuar de manera negligent i excedint les seues competències, que l’alcaldia ha estat poc diligent en el seguiment de la gestió, per això continuem demanant-li la dimissió.  

¿Quines aportacions farien als   pressupostos de 2026?
-El que necessitem, principalment, són uns pressupostos adequats a les necessitats reals d’Oliva. No un simple full d’Excel amb quantitats que no desenvolupen un projecte de ciutat ni amb el qual només es puga fer el titular que “s’han complert els terminis”. Volem un document amb contingut, planificació, visió de futur i projecció econòmica. Una cosa que encara no hem vist.
Els últims pressupostos s’han orientat essencialment a capritxos polítics, autobombo i personalismes, amb actes i accions que no han tingut un retorn clar per als veïns i veïnes, que continuen sense saber on estan els seus diners i per què la seua vida no ha millorat en absolut.
Ja vam advertir que el pressupost de 2025 era tardà i poc planificat, i les nostres propostes van ser ignorades sense cap tipus de consideració ni alternativa per part del Govern Pro-UCIN. Entre les iniciatives desestimades, hi havia projectes essencials per a la modernització i cohesió de la ciutat. Per exemple, connexions eficaces de les platges amb Piles i Dénia,  rehabilitació d’immobles públics per a lloguer assequible i noves fórmules per garantir un parc d’habitatge digne; seguir invertint en el Palau dels Centelles, el Castell de Santa Anna o el Teatre Olímpia; carrils bici, rutes escolars segures i vials adaptats, o expropiació de l’antic magatzem Pinocho per a construir una alternativa d’instal.lació per a ús social,  actuacions contra les inundacions en zones problemàtiques; o actuacions a la plaça de Santa Maria, continuació del passeig Joan Fuster i un pla integral de reparació de voreres i enllumenat públic.
Propostes sensates i necessàries per garantir una ciutat més sostenible, justa i cohesionada. La seua desestimació, a més, sense un debat rigorós, evidencia la manca d’un projecte clar i de voluntat real del govern de millorar Oliva. Al contrari, hem vist uns pressupostos populistes i superficials, encaminats a mantenir la majoria a qualsevol preu i no a transformar la ciutat.

 
¿Què proposa Compromís per a pal·liar la crisi de l’habitatge a Oliva?
-L’habitatge és un dret, no un privilegi. Per això, durant la legislatura passada vam elaborar el Pla de Vivenda d’Oliva, que ens va permetre tindre arguments sòlids per a sol·licitar a la Conselleria i a l’EVHA inversions per a crear parcs d’habitatge públic a Oliva, una necessitat crucial, ja que ara per ara només comptem amb habitatge d’emergència social.
Per avançar en esta direcció, proposem, entre d’altres mesures, un cens real d’habitatges en lloguer al municipi, per actuar amb dades i no a cegues; acords amb el Sareb i immobiliàries, amb avals o garanties municipals que faciliten l’accés al lloguer; regulació de l’habitatge turístic, ajudes i bonificacions per a persones i famílies vulnerables, joves i col·lectius prioritaris i activar la mobilització d’habitatges buits per posar-los al servei de l’interès general.
Però l’exclusió residencial pot ser per la impossibilitat d’assumir preus desorbitats, o persones que, tot i poder pagar, no accedeixen a un lloguer per discriminació, falta d’avals, o precarietat laboral… Per això volem programes d’intermediació i mediació entre propietaris i demandants d’habitatge, així com fomentar el lloguer assequible amb garanties de cobrament i convivència.

¿Com valora les obres del Mercat Municipal, i el projecte de dinamització del comerç local que es va fer? 
-Sincerament, pensem que són unes obres que han estat executades amb poca ambició i escassa visió de futur. El projecte original que vam impulsar des de Compromís era molt més complet i innovador: contemplava una renovació integral de l’estètica interior, fent-lo més atractiu i funcional; la reforma dels espais exteriors i laterals per a donar-los ús; i, sobretot, la creació d’un espai de referència per al comerç local, la gastronomia i l’activitat cultural.
L’objectiu era convertir el Mercat Municipal en un autèntic centre de dinamització econòmica i social, amb espais per a la formació i digitalització del comerç, una plataforma de venda online (“marketplace”) i activitats que mantingueren viu el centre històric també en horari nocturn. Era un projecte sostenible, modern i integrador, pensat per a fer d’Oliva un referent comercial de proximitat.
Lamentablement, el Govern actual ha retallat i simplificat aquell projecte fins a deixar-lo en una mera “rentada de cara”. S’ha perdut l’essència i la visió estratègica. A més, s’ha produït un sobrecost per a l’Ajuntament superior als 300.000 euros, ja que no s’han complit els terminis de la subvenció europea, la qual cosa ha obligat a una aportació municipal addicional evitable.
En definitiva, ha sigut una execució deficient i poc diligent, que desaprofita una oportunitat històrica per modernitzar el comerç local i posicionar el Mercat com un espai viu, modern i atractiu per a la ciutadania i els visitants.

¿Creu que Oliva va a bon ritme pel que fa a la gestió dels projectes de fons europeus?
-Sincerament, no. Els únics projectes finançats amb fons europeus o d’altres administracions que s’han executat en esta legislatura són els que ja estaven planificats, aprovats i amb consignació pressupostària durant el període anterior. En la majoria de casos, només faltaven tràmits administratius menors per a la seua execució. 
Eixos projectes són el Pla de Sostenibilitat Turística en Destí (PSTD), la reforma del Mercat Municipal, el Centre Olivense, la digitalització i modernització de l’Arxiu Municipal, amb més de 100.000 € de subvenció, que reconeixem s’està executant correctament, el Pla Edificant, les connexions viàries Nord i Sud, inaugurades just a l’inici de la legislatura actual, la reforma i eficiència energètica del poliesportiu municipal. 
És a dir, tot allò que ara es presenta com a “projectes del govern actual” són en realitat herències directes del treball planificat i gestionat per l’anterior equip de govern, que va deixar les bases tècniques, administratives i pressupostàries preparades.
El que realment preocupa és que no s’ha presentat cap projecte nou d’envergadura, ni una sola iniciativa ambiciosa o de creació pròpia del Govern de Projecte Oliva. De fet, encara no s’han executat els 2,6 milions d’euros del Pla Obert d’Inversions de la Diputació, i només s’ha anunciat un projecte —el de la pista de patinatge— que ni tan sols ha començat les obres. Això demostra una manca d’impuls, planificació i direcció estratègica, un pas enrere en la gestió municipal i una pèrdua d’oportunitats en matèria de captació de fons europeus, un àmbit clau per a un Ajuntament com el d’Oliva, que disposa d’un pressupost molt limitat per a inversions extraordinàries. En definitiva, el Govern actual viu de la inèrcia del treball heretat i, mentrestant, Oliva corre el risc de perdre el tren de la modernització i la innovació que marquen les polítiques europees actuals. 

Han criticat que l’Ajuntament Oliva ha perdut importants subvencions d’unes altres administracions. ¿Tan greu és?
-Nosaltres pensem que sí, sobretot pel que parlàvem abans… Perdre subvencions com les del denominat 2% cultural, que en realitat era un 2,5% dels pressupostos de l’Estat a fons perdut per a inversions en patrimoni cultural, haguera estat una gran oportunitat que ni tan sols es va intentar gestionar. Una pèrdua irrecuperable.
També el Pla de Barris, que havíem aconseguit, en què es va tornar 1,4 milions d’euros pensats per regenerar tot un barri, amb inversions en eficiència energètica dels edificis privats, accessibilitat i regeneració de vials i voreres amb espais verds. Això es va justificar per la dificultat i la negativa del veïnat, quan contemplava una oficina tècnica i estava ja consensuat; més de 14 comunitats s’hagueren beneficiat amb una aportació municipal mínima.
Però el vertaderament preocupant és que no es demanen pràcticament subvencions d’inversions extramunicipals, sinó que es limita tot als recursos propis del remanent de tresoreria per a despeses corrents o a replicar les que ja hi havia, algunes minorades per falta de projectes, i poques inversions financerament sostenibles en el temps. Això representa una pèrdua de recursos que ja no tornen i oportunitats per a la ciutat, i dels fons europeus o Next Generation ni parlem.

El darrer estiu van ser molt crítics amb el suposat “chivatazo” d’un regidor abans d’un control policial. ¿S’han depurat responsabilitats?
-El cas és molt greu i no es pot banalitzar. Que un tinent d’alcalde i mà dreta de l’alcaldessa advertira amb antelació d’un control policial, amb dades concretes sobre el dia, el lloc i fins i tot la presència de gossos, és una irresponsabilitat majúscula. No estem parlant d’un rumor inofensiu, sinó d’una acció que podria haver posat en risc la feina dels agents i la seguretat de tota la ciutadania, a més els costos econòmics.
Les explicacions posteriors del regidor, intentant justificar-ho com un “comentari veïnal” o un “malentés”, no són creïbles ni suficients. Els càrrecs públics tenim el deure de prudència, exemplaritat i respecte institucional, i en cap cas podem difondre o fer circular informació sensible que afecte operatius policials. Este tipus d’actuacions minen la confiança ciutadana i projecten una imatge molt preocupant de descoordinació i manca de responsabilitat al si del govern.
El més greu és que no s’ha pres cap mesura correctiva. L’alcaldessa s’ha limitat a acceptar una mera disculpa pública del regidor, sense conseqüències polítiques ni administratives. Tampoc el cap de la Policia Local ha obert cap expedient ni ha depurat responsabilitats internes, malgrat l’evident conflicte d’interessos que suposa el fet que el regidor siga el primer tinent d’alcalde i l’alcaldessa sigui responsable política directa del cos afectat. Esta passivitat és tan preocupant com el fet mateix, perquè transmet un missatge d’impunitat i de falta absoluta de rigor institucional.
Des de Compromís continuarem demanant responsabilitats. Si cal, ho farem també per la via judicial, perquè considerem que s’ha pogut vulnerar la confiança i la seguretat d’un cos policial i la ciutadania i això no pot quedar sense conseqüències. L’Ajuntament d’Oliva no pot funcionar com un grup d’amics que es disculpen amb un missatge de Whats App. Governar és una responsabilitat pública, no una tertúlia privada. Cal serietat, ètica i respecte institucional, i això, malauradament, és el que estem trobant a faltar en la gestió de Projecte Oliva.

¿Com són les relacions amb el PSPV-PSOE?  
-En estos moments són bones. Compartim el costat de l’oposició i ens uneixen molts fronts comuns des d’una mirada progressista i d’esquerres. Treballem sovint en iniciatives conjuntes, mocions i accions de fiscalització del govern actual, perquè entenem que davant d’un executiu tan poc transparent i tan autocomplaent com l’actual, la cooperació entre les forces progressistes és essencial.
També hem fet autocrítica dels errors del passat. Tant Compromís com el PSPV hem sabut reconéixer que, malgrat les diferències, el Govern anterior va ser capaç de tirar endavant molts projectes importants en circumstàncies molt difícils —amb crisis sanitàries, energètiques i econòmiques que van marcar tota una etapa— i amb una oposició molt poc constructiva, precisament la que ara governa.
Ara, amb la perspectiva del temps, és evident que aquell govern va ser molt més productiu i responsable del que alguns volien fer creure. Cadascú manté la seua identitat i els seus codis polítics, però som aliats naturals de l’esquerra, i això, en termes de ciutat i de futur, és positiu per a una Oliva progressista.

En un escenari on gran part de la joventut s’ha deixat seduir per l’extrema dreta, ¿què hauria de fer Compromís a nivell autonòmic i local per a eixamplar el seu electorat?
-Ens trobem davant d’una reversió ideològica molt preocupant, fruit d’una combinació de desmotivació, desafecció i pèrdua de memòria col·lectiva. Els discursos radicals i d’odi proliferen quan el pensament crític s’aprima i la política deixa de connectar amb les emocions i les necessitats reals de la gent jove.  Per això, crec que la clau està en l’educació i la cultura: cal educar en valors, ensenyar a pensar, a qüestionar i a tindre criteri propi. Hem de desmuntar els arguments buits i retrògrads amb dades, empatia i coherència, mostrant que el progrés, la igualtat i la sostenibilitat són les úniques eines reals per construir un futur digne.
Compromís ha de continuar sent una veu ferma i valenta davant el retrocés en drets i llibertats que promouen PP i Vox. Però també hem d’escoltar la frustració i el descontent de les noves generacions: no es tracta només de convéncer-les, sinó d’involucrar-les. Fer-les partícips d’un projecte de futur més humà, més igualitari i més verd, on la política i els recursos estiguen al servei de les persones, i no al contrari. En definitiva, la nostra lluita és —i serà sempre— la de defensar la llibertat, la cultura i els valors que ens fan avançar com a societat.