Amb la pluja banyant la Safor començàvem dilluns una setmana que acaba feliçment divendres escoltant “El Trencanous”. Una música que ens transporta a eixa màgica nit de Nadal que tots tenim en el record. I és que la música de Txaikovski narra -en ballet- un somni infantil, que -al cap i a la fi- és una història d’amor. I eixa història culmina un dels concerts més meravellosos i emotius que han passat per la Casa de Cultura. Tindre ací, en esta petita ciutat mediterrània, a l’Orquestra de Cambra de Toulouse és un luxe estètic que el públic saforenc va agrair.

La nit començava amb una exquisida selecció de les “Quatre Estacions” de Vivaldi, sense dubte en una de les millors interpretacions escoltades: Els pastors, el ocells, l’aigua, la tormenta, l’hivern.... La sonoritat del solistes, brillant i poderosa, així com del conjunt orquestral, representa la millor tradició francesa. Una sonoritat marcadament dolça, evolvent, que contrasta per la seua riquesa cromàtica amb la sonoritat d’altres orquestres centreeuropees tècnicament baix influència russa. Precisament un dels atractius d’escoltar este grup és saborejar eixa sonoritat irrepetible i la cura de les seues versions, personals i intel·ligents -no debades ens trobem davant un conjunt que compta amb més de 70 anys d’història-, i la història és tradició.

El programa va desgranar tot un seguit de la millor i mes coneguda música orquestral; “Adagio” de S. Barber, “El minuett” de Bocherini, “La Petita Serenata Nocturna”, de Mozart... tot un regal que culminava amb “El Trencanous”. El públic, que omplia la sala de gom a gom, va acabar en peu aplaudint una altra nit per al record i no va abandonar la sala sense escoltar un bis de regal.

El proper dia 14 de novembre escoltarem a Gandia, dins el cicle de Grans Orquestres de Cambra, la Classic Strings Chamber Orchestra, grup que contarà amb la col·laboració de una fantàstica violinista solista i una soprano per acostar-mos algunes pàgines immortals de Sarasate i Verdi. Música a la Mediterrània.