¿Són suficients els recursos que destina la Conselleria de Sanitat a Oliva per a atendre malalties de salut mental? ¿Què es podria millorar?
-Sempre es podria millorar, si es destinaren més recursos i més professionals. En això estem treballant, i per això hem mantingut diverses reunions al respecte. Sí que he de dir que la relació, sobretot, amb els professionals de la salut, tant de Gandia com d'Oliva és molt bona.

¿Com valoraria el paper que fan les associacions en esta matèria a Oliva?
-Les associacions sempre són positives, perquè uneixen a un grup de persones amb un objectiu comú. Això, a banda de compartir experiències i crear vincles a nivell personal que sempre són beneficiosos, reforça el seu posicionament de cara a millorar la seua situació, negociar amb administracions, tindre una major visibilitat, etc.  A Oliva no tenim associacions de Salut Mental. Sí que existeix l'Associació de Malalts Mentals de la Safor (ASAEM), amb seu a Gandia.

¿Creu que amb la major sensibilització social en els darrers anys estan deixant de ser considerades com a malalties "de segona"?
-Per descomptat. Estem treballant molt tant per eliminar l'estigma respecte de les malalties mentals com perquè la salut mental tinga la importància que es mereix. Per exemple, amb l'organització, des de fa dos anys a Oliva, de tot un mes de la Salut Mental, amb activitats tant per a professionals com per als joves i el públic en general. El col·lectiu jove ens preocupa especialment, per l'increment que ha patit en els casos de patologies mentals en els últims anys. Però encara queda molt per fer. La cosa és que estiga completament normalitzada, que la gent no tinga por d'acudir a un especialista, i també que els professionals de la salut mental siguen més accessibles en la sanitat pública. El canvi és evident, però encara queda molt per fer.

En el cas dels joves es tracta de la població més vulnerable en este sentit. ¿Com estan treballant amb ells?
-A Oliva tenim l’EEIIA, que és un recurs propi del departament de Serveis Socials, on es tracten principalment casos d'autolesions, que es deriven des del propi institut o es detecten al mateix servei. Segons el cas i /o evolució, es deriven als pediatres, i es coordinen en la Usmia i treballadora social. El departament treballa en la detecció de patologies depressiva, ansiosa... També es fan grups en les famílies, pares i mares, on es treballen les habilitats parentals, i també en altres grups on es treballa la prevenció d'addiccions a les noves tecnologies, en coordinació amb la UPCCA de la Mancomunitat.
A més, enguany estem fent, des del propi departament, els tallers de prevenció del suïcidi, per a joves, professionals de l'educació i famílies, als mateixos instituts de Secundària. El dia 15 van començar els tallers per a les famílies. I per als alumnes i professorat s'han programat durant els dies 16, 22, 23 d'octubre, i 5 de novembre, en horari lectiu.
També tenim el dimecres 29 a les 11 h i al Centre Polivalent, la representació de l'obra musical 'La simfonia de la ment', dirigida a l'alumnat de Secundària del municipi. Es tracta d'una obra que posa en valor la salut mental, perquè és molt important fer arribar i entendre als menuts i als adolescents la importància de poder expressar com se senten i com solucionar els diferents problemes que, hui en dia, ens envolten. I una cosa important, aquesta obra musical té el suport del Col·legi de Psicòlegs de València, tot està tractat des del punt de vista dels professionals de la salut mental. Però, a més, els joves també poden assistir a la resta d'actes programats dintre del Mes de la Salut Mental. 

Parlem de la programació del "Mes de la Salut Mental".  
-La idea de fer tot un Mes de la Salut Mental va ser iniciativa de l'anterior regidora de Benestar Social, de Projecte Oliva, Ana Mascarell. I, de fet, l'any 2024 va ser la primera volta que es va celebrar el 'Mes de la Salut Mental' a Oliva. Vam haver de cancel·lar les I Jornades de Salut Mental l'any passat perquè estaven previstes per al 29 d'octubre, una data que malauradament tots recordem per la terrible dana que vam patir. Aleshores, a banda d'estar centrats a ajudar a les poblacions més afectades, la falta de comunicacions va impedir que pogueren vindre a Oliva alguns ponents i també assistents. Però enguany, finalment, anem a poder realitzar-les. Quan jo em vaig fer càrrec del departament de Benestar Social, vaig voler continuar amb aquesta iniciativa de la meua companya, perquè la considere molt necessària, interessant i profitosa per a tots. Desgraciadament, els problemes de salut mental cada vegada afecten a més gent. Per tant, tot el que puguem fer per millorar la situació que pateixen cada vegada més persones, ho farem.

¿En quins problemes han posat enguany el focus en la jornada del 30 d'octubre, i per què?
-La jornada no està adreçada només als professionals, està dirigida i pensada per a tots: professionals de la salut i l'educació, mares, pares, joves... per a tota la gent interessada en la Salut Mental, tant en promoure-la com en saber més per tal d'ajudar a les persones que pateixen algun trastorn. La primera taula redona s'ha organitzat com un punt d'encontre entre diferents perspectives, entre elles, la sanitària, la social comunitària i la de les persones en primera persona. La segona taula redona es planteja com una visió comunitària de la salut mental. I, en tercer lloc, tindrem l'exposició sobre la problemàtica del suïcidi i les conductes autolesives, a càrrec de “La Niña Amarilla”, una associació per a la prevenció del suïcidi.
A continuació, una sèrie de personalitats ens parlaran sobre la seua experiència: La Maria, cantautora (que també oferirà una xicoteta actuació); Alba Bla, muralista; Rosana Pérez, mestra; i Víctor Garcia, divulgador i 'coach'.
Per a finalitzar, com ja hem explicat, a les 17 h i oberta al públic, tindrà lloc una conferència que ens fa especial il·lusió, sobre 'Pautes de criança i orientació sobre la salut mental en l'àmbit de la família', a càrrec de la reconeguda psiquiatra i divulgadora Maria Velasco. Convide a tots a vindre, escoltar, i sobretot, treballar, cadascú des del seu àmbit o entorn, per tal de promoure la salut mental, com una part fonamental dintre del nostre benestar i salut general.