La dificultat en l’accés a la vivenda és la principal preocupació dels espanyols.¿Quin marge de maniobra té un ajuntament com el de Gandia per a garantir este dret als seus habitants? 
-El primer que cal ressenyar és que les competències en vivenda són autonòmiques i, en teoria, l'Ajuntament té escàs marge de maniobra. No obstant això, el Govern de Gandia ha articulat un conjunt de ferramentes molt atrevides, hem aconseguit el nostre perímetre competencial, que tracten de pal·liar la dificultat d'accedir a un dret constitucional. Mesures de tipus urbanístic, patrimonial, fiscal, de gestió interna i d'incentiu al lloguer. 
 

En estos moments, ¿de quantes vivendes protegides disposa l’Ajuntament? ¿Estan totes ocupades? ¿Quina és la llista d’espera per a accedir-hi? ¿Està previst adquirir més? 
-Gandia disposa de 220 vivendes públiques i la Generalitat té unes dos-centes més. Malgrat no ser moltes, és dels municipis amb un ràtio més alt entre vivendes públiques i població de tota la Comunitat Valenciana. Són clarament insuficients per a les necessitats residencials de Gandia i és per això que es va planificar en Santa Anna que en quatre parcel·les es construïra vivenda pública, al voltant de 200 en quatre solars. Les impulsa la Generalitat però encara estan estan per executar des de fa més de dos anys malgrat tindre llicència d'obra.

¿Té alguna informació sobre quan començarien les obres de les VPP per a lloguer accesible que va anunciar la Generalitat en Santa Anna? 
-Segons anuncien sembla quea l'octubre, per fi s'iniciarà una d'eixes parcel·les que contindrà 67 vivendes. Hi ha una altra parcel·la on les propostes per a construir unes altres 40 vivendes es van presentar al gener. S'acaba de resoldre el 22 de setembre, nou mesos més tard. Veient la desesperant parsimònia amb què la Generalitat pren les decisions, menys s'entén aquell pla tan altisonant anunciat per Mazón de “Pla Simplifica”. Trobe que este pla se li complica. Per a eixe viatge no calien tantes alforges.

Es treballa en plans de regeneració urbana en Ferroviaris, Raval, Benipeixcar, Benicanena i carrer La Safor. ¿Com van estos projectes? ¿Hi ha algun que estiga costant més traure’l endavant? 
-Hi ha dos plans finançats amb fons europeus: els de regeneració urbana de tipus particular (ARRUR) en els quals són els propis veïns que els sol·liciten en un àmbit d'actuació delimitat per l'Ajuntament; i després estan en aquells que a l'Ajuntament actua de forma més directa, els denominats “Pla de barris”. En estos estan implicats Ferroviaris, Safor i Benicanena. Entre les dos actuacions, la inversió aconseguix quasi els 20 milions d’euros amb l'objectiu de regenerar els immobles resolent patologies constructives pròpies del pas del temps i alhora millorar l'eficiència energètica de les vivendes.

¿Autoritzar la reconversió de baixos comercials en vivenda seria viable, o ho han descartat? 
-Està actualment en estudi la zonificació on es permetrà eixa conversió. És un tema bastant complex donat que prendre decisions a problemes conjunturals per a resoldre qüestions estructurals, en primer lloc no és senzill i, en segon lloc, tenen difícil marxa arrere. Les zones on, en principi és viable la conversió, són aquells on la tipologia residencial en baixos tradicionalment estava contemplada: Beniopa, Benipeixcar, alguns punts del Raval, etc. És a dir zones on hi ha edificis amb poques altures i això no grinyola amb baixos habitables. No té sentit en zones on hi ha finques de més altures i molts pisos en el bloc, ni per descomptat en zones on existix activitat comercial.

¿Estudien la fórmula de permetre vivendes modulars? 
-Entenc que s'està referint a la construcció industrialitzada i, sí, estem explorant la possibilitat d'eixa mena de construcció. A part d'un cost lleugerament inferior a la construcció tradicional, la qualitat dels acabats i, sobretot, la velocitat d'execució fan d'esta possibilitat edificatòria una alternativa molt interessant per a cobrir les necessitats de vivenda, que tanta falta fa a Gandia. A mitjans de setembre vam estar en la localitat de Tomelloso comprovant la viabilitat, qualitat i potencial d'esta tècnica. És molt interessant.

¿Els pisos turístics distorsionen el mercat immobiliari al nucli urbà de Gandia, o estan concentrats en la platja, i per tant no representen un problema?
-Entenem que no, perquè la majoria estan radicats a la platja. No sembla que hi haja problemes de gentrificació a la nostra ciutat. El que sí existix és una escassetat d'oferta de vivenda i, amb una demanda tan alta, els preus de lloguer i venda s'han disparat. Estem posant damunt de la taula moltes mesures, sempre dins del nostre perímetre competencial, però la solució no és immediata. De qualsevol manera la promoció s'està animant i desitgem que eixa incipient oferta que està en marxa es mantinga i s'enfortisca. Les llicències d'obra de tota mena s'han incrementat significativament i això ens fa tindre esperances que l'escassetat de vivenda millorarà substancialment.

A grans trets, en l’àrea “d’Inversions i Grans Projectes”, ¿en què estan treballant? 
-Fonamentalment a atraure projectes d’inversió que promoguen estabilitat laboral a través d'ocupacions d’alt valor afegit. Gandia té dos sectors bàsics com són el comerç i el turisme. El primer està immers en un profund canvi de model de negoci degut a canals alternatius de distribució. I el segon té un model molt madur que necessita reorientar la seua oferta perquè en cas contrari podem deixar de ser competitius per la irrupció d'unes altres destinacions amb una oferta similar amb un preu inferior. 
Encara que és complicat, s'està fent una aposta molt valenta cap a un salt de qualitat imprescindible per a no quedar-nos arrere. Però hem d'impulsar un desenrotllament econòmic més robust i diversificat. Per exemple, el cas de Sancho Llop és una aposta clara cap a un sector amb moltíssim futur i d'alt valor afegit: el sector sociosanitari. A més, hem d'explorar unes altres possibilitats associades a sectors de noves tecnologies (telecomunicacions, comunicació audiovisual i tecnologies interactives), medi ambient i economia blava, buscant sinergies realistes i efectives amb el Campus de la UPV.

Han avançat que el pressupost de 2026 serà expansiu amb 110 milions d’euros. ¿Quines són les principals raons d’este augment? ¿Quina amortització del deute hauran fet quan s’acabe esta legislatura, aproximadament? 
-El pressupost de 2026 és molt ambiciós i per això és tan alt. Parlàvem del polígon Sancho Llop com a lloc com a espai de desenrotllament econòmic i per a això és necessari acabar la seua urbanització. Després de 20 anys del seu inici i de passar molts governs, inclòs el del PP, s'ha pogut desbloquejar resolent el contracte amb l'anterior agent urbanitzador, realitzant una auditoria per a conéixer amb exactitud el nivell d'execució que hi havia envers esta informació formalitzar el projecte que acabara les obres. Després de molt barallar, les obres de finalització ja estan en marxa amb un 40% d'execució, i la previsió d'és que a la fi de 2026 estiguen concloses. Perquè ens fem una de l'impacte futur sobre l'ocupació que tindrà, només cal indicar que amb el que ja està anunciat que es construirà, donarà ocupació a prop de 300 persones. I és una xicoteta part de les parcel·les existents. És un espai d'oportunitats prometedor.
L'altra gran inversió és el pavelló Gandia Arena que se situa al costat de la UPV. Disposar d'un espai tancat amb cabuda per a 3.000 persones dona molt joc: esdeveniments esportius de molt de nivell, congressos, concerts de música que ens estan supeditats a la meteorologia, etc. És un vector de suport al turisme molt important ja que tota la infraestructura hotelera i la restauració està molt pròxima. Una magnífica oportunitat per al Grau i platja.
 

¿Està satisfet amb el funcionament dels pàrkings del Serpis i del Prado? ¿Seria partidari d’aplicar el mateix model de gestió del de República Argentina? 
-Estic prou satisfet perquè tenen un ús molt intens en estar en ple centre de Gandia, ja no són deficitaris i tot això amb uns preus molt continguts. D'altra banda, tenen un component de suport al comerç del Centre Històric molt important a través dels comerços adherits que estan en disposició de fer-los gratuïts als seus clients, mitjançant el regal d'hores d'aparcament gratuïtes amb un cost irrisori per a les comerços. 
Pel que fa al pàrquing de la República Argentina té un caràcter privat a través d'una concessió molt onerosa per a l'ajuntament i estem molt prop d'aconseguir un acord global implicant els tres aparcaments que serà molt beneficiós per a la ciutat i sense afectar el cost d'estos. Està per tancar l'acord però està molt, molt, avançat.