¿Com veu a Gandia i als gandians en comparació a fa un any, en tots els aspectes?  
-Trobe que està millor, els indicadors econòmics són bons. El deute municipal és menor, impostos com l’IBI i IAE són més baixos. Som la segona ciutat de la Comunitat Valenciana on més s’ha reduït l’atur i creixen les afiliacions a la Seguretat Social. A més, hi ha un model i un rumb de ciutat. Això no vol dir que estiga tot fet, no ens hem de resignar, sinó obrir una nova etapa per a Gandia, enfortint l’economia i oferint millors opcions de vida per als nostres ciutadans.

¿Quines són les principals obres públiques en execució que destacaria en estos moments? ¿Estan centrant-se en projectes de fons europeus? 
-Hi ha un volum d’inversió, entre pública i privada, de 120 milions d’euros en marxa. Estem vivint una tercera gran transformació de la ciutat, i el ritme no es detindrà. L’any que vé se centrarà en acabar els projectes de fons europeus en marxa, que han d’estar en juny si no hi ha una pròrroga, i en la rehabilitació de vivendes. En els pressupostos de 2026 contemplen 20 milions d’euros per a inversions, sobretot en Sanxo Llop i el pavelló Gandia Arena. 

El lloguer a Gandia arriba als 1.000 euros al mes. ¿Què pot fer l’ajuntament per a revertir esta realitat social?
-Hem donat fins i tot ajudes directes a propietaris, a través del segur d’impagament, o fins i tot anant més enllà de les nostres competèncie per a la reforma de la vivenda. Entre totes les ajudes hem pogut aflorar al mercat 50 vivendes. Amb el pla ADDA hem adquirit recentment un edifici en el carrer Magistrat Català, i estem en tràmit en un altre en el carrer Sant Enric. En matèria de vivenda estem anant més enllà de les nostres competències municipals, per a desplegar un pla que és pioner. Però no podem anar assoles, necessitem de l’ajuda de la Generalitat, hi ahí hi ha promocions de VPP en Santa Anna que no han començat, i també al Govern d’Espanya. Fins i tot estem explorant la possibilitat de permetre vivendes modulars, o prefabricades, que es construeixen de manera més ràpida. Però també tinc esperança que amb el canvi de tipologia d’algunes parcel·les municipals que ja hem posat a disposició dels promotors, augmente l’oferta. 

¿El lloguer turístic encareix o distorsiona el mercat de la vivienda a Gandia, o està ben “encapsulat” en la platja i per tant encara no representa un problema?   
-En el cas de Gandia no, perquè la vivenda turística es concentra en la platja i perquè cada vegada hi ha més normativa i control sobre ella. Gandia en vivenda està tenint els mateixos problemes que la resta de ciutats del seu tamany, però a diferència de la resta sí que ha donat dos passos per davant per a intentar solucionar-ho. Però no vorem resultats immediats, no vull donar falses esperances. Però en el mitjà termini sí que es produiran avanços. 

Per tant, no contemplen moratòries o suspensió de llicències de vivendes turístiques, com ha fet Mislata, per exemple. 
-No, encara que quanta més regulació hi haja millor, per a no fomentar la competència deslleial amb un sector que ho està fent impecablement bé.  

 
¿Com van els controls del padró i la modificació de l’ordenança que es va anunciar? 
-Confiem en els nostres funcionaris, van ser ells els qui ens van alertar del frau que hi hagué. Totes eixes persones estan ja donades de baixa del padró. I vull llançar un missatge molt clar: qualsevol persona que intente defraudar a l’ajuntament en el tema del padró serà pillat i serà donat de baixa. I el que farem serà regular-ho i endurir estes sancions en una ordenança pròpia sobre el padró que, entre altres aspectes, limitarà el número de persones per vivenda, i obligarà com a requisit previ a la inscripció a tindre una autorització per escrit del propietari de la vivenda. 

El PP insisteix a revisar els antecedents penals de qui vulga empadronar-se. 
-Això no és legal, i el Defensor del Poble ja va dir en la legislatura del PP a Gandia que no era legal. De totes maneres hi ha consens polític en l’ordenança, i en breu s’aprovarà en el plenari. 

¿Com valora l’aplicació del Pla Respecte? ¿Ha millorat el civisme i la neteja en la ciutat? 
-Prompte desplegarem la segona fase amb més mesures no sols en conscienciació sinó també en enduriment de sancions. L’ajuntament ha reforçat les seues contractes de neteja i serveis urbans, perquè hem fet els deures i no devem diners als bancs, sinó a l’ICO, però també cal que la ciutadania faça la seua part. 
A més, anem a instal·lar 38 càmeres de vigilància en punts sensibles de la ciutat, que ja estan autoritzades per la Delegació del Govern, únicament per a garantir el civisme i la convivència, i per a què tinguen un efecte disuasori. A més amb un expedient molt ben fet on es garanteix la intimitat dels ciutadans i de les vivendes. 

¿Què es pensa fer amb l’entorn de l’Ajuntament? ¿Quan s’aplicarà a Gandia la Zona de Baixes Emissions i quin abast, aproximadament, tindrà?  
-Tenim un bon punt de partida que és l’anell peatonal del centre històric. Tant la ZBE com el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible estan en licitació. Ho farem al principi sense ser punitius, sense penalitzar al treballador que no es pot canviar el cotxe, i quan tingam dades de volum de trànsit per a decidir quin és el millor perímetre.
 

¿Quan entraria en vigor l’obligació per a conductors de patinets de casc i segur?  
-Com a molt tard s’aprovarà en el plenari de novembre perquè en desembre estiga en vigor. Ha d’haver un equilibri entre conductors de patinets i vianants, la convivència en estos moments és molt millorable. 

Tots  tenim en ment el Roig Arena, recentment inaugurat. Salvant les distàncies, ¿el Gandia Arena tindrà unes funcions semblants? 
-Bé, sobretot alleujarà la gran demanda que tenim per part dels clubs d’instal·lacions esportives, i acollirà proves esportives nacionals i internacionals que hui no podem perquè no tenim espais homologats. I sí, també esdeveniments de gran format vinculats a la música o al turisme, a més dels usos que necessite la UPV. Les obres començaran este setembre amb desbrossament i la cimentació, i en la primera fase té 24 mesos d’execució. 

¿Hi ha més empreses interessades a establir-se en Sanxo Llop? ¿Què podríem vore fet quan arribe el final de la legislatura? 
-El més immediat és el centre de dia de diversitat funcional, la residència, i l’hotel, però sí, arribaran més, respectant els usos pactats, equipaments sociosanitaris i que creen llocs de treball de valor afegit. Estem acompasant la urbanització a la petició de llicències. Estem al 40% d’execució i en 2026 hem d’acabar les obres.

¿Arribaran a bon port els famosos pactes de ciutat?
-Espere que tingam altura de mires. Crec que Gandia pot quedar al marge del partidisme, del “politiqueo”, del soroll estèril que tant preocupa i cansa al ciutadà.   

Parlem de Fira i Festes. Les entrades gratuïtes per al concert de Camela i La Fúmiga es van esgotar un mes abans. ¿Creu que ha sigut el millor sistema descarregar-se-les d’internet? 
-Bé, per una part és un símptoma de l’expectació que hi ha. Es va decidir per una questió bàsicament de seguretat, però el departament de Cultura està estudiant ampliar l’aforament. M’agradaria apuntar que en un moment que  tenim dos festivals de música potents, la Fira no pot replicar el que ja fan els festivals, sinó donar un al·licient diferent, divers, i per descomptat gratuït. 

¿Què destacaria d’esta Fira i Festes?
-És una programació molt completa, amb més activitats que l’any passat, formats i espais nous, i per a tots els públics. Trobe que és una de les poques fires d’Espanya que concentra en pocs dies tantes activitats, prova d’un model d’èxit on els protagonistes són els ciutadans, i que serveix per a unir i conviure. Esperem que faça bon oratge.