Ha acabat una de les obres de renovació urbana més importants, la remodelació de l’avinguda Sant Cristòfol. ¿S’han quedat contents els veïns amb el resultat?
-Sí, vam finalitzar les obres just a l’inici de l’estiu, i estem molt contentes d’haver dut a terme aquest projecte, llargament reivindicat pel veïnat. La renovació era del tot necessària: calia adaptar l’avinguda a les noves realitats, fer-la més accessible, ampliar les voreres i utilitzar taulells de major mida per garantir una millor durabilitat. També s’han renovat les xarxes d’aigües brutes i netes i, com no podia ser d’altra manera, s’ha treballat per fer que l’avinguda siga més inclusiva i humana.  Per això, ha estat fonamental adequar els accessos a la normativa vigent i crear un bon circuit per als vianants, pensat especialment per a les persones amb mobilitat reduïda. Ara només ens queda donar-li l’últim toc: incorporar el nou mobiliari urbà al costat dels arbres que ja s’han plantat.

¿Com va la remodelació del col·legi, dins del pla Edificant?
-Hem culminat les obres del Pla Edificant, un projecte que ha suposat tot un repte. Quan vam accedir al govern, el finançament per part de la Generalitat no estava garantit, i vam haver d’avançar els fons des de l’Ajuntament de Palma per tal que les obres pogueren tirar endavant. Una despesa considerable per a un ajuntament menut, especialment tractant-se d’un projecte de gran envergadura.  L’Ajuntament ha assumit la integració de tot l’edifici antic, la construcció d’un nou aulari i la renovació del pati d’infantil, amb tot el que això comporta a nivell tècnic: ascensors, cuina, instal·lacions de seguretat … Ho vam fer perquè era una de les nostres prioritats, pensant en tota la comunitat educativa.
Ara, amb les obres finalitzades, hem completat el trasllat de les aules prefabricades a les noves instal·lacions. Este pas ha estat possible gràcies al compromís del cos directiu de l’escola, al treball incansable del professorat i al suport dels equips de manteniment tant de l’Ajuntament de Palma com del d’Ador. Volem agrair sincerament la implicació de tota la comunitat educativa.
En un futur immediat, els dos ajuntaments instal·larem el cablejat wifi per garantir que mestres i alumnat disposen de condicions òptimes per a l’aprenentatge digital. Tot i que esta inversió no correspon directament als consistoris, la considerem imprescindible, atenent les necessitats expressades per l’equip directiu.
En definitiva, estem molt satisfetes d’haver desbloquejat una situació que arrossegava la nostra escola des de la passada legislatura. Des del primer moment, tot l’equip de govern vam tenir clar que era un dels temes prioritaris, i ens hi vam comprometre fermament des que vam assumir la responsabilitat fa dos anys.

¿Afectarà a alumnes del poble la reducció de cicles formatius en l’institut de Vilallonga?
-És evident que esta decisió ens afecta directament. No només a l’alumnat de Palma, sinó també a tota la joventut de l’IES de Vilallonga. Retallar l’oferta de Formació Professional al nostre institut, l’IES Vall de la Safor, suposa menys oportunitats per a totes i tots nosaltres. És, en definitiva, un pas cap al desmantellament de l’educació pública en les zones rurals, amb totes les conseqüències que això comporta.  Este fet obliga les famílies de dotze pobles de la comarca a buscar alternatives formatives, sempre que cadascuna puga assumir-les. Cal recordar que moure’s per la comarca no és fàcil, a causa de les greus deficiències del transport públic. L’educació, la formació i les oportunitats laborals del jovent no poden dependre de si una família té recursos o no.
A més, esta retallada també repercuteix negativament en el cos docent, amb la pèrdua de llocs de treball.  En definitiva, esta decisió evidencia que el govern de la Generalitat no està actuant amb sensibilitat davant la diversitat de necessitats ni davant la diversitat territorial. No podem permetre que la retallada de l’FP al nostre IES comprometa les oportunitats d’inserció laboral del jovent dels nostres pobles.

Fa poc la Diputació va aprovar el projecte per a millorar la climatització de l’Auditori…
-Es tracta d’una reivindicació històrica per part de la ciutadania, motivada pel desig de continuar gaudint del teatre i de les activitats culturals en condicions òptimes. L’Auditori és un espai de cultura, d’oci i de convivència que cal preservar i potenciar. Per això, hem inclòs este projecte entre les prioritats de la nostra agenda local, amb la voluntat de finançar-lo a través del Pla Obert d’Inversions. Es tracta d’una ajuda ordinària, accessible per a tots els municipis, i no d’una subvenció extraordinària. Ens alegra comunicar que el cos tècnic de la Diputació de València ha donat el vistiplau al nostre projecte, fet que ens permet avançar cap a la millora d’un espai emblemàtic per al nostre poble.

Es compleix un any des que es va recuperar l’aigua per a beure en l’aixeta, obra que finalment estan pagant els veïns en el rebut. ¿Quina valoració fa de la situació? ¿Està sent efectiva la connexió amb el pou de la Mancomunitat?
-La valoració és positiva. Fa un any que el poble de Palma va recuperar l’aigua de l’aixeta, gràcies a l’esforç conjunt de totes i tots els treballadors de l’Ajuntament i al compromís ferm d’aquest equip de govern, que cal reconéixer perquè és la veritat i la realitat. I, com no, ha estat possible gràcies a la voluntat, la consciència i el suport col·lectiu de la nostra gent. Amb este recolzament, els deu mesos que vam patir sense aigua es van fer més suportables, però no ens enganyem: va ser molt dur.
Quan vam entrar fa dos anys, sabíem que esta era la primera qüestió a resoldre. El que no esperàvem era que, només dos mesos després, esclatara una segona crisi de l’aigua, pendent de solucionar des de finals de 2019. Si s’hagueren fet els deures a temps, no hauríem hagut de patir tant quan el problema ja estava damunt. Cal recordar estos fets, perquè és important mantindre’ls en la memòria: per a no repetir errors, per saber estar, i per assumir amb responsabilitat les qüestions essencials que afecten el dia a dia de les persones.
Pel que fa a la connexió, és efectiva, però actualment estem connectats en situació d’urgència. Confiem en la bona voluntat de la Mancomunitat perquè gestione els tràmits pertinents amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i ens permeta una connexió definitiva, com a membres de ple dret del sistema en alta de la Mancomunitat de Municipis de la Safor. Esperem que siga prompte, perquè estem convençudes que és beneficiós per a Palma i per a tots els pobles que en formen part. Compartir recursos és la millor opció per garantir respostes més eficients i òptimes davant crisis com la que vam patir, i també per repartir les despeses de manera justa.

¿Manté la seua postura sobre la prolongació de la CV-60? ¿Sap si hi ha alguna novetat al respecte?
-Taxativament, sí. Mantinc la meua postura contrària al projecte de la prolongació de la CV-60. A Palma no patim bloquejos de trànsit que justifiquen una ampliació de carrils, i a més, la nostra gent valora profundament el passeig per l’horta i la cura de la nostra terra. Defensar la salut de la comarca implica protegir els nostres camps, donar-los vida i dignitat, i això repercuteix directament en el benestar de les persones. Una cosa és millorar accessos puntuals a l’autopista per descongestionar zones concretes, i una altra ben diferent és impulsar un macroprojecte desfasat que no respon a la realitat actual de la Safor ni dels nostres pobles. Estem parlant d’un projecte amb més de 30 anys d’antiguitat que necessita una revisió profunda. I és justament en aquest punt on ens trobem i donant suport a la plataforma Per l'Horta de la Safor.  A dia d’avui, no tenim cap novetat per part de la Generalitat.

Recentment es va organitzar una visita a la Cova de la Clau. ¿Tenen previst posar en valor este i uns altres indrets del patrimoni natural?
-Sí, estem molt contents d’haver començat a redescobrir el nostre poble, posant en valor el patrimoni, la història i la cultura que ens defineixen. La visita a la cova va ser tot un èxit, tant per la gran participació com per l’oportunitat de conéixer un poc més la història dels primers palmissons i palmissones. Per això, volem continuar apostant per les nostres arrels i pel nostre patrimoni. Treballarem de manera progressiva per descobrir i compartir tot allò que sovint ha quedat en silenci, però que forma part essencial de la vida dels nostres avantpassats i dels racons naturals que ens envolten. Espere que, més endavant, puguem aprofundir encara més en els indrets de Palma i seguir recuperant la memòria viva del nostre poble.

Pel que fa a la gestió dels residus, i especialment sobre el contenidor marró, ¿què s’està fent?
-És una qüestió complexa. Actualment, tenim a disposició els contenidors marrons, que la ciutadania pot sol·licitar, i ja s’han dut a terme dues campanyes informatives per fomentar-ne l’ús. Pel que fa al fem en general, és una problemàtica que encara està per resoldre, i com a poble, hem d’aprendre i avançar cap a una gestió més responsable. Com passa en molts municipis, ens trobem amb abocaments incontrolats: quantitats exagerades de fem, restes de poda i trastos fora dels contenidors, especialment en la zona de Marxuquera. Esta situació no pot continuar. Ni la gent de Marxuquera ni l’Ajuntament tenim per què patir les conseqüències d’una insalubritat evitable, tenint en compte que hi ha punts nets habilitats per a la retirada correcta dels residus.
Des de l’Ajuntament de Palma de Gandia, una de les primeres preocupacions de l’equip de govern, en accedir al càrrec, va ser regularitzar la recollida de fem i obtenir dades reals sobre la situació. Per fer-ho possible, calia apostar per un nou model de recollida que reflectira la realitat del nostre municipi. Per això, vam encomanar un estudi tècnic per valorar les diferents modalitats existents, i finalment vam optar per contenidors tancats i intel·ligents de càrrega lateral, que permeten un seguiment més precís de la retirada de residus per zones. Esta proposta va ser aprovada per unanimitat en ple.
Per a poder implementar este nou model, era necessari iniciar un nou procés de contractació. Per agilitzar-lo i reduir costos i tràmits administratius, vam delegar les competències en la Mancomunitat, amb l’objectiu de fer-ho conjuntament amb la resta de pobles de la comarca. Ara mateix ens trobem en la fase de contractació per a la redacció del projecte. Confiem que, dins de les capacitats de l’administració, podrem avançar en la resolució d’esta problemàtica, executar el nou model de recollida i, sobretot, apostar per l’educació ambiental: aprendre a gestionar el fem i reciclar de manera responsable.

Finalment, ¿com es presenten les festes patronals?
-Com cada any, esperem les festes amb entusiasme i emoció. Són les festes del nostre poble, aquelles que ens han vist créixer al ritme de la banda de música, que ens fa vibrar i ens aborrona la pell.  Esperem amb il·lusió el dia de la presentació, al costat de la regina i les dames d’aquest any. Esperem la cavalcada del dia dels Sants de la Pedra, la benedicció de vehicles en honor a Sant Cristòfol, el dia de la Joventut amb la Divina Aurora i el tradicional sopar de les quintes. Esperem també el dia de l’Ajuntament, amb Sant Miquel i el castell de focs artificials, la solemne processó del Santíssim Crist de la Salut, i acabar el divendres amb les esperades paelles nocturnes.
Enguany, també celebrarem una festa al carrer a Marxuquera, i des de l’Ajuntament estem molt satisfetes d’haver col·laborat amb la nova Associació de Veïns de Marxuquera. És una mostra més de la força de la comunitat i de les ganes de fer poble. Dit això, no vull acomiadar-me sense agrair de tot cor a tots els festers i festeres, als treballadors i treballadores per la seua dedicació incansable durant tot l’any, i a tota la gent del poble per la seua contribució i estima. ¡Que visquen les festes de Palma!