¿Què destacaria del paper de Domingo Ciurana al front de la Comfraria del Grau?
-Domingo ha sigut un bon mestre i per descomptat sempre ha estat al meu costat, m'ha ensenyat i espere estar a l'alçada. El càrrec comporta lluitar per  la problemàtica del sector i defenent-ho perquè no desaparega ni el pescador ni la pesca.

El seu mandat és per a dos anys i mig, fins a les noves eleccions. Passat eixe temps ¿li agradaria continuar, o s’ho pren com una etapa transitòria?
-Ara tinc dos anys i mig al capdavant de la confraria perquè així és la legislatura, no vull tirar la tovallola si puc continuaré, per descomptat. Estos dos anys em serviran per a consolidar el meu càrrec i tornar-me a presentar. Si el sector em recolza allí estaré.

Recentment va ser nomenada vicepresidenta primera de la Federació Nacional de Comfraries de Pescadors. ¿Quin serà el seu paper i els reptes més urgents?
-És un orgull que hi haja més representació la dona en òrgans de govern, com este al nivell nacional. El sector pesquer està travessant uns problemes molt durs, en la Mediterrània últimament amb la reducció de dies de pesca en l'arrossegament i amb un contingent de gamba roja que fins ara no teníem.
Des de la Unió Europea ens estan portant amb estes mesures a la desaparició d'esta modalitat, això serà una lluita titànica per a sobreviure tant els pescadors com les confraries,s erà un dels reptes. Un altre és la pesca de tonyina roja per al sector d'arts menors, ja que els contingents que tenim en estos moments en la Mediterrània és irrisori. Es pensen que la Mediterrània és un mar sobreexplotat, però no hi ha bases d'estudis reals de biòlegs o de la UE, per això volem que la situació se certifique científicament i no només a través d'oenagés que han proliferat en Europa.

  
¿En quantes barques ha retrocedit la flota pesquera de Gandia en els darrers anys? ¿Com es podria aturar esta situació?
-Fa uns 25 anys la flota a Gandia era de 110 barques d'arts menors i unes 25 d'arrossegament. Hui n'hi ha cinc d’esta modalitat i 30 d'arts menors. La desaparició de flota ha estat abismal. És això el que volem aconseguir que no s'acabe la flota ni que desaparega la pesca a la nostra ciutat i estem treballant a fer valdre este ofici del qual es pot viure dignament. Treballarem en els instituts amb els adolescents que no estiguen motivats a estudiar i atraure'ls al sector, és difícil perquè és un treball molt vocacional i que passa de generació en generació, però cal fer alguna cosa, també amb els immigrants que arriben d'alguns països i que saben del sector.

¿És adequada la formació professional en pesca que s’imparteix en la Comunitat Valenciana? ¿Sap si tindrà Gandia estos estudis en el nou centre d’FP Integral projectat?
-De moment no hi ha formació als centres educatius, només a través del Politècnic d'Alacant, ara ajuden   fent cursos online. Això és el que pretenem, que en els instituts es puguen impartir mòduls per a pesca, però això es veu que va lent. 

¿Com valora el treball fet des d’Adomar per a posar en valor a la dona en el sector pesquer?
-L'associació es va crear amb eixa finalitat, vaig ser impulsora, la confraria dóna suport al màxim i jo encantada, però em vaig mantindre al marge una vegada creada i consolidada. Des de la directiva de la confraria també donant visibilització a la dona en els càrrecs de confraries i federacions.

¿S’implica l’Ajuntament de Gandia amb el sector pesquer local? ¿El conveni per a arreplegar meduses en estiu és un “salvavides” durant l’estiu, o no és prou?
-L'Ajuntament sempre ha estat al nostre costat, ens dóna suport, ens ajuda com bé diu a la recollida de meduses, encara que és una subvenicó, no és la panacea per al sector, tenim altres problemes econòmics, com per exemple unes taxes de l'Autoritat Portuària molt elevades que negociem amb ells per a solucionar d'alguna manera.

¿Encara tenen prohibit agafar tellina? ¿Els agradaria tornar a capturar?
-Sí, ja van uns 12 anys que esta espècie la tenim prohibida per part de la UE. Estem demanant a la Conselleria poder obrir eixa veda encara que siga amb una sola embarcació i veure com està l'espècie, sempre que la captura fora favorable amb un mínim de quilos i rendible per al pescador.

¿Els agradaria que augmentaren les quotes per a agafar gamba roja? ¿Hi ha més restriccions en altres espècies que vostés consideren inadecuades?
-Sí, el port de Gandia té una història de molts anys enrere de pescar gamba roja. Una altra espècie que ja he comentat és la tonyina vermella, les embarcacions d'arts menors de la llista G. Som a nivell nacional la que menys quota té, 480kg per embarcació i any. No és just quan l'espècie ha proliferat un 100% després d'uns 30 anys sense pescar, i que dues grans empreses en la Mediterrània tinguen milers de tones.

Treballen molts immigrants en el sector pesquer a Gandia...  
-Sí, hem de recórrer als immigrants, perquè com bé diu no tenim mariners autòctons, la veritat que gràcies a estes persones no ens veiem amb més barques amarrades per falta de tripulació. Fins i tot algun té el seu propi vaixell.
 

¿S’han trobat alguns problemes en la mar derivats dels objectes arrossegats per la dana del 29 d’octubre?  
-Així es, va ser després d'unes setmanes de la dana quan ens va arribar el problema a nosaltres. Tot el que havia baixat pels rius i sèquies va anar a parar a l'Albufera i a la mar. Canyes, troncs, escombraries al màxim. Hi ha embarcacions que després d'una marejada dies enrere van haver de tirar les xarxes al fem conforme eixien de l'aigua perquè era inhumà poder netejar estes xarxes per tornar a pescar. Un dels meus vaixells va traure una cadira, enganxada a la xarxa. És trist tot el que ha passat, i els danys col·laterals que va crear. 

¿Reciclen plàstics o residus que es troben en la mar? 
-Sí, qualsevol plàstic, aparells, “trasto” que s’arreplega de l'aigua es llança cada cosa al seu contenidor per a reciclar, tenim posats els contenidors en el port. Fins i tot tenim uns contenidors especials només per a xarxes que rebutgem que ja no serveixen per pescar.

¿Quins problemes tenen amb els dofins?
-Com éssers vius que són busquen menjar, quan no el troben busquen en les xarxes que saben que hi ha menjar, les fines les trenquen sense problema. Veuen el peix enganxat a la xarxa, i d'una mossegada araquen el peix que siga. Això suposa forats a les xarxes, fins i tot de diversos metres havent de tirar estes xarxes, amb la despesa que comporta.