A grans trets, ¿quin balanç fa de la gestió municipal en l’any passat?
-Ha estat un any en el que hem pogut posar en marxa o donar impuls a molts projectes. Als principals projectes que hem estat planificant els anys anteriors. Destacaríem l’inici de les obres de l’antic cine Cervantes, un equipament cultural de primera magnitud per al poble, la redacció del projecte de la renovació i ampliació de l’escola, el projecte d’arborització en carrers perimetrals del poble per crear ombres; la nova fase de millora del polígon industrial i les millores del Centre Social, el Pla Municipal d’Acció Cultural i Educatiu, que conduïrà les polítiques culturals i educatives del municipi; hem posat en marxa l’Espai Jove perquè la joventut puga tindre un punt de referència; i hem habilitat aules de formació i treball a la Nau.
D’altra banda, la rehabilitació del Palau Comtal ha agafat un nou impuls amb dos fases dotades amb 226.000 € i 150.000 €, que ens ha permès descobrir elements patrimonials existents ocults darrere de les diferents transformacions sofertes els darrers temps. A més, ara sabem que el palau es medieval i gòtic i data del segle XIV, dos segles abans del que es pensava. Tot el treball dut a terme és possible per l’equip que el condueix; parle de les companyes i companys de govern, i també, per extensió de tota la corporació; i, especialment, l’equip de treballadores i treballadors. Seguim, en definitiva, un camí que forma part d’un projecte de poble que hem participat amb el veïnat.

¿I quins projectes estan previstos o centraran 2025?
-El 2025 tindrem el Cine acabat; també, el projecte concret d’ampliació de l’escola, per poder-lo iniciar. Iniciarem una nova actuació per millorar el cicle integral de l’aigua, amb renovació de canonades, un descalcificador i controladors de la qualitat de l’aigua. A més, continuarem millorant les sendes i la protecció en les zones forestals. I encetarem noves actuacions del Pla d’Inversions.

¿Com marxen les obres de rehabilitació de l’antic cine Cervantes?
-Avancen a bon ritme. Esperem tindre’l acabat a meitat any. És un projecte en què hem treballat molt, i és un bé molt estimat pel poble. Tindrem un espai rehabilitat, amb les instal·lacions del segle XXI. 

¿Amb quines obres estan immersos en estos moments, o pendents del pla provincial?
-Per destacar-ne les més importants, en uns mesos, enllestirem l’equipament escènic del Cine Cervantes; conclourem l’edifici de la Nau com un espai de dinamització associatiu i formatiu; i continuarem amb la recuperació de l’espai públic del poliespotiu, tot i incloent un gimnàs. 

¿Estan treballant en els pressupostos de 2025? ¿Quines seran les línies mestres?
-Volem uns pressupostos equilibrats. Continuarem apostant tant com puguem per la potenciació dels serveis a les persones, i especialment per a la gent gran.  Ens preocupa que els joves troben el seu espai al poble i per tant a mes de donar-li forma i major contingut a l’Espai Jove, facilitar-los que puguen viure i desenvolupar-se al poble. Les associacións i les entitats han de ser un motor de desenvolupament; per això, continuem ajudant-les tant com podem. I continuem apostant per dur a terme uns pressupostos participatius que obrin la decisió de les inversions al veïnat.

Pel que fa a la Mancomunitat, continuen treballant amb consens, malgrat la marxa de l’alcalde de Beniflà? ¿Quin és el seu paper en l’ens comarcal? ¿Ha ajudat a impulsar alguna iniciativa?
-Des de la Mancomunitat de Municipis de la Safor creiem en el treball en equip i en el consens per treballar en un projecte comú de comarca.  A la Mancomunitat exercisc la responsabilitat de vicepresident primer, amb les competències de Turisme, Cultura, Oficina de Promoció del Valencià; junt a les companyes Paula Femenia, que condueix el Servei d’Arxius i Joventut, i Anabel Peiró, qui duu la Unitat de Prevenció Comunitària en Conductes Addictives i el Gabinet Psicopedagògic. Estem intentant potenciar l’àrea de Cultura, com mereix una comarca com la Safor-Valldigna; i impulsant projectes entorn al Pla de Dinamització i Governança Turística, com el Club de Producte, on les empreses de la Safor també s’impliquen a oferir experiències turístiques genuïnes. Som constants en la reivindicació de millores en el sistema de transport que ens afecta a la comarca.

Supose que a Ròtova no hi ha els problemes d’encariment de vivenda, com a Gandia, però sí algunes cases buides que podrien eixir al mercat per a millorar la situació…
-Els preus de la vivenda no estan al nivell de Gandia ni molt menys, però tenim un problema d’oferta especialment de lloguer. Per altra part tenim cases velles que estan o poden estar a la venda però que requereixen grans inversions per la rehabilitació i, per tant, no són accessibles per la gent jove. Necessitem vivendes a preus de lloguer o de compra raonables que faciliten la independència dels joves. Es calcula que podríem estar parlant de vora un 20%, una dada que extraiem de l’Oficina de l’habitatge del CDR La Safor, amb la qual treballem per buscar vies per millorar l’accés a l’habitatge i que la gent puga viure al poble.

¿Com estan gestionant, des del municipi, la migració?
-Un dels pilars del nostre projecte de municipi és el de la Ròtova per a les persones, i des d’eixa perspectiva treballem pel desenvolupament i els drets de tot el veïnat. Sempre hem tingut una xicoteta part de la població formada per gent migrada d’altres llocs de l’estat espanyol i darrerament d’altres països que s’ha integrat perfectament al poble. Des de l’escola, des de l’Ajuntament i el veïnat hem de treballar per fomentar una societat cohesionada, que no deixe enrere ningú. 

S’acosta el Porrat de Sant Macià. ¿Quines són les previsions per a este any? 
-El porrat de Sant Macià d’enguany és el primer d’un procés de maduració que hem estat treballant els anys anteriors i que continuarem els propers anys: ens endinsem en els orígens de la mateixa festivitat, per consolidar un model que parle de nosaltres com a poble. Un dels objectius principals és potenciar el retorn al llarg que l’any, donant a conèixer el nostre poble, els comerços, la gastronomia, la cultura, els equipaments, aprofitant el Porrat. Enguany hem traçat un cicle per obrir el patrimoni i que la gent, no solament visite, sinó que visca el Centre d’Interpretació de la Pansa, la Vil·la Romana  o el Palau Comtal, que enguany és la gran novetat, per poder comprovar el que hem anat descobrint amb les fases de recuperació dutes a terme fins ara.
Pensem que enguany tindrem una gran afluència de visitants, sobre tot si el temps ens acompanya tal i com es preveu. La programació és diversa i oberta als diferents públics, i s’articula en diferents espais ben caracteritzats: la Plaça Major acollirà l’espai gastronòmic de les associacions i un espai infantil; la mostra de Comerç Local; l’Espai de Llibres al Palau dels Comtes; la Fira i el mercat tradicional; i la Fira Agroalimentària, Artesana i Turística, enguany amb una gran novetat: el I Concurs Popular de Coques de Dacsa de Ròtova 2025.  Les comarques veïnes i tota la Safor esteu convidades al porrat de Sant Macià, el porrat de l’interior.