¿Quin balanç fa de la presència d’Oliva en Fitur, i dels projectes presentats?
-Lamentem la manca de consens i comunicació del govern actual, que ha afectat greument àrees clau com el turisme. La participació d’Oliva a Fitur 2025 des de la institució ha estat marcada per un programa pobre i sense innovació, evidenciant la falta d’interés per potenciar el turisme local i la desestacionalització a més de l’enfrontament entre el regidor d’Esports i el de Turisme que lluny de treballar amb coordinació per a afavorir l’atracció turística, posa en evidència el distanciament que hi ha entre els socis de govern.
La descoordinació entre regidories i la poca consideració per projectes essencials com el turisme de natura, el patrimoni històric i l’oferta cultural que en la legislatura passada ens va aportar 4 Q de Qualitat o la deixadesa en les infraestructures turístiques està afectant la promoció turística. Per altra banda, la manca de lideratge de l’alcaldessa Yolanda Pastor, que no ha defensat adequadament la representació d’Oliva en conjunt amb la Safor així com altres ciutats que tampoc s’han valorat amb el nou model de FITUR que este any ha organitzat la Generalitat amb poc espai per a la representació dels municipis. Malgrat tot, reconeixem l’esforç d’associacions gastronòmiques com Gastroliva i Agaco, i els sectors empresarials locals, que han mostrat professionalitat i compromís, així com el sector privat amb la gran oferta del turisme al llarg de més de 10 km de platja i les seues propostes en el sector econòmic que representa el 16 % del PIB de la Comunitat Valenciana i un altre tant per al mercat laboral amb la repercussió en l’economia local.  

¿Com valora la relació entre els socis de Govern, PRO i UCIN?
-Des de Compromís veiem amb preocupació la relació entre PRO i UCIN, que està marcada per la falta de coordinació i el bloqueig constant. Les denúncies públiques del portaveu d’UCIN, que critica el protagonisme de PRO obstaculitzant les seues iniciatives que excusen en la figura predominant de l’intendent de Policia Local, evidencien un Govern fracturat i desorganitzat. Estes tensions reflecteixen un estil de gestió individualista i sense consens, que perjudica Oliva en temes clau com la gestió del fem, les obres públiques i la capacitat d’afrontar problemàtiques locals, com la crisi dels porcs senglars entre altres. Això mostra que el Govern no treballa com un equip i que l’interés col·lectiu està quedant en segon pla davant de lluites internes i personalismes. El Govern de PRO i UCIN han demostrat que, més que socis, són adversaris amb visions contraposades, i això només genera paràlisi en projectes de futur i perjudicis per a la ciutadania.

¿En quines àrees o aspectes creu que falta gestió?
-La falta de gestió es manifesta en diverses àrees clau del municipi. En primer lloc, trobem una manca de projectes transformadors i de contingut que responguen a les necessitats reals de la ciutadania. Els pressupostos presentats manquen d'una visió clara i d'una planificació a llarg termini per garantir un desenvolupament sostenible, just i equilibrat per a Oliva. En àrees com l'habitatge, no hi ha una aposta decidida per la creació d'un parc d'habitatge públic ni per la rehabilitació d'immobles municipals, com la finca del cementeri o les cases de Rafalatar. Tampoc s'ha treballat a accedir a fons europeus, com els Next Generation EU, per impulsar projectes sostenibles.
Un altre aspecte preocupant és la cultura i el patrimoni històric, on observem una absència total d'iniciatives pròpies. Projectes com el Pla Director del Palau Comtal o la restauració de l'Enginy d'Oliva, que ja estaven en marxa, no han avançat ni rebut el suport necessari. Això denota una manca d'interés per protegir i fer valdre el patrimoni i la memòria democràtica.
En mobilitat i serveis socials, també hi ha una falta d'impuls per implementar el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) o avançar en la construcció d'un Centre de Dia per a persones majors, un projecte essencial que continua paralitzat. Finalment, no s'ha donat suport suficient al comerç local, l'agricultura o el turisme sostenible, i trobem una absència de polítiques que fomenten l'ocupació de qualitat i l'emprenedoria. Fins ara, el govern actual només ha donat continuïtat als projectes que ja vingueren heretats del govern anterior. Iniciatives com el Centre Olivense, les obres de Via Ronda, el Passeig Gregori Maians, el projecte Europan o el programa Edificant ja estaven planificades o en execució quan nosaltres estàvem al Govern. Això deixa en evidència la manca de propostes pròpies i la incapacitat per traçar una estratègia clara. És necessari un canvi de prioritats que situe les persones i les necessitats reals d'Oliva al centre de l'acció política.

¿Hi ha algun projecte de la seua legislatura que l’actual Govern haja tombat o modificat?
-Sí, hi ha diversos projectes que durant la nostra legislatura es van planificar amb una visió clara de futur i que l’actual Govern ha tombat, modificat o simplificat, perdent així el potencial transformador que buscàvem. Un exemple clar és el projecte del Mercat Municipal. Nosaltres havíem dissenyat un pla per dinamitzar este espai amb la renovació de les parades i la combinació amb espais gastronòmics, d’oci, formació i promoció comercial i cultural, amb l’objectiu d’atraure diferents públics i revitalitzar l’economia local. Però l’actual Govern ha optat per simplificar-lo, convertint-lo en una acció que sembla més de maquillatge que una aposta estratègica per al futur del comerç i el dinamisme econòmic de la ciutat.
També en àrees clau com joventut, igualtat i diversitat. Durant la nostra gestió vam assentar les bases per a polítiques que promogueren la inclusió i la igualtat, però ara veiem una absència total d'iniciatives en este sentit. La mateixa situació ocorre amb les infraestructures socials, com el Centre de Dia per a persones majors o els programes d’inserció social, que han quedat paralitzats o sense el suport necessari per a avançar.
Tampoc no s’han desenvolupat accions com els carrils bici o la regeneració de barris. Projectes com el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) el Pla de Barris reduït a tan sols 18 habitatges o la regeneració de la zona dels Rajolars amb el projecte Europan, que nosaltres vam impulsar, semblen haver quedat en un segon pla. Esta manca d’altura de mires i de visió estratègica no fa més que limitar el potencial del nostre municipi.

¿Com valora la gestió en matèria econòmica?
-Sembla estar basada en una sèrie d’improvisacions i decisions aïllades, sense un pla estratègic clar que oriente el futur de la ciutat. Els pressupostos que s'han incrementat de manera considerable en àrees no essencials ni prioritàries poden reflectir un intent de guanyar favor popular a curt termini, en lloc de buscar solucions a llarg termini per als problemes reals dels ciutadans. Esta manca de planificació es veu reforçada per l'externalització de molts serveis que abans es gestionaven amb recursos propis, una decisió que sovint pot ser vista com una manera d'eludir responsabilitats en lloc de treballar per l'eficiència i la sostenibilitat dels serveis estructurals del poble. Això, sumat a les pujades de sou poc justificades i a la creació de greuges comparatius entre diferents col·lectius, és una combinació que no fa més que incrementar la percepció de descoordinació i falta de transparència en la gestió.
Esta absència de coherència en el plantejament, així com la manca de responsabilitat a l'hora de resoldre qüestions crítiques com la crisi de la recollida dels residus urbans, són indicatius d'un Govern que sembla estar més concentrat en el seu propi protagonisme que en la resolució eficaç dels problemes que afecten la ciutadania. Així, mentre l’alcaldessa i altres membres del govern busquen ressaltar en esdeveniments públics, el municipi es troba mancat d’una direcció clara i d’un compromís real amb el benestar social i econòmic de la població.
La falta d'una visió clara, la deixadesa dels processos transparents i el foment de tensions entre grups no només generen una sensació de desgovern, sinó que comprometen el futur de la ciutat, desvirtuant l'essència de l'administració pública que hauria d'estar al servei de tots.

¿Què li semblen els projectes que s’han desenvolupat per al comerç local amb el fons europeus del Mercat Municipal?
-Com ha comentat, tal com es va proposar en el seu moment, tenen un gran potencial per transformar el teixit comercial i revitalitzar l’entorn de forma sostenible i innovadora. Però l'evolució del projecte sembla haver estat marcada per canvis que han reduït les expectatives inicials, un cop les prioritats han canviat per aconseguir acabar-lo ràpidament, la qual cosa posa en risc el seu èxit a llarg termini. La manca d'un pla específic per a revitalitzar el comerç local, així com la no implementació d'iniciatives que generaven ingressos, com els bons de comerç del 2024, evidencien una manca de continuïtat i una certa passivitat per part dels responsables polítics actuals. El resultat és que el comerç local, que hauria d'estar al centre d'una estratègia de creixement i recuperació econòmica, està patint una falta de suport i visió per part del govern actual.

¿Creu que el Govern local arribarà a temps per a executar el projecte del litoral? 
-El retard en apostar per estes infraestructures, així com la manera improvisada en què ara intenten gestionar-les, modificant els projectes a la baixa en comptes de donar-los el valor i la qualitat que mereixen, és una clara mostra de la manca de visió i d'estratègia a llarg termini. A més, el fet que el Pla d'Ordenació del Territori i el desenvolupament de les infraestructures no s'hagen abordat amb la mateixa ambició que es va posar en la seua creació és preocupant. L'absència d'un projecte clar de revitalització i de visió inclusiva en tots els seus aspectes és una debilitat que podria afectar el rendiment del projecte en el futur.
Per descomptat, nosaltres estem disposats a ser constructius i ajudar en tot el que siga necessari per a assegurar l’èxit del projecte. No obstant això, és necessari que l'actual Govern abandone l’estratègia de vendre una imatge d’excel·lència turística sense tindre una base sòlida d’infraestructures i serveis capaços de donar suport a esta visió. Vendre una imatge enganyosa sense tindre els recursos i les infraestructures preparades per a aquest tipus de turisme només acabarà perjudicant la ciutat a llarg termini. La prioritat hauria de ser construir una oferta turística sostenible i de qualitat, amb una visió inclusiva i accessible per a tots.

¿Com observa el fenòmen polític d’agrupació de partits indepedents Unió Municipalista, on estan UCIN i PRO? ¿Tem que restaria vots a Compromís si se presentaren a les eleccions autonòmiques?
-Des d'una perspectiva estratègica per a Compromís, la creació d'una agrupació com Unió Municipalista, amb UCIN i PRO, pot ser vista com una oportunitat més que com una amenaça. Si es presenten com una alternativa independentista o localista, podrien acabar diluint-se en un mercat de votants que, en lloc de captar l’electorat de Compromís, es podria fragmentar entre diferents opcions menys consolidades i amb una proposta menys clara a escala autonòmica. Això podria beneficiar directament a Compromís, ja que esta fragmentació dificultaria que una agrupació d’este tipus guanyara força i consolidara un suport sòlid a les eleccions autonòmiques.
Compromís representa no només el municipalisme, sinó també un projecte clar i coherent en l'àmbit autonòmic. Unió Municipalista, en canvi, podria quedar atrapada en un discurs excessivament localista i menys ambiciós, front a Compromís que pot la seua experiència en gestió a nivell autonòmic, el seu discurs inclusiu i pluralista, així com la seua capacitat per unir diversos sectors de la societat.  En Compromís prioritzem l'atenció en temes que realment preocupen la ciutadania i que són transversals autonòmicament.

El passat 1 de febrer es va celebrar el congrés local de Compromís...  
-Sí, és una oportunitat per definir el rumb del col·lectiu a nivell local i, alhora, marcar el camí per afrontar els nous reptes que es presenten per al municipi i el territori.  La candidatura presentada i tirada per unanimitat ha estat l’encapçalada per Adrià Garrido un jove historiador de 29 anys, militant de fa dos anys, però molt compromés amb el programa de Compromís des que el va conéixer de més a prop i en el que s’identifica; Julio Llorca, tresorer; Yolanda Navarro, organització i comunicació i els vocals Vicent Cabrera i jo mateixa.
Adrià ens va exposar la seua motivació i ganes de treballar pel seu poble des de l’espai polític valencianista i que amb la seua energia, la de l’equip que està formant i la força de tot el col·lectiu local, Compromís continuarà avançant amb l’objectiu d’ampliar la confiança de la ciutadania d’Oliva contribuint a construir una ciutat millor. En el congrés no només es va tractar de renovar els òrgans de decisió, sinó també de començar una nova etapa de reconstrucció i obertura del col·lectiu. A més de reforçar la seua direcció, intensificant el diàleg i la participació, centrant-se en les qüestions que més preocupen a la ciutadania, com la defensa dels drets socials, la sostenibilitat, el medi ambient o el patrimoni.