¿En termes generals, ¿quin balanç fa de l'any 2024 pel que fa a la gestió municipal?

-Molt positiu, encara que eixa valoració l'ha de fer la ciutadania. Portem any i mig al Govern d'Oliva, però en este temps hem pogut fer grans avanços. Així com l'any 2023 va ser l'any de desbloquejar moltes obres inacabades i donar-li un nou rumb i noves prioritats a l'Ajuntament, l'any 2024 ha sigut un exercici de molta feina de preparació. Ha sigut l'any en què l'Ajuntament d'Oliva ha batut rècord històric en licitacions de contractes (més de 165 contractes oberts, a banda els menors) i això és sinònim de molta feina d'administració, de reflexió, de coordinar departaments i lligar molts assumptes. 
Això ens permetrà que 2025 puga ser un any en què es materialitzen moltes millores per al nostre municipi: enguany acabaran les obres del 'Centro Olivense', el Mercat Municipal, les actuacions IVACE als tres polígons i posada en marxa d'una segona fase, les obres dels Edificants, que havien estat en punt mort des de la legislatura passada, ja estan en marxa, estem regularitzant contractes, com el de fumigació o el menjador de l'Escola Infantil. Molta feina que anirà veient-se a poc a poc.
Un fet molt important que comporta una millora considerable del funcionament de l'administració municipal, és que, per segon any consecutiu hem aconseguit portar al plenari de desembre el pressupost de l'any següent. Un fet històric per al nostre ajuntament, ja que mai abans s'havia aconseguit traure un pressupost abans d'acabar l'any. 
El que passava habitualment era que s'aprovara entre maig i setembre de l'any en curs, en el millor dels casos. Fins i tot, en la legislatura passada, el Govern de Compromís-PSOE va tindre una altra fita històrica però en este cas negativa, ja que per primera vegada van haver-hi dos anys sense aprovació de pressupostos, amb els problemes de gestió que això comporta. Ara tenim uns comptes clars i una previsió de l'exercici econòmic abans de començar l'any, i això porta estabilitat a l'administració i també seguretat als proveïdors i previsibilitat a les associacions que reben subvencions.

¿Quins són els principals objectius del pressupost municipal de 2025?
-Hem incrementat les partides de Benestar Social, Foment Econòmic i Comerç, Mercats i Consum, i hem allargat i augmentat el Servei de Salvament i Socorrisme a les nostres platges, una mesura necessària pel bon clima per a poder tindre, en condicions de seguretat, una temporada turística i de bany cada vegada més llarga, i que hem acordat amb els nostres companys de Govern d'UCIN.

També acabem d'aprovar en el pressupost per a 2025 una pujada en l'import de les subvencions als col·lectius culturals, socials o festius, moltes de les quals no s'incrementaven des de 2018. En total, es destinaran a les associacions 434.000 euros, i això suposa una pujada de 136.300 €, perquè considerem que el treball que fan pel nostre poble és molt important. A més, tenim el repte de la gestió de tots els fons europeus, que és un esforç enorme per a l'Ajuntament. Des de l'Ajuntament d'Oliva hem demostrat que amb voluntat, perseverança i treball en equip, es poden aconseguir grans objectius.

¿Quina fulla de ruta s'han marcat des del Govern local per a 2025? En unes altres paraules, després d'haver posat una mica d'ordre, i atendre allò urgent, com va dir en la investidura, ¿en quins aspectes incidiran en la ciutat en 2025?

-No ens hem oblidat i continuem treballant perquè els grans projectes que necessita la nostra ciutat (carretera Oliva-Piles per la platja, 'Centro Olivense', etc.) siguen una realitat al més prompte possible. Els treballs del Teatre Olímpia estan ja en curs.
Com he apuntat abans, tinguem en compte que van a executar-se actuacions milionàries, amb fons Edificant, en tres centres educatius: nou gimnàs l'IES Gregori Maians, es doblarà l'edifici del Conservatori Josep Climent i estan fent-se actuacions rellevants en el CEIP Alfadalí. I les obres als tres polígons industrials són l'inici de les actuacions per a la millora de les condicions dels polígons industrials. Són l'inici perquè en 2025 treballem per tindre novament fons IVACE i continuar amb una segona fase.
Un altre punt important és que a mitjans de gener començaran les obres d'habilitació de la planta baixa i segona de l'antic col·legi Hort de Palau. Actualment, la planta primera són les dependències d'Urbanisme. Ara, amb estes obres, a la planta baixa estarà Educació, ADL i Recursos Humans i en la segona planta estarà Intervenció i Contractació. Esta actuació acumularà una part important de la musculatura administrativa en un sol edifici, just al costat de l'Ajuntament, i millorarà molt la coordinació entre departaments. Amb aquesta agrupació de departaments, a més, complirem el nostre propòsit electoral d'anar eliminant lloguers d'oficines que tants diners ens costen cada any.

¿Com estan les relacions amb el soci UCIN, més enllà d'haver aprovat els pressupostos? ¿Creu que estan coordinats i el Govern parla amb una sola veu?

-En el Govern municipal d'Oliva som conscients que el treball en equip és fonamental. A més, Projecte Oliva i UCIN vam portar a les eleccions un programa electoral amb moltes coincidències, i és ací on hem de centrar-nos. Estem d'acord en el que és important: què és prioritari per a Oliva i en què hem de centrar-nos. Òbviament en el dia a dia poden haver-hi discrepàncies, i és normal, inclús positiu, perquè al final som persones. Però el que és important és que les 12 persones puguem arribar a un acord que satisfaga a totes les parts, sensibilitats i pensaments diferents. Cal dir que si estem assolint objectius és perquè s'està treballant en conjunt, si no, no es podria.

Enguany ha estat polèmica la compra dels nous contenidors de fem. ¿Quan acabaran d'instal·lar-se tots? ¿Ja se'ls ha canviat les tapes?
-En primer lloc, cal recordar que estem parlant d'un contracte, de recollida de fem i neteja viària, que suposa una despesa per a l'Ajuntament d'Oliva de més de 2'5 milions d'euros a l'any. Un contracte de 8 anys de durada que es va aprovar al final de l'anterior legislatura i que l'actual Corporació municipal està implantant, per imperatiu legal i amb molt d'esforç.
El canvi de tapes original es va voler implantar per tal de facilitar l'ús dels contenidors als veïns i veïnes, però finalment no va estar possible per les mateixes especificacions del contracte i de les condicions que havien de tindre els contenidors. Per tant, les tapes han de ser les pròpies dels contenidors.
En l'actualitat, ja està al carrer la gran part de contenidors nous, tant els de reciclatge com els d'orgànic i resta, tot i que les illes definitives s'aniran ubicant a mesura que es comprove quina serà la millor ubicació i sempre d'acord amb els veïns i usuaris. En este punt, vull insistir que estem a la disposició de tota la ciutadania per a qualsevol dubte o surgència. Estem treballant molt molt en aquest tema, i estem escoltant a tot el món i atenent i escoltant totes les propostes que puguen fer-se. Hi ha qui està jugant a fer política-polèmica amb cada passa que es fa en els contenidors. És complicat acontentar a tots, però hem de continuar amb determinació i complir amb la nostra tasca.
Pel que fa a la recollida porta a porta del cas antic i a la dels grans productors, també estem avançant, tant en la comunicació com en la implantació del servei, amb reunions i cartes personalitzades a tots els usuaris. Com vam quedar amb els hostalers, estem fent novament una ronda informativa per explicar-los el funcionament del nou servei. En una reunió recent amb hostalers, vam detectar que hi havia molta desinformació o mancança d'informació. Estem resolent este punt i estem en diàleg amb ells.

¿Creu que els olivans estan entenent tot el que comporta el projecte de reforma del Mercat Municipal i digitalització del comerç local?
-Estem fent tot el possible per explicar-ho. De fet, la comunicació és una part fonamental del Projecte Nou Mercat Oliva, Sostenible i Digital. De tota manera, som conscients que s'acabarà d'entendre quan totes les actuacions estiguen finalitzades, tant pel que fa a la digitalització i modernització com a la reforma de l'edifici del Mercat Municipal.

¿Com estan la resta de projectes de fons europeus, per exemple el "passeig dunar"? ¿Algun avanç?
-En primer lloc, tornem a insistir: mai ha existit un «passeig dunar». L'anterior Govern va publicitar en xarxes, fins i tot us va fer aplegar als periodistes, unes infografies on es projectava un passeig per les dunes. A l'inici de la legislatura, amb tota la documentació a la mà, vam explicar que s'havia mentit, mai s'havia demanat al Ministeri fons per fer un passeig dunar i, encara més, dins l'expedient hi havia un Informe de Costes que advertia que en cap cas això seria possible. Esta informació, amb tots els documents, està a la web municipal. És de consulta oberta per a tots.
Amb els fons europeus el que es farà serà executar passarel·les transversals d'accés a la platja, i sols en els punts on hi ha l'espai suficient i on els estudis de dinàmica litoral que Costes ens ha demanat per donar-nos l'autorització ho permeten. La tramitació per obtindre els permisos per poder instal·lar les passarel·les transversals és impressionant. Molt de paper i molts informes. Açò ens dona la mesura de la falta de realitat que tenia l'anterior Govern.
Sí, podem confirmar que s'està avançant, i molt, amb els projectes dels Fons Europeus del PSTD, que engloben un munt d'actuacions, entre elles les passarel·les dunars. Amb estos fons s'instal·laran plaques solars al Trinquet municipal (que junt amb les que es col·locaran al pavelló reduiran el consum energètic del Poliesportiu), millora en el passeig Almirall Carròs, informació turística, aparca-bicicletes, la major inversió en creació de faixes perimetrals contra incendis al municipi, etc. És un projecte amb múltiples actuacions sobre les quals anirem informant progressivament, segons anem adjudicant i executant.

¿S'implicarà la Diputació de València amb la reforma del Teatre Olímpia?  
-El Teatre Olímpia és un dels projectes fonamentals per a l'actual Corporació municipal, perquè és necessari i s'ha anat postergant des de fa massa anys. Tampoc és senzill, però ja tenim avanços. Estan ja contractades les cates arqueològiques prèvies a tota actuació d’esta magnitud i estem ja preparant tot per a iniciar la redacció del projecte constructiu, que ha d'anar en paral·lel amb una modificació urbanística per donar encaix a l'edifici. Amb tot, estarem en condicions de preparar l'execució de les obres. El compromís que tenim en Diputació és redactar el projecte constructiu i, amb l'actuació degudament pressupostada, tornar a seure i parlar-ne.

¿Està satisfeta de com està funcionant la Fundació Francisco Brines?
-La Fundació Francisco Brines ha patit una transició que ha suposat un canvi important en la seua gestió, arran de la dimissió, en octubre de 2023, d'Àngels Gregori com a directora i de part del seu equip. Àngels Gregori és d'Oliva, i açò és important. Ara la directora és Mariona Brines, neboda del nostre Premi Cervantes, que sense dubte està fent un gran esforç per promoure la Fundació i l'obra de Brines. En esta nova etapa cal que el paper central de la població natal del nostre poeta no es perda. Ja ho vaig dir el passat 29 de novembre en el lliurament dels darrers Premis Internacionals de Poesia Francisco Brines, que enguany per primera vegada van tindre lloc a València i no a Oliva. Si els Reis d'Espanya van ser capaços de visitar l'Elca l'any 2020, amb pandèmia i tot, segur que la nostra ciutat pot tindre més protagonisme en la Fundació Francisco Brines.

El regidor de Turisme va anunciar un festival de música en la platja esta primavera. ¿Finalment se celebrarà?
-Encara no ho podem assegurar. Estem parlant d'una activitat cada vegada més present en els nostres pobles, que sens dubte suposa un gran atractiu per als joves i no tan joves. Estem oberts a eixa possibilitat, però ara com ara encara no ho podem assegurar. És cert que el festival es va anunciar, però no hi ha cap proposta en ferm de cap empresa per organitzar-lo i, per tant, no hi ha cap tramitació iniciada, encara. Estem parlant d'una activitat privada, però que ha de comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament, pel que fa a la utilització de solars municipals i protocols d'accessos, aparcament, eixides d'emergència, seguretat, etc. Si una empresa presenta una memòria, des de l'Ajuntament sens dubte que l'estudiarem perquè creiem que serà positiu per a Oliva.

Recentment, coneixíem que el projecte de la depuradora està paralitzat perquè no es pot garantir la destinació de l'ús terciari. ¿Què caldria perquè es podera reactivar?

-Però esta paralització no és d'ara, sinó l'estat en què el projecte es troba de fa anys. Nosaltres el que volem és que hi haja informació clara i tindre tothom la informació. El projecte de la nova depuradora és finançat per la Unió Europea, i amb els estàndards europeus, la reutilització de l'aigua per a reg és imprescindible. Per això, els nostres esforços estan centrats ahí. En quin punt estem: hem actualitzat un estudi d'enginyeria on s'analitzen les actuacions a realitzar i un estudi de costos total, per tal que els potencials regants tinguen informació clara i, a això se suma un estudi jurídic on s'analitza com donar forma a tota la governança de la gestió de l'aigua. 
El més positiu és que, a hores d'ara, i per primera vegada, ja hi ha una massa de regants interessada en formar part del projecte. Estem ultimant els preparatius per vincular la relació entre les parts i plantejar-ho a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Ara bé, l'impacte de la dana és de sobra conegut per tots, i ha impactat també en, parle de memòria, 11 depuradores de poblacions afectades. Evidentment, l'agenda de la Confederació, Ministeri i Generalitat s'ha vist totalment alterada en aquest aspecte, però la necessitat de nova depuradora a Oliva és palmària. Som comprensius en les necessitats, però no deixarem de treballar pel que a l'Ajuntament correspon i d'insistir que s'efectuen les inversions.
A més, és moment també de reivindicar les obres de la presa de la Gallinera. Les inversions en infraestructures hidràuliques, com hem vist, són de gran transcendència per al nostre territori i, en el cas d'Oliva, la presa de la Gallinera és la culminació de la columna vertebral del sistema hidràulic del nostre terme municipal.

¿Tem que algunes reivindicacions pendents o històriques que té Oliva amb la Generalitat es queden aparcades per la reconstrucció a les zones afectades per la dana? ¿Voria comprensible este fet?
-La consellera d'Hisenda i Economia, Ruth Merino, ha explicat en diverses ocasions que els compromisos signats amb les poblacions valencianes van a complir-se, i que les ajudes per als damnificats i la reconstrucció de les poblacions afectades per la dana eixiran d'un pressupost alternatiu o extra. És cert que ara l'aprovació del pressupost de la Generalitat està patint algun retard, perquè el Govern està en minoria. Però esperem que la Generalitat complisca els seus objectius i compromisos sense oblidar l'emergència i la prioritat que suposa l'ajuda als afectats per la tragèdia del passat 29 d'octubre.

Mazón va suspendre per la dana una visita prevista a Oliva. ¿Sap si es farà?
-De moment no tenim constància d'una nova data per a la visita que es va suspendre, i és lògic. Hi ha prioritats noves sobrevingudes al si de la Generalitat i és normal que el temps i els esforços es destinen ara als municipis i les persones afectades per la dana.

¿Li agradaria que la Unió Municipalista es presentara a les pròximes eleccions autonòmiques? ¿A quins blocs ideològics actualment representats en Les Corts podria restar-li vots?
-No em resulta important a qui podria restar vots en les Corts sinó quins assumptes podríem incorporar a l'agenda pública valenciana. Els partits hem de ser instrument per a la gestió pública i millora de la vida de la ciutadania. Això és el que és important. Això és Projecte Oliva i així ens vegem també reflectits en la Unió Municipalista. 
És important estar a les institucions autonòmiques i provincials, inclús estatal perquè pot elevar la veu dels municipis, del sentir i les singularitats de les necessitats de cada poble, cada barri. És una oportunitat per projectar les aspiracions i formes de treballar dels Ajuntaments, l'administració més propera al ciutadà, cap a altres esferes de governança. Espere que tot el treball que David García, alcalde de Nules i president de la Unió Municipalista a nivell estatal, i de Jorge Rodríguez, alcalde d'Ontinyent i president en la Comunitat Valenciana, puguen donar el seu merescut fruit i es concórrega a les eleccions autonòmiques.