Mario Vidal: 'Reduirem a la mínima expressió el pagament de factures fora de contracte'
El regidor d’Educació i Hisenda d’Oliva es retroba amb Safor Guia amb la satisfacció d’haver aprovat per segon any els pressupostos municipals de 2025 en temps i forma. Unes previsions econòmiques que detalla en esta entrevista, i que permetran acabar projectes com el Centre Polivalent, o encarrilar la reforma del Teatre Olímpia, entre d’altres inversions. A més, Vidal es mostra satisfet per la bona marxa de les obres del Pla Edificant, perquè s’està complint el cronograma previst.
L’oposició s’ha queixat que per segon any consecutiu no se li ha donat temps a estudiar la proposta definitiva de pressupostos, i que fins i tot han tingut menys dies. ¿Què ha fallat?
-Crec que no és cert el que ha dit l’oposició. Enguany han tingut més temps per estudiar el pressupost, i de fet, a banda de les dues comissions d’Hisenda, s’han celebrat dues taules de treball més perquè pogueren aportar les seues propostes i nosaltres estudiar-les. De fet, algunes d’elles s’han incorporat al pressupost, que podem dir que és el més participatiu i col·laboratiu que s’ha aprovat en anys en l’Ajuntament d’Oliva.
Fins que no vam acabar la comissió extraordinària i urgent d’Hisenda, tot anava d’allò més bé: este any es va lliurar un esborrany dels pressupostos el dia 22 de novembre, on es va explicar tot el pressupost d’ingressos i despeses fil per randa; vam acordar fer unes taules de treball per a tractar d’incorporar propostes de tots els grups municipals dins del pressupost 2025 i, així, dur per a dictamen de la següent comissió d’Hisenda un pressupost tancat completament participatiu i col·laboratiu.
Es van realitzar taules de treball els dies 27 de novembre i 2 de desembre. El 2 de desembre, una vegada finalitzem la taula de treball, trasllade al departament d’Intervenció totes les propostes i s’incorporen part d’elles (10.000 €, per a la valoració dels edificis del casc antic; crèdit per a la redacció del projecte del Passeig Gregori Maians i restauració del carril bici, dins de les partides de Vies Públiques; a banda de, una vegada feta efectiva la venda del solar municipal, es destinarà part del crèdit per a l’adquisició de béns immobles del patrimoni històric de la nostra localitat).
En la taula de treball del 27 de novembre, i després d’acordar una nova taula de treball per al 2 de desembre, es va proposar l’ús de la convocatòria extraordinària i urgent per a compensar les quasi dos setmanes que es van atorgar per a estudiar i aportar propostes al pressupost, estalviant-nos els dos dies hàbils entre convocatòria i comissió o plenari.
El dimecres 4 de desembre celebrem la comissió d’Hisenda en el seu horari habitual (9.30 h), dictaminem l’aprovació del pressupost 2025 (Projecte Oliva i UCIN, a favor; Compromís i PP, abstenció; PSOE, en contra) a l’acabament, anava a decidir-se el dia de celebració del plenari que no tenia data concreta (dijous 5 o dilluns 9), però sí que m’assabente que, la cap de llista del PSOE, havia estat reunint-se moments abans de la celebració de la comissió per a tractar de boicotejar la celebració del plenari l’endemà.
Es decideix celebrar el plenari dijous 5 de desembre, per part nostra, ja que s’estimava suficient el temps per a la valoració del pressupost i afegir les propostes dels grups de l’oposició i, així, també, poder facilitar la seua tramitació definitiva una vegada s’aprovara de forma provisional.
Al marge del contracte del fem, ¿continuen donant cobertura a servicis públics que abans es pagaven amb factures fora de contracte?
-Sempre hem treballat en la línia de regularitzar tot este tema, perquè era una de les nostres demandes en l’anterior legislatura. No es podia estar alçant, periòdicament, eixes objeccions de legalitat amb quanties tan elevades i de serveis públics recurrents i habituals. Per això, este any i mig que portem al capdavant de l’Ajuntament d’Oliva, els departaments municipals han estat preparant plecs per a traure a licitació el major nombre de contractes i regularitzar eixa despesa.
Amb tota la tramitació de grans projectes com els IVACE dels polígons, el PSTD, els Edificants, les obres del Mercat o el Centre Olivense, han fet que part d’estos contractes no s’hagen pogut licitar i adjudicar abans d’acabar l’any, però, en la majoria dels casos, estan enllestits per a entrar en la recta final i, per fi, reduir a la mínima expressió el pagament de factures fora de contracte.
Perquè s’hi faça una idea la ciutadania del treball, este any 2024 hem aconseguit un nombre rècord de contractes. La suma total dels contractes que s’han formalitzat este any, a data 17 de desembre, és de 163, dels quals 87 en serveis, 33 per subministraments, 25 per obres i 18 privats.
¿Està satisfet UCIN amb el pressupost de les seues àrees? ¿Com va anar eixa negociació?
-Crec que els companys de Govern d’UCIN haurien de contestar a la pregunta de si estan satisfets. Per la meua part, sí que puc dir que des del mes de juliol tots els regidors i les regidores delegats han tingut al seu abast la previsió de despesa dels seus departaments referent als capítols 2 (despesa corrent), 4 (transferències corrents) i capítol 6 (inversions), després de l’estudi que vaig estar realitzant dels pressupostos dels últims anys (2020-2023) i la proposta que els hi vaig traslladar en primer terme, a partir de les dades totals reflectides a 31/12 de cadascun dels anys anteriors. Cada regidor de l’equip de govern ha anat traslladant-me les necessitats dels seus departaments per al pròxim any 2025 i, a partir d’eixes dades, s’ha anat confeccionant el pressupost.
Les reunions i converses per a la negociació del pressupost, han anat molt fluides i senzilles, perquè sempre hem treballat des de la unitat, sense buscar protagonisme d’una regidoria o departament concret. Òbviament, tots els departaments em van traslladar unes demandes elevades per a tots ells, però clar, açò suposava plantar-nos en un pressupost de despeses de quasi 35 milions d’euros. Malgrat esta dificultat, hem pogut ajustar els imports de cada partida corresponent a cada programa i s’ha prioritzat el benestar de la ciutadania, mantenint i augmentat partides referents a Educació (+25.000 €), Benestar Social (+282.450 €), Agricultura (+58.350 €), Comerç i Mercat (+75.950 €), Plans de foment de l’ocupació ADL (+29.000 €), Esports (+48.000 €) o, per exemple, en Platges, que dirigeix el portaveu d’UCIN Salva Llopis, on s’ha incrementat el crèdit consignat respecte a l’any 2024 per a poder ampliar la cobertura del contracte de salvament i socorrisme (passant de 883.000 € a 946.640 € anuals).
Pel que fa a les obres de la Fase III del cementeri, que gestiona la regidora d’UCIN Rosa Pous, les hem deixades per al primer semestre de 2025, i les finançarem mitjançant el major import que s’aconseguisca amb la venda del PMS que hi tenim consignat en el pressupost o, també, amb una modificació de crèdit del romanent de tresoreria d’este any 2024.
¿Quin “protagonisme” tindrà en 2025 el romanent de tresoreria? ¿Deixen alguna inversió o projecte pendent en funció de com isca la liquidació de 2024?
-Amb les regles fiscals completament amb vigor per a este any 2025, no es podrà disposar amb tanta llibertat del romanent de tresoreria com fins estos últims anys. Cal dir que, este any 2024, ja tornàvem a tindre les regles fiscals en vigor, però, per exemple, el passat mes de maig vam rebre la notificació que, com l’any 2023 encara estaven suspeses les regles fiscals, es podria fer ús de tot el romanent de tresoreria d’eixe any.
Encara no sabem fins a quin punt seran restrictives estes regles fiscals l’any 2025, però sí que treballem amb un sostre de despesa no financera de 31.992.261 €, és a dir, un marge d’1.710.215 € respecte del pressupost inicial aprovat, però també cal tindre en compte que, una vegada es liquide el pressupost de l’any 2024, amb el romanent de tresoreria generat, s’ha de reduir eixe import del romanent amb els imports de les modificacions de crèdit que es van aprovar este passat mes de juliol d’inversions (Capítol 6) que no s’han pogut executar abans d’acabar l’any, mentre que les modificacions de despesa corrent (Capítol 2) que no s’hagen adjudicat, com a mínim, abans del 31/12/2024, passaran a sumar dins de l’import del romanent de tresoreria.
Si l’escenari que s’hi planteja és el de la restricció màxima, tractarem de minimitzar l’ús d’este romanent de tresoreria.
Han reduït la previsió d’ingressos per multes imposades per la Policia Local. ¿Quins problemes hi ha per a què no es recapte més en via executòria?
-En l’estudi que hi vaig fer dels pressupostos dels últims 5 anys, em resultava cridaner observar les quantitats elevades de drets de cobrament reconeguts a la fi d’any i la diferència que hi havia amb la recaptació final real (50.000 € - 75.000 € menys per any cobrat), per això vaig consultar a la Policia Local i als departaments d’Intervenció i de Recaptació Tributària estes dades. La informació que em van traslladar fou que no hi havia problema amb la liquidació de les sancions en voluntària, però totes les sancions de trànsit que anaven per via executiva soles s’estava recaptant una mitjana del 44,62% els últims anys, perquè la majoria d’eixes sancions que no s’hi cobren són, principalment, per no residents a Oliva o turistes nacionals i estrangers.
La redacció del projecte del Teatre Olímpia es pagarà amb fons propis, però... ¿Com es finançaran les obres? ¿Ho farà la Diputació amb algun conveni singular?
-Sí, com ja es va explicar en la comissió d’Hisenda la redacció del projecte del Teatre Olímpia es realitzarà mitjançant un Programa d’Execució Temporal. Una vegada estiga redactat el projecte i feta la valoració de la memòria econòmica de tota la despesa de l’obra, ja vam quedar que els hi presentaríem el projecte a Diputació i, a partir d’eixe punt, ja començaríem a parlar del tema del seu finançament. Quan s’arribe a eixe punt de trobada amb Diputació per al finançament de les obres del Teatre Olímpia, aleshores ja podrem parlar de dates concretes.
Pel que fa a Educació, ¿com van, a grans trets, les obres del pla Edificant?
-Ja tenim en marxa les obres dels tres “Edificants”: el primer centre que va iniciar les obres va ser el CEIP Alfadalí, este passat mes d’octubre; un mes després va ser el torn de l’inici de les obres del Conservatori Josep Climent; i, una vegada hem deixat enrere el pont de desembre, s’han iniciat les obres del nou gimnàs de l’IES Gregori Maians. Cada dimecres es fan reunions amb les direccions dels centres, les empreses constructores i l’Ajuntament per a anar avaluant l’execució de les actuacions previstes en el full de ruta que suposa el cronograma de les obres.
Amb la previsió de les dates d’inici de les obres, soles hem tingut uns dies de retard amb les obres de Conservatori perquè l’empresa constructora va cedir part de la seua maquinària pesada per a ajudar a les poblacions afectades per la DANA. Ajustant-nos al cronograma de les obres, la previsió inicial d’acabament és la següent: per a juny de 2025, el nou gimnàs de l’IES Gregori Maians; per a la fi d’octubre, o l’inici de novembre de 2025, el CEIP Alfadalí; i, per últim, per a novembre de 2025, el nou aulari del Conservatori.
En juny de 2025 l’ajuntament organitza una jornada al voltant de la inclusió educativa, en col·laboració amb el Cefire. ¿En què consistirà?
-Sí, des del passat mes de novembre, ja tenim tancats a tots els ponents d’esta jornada tan il·lusionant. Els conferenciants que van a participar-hi, i els títols de les seues ponències, són: Manu Velasco, docent i autor dels blogs “El blog de Manu Velasco” i “Ayuda para maestros”, amb la seua ponència “Educar con las otras TIC: tiempo, interés y cariño”; Silvia Álava, Doctora en Psicologia Clínica i de la Salut i experta en psicologia educativa i escriptora, amb “Inclusión mental y salud”; José Antonio Fernández Bravo, Doctor en Ciències de l'Educació, mestre, expert en gestió, administració i direcció de centres educatius, amb la ponència “Enseñar desde el cerebro del que aprende”; i, finalment, Mar Romera, mestra, llicenciada en Pedagogia i en Psicopedagogia, especialista en intel·ligència emocional i innovació, amb “Hacia una escuela ‘exclusiva’”.
L’assistència estarà oberta per a tots i totes i serà completament gratuïta, això sí, s’habilitarà un enllaç al web de l’Ajuntament d’Oliva per a poder realitzar el registre. A partir d’este mes de gener començarem a realitzar els treballs de promoció i, a partir del mes de març s’obrirà el termini per a les inscripcions.
Per acabar, esta jornada no es certificarà per als docents mitjançant la col·laboració amb el CEFIRE, ja que no s’arriba a un mínim d’hores per a poder fer-ho (7-8 hores, mentre que la nostra jornada serà de 5 hores, amb horari de 9 h a 14 h). Per a futures edicions, estudiarem la possibilitat de realitzar esta jornada d’un dia complet i, així, sí poder aconseguir eixa certificació oficial per a tots els docents assistents.
¿Creu que la reconstrucció de les zones afectades per la dana implicarà retallades en la resta de municipis valencians com Oliva per part d’administracions superiors, per a projectes històrics o llargament reivindicats?
-De moment esta pregunta no la podem contestar. Encara no hi ha cap administració, ni autonòmica ni estatal, que tinga uns pressupostos aprovats per al 2025, i tampoc hi ha cap comunicació oficial al respecte. Sabem que va a fer-se un gran esforç per tal d’ajudar a la reconstrucció de les zones afectades per la catàstrofe de la dana, i és absolutament necessari, però no sabem si serà amb una partida extraordinària, que respecte tots els compromisos d’inversions signats, o si afectarà a la resta d’inversions previstes.
L’oposició s’ha queixat que per segon any consecutiu no se li ha donat temps a estudiar la proposta definitiva de pressupostos, i que fins i tot han tingut menys dies. ¿Què ha fallat?
-Crec que no és cert el que ha dit l’oposició. Enguany han tingut més temps per estudiar el pressupost, i de fet, a banda de les dues comissions d’Hisenda, s’han celebrat dues taules de treball més perquè pogueren aportar les seues propostes i nosaltres estudiar-les. De fet, algunes d’elles s’han incorporat al pressupost, que podem dir que és el més participatiu i col·laboratiu que s’ha aprovat en anys en l’Ajuntament d’Oliva.
Fins que no vam acabar la comissió extraordinària i urgent d’Hisenda, tot anava d’allò més bé: este any es va lliurar un esborrany dels pressupostos el dia 22 de novembre, on es va explicar tot el pressupost d’ingressos i despeses fil per randa; vam acordar fer unes taules de treball per a tractar d’incorporar propostes de tots els grups municipals dins del pressupost 2025 i, així, dur per a dictamen de la següent comissió d’Hisenda un pressupost tancat completament participatiu i col·laboratiu.
Es van realitzar taules de treball els dies 27 de novembre i 2 de desembre. El 2 de desembre, una vegada finalitzem la taula de treball, trasllade al departament d’Intervenció totes les propostes i s’incorporen part d’elles (10.000 €, per a la valoració dels edificis del casc antic; crèdit per a la redacció del projecte del Passeig Gregori Maians i restauració del carril bici, dins de les partides de Vies Públiques; a banda de, una vegada feta efectiva la venda del solar municipal, es destinarà part del crèdit per a l’adquisició de béns immobles del patrimoni històric de la nostra localitat).
En la taula de treball del 27 de novembre, i després d’acordar una nova taula de treball per al 2 de desembre, es va proposar l’ús de la convocatòria extraordinària i urgent per a compensar les quasi dos setmanes que es van atorgar per a estudiar i aportar propostes al pressupost, estalviant-nos els dos dies hàbils entre convocatòria i comissió o plenari.
El dimecres 4 de desembre celebrem la comissió d’Hisenda en el seu horari habitual (9.30 h), dictaminem l’aprovació del pressupost 2025 (Projecte Oliva i UCIN, a favor; Compromís i PP, abstenció; PSOE, en contra) a l’acabament, anava a decidir-se el dia de celebració del plenari que no tenia data concreta (dijous 5 o dilluns 9), però sí que m’assabente que, la cap de llista del PSOE, havia estat reunint-se moments abans de la celebració de la comissió per a tractar de boicotejar la celebració del plenari l’endemà.
Es decideix celebrar el plenari dijous 5 de desembre, per part nostra, ja que s’estimava suficient el temps per a la valoració del pressupost i afegir les propostes dels grups de l’oposició i, així, també, poder facilitar la seua tramitació definitiva una vegada s’aprovara de forma provisional.
Al marge del contracte del fem, ¿continuen donant cobertura a servicis públics que abans es pagaven amb factures fora de contracte?
-Sempre hem treballat en la línia de regularitzar tot este tema, perquè era una de les nostres demandes en l’anterior legislatura. No es podia estar alçant, periòdicament, eixes objeccions de legalitat amb quanties tan elevades i de serveis públics recurrents i habituals. Per això, este any i mig que portem al capdavant de l’Ajuntament d’Oliva, els departaments municipals han estat preparant plecs per a traure a licitació el major nombre de contractes i regularitzar eixa despesa.
Amb tota la tramitació de grans projectes com els IVACE dels polígons, el PSTD, els Edificants, les obres del Mercat o el Centre Olivense, han fet que part d’estos contractes no s’hagen pogut licitar i adjudicar abans d’acabar l’any, però, en la majoria dels casos, estan enllestits per a entrar en la recta final i, per fi, reduir a la mínima expressió el pagament de factures fora de contracte.
Perquè s’hi faça una idea la ciutadania del treball, este any 2024 hem aconseguit un nombre rècord de contractes. La suma total dels contractes que s’han formalitzat este any, a data 17 de desembre, és de 163, dels quals 87 en serveis, 33 per subministraments, 25 per obres i 18 privats.
¿Està satisfet UCIN amb el pressupost de les seues àrees? ¿Com va anar eixa negociació?
-Crec que els companys de Govern d’UCIN haurien de contestar a la pregunta de si estan satisfets. Per la meua part, sí que puc dir que des del mes de juliol tots els regidors i les regidores delegats han tingut al seu abast la previsió de despesa dels seus departaments referent als capítols 2 (despesa corrent), 4 (transferències corrents) i capítol 6 (inversions), després de l’estudi que vaig estar realitzant dels pressupostos dels últims anys (2020-2023) i la proposta que els hi vaig traslladar en primer terme, a partir de les dades totals reflectides a 31/12 de cadascun dels anys anteriors. Cada regidor de l’equip de govern ha anat traslladant-me les necessitats dels seus departaments per al pròxim any 2025 i, a partir d’eixes dades, s’ha anat confeccionant el pressupost.
Les reunions i converses per a la negociació del pressupost, han anat molt fluides i senzilles, perquè sempre hem treballat des de la unitat, sense buscar protagonisme d’una regidoria o departament concret. Òbviament, tots els departaments em van traslladar unes demandes elevades per a tots ells, però clar, açò suposava plantar-nos en un pressupost de despeses de quasi 35 milions d’euros. Malgrat esta dificultat, hem pogut ajustar els imports de cada partida corresponent a cada programa i s’ha prioritzat el benestar de la ciutadania, mantenint i augmentat partides referents a Educació (+25.000 €), Benestar Social (+282.450 €), Agricultura (+58.350 €), Comerç i Mercat (+75.950 €), Plans de foment de l’ocupació ADL (+29.000 €), Esports (+48.000 €) o, per exemple, en Platges, que dirigeix el portaveu d’UCIN Salva Llopis, on s’ha incrementat el crèdit consignat respecte a l’any 2024 per a poder ampliar la cobertura del contracte de salvament i socorrisme (passant de 883.000 € a 946.640 € anuals).
Pel que fa a les obres de la Fase III del cementeri, que gestiona la regidora d’UCIN Rosa Pous, les hem deixades per al primer semestre de 2025, i les finançarem mitjançant el major import que s’aconseguisca amb la venda del PMS que hi tenim consignat en el pressupost o, també, amb una modificació de crèdit del romanent de tresoreria d’este any 2024.
¿Quin “protagonisme” tindrà en 2025 el romanent de tresoreria? ¿Deixen alguna inversió o projecte pendent en funció de com isca la liquidació de 2024?
-Amb les regles fiscals completament amb vigor per a este any 2025, no es podrà disposar amb tanta llibertat del romanent de tresoreria com fins estos últims anys. Cal dir que, este any 2024, ja tornàvem a tindre les regles fiscals en vigor, però, per exemple, el passat mes de maig vam rebre la notificació que, com l’any 2023 encara estaven suspeses les regles fiscals, es podria fer ús de tot el romanent de tresoreria d’eixe any.
Encara no sabem fins a quin punt seran restrictives estes regles fiscals l’any 2025, però sí que treballem amb un sostre de despesa no financera de 31.992.261 €, és a dir, un marge d’1.710.215 € respecte del pressupost inicial aprovat, però també cal tindre en compte que, una vegada es liquide el pressupost de l’any 2024, amb el romanent de tresoreria generat, s’ha de reduir eixe import del romanent amb els imports de les modificacions de crèdit que es van aprovar este passat mes de juliol d’inversions (Capítol 6) que no s’han pogut executar abans d’acabar l’any, mentre que les modificacions de despesa corrent (Capítol 2) que no s’hagen adjudicat, com a mínim, abans del 31/12/2024, passaran a sumar dins de l’import del romanent de tresoreria.
Si l’escenari que s’hi planteja és el de la restricció màxima, tractarem de minimitzar l’ús d’este romanent de tresoreria.
Han reduït la previsió d’ingressos per multes imposades per la Policia Local. ¿Quins problemes hi ha per a què no es recapte més en via executòria?
-En l’estudi que hi vaig fer dels pressupostos dels últims 5 anys, em resultava cridaner observar les quantitats elevades de drets de cobrament reconeguts a la fi d’any i la diferència que hi havia amb la recaptació final real (50.000 € - 75.000 € menys per any cobrat), per això vaig consultar a la Policia Local i als departaments d’Intervenció i de Recaptació Tributària estes dades. La informació que em van traslladar fou que no hi havia problema amb la liquidació de les sancions en voluntària, però totes les sancions de trànsit que anaven per via executiva soles s’estava recaptant una mitjana del 44,62% els últims anys, perquè la majoria d’eixes sancions que no s’hi cobren són, principalment, per no residents a Oliva o turistes nacionals i estrangers.
La redacció del projecte del Teatre Olímpia es pagarà amb fons propis, però... ¿Com es finançaran les obres? ¿Ho farà la Diputació amb algun conveni singular?
-Sí, com ja es va explicar en la comissió d’Hisenda la redacció del projecte del Teatre Olímpia es realitzarà mitjançant un Programa d’Execució Temporal. Una vegada estiga redactat el projecte i feta la valoració de la memòria econòmica de tota la despesa de l’obra, ja vam quedar que els hi presentaríem el projecte a Diputació i, a partir d’eixe punt, ja començaríem a parlar del tema del seu finançament. Quan s’arribe a eixe punt de trobada amb Diputació per al finançament de les obres del Teatre Olímpia, aleshores ja podrem parlar de dates concretes.
Pel que fa a Educació, ¿com van, a grans trets, les obres del pla Edificant?
-Ja tenim en marxa les obres dels tres “Edificants”: el primer centre que va iniciar les obres va ser el CEIP Alfadalí, este passat mes d’octubre; un mes després va ser el torn de l’inici de les obres del Conservatori Josep Climent; i, una vegada hem deixat enrere el pont de desembre, s’han iniciat les obres del nou gimnàs de l’IES Gregori Maians. Cada dimecres es fan reunions amb les direccions dels centres, les empreses constructores i l’Ajuntament per a anar avaluant l’execució de les actuacions previstes en el full de ruta que suposa el cronograma de les obres.
Amb la previsió de les dates d’inici de les obres, soles hem tingut uns dies de retard amb les obres de Conservatori perquè l’empresa constructora va cedir part de la seua maquinària pesada per a ajudar a les poblacions afectades per la DANA. Ajustant-nos al cronograma de les obres, la previsió inicial d’acabament és la següent: per a juny de 2025, el nou gimnàs de l’IES Gregori Maians; per a la fi d’octubre, o l’inici de novembre de 2025, el CEIP Alfadalí; i, per últim, per a novembre de 2025, el nou aulari del Conservatori.
En juny de 2025 l’ajuntament organitza una jornada al voltant de la inclusió educativa, en col·laboració amb el Cefire. ¿En què consistirà?
-Sí, des del passat mes de novembre, ja tenim tancats a tots els ponents d’esta jornada tan il·lusionant. Els conferenciants que van a participar-hi, i els títols de les seues ponències, són: Manu Velasco, docent i autor dels blogs “El blog de Manu Velasco” i “Ayuda para maestros”, amb la seua ponència “Educar con las otras TIC: tiempo, interés y cariño”; Silvia Álava, Doctora en Psicologia Clínica i de la Salut i experta en psicologia educativa i escriptora, amb “Inclusión mental y salud”; José Antonio Fernández Bravo, Doctor en Ciències de l'Educació, mestre, expert en gestió, administració i direcció de centres educatius, amb la ponència “Enseñar desde el cerebro del que aprende”; i, finalment, Mar Romera, mestra, llicenciada en Pedagogia i en Psicopedagogia, especialista en intel·ligència emocional i innovació, amb “Hacia una escuela ‘exclusiva’”.
L’assistència estarà oberta per a tots i totes i serà completament gratuïta, això sí, s’habilitarà un enllaç al web de l’Ajuntament d’Oliva per a poder realitzar el registre. A partir d’este mes de gener començarem a realitzar els treballs de promoció i, a partir del mes de març s’obrirà el termini per a les inscripcions.
Per acabar, esta jornada no es certificarà per als docents mitjançant la col·laboració amb el CEFIRE, ja que no s’arriba a un mínim d’hores per a poder fer-ho (7-8 hores, mentre que la nostra jornada serà de 5 hores, amb horari de 9 h a 14 h). Per a futures edicions, estudiarem la possibilitat de realitzar esta jornada d’un dia complet i, així, sí poder aconseguir eixa certificació oficial per a tots els docents assistents.
¿Creu que la reconstrucció de les zones afectades per la dana implicarà retallades en la resta de municipis valencians com Oliva per part d’administracions superiors, per a projectes històrics o llargament reivindicats?
-De moment esta pregunta no la podem contestar. Encara no hi ha cap administració, ni autonòmica ni estatal, que tinga uns pressupostos aprovats per al 2025, i tampoc hi ha cap comunicació oficial al respecte. Sabem que va a fer-se un gran esforç per tal d’ajudar a la reconstrucció de les zones afectades per la catàstrofe de la dana, i és absolutament necessari, però no sabem si serà amb una partida extraordinària, que respecte tots els compromisos d’inversions signats, o si afectarà a la resta d’inversions previstes.



























Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.249