L'Escola d'FP La Safor de Beniarjó celebra el seu 50é aniversari amb una programació especial

L'Escola d'FP La Safor de Beniarjó, un referent en la formació professional de la comarca, celebra enguany el seu 50 aniversari. El centre ha preparat una àmplia programació d'activitats que involucrarà tot l'alumnat, professorat, exalumnes i la comunitat educativa en general.

La celebració va arrencar el passat mes d'octubre amb un emotiu acte en el qual Isabel Díaz i Ferran Martínez, fundadors i exdirectors de l'escola, compartiren amb l'alumnat els inicis de l'escola l'any 1974. A través de relats i anècdotes, els fundadors transmeteren als estudiants els valors i la passió que han caracteritzat la cooperativa durant este mig segle.

Com a resultat de la trobada, l'alumnat va elaborar collages cooperatius que reflecteixen la seua percepció sobre la història i el llegat de l'escola. estes creacions, juntament amb fotografies i testimonis de diferents generacions de la comunitat educativa, seran recopilades en un llibre commemoratiu i exposades al llarg del curs.

Per a cloure les celebracions, l'escola organitzarà un gran dinar de retrobament al qual estan convidats tots els membres de la comunitat educativa. Serà una oportunitat única per compartir records, reforçar vincles i celebrar junts els èxits aconseguits al llarg d'estos 50 anys.

L'Escola d'FP La Safor ha estat sempre un referent en la promoció de valors com la renovació pedagògica, la participació, la cohesió social i el respecte al medi ambient. Al llarg d’estos anys, s'ha adaptat als canvis de la societat i ha incorporat les noves tecnologies a la seua oferta formativa, mantenint sempre com a eix central la formació integral de les persones. Actualment, el centre educatiu té vora 200 alumnes i 17 professors.

A Beniarjó, s’estudia la FP Bàsica en Agrojardineria i Floristeria, els cicles de grau mitjà de Jardineria, Gestió Administrativa i Preimpressió. I el grau superior d’Educació Infantil.

Als inicis dels anys 70, un grup de persones relacionades amb el món del cooperativisme valencià preocupat per la situació del camp van fer gestions per posar en marxa una escola agrícola en la comarca de l’Horta de València. Josep Maria Soriano, Paco Pons i Vicent Diego van fer realitat una Escola Agrícola Comarcal en Catarroja per a joves dels pobles, amb la finalitat de donar-li una formació agrària. 

El curs 1973 -1974 inicia el seu camí esta escola en Catarroja, en la masia “Vila Carme” propietat de Vicent Diego. Els professors/monitors van ser Joan Ramon Peris, Ferran Martínez i Vicent Pitarc. Al mateix curs, des de la Safor representats de les cooperatives agrícoles de la comarca de la Safor, amb les cooperatives de Bellreguard, de Gandia, del Real de Gandia i Vilallonga, es posen en contacte. Estes gestions donaren fruit amb la creació d’un altra cooperativa d’ensenyament: L’Escola Agrícola Comarcal La Safor, en el poble de Beniarjó en un edifici abandonat propietat de la Fundació Borràs Estela.

Durant estos anys establiren converses amb la «Federación de Colegios Familiares Rurales» amb seu a Valladolid. Entre altres afinitats estava el compromís pel mon rural, donar una formació integral i arrelada al medi i un sistema d’alternança (una setmana a l’Escola i un altra a les seues cases, el qual implicava que l’alumnat estiguera en regiment d’internat segons un model francès que permetia a l’alumnat fer pràctiques la setmana que estava a casa).  

Des del primer curs 74/75 l’Escola va desenvolupar dues vessants:  un centre escolar on s’impartia la FP i, al mateix temps, un centre cultural mitjançant l’acció comarcal amb l’organització de xarrades sobre temes d’actualitat: com els inicis de la Unió de Llauradors i Ramades del PV, els cursos de Carles Salvador de valencià i participant i col·laborant amb el Col·lectiu de Mestres de la Safor.

L’Escola Agrícola Comarcal la Safor, juntament amb altres cooperatives d'ensenyament, es van avançar i molt a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià del conseller Ciscar a l’any 1981, és a dir, des de l’inici totes les classes es donaven en valencià.

El primer curs 1974–1975, a l’Escola Agrícola Comarcal La Safor hi van haver 30 alumnes, sols xics i de la branca agrària de Formació Professional de 1r Grau (segon la llei de educació vigent en aquella època). Els professors/monitors van ser Ferran Martínez, Albert Taberner i Josep Rausell. Al curs 75/76 es va implantar la branca Administrativa i la incorporació de les xiques.

Al curs 76/77 la branca de Delineació, al curs 81/82 la branca d’Art Gràfiques. A mitjans dels anys vuitanta va desaparèixer l’internat. 

Fins a l’any 1999 i amb la nova llei de la Formació Professional, l'Escola es va adaptar als programes de garantia social PGS, i els Cicles Formatius. El primer fou el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil seguit dels cicle de Grau mitjà de Gestió Administrativa, Preimpressió en Arts Gràfiques, Jardineria i Formacio Professional Bàsica.

I la vessant d'acció social i comarcal adapta la forma jurídica d’organització no governamental, ONG «Centre de desenvolupament rural la Safor, CDR La Safor», igual que la «Federación de Colegios Familiares Rurales» passa a ser COCEDER - Confederación de Centros de Desarrolloro Rural.

A l’any 2002 dins de l’escola FP la Safor de Beniarjó es va crear el Centre de Desenvolupament Rural la Safor – CDR la Safor per a continuar amb esta tasca agrícola, mediambiental i de treball amb l’entorn. Actualment, el CDR la Safor és una ONG d’àmbit social amb més de 20 treballadors que realitza activitats en tots els municipis de la comarca.