Alma de Acero va ser de les primeres entitats a ajudar als afectats per la DANA. ¿Com ha resultat el treball? ¿Continuarà esta ajuda o es coordinaran amb unes altres entitats?
-El resultat del treball fins ara creiem que ha sigut exemplar, per part de la societat civil. En poc de temps la solidaritat i col·laboració de tanta gent i tantes associacions,que s'han bolcat en esta catàstrofe ha donat peu al fet que es podera fer en pocs dies una quantitat ingent de coses bàsiques i necessàries, però hi havia una certa descoordinació perquè tot allò arreplegat podera anar a les veritables necessitats. Esta ajuda continuarà, per descomptat, però això és una cursa de fons i cal fer les coses amb el temps suficient perquè dure. Ara es necessita i amb urgència repartir tot el que ha arribat, que és molt. Es precisa, de manera urgent i necessària, una coordinació entre tots, ja que treballant de manera individual només obtindrem caos, i d'això ja en tenim massa. Es necessita un comandament coordinador de tota esta situació que hui dia no existix. 

Vosté va anar a la “zona zero”. Pel que fa als voluntaris, ¿haguera calgut més coordinació, sobretot els primers dies? ¿Quines llisons extrau del que no s’ha de fer sobre el terreny després d’una catàstrofe?
-Les ganes d'ajudar dels voluntaris davant situacions tan desastroses ha sigut vital. Els  voluntaris han vingut de tots els llocs i intentar coordinar a tantíssima gent amb eixe ímpetu i eixes ganes és molt difícil. Si els que havien de coordinar això s'estaven intentat aclarir entre ells, ¿com anaven a coordinar res? L'única lliçó que puc extraure d'esta situació i de qualsevol altra catàstrofe, és no perdre la calma i l'esperança.

Parlem de l’associació. ¿Continua vinculada als centres de salut i a lluitar contra el càncer infantil, o ha diversificat les seues accions?
-La nostra associació va nàixer com a agraïment a la residència oncològica infantil de l’AECC de València i així vam estar secundant-la econòmicament fins que la van tancar injustament en l’any 2014, des de llavors obrim la nostra acció a projectes solidaris infantils, actuant on hi hagen menors implicats.

¿Continua sent una associació de “moteros”, en el bon sentit de la paraula, o en els últims anys s’han obert a més gent?
-Encara que en l'inici de l'associació era una comunitat motorista principalment, amb el temps s'ha obert a tot el que ens ha volgut acompanyar.

¿Els reconeixen fora de Gandia? ¿Hi ha associacions semblants a Espanya?
-A poc a poc sí és reconeguda en tota Espanya i ha passat fronteres, tenim amics que ens segueixen en gran part d'Europa, que ens visiten cada any i Colòmbia i Mèxic on utilitzen el nostre logotip. Associacions amb el format com el nostre per Espanya sí que existeixen, però amb actuacions diferents, creiem que vam ser els pioners en esta mena de fer les coses, amb el nostre tipus d'associació i actualment la que més es pot semblar a nosaltres des de 2019 està en Moraira.

¿Què els diferencia respecte a unes altres associacions de la ciutat?
-Primer, que no som una associació benèfica, les  actuacions les fem sense seguir un patró. Fem el que fem perquè ens naix.

Cada any es marquen un repte, un objetiu. A grans trets, ¿quin ha sigut el repte de tots els anys anteriors, i quin és el d’este 2024?
-Els reptes que ens marquem cada any els plantegem sempre a l'inici, cada membre presenta un projecte d'ajuda i valorem la necessitat més important que en eixe moment veiem, a partir de ací, ens posem en contacte amb el centre, veiem les seues necessitats vertaderes i actuem. Este any el nostre projecte està destinat a l’Associació Gaudim, per a dotar-los d'una sala multisensorial que ajude a les capacitats cognitives dels usuaris.

De manera resumida, des de 2010 fins a 2013, la nostra recaptació va anar destinada a la Residència Oncològica Infantil de l’AECC de València. Uns altres van ser «finestres tecnològiques» per a habitacions d'aïllament de l'hospital La Fe (2014 i 2015), dotació de joguets i material didàctic al CEE Enric Valor (2015), decoració de consultes de Pediatria i neo-nats dels centres de salut de Beniopa, Raval, Corea i Grau de Gandia (2016), condicionament de la sala d'usos múltiples en el Centre d'Acolliment de Menors La Safor (2017 i 2018), remodelació de la planta de Pediatria de l'hospital de Gandia (2019), en pandèmia vam suspendre esdeveniments però vam crear una xarxa de voluntaris per a cosir mascaretes (2020), inauguració d’un parc infantil a l’hospital en memòria d’Àgueda (2021), ajuda a refugiats d’Ucraïna, decoració de centres pediàtrics de Tavernes, Xeraco, Bellreguard i Piles, decoració i dotació de material al CDIAP (2022), llevar barreres arquitèctòniques del CEE Enric Valor (2023), i enguany fons per a Gaudim i en projecte decorar les sales de pediatria de La Font d’en Carròs i Bellreguard.

¿El Festival i la Matinal Solidària que organitzen anualment són la principal via per a recaptar diners? ¿Tenen suport institucional?
-Si, eixos dos esdeveniments principalment són els que ens permeten recaptar els fons necessaris per a la realització dels projectes depenent el projecte. Si com a ajuda institucional es refereix al fet que ens ajuden amb cadires, taules i alguna cosa més, per a estos dos esdeveniments sí, si vol dir convenis o subvencions, de moment no.

¿Tenen alguna acció prevista de cara a Nadal?
-Els menuts han de tindre alguna alegria per Nadal i en això estem ara, pensant que fem, al Grau portem diversos anys fent una cavalcada motorista del Pare Noel però intentarem millorar el format.