¿Com porta esta nova etapa en la vida política, ara amb UCIN?
-Esta nova etapa és molt il·lusionant perque la nostra prioritat només es el poble, per damunt de qualsevol ideogia, UCIN com a partit independent dóna veu a tos els ciutadans siga del signe que siga, perquè per damunt de de la política estem les persones, la qual cosa es veu reflectida en una gestió pensada pel poble.

L’Arxiu Històric Municipal està a la Casa de la Cultura. ¿És el millor emplaçament, o de cara al futur s’hauria de buscar un altre?
-Actualment s’està valorant com gestionar l’arxiu. És evident que no es podrà conservar tot el material a la Casa de la Cultura, ja que hi falta espai. En este moment s’està fent una selecció del material que no pertany exclusivament al poble, com són el DOGV, BOP i BOE, per procedir a la seua destrucció, ja que estan digitalitzats per l'Estat i es poden consultar per qualsevol persona. També es destruirà documentació generada a les oficines municipals que ja ha perdut vigència administrativa o informativa i no té valor històric.

¿Quin percentatge, aproximadament, està digitalitzat? ¿Quins criteris s’empren?  
-Com he comenant, s'està avaluant la millor ubicació per a l’arxiu. Per això, s’està preparant un contracte per a un servei d’auditoria i diagnòstic que valore la situació actual de l’Arxiu municipal i marque un full de ruta per revertir la greu situació en què es troba la documentació municipal. Este estudi determinarà les pautes correctes en el tractament dels documents i expedients electrònics. Quan disposem de l’auditoria, analitzarem quin és el millor espai físic i les condicions necessàries per a albergar l’arxiu, tenint en compte la documentació existent i futura, llocs per treballar, consultar i investigar.
Pel que fa a la digitalització, estem tot just començant. Des de fa un parell d’anys, estem sol·licitant ajudes de la Conselleria de Cultura per digitalitzar la documentació històrica dels arxius municipals, considerant històrica qualsevol documentació amb una antiguitat mínima de 50 anys. Gràcies a estes ajudes, hem pogut digitalitzar les Actes de Plens des de 1937 fins a octubre de 1975, el llibre de Padró de 1938-1940 i 1995; tots estos documents es poden consultar digitalment a la Biblioteca Tamarit baix petició prèvia.
També, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, vam sol·licitar conjuntament amb el departament de Modernització una subvenció per al projecte d'integració d'expedients oberts amb la Carpeta Ciutadana, amb l'objectiu de desenvolupar un arxiu digital de documents físics integrables amb el gestor Gestiona, que actua com a complement per integrar expedients a la Carpeta Ciutadana. Fins ara, s’han digitalitzat expedients d’obra i urbanisme amb un total de 140.265 cares documentals, que representen aproximadament dotze mil expedients.
A més, hem contractat una solució d’arxiu definitiu que combina la gestió de l’arxiu físic, adaptat al model d’administració electrònica ENI-NTI, i la difusió de l’arxiu definitiu. El criteri de selecció s’ha centrat en els documents més revisats, la qual cosa facilita la feina als tècnics, que hi podran accedir amb un “clic”; aquest accés ràpid és essencial per escurçar els temps d’espera quan un ciutadà sol·licita un document al departament d’urbanisme. Actualment, s’està treballant tant en la catalogació de documents físics com en la migració d’expedients electrònics per posar-los a disposició dels diferents departaments municipals. A més del contracte d’auditoria, tenim un altre contracte en marxa per a la destrucció documental i l’adquisició de prestatgeries per a l’arxiu.

La nova arxivera és Esther Peiró. ¿Com valora, d’una banda, este fet de tindre una plaça, i de l’altra, el perfil de Peiró?
-La plaça d’arxiver/a estava creada però no coberta, i és clar que la seua cobertura és molt positiva. Esta tècnica es dedica ja exclusivament a treballar a l’arxiu, i juntament amb la cap d’àrea d’arxiu i biblioteques donarà un fort impuls al departament. Malauradament, per a un funcionament òptim, seria important disposar també d'un administratiu. La nova arxivera ja formava part del personal de Biblioteques i coneix de prop les carències i necessitats del nostre arxiu, cosa que la fa doblement valuosa per la seva experiència. Té un llarg recorregut professional i s’ha posat a treballar amb molta energia per millorar l’arxiu, amb el suport de la cap del departament. Ara mateix, es troba immersa en l’organització del dipòsit de l’Arxiu municipal, la catalogació de la documentació municipal i l’establiment de pautes d’actuació. Cal dir que em sent molt afortunada i agraïda de comptar en la meva àrea amb dues tècniques que destaquen per la seua professionalitat i responsabilitat.

Ha promogut, junt amb l’associació Centelles i Riusech, els Premis d’Investigació Jove. ¿Què es pretén amb estos premis?
-Sorgeix exclusivament dels Serveis d'Arxiu. Donada la trajectòria cultural de l'Associació Centelles, els vam proposar la seua col·laboració, que van acceptar; els ho agraïsc enormement. Els premis pretenen fomentar l'estudi, la recerca i la investigació de temes d'interés local entre l'alumnat dels centres d'ensenyament secundari d'Oliva. S'han creat unes bases que tenen per objectiu regular l'atorgament dels Premis per tal de fomentar l'esperit científic entre l'alumnat de 4t de l'ESO. Este any amb la tutela del professorat, es farà un treball d’investigació sobre la figura de Gabriel Ciscar en totes les seves dimensions.

Pel que al cementeri municipal, ¿en quina situació, està, en general? ¿Hi ha nínxols suficients? ¿Quines inversions s’han fet en el darrer any?
-En línies generals, el cementeri es troba en bona situació; comptem amb un recinte de bon accés i un ampli aparcament. L'any passat es va signar un contracte de manteniment que inclou la neteja dels carrers i jardins, així com la gestió dels soterraments.
Tot i això, sempre es pot millorar, per la qual cosa treballem per fer-lo més còmode i accessible per als usuaris. De fet, en aquests moments estem adaptant els serveis sanitaris, i també hem instal·lat bancs de treball perquè les persones puguen preparar còmodament les jardineres. A més, tenim previst arreglar un tram de carrer on el formigó està molt deteriorat, s'estan col·locant noms als carrers, una barana per accedir a la capella, entre altres millores, amb l'objectiu de dignificar i fer més confortable el recinte.
El problema més greu és la falta de nínxols, derivada de la manca de previsió en la darrera legislatura. Per això, la construcció de la primera i segona fase de nínxols ha estat una prioritat per a nosaltres, amb l’execució d’un centenar nínxols este any, que, tot i això, resulten insuficients donades les necessitats actuals. Per este motiu, en 2025 es licitarà i es construirà la tercera fase, que consta de 396 nínxols, i només quedarà per executar la quarta fase, que esperem poder licitar abans d’acabar la legislatura.

En novembre l’alcaldessa la va nomenar instructora de l’expedient dels “xiringuitos”. ¿Quines novetats hi ha al respecte? ¿S’han pres o es prendran mesures perquè no es tornen a produir les anomenades “pràctiques colusòries” en la pròxima temporada?  
-Pel que fa a l'expedient, una vegada recollida la informació pertinent indicada pel tècnic, es va remetre a l'òrgan de competència de la Comunitat Valenciana, que per llei és l’entitat amb potestat per resoldre este tipus de conflictes. Les mesures s’haurien d’haver introduït en el plec de condicions fa anys, per tal de disposar de controls més eficients. Abans d’acabar la legislatura, quan toque elaborar un nou plec de condicions, ens haurem de reunir per implementar canvis perquè siga més transparent i abordar temes com horaris, molèsties, ubicacions i altres qüestions relacionades amb l’oci.

Per últim, ¿quina valoració fa del pacte de Govern amb Projecte Oliva? ¿Com està funcionant?
-La meua valoració del pacte és positiva; s’està treballant intensament per desbloquejar molts contractes que estaven aturats. No obstant això, és clar que no podem estar al 100% d’acord en tot, ja que cada partit portava un programa electoral amb diferents prioritats. És cert que tenim moltes coincidències, però no sempre coincidim en la manera de gestionar-les, la qual cosa és normal en qualsevol pacte. Mantenim reunions de treball habituals entre tot el govern per arribar a consensos, ja que al final treballem per als ciutadans i tenim l’obligació moral d’escoltar-los. Això és essencial perquè és el poble qui ens ha posat al capdavant d’este govern. Per tant, es tracta d’un pacte positiu, ja que des de PRO-UCIN tenim clar que la nostra prioritat és el poble i els nostres veïns i el fet de tindre un pacte de govern amb un partit també municipalista facilita l’enteniment.